La “jutgessa talibana” hi torna: valida l’exhibició de banderes franquistes

El juny del 2021, la Generalitat Valenciana va aplicar les primeres sancions per enaltiment del feixisme de tot l’estat espanyol. Va ser contra dos manifestants ultres que van participar en una manifestació al barri de Benimaclet de València durant el 12 d’octubre anterior i en què vana mostrar simbologia feixista. Ara, un any més tard, una jutgessa del contenciós-administratiu número 1 de València ha decidit d’anul·lar les multes, que ascendien a 4.000 euros.

La denúncia la va presentar la Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià i s’emparava en la llei de Memòria Democràtica i per la Convivència del País Valencià.

La jutgessa que ha revocat aquesta denúncia pionera és Laura Alabau i condemna a l’administració a pagar les despeses del judici. En la seva argumentació, diu que la llei no prohibeix que un ciutadà pugui exhibir símbols ideològics o religiosos i considera que sancionar-ho atempta contra la llibertat ideològica i d’expressió.

No és la primera sentència polèmica d’Alabau. Aquesta jutgessa es va negar a validar el decret de confinament de Benigànim (Vall d’Albaida) en un moment en què la zona tenia un rebrot que va obligar la Conselleria de Sanitat a intervenir-hi. Tal com s’explicava en aquest perfil, Alabau té unes fortes creences religioses i s’autodefineix com a magistrada, mare i catòlica talibana.

Ho explicava ella mateixa en un bloc que manté actiu –tot i que no hi escriu d’ençà del 2017– titulat “Hombre y mujer los creó“. Allà feia una defensa de les seves creences religioses, que moltes vegades, fins i tot, plasmava en les seves resolucions. Per exemple, la demanda per defensa de l’honor a la Santíssima Mare de Déu que va interposar en un jutjat de València quan va veure un cartell del Dia de l’Orgull en què la Mare de Déu dels Desemparats i la de Montserrat es feien un petó a la boca. 

Uns quants anys abans, el 2005, Alabau va recórrer al Tribunal Constitucional espanyol contra la llei dels matrimonis igualitaris. Va perdre el recurs, la van amonestar amb una falta greu i la van multar amb 305 euros. Hazte Oir, l’associació ultracatòlica que lloga autobusos i els estampa amb vinils estrambòtics, es va oferir a pagar-li la sanció.

Quan exercia a Dénia, Alabau negava i endarreria tant com podia la inscripció en el registre dels casaments de parelles homosexuals. La qüestió es va tancar amb un trasllat de la magistrada a un jutjat de Castelló.