Indústries Ponsa

Avui hem sabut l’índex PMI, el dels directors de compres, corresponent al mes de maig, concretament al sector manufacturer. El dels serveis es farà públic demà passat. Conjuntament amb les dades de la desocupació registrada i de les afiliacions a la Seguretat Social, que sabrem demà, són les informacions estatístiques que menys decalatge tenen amb el període de referència. Vet aquí el seu interès. Bé, a la indústria la notícia és que continuem anant cap avall, però a una velocitat menor. Segons l’informe, la indústria manufacturera de l’estat espanyol es va mantenir dins l’àmbit de contracció al maig, malgrat que els ritmes de baixada de la producció, les noves comandes, les exportacions i les compres es van atenuar respecte dels rècords negatius de la sèrie registrats a l’abril. En aquest índex es considera que hi ha contracció quan és menor de 50. Al maig era al nivell 38,3 i havia tocat fons a l’abril, amb el 30,8. Com a petit signe positiu, val a dir que ha estat lleugerament superior a les previsions.

En definitiva, sembla que hem obert el paracaigudes, la qual cosa ha reduït la velocitat de descens. Però no ens enganyem: la situació és molt greu. Segons el report, tot i que moltes fàbriques van tornar a ser operatives a conseqüència de la relaxació de les mesures de confinament, la baixa demanda, les restriccions en l’activitat econòmica i les dificultats per a obtenir subministraments van tenir inevitablement un impacte en la producció. Les empreses enquestades diuen que les plantes treballen molt per sota de la capacitat, però que resolen amb facilitat les càrregues de treball actuals i que, en molts casos, opten per reduir el nombre de treballadors.

No aporta gran cosa que no poguéssim intuir, però és bo de tenir-la negre sobre blanc. Quant a la situació a la zona euro –molt important per a nosaltres, perquè és on hi ha els nostres principals clients–, i referida també a la indústria, la valoració que en fa el director és semblant a la que fa per a l’estat espanyol, però amb un to un xic més optimista. ‘La desacceleració del sector manufacturer –diu– sembla que va tocar fons a l’abril, perquè la producció va caure a un ritme marcadament més lent al maig. En part, la millora simplement reflecteix la comparació amb la caiguda terríficament pronunciada de l’abril, però és més encoratjador d’observar que també es va vincular amb la represa del treball de les empreses, en el moment en què va començar la reducció de les mesures de confinament contra el virus.’

I fins i tot es permet un toc d’optimisme: ‘Les noves relaxacions de les restriccions per la covid-19 els mesos vinents haurien de proporcionar un nou impuls als fabricants. Tot i que encara és probable que vegem caigudes sense precedents en la producció industrial i el PIB al segon trimestre, l’enquesta aporta esperances que el sector productor de béns almenys pugui assolir una certa estabilització, i fins i tot potencialment un retorn al creixement, el tercer trimestre.’

El fet de marcar una data és important, tot veient que el PIB del segon trimestre tindrà unes caigudes brutals arreu. Ara, de seguida torna a tocar de peus a terra: ‘Això no obstant, persisteix la incertesa sobre si el creixement pot aconseguir un impuls significatiu, perquè la demanda, tant en l’àmbit nacional com als mercats d’exportació, sembla que continuarà essent moderada durant un temps a causa de les mesures de distància de seguretat, la gran desocupació i la caiguda dels marges de beneficis corporatius.’ El consum serà un factor decisiu, cosa que tampoc no ens sobta.

L’índex PMI més important serà el dels serveis –que sabrem demà passat–, perquè és el sector que recull amb més força la duresa d’aquesta crisi. Però penso que és important que al cap dels directors de compres de la indústria ja aparegui l’horitzó del tercer trimestre com a referència per a recuperar l’activitat positiva. I també ho és que vegin l’abril com el fons del pou. És molt poc, però després d’aquests tres mesos darrers… Ara només cal esperar que la covid-19 faci bondat i no rebroti, perquè la paraula definitiva, tinguem-ho present, la té el virus i ningú més.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.