Joan Herrera, on para Joan Herrera, és la pregunta que molta gent es feia fins aquesta setmana. Finalment, Herrera ha parlat. Ha reaparegut. I ho ha fet des de la seva nova feina. L’exdiputat ara dirigeix l’escola de formació del sindicat CCOO. Aquesta setmana ha estat a Barcelona, on va pronunciar una conferència i va dir aquesta frase: la independència no ha penetrat entre la classe treballadora. Herrera deia això la mateixa setmana que Josep Oliu, president del Banc de Sabadell, afirmava que en cas d’independència la seu del banc marxarà de Catalunya.

Jo no sé si la independència ha penetrat, o no, a la classe treballadora. El que tinc clar és que no ho ha fet entre la classe burgesa, com Oliu demostra. Joan Herrera sabrà.

Caut, jo ni tan solament m’atreveixo a intentar d’entendre què vol dir Joan Herrera amb l’expressió “classe treballadora”. Molt em temo que no ens posaríem d’acord. Perquè si per ell classe treballadora són els seus companys de sindicat, Joan Coscubiela i Ignacio Fernández Toxo, jo ho discutiria. Però en fi, una cosa sí que he fet. He anat a veure a l’Idescat quines són les zones més pobres de Catalunya. He agafat dues dades: el PIB, i la renda familiar disponible. He mirat quines són les deu comarques amb un PIB més baix de Catalunya (ací ) i les deu comarques amb una renda familiar més baixa (ací) I quan he tingut les dues llistes, he comprovat quins resultats va treure l’independentisme en aquests llocs el 27S (ací )

I el resultat és aquest: Josep Oliu no vol la independència, i la gent que viu a zones pobres de Catalunya, sí.

I més concretament: en vuit de les deu comarques amb renda familiar més baixa, l’independentisme supera el 50% del vot  el 27-S. Només en dues perd. La llista la poso en ordre (la comarca amb menys renda és el Montsià) i entre parèntesis teniu el % de vot independentista: Montsià (59%), Alt Empordà (59%) Baix Ebre (62%) Baix Penedès (39,26), Alt Urgell (67%) Selva (56%), Baix Empordà (62%) Val d’Aran (31%) Terra Alta (65%) Noguera (70%).

De les deu comarques amb un PIB més baix, la més pobra torna a ser El Montsià, i l’independentisme torna a guanyar en vuit de deu comarques per més del 50% del vot: Montsià (59%), Baix Penedès (39%), Garraf (45%), Priorat (79%), Pallars Jussà (73%), Maresme (52%), Garrigues (76%), Alt Urgell (67%), Anoia (52%), Alta Ribagorça (58%).

En resum. Si pel banquer Josep Oliu fos, no seríem mai independents. Si pels habitants de les zones més pobres de Catalunya fos, ja ho seríem des del 27S.

Dit això, jo diria que les variables sobre la intenció de vot en cas d’independència no només s’expliquen pels diners que guanya la gent. Potser també afecten el lloc de naixement, els estudis, l’edat, o la llengua, per posar quatre exemples. Però si es vol entrar en aquest joc (classe burgesa, classe treballadora) el resultat és just en la línia contrària del que insinua Joan Herrera.

Un home a qui ja trobàvem a faltar.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb