Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

És normal conservar les llavors de les nostres millors plantes. Ja sabem com s’han comportat al camp i a taula en la darrera collita o en els darrers anys i podem esperar que donen igual o millor resultat. Tindre llavors pròpies, com a mínim d’unes quantes varietats, ha de ser l’aspiració de totes les persones interessades a tindre un hort més sostenible. Conservar les llavors pròpies entre collita i collita sempre ha sigut una feina d’especial importància per als horticultors i agricultors en general. Avui dia alguns horticultors encara les guarden.

Quan guardem i sembrem llavors de les plantes que més ens agraden estem millorant la població de cultiu cap al nostre interès, com han fet tradicionalment els nostres avantpassats. No hi ha una altra manera més fàcil. Així els bons cultius van adaptant-se a les condicions locals de terra i clima, a les nostres exigències de mida, color, gust o resultat en la cuina i la taula. Gràcies als nostres avis, besavis i rebesavis i a la feina de selecció en plantes i animals feta any rere any, tenim la gran diversitat de formes i varietats agrícoles tradicionals que hem heretat i encara podem gaudir-ne, tot i que moltes s’han perdut per manca d’ús. Si no fem llavors de les millors plantes aquest procés històric de selecció i continuïtat entre generacions es deté, i a poc a poc la varietat comença a oblidar-se i acaba perdent-se.

Guardar llavors és molt important, però també canviar-les, perquè amb un sol hort no es pot mantenir bé una varietat. Cal intercanviar plantes i llavors i els préstecs entre veïns i coneguts són molt adequats, així com els comentaris de les seues qualitats i defectes entre els hortolans. D’aquesta manera, entre tots els cultivadors va definint-se el disseny de cada planta i collita per a cada ús. Una vegada més, és el que han fet les societats agràries els últims 10.000 anys de domesticació mútua. És a dir, les varietats i classes de plantes tradicionals són obra col·lectiva, de tots els que les utilitzen. Ningú, excepte el col·lectiu d’usuaris i mantenidors en sentit ampli, pot reclamar-ne la propietat. Per això necessitem sistemes d’intercanvi de llavors i coneixement agrari, per a cultivar-les i mantenir-les vives i en les mans dels agricultors. 

Si no tenim les llavors que necessitem caldrà buscar-les entre els coneguts i amics –no hem d’oblidar els llauradors grans–, o buscar en algun dels intercanvis de llavors que s’organitzen des de fa uns anys a bona part del territori. Allí, en les trobades, hi ha agricultors que comencen i veterans, n’hi ha de joves i de grans, i canvien i xarren de cultius, d’excel·lències i problemes, i d’allò que va bé en cada cas. Les festes de les llavors són un bon moment per trobar allò que buscàvem, o qualsevol altra llavor inesperada que ens anime a provar nous cultius.

Llig l’article complet a la web de Mètode.

Josep Roselló i Oltra. Tècnic agrícola. Estació Experimental Agrícola de Carcaixent.

Què és Mètode?

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.