La història de les paraules: ‘mongeta’ o ‘fesol’

VilaWeb publica cada dia un mapa dinàmic per a veure el repartiment dialectal de paraules sinònimes · La informació i el mapa són extrets de la web Estratigrafia Dialectal, dels professors Germà Colón i Maria-Pilar Perea

VilaWeb
Redacció
20.07.2016 - 21:02
Actualització: 20.07.2016 - 23:02

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Publiquem una nova fitxa de l’Estratigrafia Dialectal, elaborada pels professors Maria-Pilar Perea i Germà Colón. En la pugna entre ‘mongeta’ i ‘fesol’ podem contemplar un fenomen no pas rar en la història de la llengua: la difusió d’un terme pel prestigi dels centres urbans.

A sota del mapa, podeu llegir tota la informació històrica sobre aquests mots, extreta de la web dels autors. Podeu veure’n la fitxa sencera ací. Si voleu llegir les fitxes publicades, cliqueu damunt l’etiqueta ‘Estratigrafia Dialectal’, al final d’aquest article.

Fesol   Fesol/Mongeta  Mongeta

En aquest apartat es fa referència a la mongeta seca (no pas a la bajoca). El terme antic de tot el català és fesol i encara avui és comprès arreu, bé que amb certes restriccions d’ordre sociolingüístic.

Fesol, procedent del llatí FASEOLUS, és d’època medieval, usat per literats importants i sense rival en la llengua medieval (Medicines particulars, Lleonard de Sos, Jaume March, Espill de Jaume Roig, Liber elegantiarum). Ara bé, des de finals del segle XVI apareix mongeta, mot que avui ha arrelat molt en el català oriental i en el balear i comença a prendre peu en l’anomenat català nord-occidental. La motivació semàntica d’aquest derivat de monja no és gaire clara i les explicacions que s’hi han proposat resulten poc satisfactòries. El que sí que sembla establert és que és un terme del nord; el primer esment és del gironí Onofre Pou (Thesaurus puerilis, p. 326), i que continua una àrea occitana. Al Rosselló mongeta conviu amb la forma primitiva (o retrògrada) monja.

En l’actualitat mongeta es propaga per tot el català davant la ridícula idea que fesol és paraula rural; solament el sud del Principat (terres de l’Ebre) i el País Valencià (cf. Atles Tortosa, mapa núm. 257) es mantenen ferms en l’ús de fesol. En un estudi del 1978, Badia (1979) remarcà l’extraordinària i ràpida propagació de mongeta comparant les dades de l’ALC i l’ALDC; i l’atribueix al prestigi dels centres urbans, especialment de Barcelona.

Vegeu també:

—L’evolució de la llengua, mot a mot (presentació de la sèrie, 14-7-2016)

—Una web explica com han evolucionat les paraules a cada dialecte (article sobre l’Estratigrafia Dialectal, 15-5-2016)

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies