24.08.2016 - 22:00
Publiquem una nova fitxa de l’Estratigrafia Dialectal, elaborada pels professors Maria-Pilar Perea i Germà Colón. De la informació que ens donen els autors, se’n destaca l’amplitud semàntica de ‘corfa’ avui al País Valencià: la pela de la fruita, l’escorça d’un arbre, la closca de l’ou, la crosta de pa i la crosta d’una ferida.
A sota del mapa, podeu llegir tota la informació històrica sobre aquests mots, extreta de la web dels autors. Podeu veure’n la fitxa sencera ací. Si voleu llegir les fitxes publicades, cliqueu damunt l’etiqueta ‘Estratigrafia Dialectal’, al final d’aquest article.
clova clova/escorça clovella corfa/escorça escorça
El terme corfa és un arabisme valencià (només valencià) que ha pres una amplitud semàntica tan gran que popularment s’enfronta al que en altres indrets del domini català s’expressa pel celtisme clova (i composts com ara clovella, clovell, etc.) i pel llatinisme escorça/escorxa. Al País Valencià corfa és tant la pela de la fruita (meló, pomes, etc.) com l’escorça dels arbres, i també la closca de l’ou, la crosta del pa o la crosta d’una ferida. D’aquí que es pugui, sense gairebé gens d’exageració, escriure la situació de l’enunciat. És clar que escorça i el verb escorxar, per exemple, també viuen a València i ja tenen precedents antics (afegiu-hi Sant Vicent, Sermons, II, p. 149.14, p. 258.26; III, p. 148.33; Espill, Tirant), però l’ús és força restringit davant la ufana de corfa. Hom dirà avui «llevar la corfa» més prest que escorxar.
Vegeu també:
—L’evolució de la llengua, mot a mot (presentació de la sèrie, 14-7-2016)
—Una web explica com han evolucionat les paraules a cada dialecte (article sobre l’Estratigrafia Dialectal, 15-5-2016)
