Publiquem una nova fitxa de l’Estratigrafia Dialectal, elaborada pels professors Maria-Pilar Perea i Germà Colón. El cas d’avui és probablement el d’un dels conceptes que ha donat una varietat més gran de geosinònims i, com diuen els professors, cap no ha aconseguit el predomini sobre els altres. La informació que ens donen Colón i Perea ens ajuda a situar-nos geogràficament i també històricament.

A sota del mapa, podeu llegir tota la informació històrica sobre aquests mots, extreta de la web dels autors. Podeu veure’n la fitxa sencera ací. Si voleu llegir les fitxes publicades, cliqueu damunt l’etiqueta ‘Estratigrafia Dialectal’, al final d’aquest article.

arna   baso  buc d’abelles  caera/casera colmena rusc tou d’abelles

La caixa de les abelles té en català una gran varietat de denominacions, sense que n’hi hagi una que s’imposi pertot arreu, encara que modernament rusc és la que més s’acosta a aquesta primacia, sobretot tenint en compte que és el terme propi de Barcelona i del català central (des de 1405). Les denominacions d’aquest concepte posseeixen, en canvi, una bona tradició medieval. Des del segle XIII, arna és terme de tot el català occidental, des del nord fins al riu de la Sénia, i s’estén també per una zona oriental al nord-oest (Cardona, Lluçanès, Camprodon). Buc d’abelles és el sintagma privatiu del rossellonès i del català oriental del nord-est i alguns punts baleàrics. A les Illes el terme en ús és casera o caera (cf. DCVB, s.v. casera), mentre que al Maestrat i a la Plana se’n diu vaso o baso (amb –s– sonora i generalment b– bilabial); mot freqüent en documents castellonencs almenys des de 1414. Per motius comercials el castellà colmena s’introduí ja de bona hora en el valencià central i ja es troba aquest lexema el 1368 en la traducció catalana de la carta de poblament atorgada per Jaume I als moros de la Vall d’Uixó i en altres texts de migjorn. Tou d’abelles és propi del Segre mitjà i afluents i del Pallars.

Com tantes vegades succeeix la bella distribució actual no es correspon sempre amb la documentació antiga. Així, buc ja és emprat per Ramon Llull, i a València apareix en la disposició de 1335 (ms. copiat el 1371) que es reprodueix ací: «Encara us fan assaber que tot hom o tota persona, de qualque ley, estament o condició sia, que haia abelles en la ciutat de Valencia o en sa orta, que per lo present mes de juliol haie aquelles treytes de les dites Ciutat et orta, e que alguna persona no·n gos metre ni tenir en aquelles, en pena de pedre les abelles ab los buchs o cases de les dites abelles et de pagar LX sol. per quantesque vegades contra fara».

En el manuscrit de València del Macer, quan parla de “la espacula”, explica: «E la spacula put e no ha flor nenguna e jau de prop los orts, e molts la posen sobre les parets. Mas qui la cuyll en lo més dagost e la mets en lo colmenar hon ha buch no fugiran les abelles ni·ls exams, e met la en vn buch e veuràs que no sen hiran sino per menjar» (foli 54v°a).

Pel que fa a la formació d’aquestes denominacions, cal tenir en compte que el concepte ‘cavitat’ és a la base de bucvaso i tou, mentre que la matèria de què es fa l’habitació de les abelles, normalment el suro, ha dut a la formació d’arna i ruscCasera és un clar derivat de casa.

Vegeu també:          

—L’evolució de la llengua, mot a mot (presentació de la sèrie, 14-7-2016)

—Una web explica com han evolucionat les paraules a cada dialecte (article sobre l’Estratigrafia Dialectal, 15-5-2016)

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb