Publiquem una nova fitxa de l’Estratigrafia Dialectal, elaborada pels professors Maria-Pilar Perea i Germà Colón. Ens expliquen que ‘anyell’ és el mot més antic i genuí per a designar aquest animal, que ‘corder’ és registrat des de final del segle XIV i que ‘be’ i ‘xai’ s’han imposat més modernament.

A sota del mapa, podeu llegir tota la informació històrica sobre aquests mots, extreta de la web dels autors. Podeu veure’n la fitxa sencera ací. Si voleu llegir les fitxes publicades, cliqueu damunt l’etiqueta ‘Estratigrafia Dialectal’, al final d’aquest article.

Anjoni   Anyell  Anyell/Be/Xai  Anyell/Corder
Anyell/Corder/Be  Anyell/Xai  Be

El diminutiu del llatí AGNUS –AGNELLUS– és a la base del mot català anyell. Aquest és el terme genuí de tot el domini en l’època medieval; avui, però, ha sofert la competència d’alguns mots de creació expressiva com ara be o xai, aquell per terres centrals (Barcelona, etc.) i l’altre del nord (Osona, Girona). A la ciutat de Girona el 1921 digueren als enquestadors dels Quaderns de camp que anyell es deia «a pagès». Avui s’estén molt el terme xai, que és la denominació dels restaurants.

Aquesta, diguem-ne, decadència d’anyell és deguda, potser, a l’ús en la litúrgia. Cal, però, remarcar que anyell resta encara viu per designar l’animal en molts indrets, fins i tot el diminutiu anyellet viu a la valenciana Foia de Castalla (comunicació d’Enric Valor, 1991). I cal insistir que en tots els autors valencians, des dels Furs de València, Antoni Canals fins a Isabel de Villena o Roís de Corella anyell és el mot habitual.

El català occidental i el valencià coneixen corder (antic també cordero), que es documenta des de la darreria del segle XIV i es troba, al costat d’anyell, als Furs de València, a sant Vicent i a Jaume Roig. Es tracta, no pas d’un ‘mossarabisme’ com s’ha pretès, ans bé d’un castellanisme, o més aviat d’un aragonesisme, per raó de la forta importació de carn d’anyell des de terres aragoneses i castellanes al País Valencià. Cal remarcar que els primers esments no sols diuen corder, ans la forma descaradament forastera cordero:

«Rúbrica que alcú no gos matar o fer matar cordero alcú o cordera o anyel menors de un any» (any 1363, Furs de València, ms. A, foli 129v°). Vegeu Colón (1997: 352-356); Atles Tortosa, mapa 353.

Vegeu també:          

—L’evolució de la llengua, mot a mot (presentació de la sèrie, 14-7-2016)

—Una web explica com han evolucionat les paraules a cada dialecte (article sobre l’Estratigrafia Dialectal, 15-5-2016)

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb