coalició

TEMA DEL DIA
Crisi.
Espanya passa per una crisi institucional que l’ha dut a fer quatre eleccions en quatre anys. L’aparició de Podem i Ciutadans va trencar el bipartidisme tradicional del PP i el PSOE i ha complicat la configuració de majories de govern. Espanya no ha tingut cap govern de coalició des de la transició perquè la cultura del pacte és una excepció en la política espanyola. D’aquesta manera, Mariano Rajoy va estar 316 dies en funcions i Pedro Sánchez fa més de 200 que hi és, una xifra que creixerà si guanya les eleccions i el debat d’investidura no es fa fins passat Nadal. El 3 de desembre, data fixada per a la constitució de les corts espanyoles, Espanya haurà estat 535 dies amb un govern en funcions, a sis dies de superar el rècord europeu, que el té Bèlgica, amb 541 dies.

Entre les causes de la inestabilitat política espanyola, a més de la fragmentació partidista, hi ha la situació política de Catalunya. L’independentisme va fer caure el govern de Mariano Rajoy però també el de Pedro Sánchez pel pressupost, que pretenia aprovar sense oferir cap contrapartida en un moment de màxima repressió de l’estat contra els presos. Tot i que ERC es va oferir a donar suport a la investidura després de les eleccions del 28 d’abril, Sánchez no ha volgut el suport dels independentistes, ni tampoc de Podem, amb l’argument que els de Pablo Iglesias criticaran la sentència del Suprem i defensen una cosa tan perillosa com el referèndum.

Sánchez va optar per unes segones eleccions en una jugada que semblava arriscada personalment però que, a poc a poc, es va veient que no ho és tant. A mesura que s’acosta la data de les eleccions, guanya força la possibilitat d’un pacte postelectoral entre el PSOE i el PP per garantir la governabilitat d’Espanya i, de pas, eliminar el problema de Catalunya aplicant l’article 155 de manera permanent. Per si hi havia cap dubte, Mariano Rajoy i Felipe González han coincidit avui a defensar una gran coalició entre socialistes i populars que permeti de fer govern i aplicar el 155 per la ‘deslleialtat’ del govern de la Generalitat envers l’estatut i la constitució espanyola. González ha acusat els independentistes d’inventar-se la història i de posar la democràcia per davant la constitució espanyola, cosa que des del seu punt de vista condueix a la ‘tirania’.

Aquest pacte pot anar des del suport extern per a fer possible la governabilitat fins a la coalició de govern. La primera seria l’opció més plausible, però a canvi d’acords en qüestions centrals, com ha defensat González. Aquestes darreres setmanes, el PSOE ha endurit la posició contra Catalunya, brandant el 155 i enterrant qualsevol rastre de federalisme, mentre que el PP ha ‘moderat’ les seves posicions obrint vies alternatives al 155 per a liquidar l’autogovern mitjançant lleis estatals vigents. L’acostament entre populars i socialistes és visible en els seus lemes de precampanya, en què la unitat d’Espanya és la prioritat. El dels socialistes és ‘Ahora gobierno, ahora España’, mentre que el del PP presenta una pregunta que es respon sola: ‘¿Izquierda o derecha? España’.

Si algú tenia cap dubte sobre el gir del PSOE, avui el govern espanyol ha decidit de portar al Tribunal Constitucional espanyol dues propostes de resolució aprovades pel parlament. Una a favor del dret d’autodeterminació i una altra que reprovava el rei espanyol. I ha afegit una advertència per al president de la cambra, Roger Torrent, i la resta de la mesa, que si no acataven la resolució del TC, això podia tenir conseqüències judicials. El govern espanyol decideix què es pot debatre al parlament i què no, com si el 155 estigués novament en vigor o com si no hagués deixat d’estar-ho mai.

MÉS QÜESTIONS

Oltra avisa Sánchez que no esperaran quatre anys per al nou finançament. La vice-presidenta i portaveu del Consell, Mónica Oltra, ha dit que el País Valencià no pot ni vol esperar quatre anys que es reformi el sistema de finançament autonòmic. Ha exigit que les solucions arribin ‘a un ritme un poc més lleuger’. En la compareixença de premsa posterior al ple del Consell, Oltra ha dit que l’arribada tant del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) com dels lliuraments a compte eren benvinguts i permetien de ‘respirar’ l’administració, però que només eren pedaços a l’espera de resoldre definitivament el model de finançament. Dimecres, en un míting a València, Pedro Sánchez va evitar de concretar la data de la negociació del nou model. L’ambigüitat del president espanyol ha causat malestar al Botànic, sobretot a Compromís i Podem. Pel que fa a l’ajust pressupostari de 364,7 milions d’euros previst pel Consell, Oltra ha dit que no sabia el detall de cada partida, però que estava segura que la Conselleria d’Hisenda faria públiques les dades quan fos possible.

El Consell aprova un ajut de 500.000 euros per a pagar el lloguer als afectats de les inundacions. Tres setmanes després de l’últim temporal, el Consell ha aprovat una partida de mig milió d’euros que es destinaran a pagar el lloguer a les famílies d’uns cinquanta municipis de les comarques del Baix Segura, la Vall d’Albaida i la Costera que van perdre la casa en les inundacions del setembre, les pitjors en 140 anys al Baix Segura. Aquests nous ajuts a les famílies damnificades van dels 420 als 490 euros mensuals, durant sis mesos, que es poden prorrogar per dos períodes de tres mesos més consecutius. La Generalitat també ha negociat amb els bancs la cessió de 127 habitatges perquè hi puguin residir temporalment aquestes famílies, a les quals la gota freda va deixar sense casa. D’altra banda, el Diari Oficial de la Generalitat ha publicat la llista de beneficiats pels primers ajuts que va aprovar el Consell. Cada damnificat rebrà 1.500 euros per a fer front a la compra de béns de primera necessitat.

El govern tornarà l’import de l’ecotaxa als hotelers afectats per la fallida de Thomas Cook. El govern de les Illes tornarà els diners cobrats de l’impost sostenible a les empreses hoteleres afectades per la fallida de l’operador turístic britànic Thomas Cook. La decisió s’ha pres malgrat l’oposició de Més per Mallorca, que s’ha manifestat totalment en contra d’aquesta mesura. La portaveu de l’executiu, Pilar Costa, després de la reunió del Consell de Govern, ha deixat clar que qualsevol opinió d’un soci de govern era absolutament respectable, però que les mesures dissenyades per fer front a la crisi de Thomas Cook s’havien pactat entre els tres partits que configuraven el govern: PSIB, Més per Mallorca i Unides Podem. Costa ha justificat la decisió perquè ‘davant una situació extraordinària s’han de prendre decisions extraordinàries’ i ha precisat que es retornaria aquests diners a les empreses hoteleres que havien cobrat l’ecotaxa a clients de Thomas Cook, però en cap cas als hotels gestionats per l’operador turístic britànic. El conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, ha explicat que totes les mesures ideades pels governs balear i espanyol per fer front a aquesta crisi s’anirien desenvolupant les setmanes vinents, inclosa la referent a la devolució de l’Impost del Turisme Sostenible. En el cas de l’ecotaxa, en primer lloc, el govern ha de saber amb exactitud el nombre de turistes de Thomas Cook allotjats en hotels de les Illes per poder fer la devolució d’aquests diners. Negueruela ha deixat clar que no calia aprovar cap norma de modificació de l’ecotaxa per retornar els diners.

El govern andorrà no preveu el referèndum de la Unió Europea abans de dos anys. El secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, ha dit que la data del referèndum per a l’acord d’associació amb la Unió Europea es podria fixar en un termini de dos o tres anys. Una consulta que no hauria de coincidir amb unes eleccions generals per evitar polititzar el debat. A tot estirar, segons que calcula Riba, l’acord d’associació es podria tenir tancat el 2022, i per tant, després caldria preparar el referèndum evitant que coincidís amb les eleccions del 2023. Tot anirà en funció del pacte d’estat per Europa que negocien les diverses formacions polítiques i que encara no està tancat. Riba no descarta que una vegada avançada la negociació es consultin altres forces polítiques no presents a l’arc parlamentari per reforçar el consens. Pel que fa a les negociacions amb la Unió Europea, ha avançat que en la lliure circulació de persones tindran dificultats en diversos punts.

Els professors nordcatalans denuncien el blocatge de les places de català. Els professors de secundària de Catalunya Nord han demanat al Ministeri d’Educació francès la reactivació del Certificat d’Aptitud al Professorat de l’Ensenyament Secundari (CAPES) de català, suspès al setembre. Representants dels sindicats CGT Education, Sud Education, SNES- FSU (Syndicat National des Enseignements de Second Degré) i l’APLEC (Associació per a l’ensenyament del català) consideren que els arguments per la suspensió del CAPES no estan justificats i afecten tots els professors de català dels col·legis i liceus del departament. Actualment, una desena de centres no pot fer cursos de català, ni com a opció ni en la línia bilingüe. Nina Castellarnau, de Sud Educacion, ha denunciat que això fa que calguin professors de català a la secundària. El ministeri encara és a temps d’obrir places per al CAPES de català 2020, però només falten quinze dies abans que la suspensió sigui definitiva. Castellarnau recorda que l’ensenyament és un dels vectors més importants de la transmissió de la llengua i de la cultura catalanes. S’espera una amplificació de les mobilitzacions si no hi ha resposta del ministeri en les pròximes setmanes.

LA XIFRA
Set mòduls diferents de la presó de Soto del Real per als set independentistes detinguts el passat 23 de setembre. És la política de dispersió decidida per institucions penitenciàries, que depèn del Ministeri d’Interior espanyol.

TAL DIA COM AVUI
El 4 d’octubre de 1957, el programa espacial de la Unió Soviètica va posar en òrbita l’Sputnik 1, el primer satèl·lit artificial de la història. L’èxit del llançament els va animar, poc després, a enviar la gossa Laika a l’espai a bord de l’Sputnik 2.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb