La Generalitat sabia a les 20.30 del 29 d’octubre que hi havia morts, ferits i desapareguts

  • Compromís ha fet públic un document del Centre d'Emergències en què es demana ajut a l'UME

VilaWeb
09.04.2025 - 11:42
Actualització: 09.04.2025 - 15:51

Emergències de la Generalitat sabia a les 19.34 de la vesprada del dia 29 d’octubre que hi havia ferits, morts, desapareguts, gent atrapada i tota mena de danys en infraestructures. Així ho demostra un correu electrònic que el subdirector general d’Emergències, Jorge Suárez va escriure amb el formulari per a demanar ajuda a la Unitat militar d’Emergències. Amb tot, segons que es pot comprovar en el document, la petició no es va enviar fins una hora després, concretament, a les 20.30

La Generalitat ha aclarit en una nota que el correu de Jorge Suárez de les 19.34 és de la zona horària UTC+0 i que ací estem en la zona UTC+1, i que, per tant, cal afegir-hi una hora. Segons aquest aclariment de la Generalitat, Jorge Suárez hauria enviat el correu per a demanar ajuda a les 20.34, sis minuts després de l’arribada de Carlos Mazón al Centre de Coordinació d’Emergències, segons la darrera versió donada pel president.

La primera compareixença del president de la Generalitat, Carlos Mazón aquell dia va ser a les 21.30 per a dir que no tenien gaire informació del que havia passat amb la barrancada i la riuada. Mazón va dir expressament que no sabia si hi havia desgràcies personals. No va ser fins a la compareixença que va fer passada la mitjanit que va dir que sabia que s’havien trobat “cossos sense vida“.

La informació que ja se sabia

A l’informe per a demanar ajuda a la Unitat Militar d’Emergències s’especifica que, a conseqüència de les inundacions hi ha  evacuats, morts, atrapats, ferits i persones sense llar. Sobre la interrupció dels serveis essencials, es diu que hi ha incidències en el servei de gas, telefonia mòbil i telefonia fixa. I quant als danys materials, en el formulari es diu que hi ha conseqüències sobre edificis d’ús públic, habitatges unifamiliars, conducions de gas, carreteres de gran capacitat, ports marítims, edificis d’habitatges, infraestructures elèctriques, infraestructures hidràuliques, infraestructures ferroviàries, naus industrials, urbanitzacions, naus agropecuàries i camps de conreu.

El síndic de Compromís, Joan Baldoví, que ha fet públic aquest document, ha acusat Mazón de mentir d’una manera deliberada.

obres
actors
  • Carlos Mazón
  • Generalitat Valenciana
  • Jorge Suárez
  • Centre de Coordinació d’Emergències
  • Unitat Militar d’Emergències (UME)
  • Joan Baldoví
  • Compromís
llocs
  • Comunitat Valenciana
  • Centre de Coordinació d’Emergències
esdeveniments
  • Gota freda del 29 d'octubre
  • Petició d’ajuda a la Unitat Militar d’Emergències (UME)
  • Compareixença del president Mazón sobre la situació
temes
  • Política
  • Administració pública
subtemes
  • Responsabilitat política
  • Participació ciutadana
  • Reaccions polítiques
  • Coordinació amb la Unitat Militar d’Emergències (UME)
VilaWeb ja ha explicat que la gestió del 29 d’octubre continua esquitxada per noves dades sobre què sabia i quan ho sabia el govern valencià, com mostra el correu d’Emergències que detalla morts, ferits i danys hores abans que Mazón admetés públicament les víctimes . En aquest clima de desconfiança, les víctimes exigeixen la dimissió del president per “mentir i amagar la veritat” sobre la catàstrofe mentre l’oposició reclama que s’explique també el destí dels dotze milions d’euros en donacions per la gota freda .

Per una visió més àmplia del rerefons polític, VilaWeb recull com Mazón s’afERRA al relat de víctima i nega fins i tot rumors sobre una baixa mèdica mentre prepara la seua sortida en funcions, sense admetre del tot les contradiccions acumulades des del 29 d’octubre . Paral·lelament, la figura de Joan Baldoví emergeix com a peça clau de la pressió parlamentària, tant en la demanda de responsabilitats per la gestió de l’emergència com en altres fronts de control al Consell, com la comissió d’investigació sobre el programa de prevenció de càncer de mama i l’impacte en la sanitat pública .

Recomanem

Fer-me'n subscriptor