La Generalitat defensa una psicòloga que es va negar a atendre una usuària que parlava en català

  • Una psicòloga del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de Reus obliga la mare d'un noi amb síndrome d'Asperger a parlar en castellà si vol ser atesa

VilaWeb

Redacció

24.10.2024 - 18:53
Actualització: 24.10.2024 - 19:44

La Plataforma per la Llengua denuncia que una psicòloga del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) de Reus, gestionat pel grup Pere Mata, es va negar a atendre una usuària perquè no s’hi adreçava en castellà i que el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha justificat la discriminació, a la qual es refereix com “la suposada vulneració de drets pel fet de ser atesos en castellà” [sic].

Els fets van passar el 4 de setembre, quan una mare va trucar al centre sanitari perquè el seu fill, amb síndrome d’Asperger, feia dies que estava molt angoixat i no s’aixecava del llit. La mare va ser atesa, en castellà, per un recepcionista que li va explicar que els professionals que atenen habitualment el seu fill no hi eren i va redirigir la trucada a una psicòloga que fins aleshores no els havia atès mai. La mare va començar a explicar, en català, el cas a la psicòloga, i la sanitària la va tallar per dir-li que, si no li parlava en castellà, no la podria atendre. La mare li va preguntar si entendre el català no era un requisit laboral, i segons l’explicació de la denunciant, la psicòloga, “seca”, li va dir que no i li va repetir que, si no parlava en castellà, no la podria atendre. La professional sanitària, de fet, va provar de penjar i la mare li va demanar que no ho fes i, en castellà, li va dir que creia que “en un centre de salut mental infantil i juvenil és essencial que els pacients puguin expressar-se en la seva llengua”. La mare explica que, malgrat parlar-li en castellà, la psicòloga va mostrar novament la intenció de penjar i que va caldre que ella tornés a insistir que no ho fes per aconseguir explicar-li el cas, finalment, en castellà.

La usuària va posar el cas en coneixement de la Plataforma per la Llengua, que la va assessorar i va traslladar el cas al Departament de Salut de la Generalitat. La cap de la Unitat d’Atenció al Ciutadà de la Regió Sanitària Camp de Tarragona confirma que ” es va produir una incidència” i diu que lamenta “el malestar que ha sofert en la intervenció assistencial”, però dedica la major part de l’escrit a justificar la professional. D’entrada, argumenta que “és nouvinguda al nostre país”, i que “no disposa del coneixement necessari del català per atendre una trucada d’urgència”. Sobre això, la Plataforma per la Llengua remarca que això no és motiu per a discriminar per raons de llengua i es qüestiona si és apta ara mateix per a atendre un telèfon d’urgències i que la responsabilitat també és del centre sanitari si sap que aquesta professional no té les aptituds lingüístiques requerides.

En l’escrit, la Regió Sanitària Camp de Tarragona justifica la situació dient que “a Catalunya hi ha una manca important de psiquiatres, psicòlegs clínics i infermers de salut mental” que fa que “es contractin professionals d’altres territoris” i acaba creant un fals dilema: “Pel que fa a la suposada ‘vulneració de drets’ [que Salut escriu entre cometes] pel fet de ser atesos en castellà, es considera una vulneració major dels drets no poder atendre als [sic] usuaris del nostre territori pel fet de no poder contractar professionals competents d’altres territoris d’Espanya.”

L’entitat en defensa del català denuncia que, aquest darrer any, ha rebut denúncies de discriminacions greus en l’àmbit de la salut mental, i que, juntament amb l’atenció a la gent gran i als infants, és dels àmbits sanitaris en què més cal millorar per garantir els drets lingüístics dels pacients. Són, justament, col·lectius amb els quals és especialment important parlar en la seva llengua, perquè poden sorgir més dificultats de comunicació i les persones es poden sentir encara més indefenses. La denunciant d’aquest cas, de fet, va trucar a la Plataforma per la Llengua “en estat de xoc”, i va explicar que l’actitud de la psicòloga l’havia deixada “descol·locada” i que això s’havia afegit al nerviosisme que sentia pensant en l’estat de salut del seu fill. Per la mare, va ser “una vivència molt dolorosa, trista, violenta i desagradable”.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor