Els conreus del Pla d'Alella.

De la bombolla immobiliària que va protagonitzar la crisi econòmica del 2008, com a societat, n’hem après alguna cosa? Hem pres consciència de la necessitat de preservar uns valors del territori i del paisatge? Els valors que prenguem ara marcaran el futur de les nostres poblacions. Els valors de paisatge poden aportar una major qualitat de vida, mantenint uns trets tradicionals i culturals, i són valors sustentats per conceptes imprescindibles com ara la identitat, la sostenibilitat, la qualitat ambiental i també ambiciosos com la sobirania alimentària.

Superada la crisi, però amb seqüeles enormes, les accions urbanístiques en zones periurbanes llamineres com són el Baix Maresme, tornen a amenaçar unes poblacions que fa gairebé cinc dècades que pateixen l’urbanització sense aturador, que massa sovint malmet el seu caràcter. Desdibuixades, trabucades, aquestes poblacions perden el seu caràcter, la seva identitat, s’empobreixen, es banalitzen.

Quants plans urbanístics planificats abans de la crisi, amb una mentalitat neoliberal sobre el paisatge i una gestió urbanística caduca, es reactiven ara? Abans de la crisi, es donava poc valor als espais agraris, sobretot en les zones periurbanes (situades al voltant de les ciutats i regions metropolitanes), espais agraris que encara representen un tret distintiu per a aquestes poblacions.

Sovint, els espais agraris periurbans al Baix Maresme es troben desprotegits, en el sentit que són els primers de ser mutilats, expropiats i eliminats. I la pregunta és important: perquè no s’aposta per potenciar-los? Per què no s’aposta per anar a favor de la pagesia i dels joves pagesos i viticultors que es volen guanyar la vida amb l’agricultura? Es podria potenciar la tendència, tímida però real, de creació de nous projectes d’agricultura ecològica, sana, de Km 0, sense el cost de la petjada de carboni que generen tants aliments que vénen de l’altra banda del món. L’agricultura periurbana suposa qualitat de vida per a les persones que viuen en aquests territoris frontissa, a pocs quilòmetres de la metròpolis, i són pulmons per a les ciutats.

Els conreus del Pla d’Alella.

I això ve a to, perquè fa pocs dies al municipi d’Alella es va fer una audiència pública per explicar un pla parcial molt agressiu, que contempla la construcció de 198 habitatges (en una zona on ara hi ha dues vinyes) i l’eliminació de quatre hectàrees de conreu d’horta per transformar-les en un ‘parc esportiu’. En aquest ‘parc esportiu’ (la definició ens porta a pensar en parc temàtic) s’hi vol construir una pista d’atletisme de 200 metres de corda i altres pistes per a esports diversos, encara no determinats. Però el municipi ja compta amb una pista d’atletisme, amb un pavelló esportiu i una piscina coberta, entre més equipaments.

Aquest pla parcial (com d’altres que es desenvolupen en altres municipis del Baix Maresme) no té en compte moltes de les propostes de criteris i accions que fa l’Observatori del paisatge de Catalunya sobre aquest territori. Per exemple diu: «Alguns paisatges agraris singulars de caràcter local, com la vinya, l’horta i la flor ornamental, pels seus valors socials, productius i estètics extraordinaris, han d’ésser objecte d’una protecció estricta, tant quantitativament com qualitativa, mitjançant la planificació urbanística i el manteniment i la millora dels seus elements estructurals.»

I també: «El Baix Maresme ha conformat històricament uns paisatges agrícoles que barregen cultius d’horta i flor ornamental, en bona part sota hivernacles, i vinyes corresponents a la DO Alella. Es tracta d’un paisatge en regressió, per la urbanització i la baixa rendibilitat de la producció agrícola en general, que comporten l’abandonament de moltes zones de cultiu i posen en perill el mosaic paisatgístic d’aquesta unitat. Cal, per tant, promoure i gestionar activament els paisatges agrícoles del Baix Maresme.»

Els conreus del Pla d’Alella.

El Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona

No sabem encara de quina manera la llei dels espais agraris que tramita el departament d’Agricultura al Parlament tindrà en compte aquests espais agraris periurbans, per reconèixer per llei el seu caràcter productiu, cultural, ambiental, estètic, a preservar i potenciar.

I tot i que encara no coneixem el text definitiu de la Llei dels espais agraris, sí que tenim a l’abast la una bateria de propostes, de mesures i accions, del Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona, definides per l’Observatori del Paisatge de Catalunya. Són propostes que totes aquestes poblacions haurien de tenir en compte a l’hora d’impulsar accions urbanístiques i eliminar espais de conreu, que són un bé comú que massa sovint s’ignora, s’oblida, es desdeny.

El Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona contempla com a primer objectiu de qualitat paisatgística: «Uns paisatges agraris dinàmics i productius, amb funcionalitat econòmica, social i ambiental, que preservin els elements culturals i històrics (murs de pedra seca, barraques de vinya, pous de glaç, recs i canals, etc.) que els doten d’identitat pròpia.»

I entre els criteris definits per a aconseguir aquests objectius hi trobem, en primer lloc: «Conservar i posar en valor els mosaics agroforestals, els camps de conreu i les hortes com a espais agrícoles d’elevada productivitat, biodiversitat, valor estètic i interès interpretatiu de la contribució humana sobre el paisatge.»

I en segon lloc: «Mantenir, pel seu gran valor cultural, el caràcter dels paisatges agraris d’elevat valor productiu» i cita: vinyes de l’Alt Penedès, corredor agrícola del Llobregat, mosaic agroforestal del Vallès, agricultura del Maresme, Baixa Tordera (Tordera‐Palafolls), Plana del Garraf, Parc agrari del Baix Llobregat, Parc rural de Torre Negra, Parc agrari de Sabadell, Parc de l’Espai natural de Gallecs, les Cinc Sènies, D.O. Alella, D.O. Penedès.

I també destaca els espais agrícoles singulars següents: mosaic agroforestal de la plana del Vallès i de les valls de l’Anoia; fruiters i conreus herbacis de regadiu de la Baixa Tordera, la Vall Baixa del Llobregat i el Delta del Llobregat; cultiu d’horta en estructura lineal de les valls dels límits entre l’Alt Maresme i la Serra de Marina; patrons amb contrast de conreu herbaci i boscos del Baix Montseny, el Moianès (est) i les Serres d’Ancosa; patrons amb contrast de conreu aïllat en matriu forestal de la Serra de Marina, Garraf, Xaragalls del Vallès; patrons de conreu herbaci vora mar de Mataró‐Sant Andreu de Llavaneres, i Pineda de Mar‐Santa Susanna.

Els conreus del Pla d’Alella.

Un tercer criteri és el d’impulsar l’elaboració de plans d’ordenació del paisatge per part dels municipis d’aquestes zones definides, amb la intenció de protegir les traces i els mosaics agraris tradicionals com a elements de valorització rural i urbana; definir els límits dels nuclis urbans i de franges d’espai de lliure transició, entre ells o al llarg de les vies d’entrada; la recuperació dels espais agrícoles abandonats; fomentar estratègies d’ajuda al manteniment de les activitats agràries pròpies d’aquests paisatges agraris quan sigui possible; promoure entre institucions i entitats públiques i privades fórmules de protecció i gestió dels paisatges d’interès agrari (vinyes de l’Alt Penedès, corredor agrícola del Llobregat, mosaic agroforestal del Vallès, agricultura del Maresme, Baixa Tordera [Tordera‐Palafolls], Plana del Garraf, Parc Agrari del Baix Llobregat, Parc rural de Torre Negra, Parc agrari de Sabadell, Parc de l’Espai natural de Gallecs, les Cinc Sènies, D.O. Alella, D.O. Penedès); entre més accions.

El Baix Maresme en concret

Dins del Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona, l’Observatori del Paisatge ha avaluat el paisatge del Baix Maresme. Entre les debilitats hi destaca: la degradació dels entorns dels nuclis urbans per l’abandonament de la modelació agrària rural, amb pèrdua del valor paisatgístic i increment del risc d’incendi. I també: el paisatge repetitiu, artificialitzat i de baixa qualitat que ha provocat la profusió de la urbanització de baixa densitat.

Entre les amenaces parla del risc de banalització del paisatge més proper als eixos viaris, per l’existència de polígons i naus disposades linealment i amb una escassa o nula integració paisatgística. I la pèrdua del caràcter rural dels nuclis de dalt, fruit del creixement urbanístic, si no s’eviten algunes tipologies netament urbanes i desvinculades dels models constructius tradicionals.

Per evitar aquestes debilitats i amenaces hi ha moltes accions a fer, com posar en valor les traces i els mosaics agraris tradicionals com a elements de requalificació rural i urbana o recuperar els espais agrícoles abandonats que no acullen cap activitat. I tantes més. Tot això és vetllar per la qualitat paisatgística del país, és vetllar per la qualitat de vida de les persones.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb