La Flama del Canigó avui fa seixanta anys que s’encén al Castellet de Perpinyà

  • Aquesta matinada la flama ja s'ha renovat al cim del Canigó

VilaWeb
Imatge d'arxiu de la Flama del Canigó al Castellet de Perpinyà.
Redacció
22.06.2024 - 21:50
Actualització: 23.06.2024 - 12:35

Avui la Flama del Canigó tornarà a córrer per tot el país i distribuirà el foc que encendrà les fogueres. Però enguany és un any especial perquè en fa seixanta que s’encén a l’emblemàtic Castellet de Perpinyà, abans de pujar al Canigó. De fet, aquesta matinada la flama ja s’ha renovat al cim del Canigó i després ha arribat al Coll d’Ares, vetllada pels Agents Rurals.

VilaWeb
VilaWeb
Fotografia: Òmnium Cultural.
Fotografia: Òmnium Cultural.

Fa seixanta anys, va ser una iniciativa del Cercle de Joves de Perpinyà, que després de la Segona Guerra Mundial va voler recuperar la tradició popular dels focs de Sant Joan i aconseguir que una mateixa flama baixada del Canigó i distribuïda de poble en poble encengués alhora totes les fogueres de Catalunya Nord.

Posteriorment, el 1966, pel Coll d’Ares la Flama del Canigó va arribar a la resta dels Països Catalans gràcies a Josep Deloncle i Gilbert Grau i a la implicació i el lideratge de Martí Cassany i Ramon Torra.

Cada any, Daniela Grau, recordant la tasca del seu pare, fa un missatge que és llegit en el recorregut de la Flama. El d’enguany diu:

“Estimats connacionals,

Fidelment, tossudament, com cada any des del 1966, us arriba des de Catalunya Nord la Flama del Canigó, que encendrà aquesta nit els focs de Sant Joan arreu dels Països Catalans, on patriotes compromesos la transmeten amb fervor.

Perquè aquesta no és qualsevol flama. El seu historial i simbolisme li donen sentit, força i legitimitat irrebatibles des del 1964, data cabdal.

En efecte, enguany fa exactament seixanta anys que, a petició dels excursionistes nord-catalans organitzadors dels focs de Sant Joan Francesc Pujade i Albert Llech, la Flama, abans de pujar al Canigó, va ser encesa per primera vegada al lloc més emblemàtic de la colonització i repressió francesa d’ençà del 1659, el Museu del Castellet de Perpinyà.

L’eminent i carismàtic conservador d’aquest museu, en Josep Deloncle, el va definir com a ‘presó d’estat’, havent-hi trobat rastres de les persecucions patides pels resistents a l’annexió francesa denominats per la població catalana Angelets de la Terra.

Dos mesos després, l’agost del 1964, Josep Deloncle aclarí en un parlament a Sant Martí del Canigó el sentit de la Flama: ‘Flama de la memòria, de la denúncia de les repressions, i de la resistència. Flama d’afirmació nacional, d’unitat de tot un poble que se sent català, profundament català abans de ser administrativament francès o espanyol. Catalunya és una llar per a vosaltres i nosaltres.’

Flama de reivindicació, per mor que ‘la nostra estimada Catalunya esquinçada per una injusta frontera pugui ser altra vegada agermanada dins una nova Europa’.

Que aquesta nit amb la Flama del Canigó sigui, doncs, com fa seixanta anys, ensems una nit de festa, d’alegria, de recordança i d’esperança, i també de compromís col·lectiu per a assolir la independència i el reconeixement internacional de la nostra mil·lenària nació.

Visca la Flama del Canigó, símbol de la nostra unitat i unió!

Visca Sant Joan, festa nacional dels Països Catalans!”

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor