La Flama del Canigó continua viva a Vinaròs, tot i els intents de censura de l’ajuntament

  • L'acte de rebuda de la flama no tindrà el suport institucional, com era habitual

VilaWeb
Laura Escartí
18.06.2024 - 21:40
Actualització: 19.06.2024 - 22:53

L’Ajuntament de Vinaròs (Baix Maestrat) –amb un govern de PP, Vox i PVI– ha intentat d’arraconar la Flama del Canigó, però continua viva. L’Associació Cultural Ball de Dimonis de Vinaròs, que de fa uns quants anys és l’encarregada d’organitzar l’acte, va denunciar que el consistori volia excloure’l del programa de festes de Sant Joan i Sant Pere, les festes patronals del municipi.

Marisa Falcó, presidenta de l’associació, explica que la batllessa, Maria Dolors Miralles (PVI), es va negar taxativament a incloure l’acte de rebuda dins el programa oficial. Com a excusa, va argumentar que era un acte polític perquè en el manifest que s’havia llegit el 2021 es va fer referència al procés i als presos polítics catalans. Josué Brito, portaveu de Vox a Vinaròs, va dir que era una festa “pancatalanista” i va assegurar que no se celebraria.

Falcó assenyala que, abans d’entrar al govern municipal, Vox ja perseguia l’acte, però no eren els únics. “Alguns del PP ja feia temps que també hi anaven darrere, i ara els va molt bé tenir la gent de Vox, que són els que agiten, i ells els donen suport”, diu. Assegura que les dames –les festeres del poble–, que sempre havien acudit a rebre la flama, han rebut coaccions per a no assistir-hi amb la banda oficial.

Una tradició ben viva

Malgrat que els han negat el suport institucional –que havien tingut sempre, amb ajuntaments de tots els signes polítics–, la Flama del Canigó arribarà a Vinaròs. De fet, fa més de cinquanta anys que hi arriba, ininterrompudament, d’ençà del 1971. Al principi, es feia de manera clandestina. Amb l’arribada de la democràcia, va passar a formar part del programa oficial de les festes. Oriol Beltran, el membre de l’Associació de Dimonis encarregat d’organitzar el traspàs de la flama, recorda que és el municipi del País Valencià on la tradició té més antiguitat.

L’associació de veïns Migjorn, després reconvertida en l’associació Jaume I, va ser l’encarregada d’organitzar la rebuda de la Flama del Canigó ja als anys 1970. Com que ja eren majors, van passar el relleu a Beltran, que ho va traslladar al col·lectiu de Dimonis. “Jo vaig prometre als iaios que ho van començar que ho continuaria, i no vull fallar a la meua paraula”, diu. Assegura que no aconseguiran de tombar la tradició, que es continuarà fent encara que siga d’una manera més íntima. “No l’acabaran mai. És la més antiga i no volem que deixe de ser-ho. És una cosa bonica que val la pena de mantindre.”

I Falcó reivindica: “Per a nosaltres és un acte important. És el reconeixement de la unitat de la llengua i és un dels pocs actes que es fan durant tot l’any per a defensar-la i per reconèixer d’on venim. Els Dimonis sempre ho hem tingut clar, i als estatuts consta que tot allò que fem ho fem en català, sempre. I així continuarem. Ells mantenen el seu discurs del pancatalanisme i nosaltres continuarem, fent faena de formigueta treballant i tirant-ho endavant.”

Han rebut el suport de diverses entitats i de la gent del poble. També els ha arribat per les xarxes socials un missatge de caliu del cim del Canigó: “Des de Catalunya Nord, us donem el nostre suport perquè la tradició de la Flama del Canigó sigui viva pertot arreu, fins al País Valencià i Vinaròs. Felicitats per la vostra lluita, companys.” El text anava acompanyat d’una fotografia de les torxes al cim amb un cartell on es podia llegir: “Suport Ball de Dimonis Vinaròs”. “Se m’ha posat la pell de gallina quan ho he vist, és molt emocionant”, diu Falcó.

La flama arriba a tot el país

El recorregut de la Flama del Canigó és la suma de molta gent voluntària que, fent relleus, enllaça el país de cap a cap i supera fronteres administratives. Diumenge, dia 23 de juny, una comitiva d’Òmnium Cultural de les Terres de l’Ebre acudirà a Sòl de Riu, la desembocadura del riu Sénia, per a fer el traspàs de la Flama del Canigó. Hi aniran els representants d’uns quants pobles amb els faristols apagats per a rebre la flama. Un d’aquests municipis serà Vinaròs, però també Forcall (Ports), la Sénia i Alcanar (Montsià). Després, cadascú marxarà al seu poble a preparar la revetlla.

Quan la flama arribe a Vinaròs, es farà un correfoc, que s’encendrà amb la Flama del Canigó, es llegirà el manifest, s’interpretarà la muixeranga i es repartirà coca i mistela, com diu la tradició. “Repartirem la coca que repartirem i, quan s’acabe, s’ha acabat. I si la gent es queixa, doncs aleshores serà el moment de dir-los que no n’hi ha més perquè l’ajuntament no paga”, diu Falcó.

Enguany el club ciclista Tombatossals, juntament amb Acció Cultural del País Valencià, pujaran al cim del Canigó a cercar la flama, i la portaran fins a la platja del Grau de Castelló de la Plana, on es farà la foguera. D’aquesta manera, una vintena de ciclistes s’organitzaran per relleus per a recórrer els 418 quilòmetres amb la flama. També s’han oferit per a fer parades i portar la flama a més municipis, com ara Benicarló.

Paral·lelament, Anna Oliver, la presidenta d’ACPV, acudirà al Parlament de Catalunya a rebre-hi la Flama del Canigó. Aquesta serà traslladada fins a la platja de Gandia (Safor), on actuarà el grup de danses Roda i Volta, es llegirà el manifest, es farà un sopar popular i s’encendrà la foguera de Sant Joan. Després, la Societat Excursionista de la Safor recollirà la flama i la durà fins a l’emblemàtic Molló de la Falconera.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor