22.04.2026 - 19:50
|
Actualització: 22.04.2026 - 22:34
“Cal prestar especial atenció a la demanda procedent d’Europa. Les nostres principals destinacions d’exportació, Alemanya i França, continuen tenint una davallada en les vendes mensuals, cosa que ens condiciona la producció.” Així es manifestava fa uns quants dies José López-Tafall, director general d’ANFAC. I el seu temor era fonamentat. Les exportacions del sector dels cotxes van baixar d’un -3,1% al març i d’un -5,2% en l’acumulat del 2026. Per destinacions d’exportació, Europa va acaparar el 93,7% de les vendes a l’exterior al març –Alemanya, França i Itàlia foren els principals compradors de vehicles fabricats a l’estat espanyol. Cal destacar que el mercat francès, encara que continua en el podi, va reduir les compres a les fàbriques de l’estat espanyol d’un -23,6%, cosa que ha afectat el resultat final de les exportacions.
Els cotxes van més avançats en les estatístiques (no oficials), i no és un sector que es pugui prendre de referència global, perquè passa uns moments de canvi molt importants, però marca una mica la tendència en el nou marc internacional creat pels nord-americans. El fet és que les dades que vam saber ahir, de l’INE, sobre les exportacions totals del febrer per a Catalunya aporten uns resultats gens satisfactoris, perquè al febrer van baixar d’un -3,5% interanual i els dos primers mesos de l’any, d’un -5,1%. A tot l’estat, les dades són lleugerament millors, amb una baixada del -0,8% i un augment de l’1,8%, respectivament.
Malauradament, l’Idescat no ha fornit encara les dades corresponents a Catalunya, de manera que no tenim prou detall per a fer-ne una anàlisi més acurada.
En el context internacional, les exportacions catalanes de béns (-3,5%) el mes de febrer van tenir una contracció molt semblant a la de la zona euro (-3,4%) i de la UE-27 (-2,7%). Entre les principals economies de la Unió, en canvi, es destaquen els creixements de les exportacions de França (3,8%) i Alemanya (1,7%), al contrari que les d’Itàlia (-0,2%).
Internacionalment, no podem passar per alt les conseqüències dels aranzels americans, perquè les exportacions de la UE-27 als Estats Units van baixar d’un -26,4% al febrer, segons que va informar divendres l’Eurostat, després d’un enfonsament anterior del -27,8% al gener. Són caigudes molt importants. No obstant això, és probable que les xifres siguin desvirtuades per la comparació amb el volum comercial sense precedents de començament del 2025, quan els enviaments van atènyer el punt culminant, abans dels aranzels de Trump, a partir del març. Recordem que el gener i el febrer del 2025 les exportacions als Estats Units van créixer d’un 16% i d’un 22,4%, respectivament. A l’estat espanyol, on el pes de les exportacions als EUA no té tanta importància com als principals països d’Europa, la baixada ha estat del -13%.
Més enllà dels EUA, les exportacions de béns de la zona de l’euro a la resta del món el febrer del 2026 van baixar d’un -6,7% respecte del febrer del 2025. Encapçalen les baixades quatre sectors: el químic, els medicaments, els vehicles i la maquinària. Ara, els EUA no són pas els únics responsables de la caiguda, perquè les exportacions als altres tres clients més importants, fora de la UE, és a dir, el Regne Unit, Suïssa i la Xina, presenten, respectivament, unes evolucions interanuals del 0,1%, -9,3% i -16%. I fins i tot el comerç intracomunitari va baixar d’un -1,5% al febrer. Decididament, no ha estat un bon mes per als exportadors.
De Catalunya, amb les poques dades que aporta l’INE, podem assenyalar que els dos primers mesos de l’any ha mantingut una participació dins el total de l’estat espanyol lleugerament superior al 25%, fet que entra dins la normalitat. Els tres sectors més importants, que abasten el 61% de les exportacions catalanes, han tingut un comportament dispar. El pitjor ha estat el químic, que al febrer va baixar d’un 15%. Veient què ha passat a tot l’estat, les dues branques més afectades han estat la dels medicaments i la dels plàstics. D’això, se’n pot inferir que a Catalunya pot haver passat alguna cosa semblant, però no es pot assegurar al cent per cent.
Els béns d’equip mantenen la tendència i creixen d’un 5%. Habitualment, els més importants i dinàmics a Catalunya són els equipaments elèctrics i electrònics, a més de la maquinària i els equips mecànics.
Sobre l’alimentació, parlo amb el cap de l’Àrea de Coneixement i Estratègia de PRODECA, Marc Oliveras, que m’explica que les primeres dades d’exportacions agroalimentàries catalanes del 2026 confirmen un començament d’any marcat per un canvi de cicle, però també per noves oportunitats. Entre el gener i el febrer, el sector ha exportat, en valor, amb un ajust del −6,0% respecte de l’any anterior, però amb un augment del volum del +2,9%. I afegeix: “Aquest comportament reflecteix una realitat important: el sector manté la capacitat exportadora i guanya presència internacional en volum, en un context de normalització dels preus després dels màxims del període 2024-2025. És a dir, es ven més producte a l’exterior, tot i una pressió a la baixa dels preus globals, especialment en categories com ara la carn, l’oli d’oliva o el vi.”
Amb vista al futur, les empreses continuen pendents de la geopolítica. L’enquesta a les empreses exportadores que va publicar l’INE fa deu dies, referida al primer trimestre, assenyala quatre factors que perjudiquen les previsions. Primer, la competència en preus que troben en els mercats exteriors. Segon, amb una importància molt semblant al primer, el preu de les matèries primeres. Tercer, el preu del petroli. I quart, les dificultats en la cadena de subministrament i de logística internacional.
En relació amb les perspectives de comandes a tres mesos, hi ha més empresaris que preveuen una certa millora, després de quatre trimestres consecutius en què assenyalaven una baixada. Em sembla més important el fet que els preus preocupin molt els exportadors, que preveuen que pujaran –i que els seus marges baixaran.
Penso que els resultats de l’enquesta són lògics, en un decantament més aviat cap al pessimisme, perquè la situació que passem és absolutament nova sobre els punts on ancorar les referències. Els canvis continuats en les decisions dels EUA fan molt difícil de mirar el futur amb un mínim de lògica i encert. La incertesa és el pa de cada dia i no sembla que pugui canviar a curt termini. Mentre els núvols no ens deixin veure el paisatge que tenim davant, la cosa més normal és que les decisions a les empreses s’hagin de prendre sobre la marxa. I amb aquests elements al damunt de la taula, les previsions tenen un valor molt relatiu.
