22.03.2026 - 23:40
|
Actualització: 23.03.2026 - 08:10
El segon torn de les eleccions municipals franceses, fet avui, diumenge 22 de març, ha deixat un mapa polític molt fragmentat, amb victòries destacades per a la dreta, una esquerra dividida però resistent a les capitals i una extrema dreta que continua expandint-se en silenci per les ciutats mitjanes, però que, tret de Catalunya, no ha aconseguit els resultats que esperava.
La dreta, la gran guanyadora de la nit
El balanç més favorable de la jornada és per a la dreta tradicional. Les formacions conservadores han pres Clermont d’Alvèrnia a l’esquerra –un dels seus bastions històrics– i també Besançon, Poitiers, Cherbourg i fins i tot Tula, l’antic feu de l’expresident François Hollande. A més, han frenat el Rassemblement National a Tolosa de Llenguadoc.
En clau de lideratge, la victòria més simbòlica és la d’Édouard Philippe a Le Havre, on ha conservat la batllia i ha superat l’últim obstacle abans de llançar-se obertament a la cursa presidencial, quinze mesos abans de les eleccions presidencials. L’ombra de la nit, per a la dreta, han estat els fracassos de Rachida Dati a París i de Jean-Michel Aulas a Lió.
La derrota de Bayrou, la sorpresa de la nit
El resultat que ha acaparat més atenció ha estat la caiguda de François Bayrou a Pau. L’ex-primer ministre, de setanta-quatre anys, ha perdut la seva batllia –que tenia d’ençà del 2014– contra el socialista Jérôme Marbot per tan sols 344 vots (42,45% contra 41,14%). El desenllaç ha arribat poc abans de les deu del vespre, quan fa sis mesos que el seu govern va caure en un vot de confiança, al setembre. Un desavantatge polític de primera magnitud per al cap del MoDem.
L’extrema dreta, expansió silenciosa
Malgrat no haver aconseguit Toló ni Marsella, el Rassemblement National i les seves forces afins s’han continuat expandint en ciutats de grandària mitjana: Carcassona, Carpentràs, Castres o La Flèche. A Niça, Éric Ciotti –l’ex-cap dels Republicans que ara milita a la seva plataforma, la Unió de les Dretes, en aliança amb Marine Le Pen– ha derrotat el batlle sortint, Christian Estrosi, amb una àmplia majoria. Ciotti ja havia encapçalat el primer torn amb el 43,43% dels vots; en canvi, Estrosi, que ara milita a Horitzons, havia quedat a molta distància, amb el 30,92%. La candidata ecologista, Juliette Chesnel-Le Roux, que havia rebut pressions de l’Elisi i de Matignon perquè es retirés, va decidir de mantenir la candidatura i ha contribuït a la derrota d’Estrosi.
L’esquerra, les grans ciutats i el trencament intern
L’esquerra ha defensat les tres grans metròpolis: Emmanuel Grégoire a París, Benoît Payan a Marsella i Grégory Doucet a Lió. A això s’afegeixen les victòries dels batlles sortints a Roazhon, Nantes, Montpeller i Lilla. Però el balanç global és molt desigual.
La qüestió de les aliances ha estat central i sovint dolorosa. Molts socialistes han perdut les seves ciutats malgrat –o a causa de– l’aliança amb la França Insubmisa. El moviment de Jean-Luc Mélenchon, que havia exhibit optimisme després del primer torn, ha hagut de reconèixer els límits de la seva estratègia de ruptura, especialment en les conurbacions urbanes de grandària mitjana. La derrota a Tolosa serà la que més pesarà. La victòria a Roubaix no ho compensarà.
