La desconfiança dels docents amb la Conselleria d’Educació marca el començament de la nova jornada de negociació

La Conselleria d’Educació ha convocat la taula de negociació avui a dos quarts de deu, tot sabent que hi havia una manifestació prevista a les onze del matí. Així, han aconseguit que els negociadors no hi participen, i que a la porta del complex de la conselleria no s’hi concentren centenars o milers de persones com en dies anteriors. La contraofensiva dels docents ha estat canviar la ruta de la manifestació per fer-la acabar davant la conselleria.

Els representants sindicals han entrat a la sala de negociació encara amb la ferida oberta per la mala fe que consideren que hi va haver dilluns, quan es va signar un acord amb ANPE i CSIF diferent de la darrera oferta que la conselleria els havia fet. Ahir van demanar l’acta de la reunió i no els la van donar. Els van dir que potser d’ací a un mes. “El mes que ve no em serveix de res, l’acta. Jo la volia ahir. Jo la vull ara per assegurar-me que no la toquen. Ja vaig dir ahir que no em fiava d’aquesta conselleria. No ens en podem fiar”, ha dit Marc Candela, del sindicat majoritari STEPV, a la porta del recinte de Campanar.

Avui és previst que es negocien dos punts de tots els que hi ha en la proposta: infrastructures i plantilles. Per als sindicats són dues qüestions fonamentals, però diuen que intentaran que es tracten la resta de temes per no eternitzar la negociació.

D’una altra banda, avui l’administració ha de presentar el document del nombre d’alumnes per classe amb totes les precisions que els van demanar els sindicats. En aquest punt no hi va haver acord perquè la darrera oferta del departament de Carmen Ortí era menys ambiciosa que no pas la que preveu la llei estatal que ara es tramita al congrés espanyol. Fins ahir, aquesta era la mesura, i ahir la conselleria la va rebaixar.

Els tres sindicats que continuen convocant la vaga es negaran a signar punt per punt, perquè necessiten consultar-los amb els afiliats. Xelo Valls, de Comissions Obreres, ha dit que es negava a qualificar-los de microacords perquè allò que es negocia és important i és un marc complet per a millorar les condicions dels docents.