Ja fa temps que una part dels mitjans de comunicació que són editorialment contraris a la independència de Catalunya han travessat les línies d’allò que és acceptable professionalment. I això que hem viscut aquestes darreres hores amb la presumpta nota de la CIA publicada per El Periódico ens ho hem de prendre com un advertiment clar: són capaços de fer qualsevol cosa per defensar la unitat d’Espanya.

VilaWeb ja va detallar ahir els increïbles errors ortogràfics i conceptuals que desacrediten de cap a cap el document publicat per El Periódico; un document que va presentar com una presumpta prova que la CIA havia advertit els Mossos sobre l’atemptat de la Rambla. La il·lustració de la portada –que Enric Hernández ara ja reconeix que havia estat si més no retocada– és, simplement, grotesca.

Però la cosa més greu és l’intent deliberat de crear confusió per obtenir-ne un benefici polític, intenció que en aquest cas em sembla d’una vilesa especial: envers les víctimes de l’atemptat, envers la policia i envers el conjunt de la societat catalana.

Perquè, a banda els errors i la manca de qualsevol mínima identificació per a saber qui és l’autor de la nota, l’explicació que l’acompanya és molt lamentable. Segons la nota, allò que aporta és ‘informació no sostinguda de credibilitat desconeguda’. És a dir, informació a la qual cap servei d’intel·ligència no donaria gens de credibilitat. Com es pot insinuar res a partir d’això?

Però, a més, si El Periódico –o Enric Hernández– pretén insinuar, com sembla, que els Mossos haurien pogut evitar l’atemptat si haguessen fet cas d’aquesta nota, aleshores la cosa és molt més greu. Aleshores això és un exercici de cinisme, demagògia i oportunisme molt difícil de pair i d’acceptar.

Sobretot perquè farien una trampa indigna relacionant, a posteriori i de manera completament arbitrària, un avís sense substància amb un fet que tots sabem que va passar sense que els autors l’haguessen previst amb antelació.

Al maig, els Mossos van rebre un avís que podia haver-hi un atemptat a la Rambla, com en reben tants. El van analitzar i el van desestimar, d’acord amb la policia espanyola. I no era de la CIA. Quina connexió, doncs, vol establir-hi Hernández si és clar que l’atropellament de la Rambla va ser la conseqüència del canvi de plans arran de l’explosió d’Alcanar, però no era pas el pla inicial? Per què el director d’El Periódico prova de fer veure que hi havia un avís concret sobre un atac planificat si resulta que l’avís –si és que fos real– és inconcret i l’atac improvisat del 17 d’agost no era previsible en el moment d’emetre la nota?

Per tot plegat, avui crec que cal recordar més que mai que en la millor tradició del periodisme europeu sempre s’ha donat un gran valor a la responsabilitat social i a una ètica que fa prevaler el bé comú per damunt de tot. I que reclama respecte intel·lectual pels lectors. I per això és molt de doldre que l’obsessió partidista d’un director de diari ens haja dut, com a societat, a aquest extrem de degradació professional i moral.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]