La decepció pel Consell de la República, cinc anys després

  • El Consell de la República, que havia de ser la gran institució rupturista del país, no ha estat capaç de fer realitat les esperances que va crear

Vicent Partal
10.12.2023 - 21:40
Actualització: 10.12.2023 - 21:41
VilaWeb
Constitució del Consell per la República, a Brussel·les
Això és una prova de lectura dels articles de Vilaweb amb veu sintètica, que ben aviat serà a disposició dels subscriptors del diari. Subscriviu-vos-hi ací. Si trobeu algun problema, escriviu-nos a suport@vilaweb.cat.

Durant aquests anys, per a explicar què és el Primer d’Octubre, alguna volta he fet servir la teoria de la “democràcia disruptiva” de Sheldon Wolin.

Segons Wolin, als nostres països la democràcia no és real, perquè no hi ha un control veritable dels ciutadans sobre el poder polític –i encara menys sobre l’econòmic. I, en conseqüència, la democràcia que tenim és un ritual més que no pas una realitat.

Però no sempre. Perquè, segons que explica aquest politòleg americà, hi ha uns moments inesperats de la història, unes situacions, en què una “democràcia disruptiva” esclata de sobte.

Són moments –i el Primer d’Octubre va ser clarament això– en què les societats prenen en les seues mans la decisió sobre el propi destí. I, durant hores o dies, prioritzen els interessos comuns de tota la població a partir d’un fet que trenca els plans de les elits i va més enllà d’allò que aquestes elits voldrien. D’un fet que fa evident la insatisfacció popular amb la vida que ens toca de viure i que palesa i posa en relleu l’enorme poder que té la gent si el sap fer servir.

En relació amb això, el Primer d’Octubre no va ser solament el dia clau de la independència de Catalunya. També va ser el dia del poder popular –si em permeteu de fer servir aquesta expressió vintage–, el dia de la democràcia disruptiva, segons la visió de Wolin, el dia en què la gent va saber que era poderosa.

El moviment independentista, i el govern de Catalunya, van ser protagonistes d’una autèntica revolució el Primer d’Octubre, van ser revolucionaris. Potser massa i tot per a una part de la classe política independentista, que ara som conscients que no volia anar tan lluny –ni amb la independència, ni amb la democràcia.

I, com passa en qualsevol revolució, després va arribar la contrarevolució, que es concretà en la necessitat de formar “un govern efectiu”, en la negació al parlament del resultat de les eleccions convocades pel 155, en la negativa a investir el president Puigdemont i en l’acceptació de la repressió com a condicionant legal de la vida política.

Per sort, hi havia l’exili. Un exili que, ni que ho hagués volgut, no s’hauria pogut integrar en aquella contrarevolució. I que va alçar una batalla formidable a Europa, sense la qual no s’entendria res d’això que vivim avui.

Va ser en aquest context d’exili que, ara fa justament cinc anys, el 8 de desembre de 2018, es presentà a Brussel·les el Consell per la República.

Aquell consell volia ser la continuació de la Catalunya revolucionària del Primer d’Octubre. Era l’intent d’institucionalitzar la Catalunya revolucionària del Primer d’Octubre. Era una idea brillant i enlluernadora que, tanmateix i lamentablement, cinc anys després tots podem constatar que no ha reeixit.

Fer la llista de les raons per les quals el Consell no ha estat la república virtual que volia ser faria massa llarg aquest article. És clau, sens dubte, el boicot que hi va fer Esquerra Republicana d’ençà del primer minut –coherent amb el seu paper de força contrarevolucionària. És evident que el fet que no passés gaire dels cent mil afiliats el va deixar tocat –era pensat per arribar a un milió de persones. Potser va passar que era un concepte massa avançat al seu temps, que molta gent no va entendre. Potser l’exili no tenia prou tremp per a impulsar-lo, contra l’interior: hi va haver un moment, durant la presidència de Quim Torra, que es va intentar que el Consell tingués un paper oficial i preeminent, però no va funcionar. O no va ser possible. La covid, potser, tan sols dies després de l’impressionant acte de Perpinyà, va ser una mala sort que potser va trencar una tendència a l’alça.

I després van venir, pròpiament, els errors del consell. Una identitat republicana que s’ha reduït a l’anècdota de tenir un carnet de bambú que no serveix de res. Un sistema de representació popular i democràtica, l’Assemblea de Representants, que ha fet aigües. Una instrumentalització partidista envers Junts com més va més evident…

Cinc anys després, finalment, crec que ja ningú no pot discutir que el Consell no és ni serà aquella institució robusta que volia ser, nascuda de la legitimitat i la legalitat del Primer d’Octubre. Aquell òrgan que volia implantar i prefigurar una república amb un model diferent de democràcia, més ric, més propi del temps que vivim i sobretot allunyat de la manera de fer d’Espanya.

I, ben curiosament, ha estat l’experiència que més ens allunyava de les formes espanyoles; la creació de l’Assemblea de Representants –brillant en la metodologia, enlluernadora en la tècnica, en l’ambició de votar d’una manera diferent–, el cant del cigne que ha deixat definitivament enfangada la imatge del Consell, enmig d’un galimaties lamentable d’acusacions i d’actituds tòxiques. Per moltes raons, per una mala gestió del procés per part del govern, però també perquè hi ha gent, amb un pedigrí independentista de dècades i indiscutible, que en aquesta vida resulta que se sent més còmoda destruint que no pas construint…

Finalment, a més, ara arriba el sobtat canvi de guió cap al diàleg de Junts i el president Puigdemont, que em fa l’efecte que deixarà el Consell encara més descol·locat.

És possible que tot tinga una lògica. Jo no ho puc descartar, això. La història sempre s’explica de meravella des del futur. De manera que si el camí negociador que s’ha obert ara amb la pressió internacional desemboca en l’èxit que tots voldríem, segurament aleshores podrem explicar l’extraordinària batalla de l’exili –de la qual el Consell forma part– com la fase de pressió que va aconseguir doblegar Espanya i la va portar a la taula de Ginebra.

Però, tornant a Wolin, fins i tot si s’acaba complint la millor hipòtesi, podríem trobar-nos amb la paradoxa que la independència, la república catalana, es fes realitat sense ser un acte disruptiu, de manera que es perdés aquella part del Primer d’Octubre que representa la revolució, en el sentit de la revolució de les classes mitjanes i populars, del retorn a la democràcia real, de la revolució del comú –no dels comuns–, de la revolució del seny.

I això és una cosa que, personalment, veig molt perillosa. Vivint com vivim un moment tan difícil socialment, tan insuportable. Tenint com tenim un govern i un parlament independentistes tan incapaços i maldestres. Deixant que, a poc a poc, siguen unes altres les banderes que enarboren la crítica, i la rebel·lió, contra un estat de coses que sis anys després encara està pitjor que no estava ja en aquell moment.

 

PS1. Ahir publicàvem una entrevista amb August Gil Matamala, un dels referents més sòlids i consistents de l’independentisme de fa molts anys. Diu moltes coses importants i voldria destacar aquesta: “Un dels defectes principals de l’independentisme és el seu victimisme històric, aquesta consideració que sempre hem estat derrotats i no sabem entendre un fet o una circumstància com una victòria. Tot ens sembla poc, i com que res no és definitiu, com que no hem tingut la victòria definitiva, qualsevol cosa ens sembla una derrota.” Us la recomane molt. I també l’article d’Andreu Barnils (“Espanya al divan“), que és molt complementari.

PS2. El periodisme independent dóna forma a un món més just i ajuda a crear un país nou, deslliurat de les rèmores del passat. A VilaWeb no tenim cap propietari multimilionari, no depenem del govern, ni restem condicionats per cap empresa ni cap grup de pressió. Per això som lliures d’informar rigorosament sobre els esdeveniments nacionals i mundials. I per això també podem mantenir el periodisme que fem, d’accés obert i gratuït per a tothom. Perquè creiem que tothom ha de poder accedir a informació de confiança. Per això us demanem als qui encara no en sou subscriptors que us en feu i ens ajudeu a avançar.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
10.12.2023  ·  21:56

Fa anys que es va estancar als cent mil i allà està. Esperant que el camí cap a la independència vaja per qualsevol altre camí.

Jordi Amatller
Jordi Amatller
10.12.2023  ·  22:14

Us deixeu els Consells Locals, una entitat que també podria haver estat clau en la participació democràtica de la població. Malauradament no se’ls ha empoderat ni aprofitat, i ara han quedat totalment fora de joc, sense entendre quin ha de ser la seva funció

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
10.12.2023  ·  22:41

El boicot d’Esquerra i de tots els mitjans de comunicació.
De tots.
Fins i tot Vilaweb es va passar mesos i mesos sense parlar-ne.

Josep Almar
Josep Almar
10.12.2023  ·  22:47

Heu aumentat els meus dubtes raonables per seguir financiant un instrument que no se perquè serveix…

Carles Serra
Carles Serra
10.12.2023  ·  22:53

Tot plegat molt trist i fastigós Vicent ; com dir que tenim un “govern” d’independentistes; ya té vale Vicent.
Serà això que no hi ha pitjor cec que aquell que no ho vol veure. ep!!! si no hi han altres interessos.

Jordi Sanahuja
Jordi Sanahuja
10.12.2023  ·  23:02

Quan una organització (ERC) encapçala una revolució i es rendeix abans de la lluita final, ve la debacle. Si passat un cert temps els electors son conscients del succeït i li retiren tot soport al traidor es pot tornar a l’embat amb certes garanties, però si l’entorn mediàtic i l’establishment convenç a la societat que no ha sigut una rendició, tot s’ha acabat. Els resistents (JxC) han provat de mantenir la lluita, però no ha sigut possible. La contrarevolució d’ERC que diu Partal ha triunfat. L’esperança que JxC acaparés el vot independentista s’ha perdut i Puigdemont havia deixat tota esperança a l’espera de les resolucions de la justícia europea. Inesperadament, JxC es troba ara en una situació que li permet forçar al PSOE, sense renunciar completament a la justícia europea. Tenim una oportunitat que pot possar en evidència -un altre cop- la mala fe d’Espanya per recuperar la iniciativa, tot creant un conflicte dins del Estat Espanyol entre partits, judicatura i els Media. Tot plegat permet moure el taulell i provar de sortir del forat negre en el que ens ha col·locat ERC.
Evidentment la situació no té res a veure amb el mantra dels republicans quan diuen que JxC s’ha afeixit a la seva “estratègia”.
En tot aquest escenari el Consell per la República ha perdut sentit, i si ja estava tocada de mort des del seu neixement pel boicot d’ERC i el silenci còmplice del Media, ara ja no se sap quin paper li pot correspondre.
La millor alternativa actual és donar tot el soport a Puigdemont i neutralitzar com es pugui a ERC. La quarta llista, en aquestes circumstàncies no serveix perquè res podrà fer que no pugui fer ja Puigdemont amb millors garanties.

Joan Mollà
Joan Mollà
10.12.2023  ·  23:03

Certament, la idea del Consell per la República ( d’entrada ja no es va gosar dir-ne “de la República”) podia ser una mena de Govern de la República a l’exili. Una proposta brillant. Però, una vegada més, les rivalitats personals ho varen malmetre i ERC va decidir entregar-se als jutges espanyols i abraçar l’autonomisme. Ha acabat essent el braç internacional de Junts, amb l’entrada de Puigdemont en la política interior. Potser en traurà alguna cosa important ( segur que més que el partit rival ), no és segur, però acaba de qüestionar el sentit de l’entitat. Només ha faltat l’escombrada des de dalt de l’estructura de representació democràtica que es va crear. A més, mai va quedar clar el sentit dels Consells Locals, que es van veure abocats a ser una mena de duplicat de l’Assemblea, quan la seva missió hagués pogut ser ben diferent.
En aquests moments, crec que el CdR és una via morta. I sap greu, però la democràcia disruptiva haurà de seguir altres camins.
En tot cas, encara que sap molt de greu, hem de constatar que Junts i ERC actuen com dues forces antagòniques que es contraresten. I canviant les cúpules dirigents no en traurem res. La cosa ve de més avall i de temps enrere.
Anem pensant en alternatives. Això sí, en certa manera és com si comencéssim de zero, novament. Però potser haurem après de les errades i amb l’experiència adquirida avancem més depressa. Com sigui, però hem de ser capaços de mobilitzar la gent.

Berta Carulla
Berta Carulla
10.12.2023  ·  23:08

Jo em sento molt decebuda amb en Vicent Partal, que tenint l’altaveu fenomenal que teniu, en els moments clau vau ser, setmana rere setmana, equidistant, afavorint la rivalitat entre els dos partits (després us ha agafat el retlleu l’Odei Echearte), i afavorint que ER avui sigui al govern. I encara manteniu avui una ploma que descaradament escombra cap a aquesta casa d’oportunistes que amollen la mamella, cau de col.laboracionistes deslleials, anomenada ER, que a més ara és una de les vedets de can Godó. Per si en quedava cap dubte. L’Ot Bou.

I avui ho acabeu de rematar donant per mort, abans de començar, el Consell per la República. Un instrument que si no funciona és per molts subscriptors d’aquest diari i per molts dels votants d’ER i de la CUP.

Mai heu tingut una línia continuada i clara, incontestable i inequívoca lleial al president Puigdemont. Fet imprescindible per tal que tingués la força suficient per a poder comprovar si de veritat anava de cacha o bé hi havia capacitat per a rectificar i posar la directa. La manca de suport al Consell té com a únics responsables els independentistes, el president va crear-lo però nosaltres l’havíem de fer nostre, per a quan arribés el moment de fer-lo servir. Aquest moment podria arribar aviat, però us afanyeu a donar-li estocada abans d’hora.

Això, exactament: decepció. I també Vergonya.

Adéu Vicent, perquè hem de tolerar la desconfiança diària i esgotadora en l’únic que ha arriscat mentre aquí no només no s’arrisca sinó que es contribueix a cremar la feina feta.

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
10.12.2023  ·  23:11

La dissolució de l’Assemblea de Representants, decretada pel president Puigdemont en ple mes d’agost, poc després de les eleccions espanyoles del 23 de juliol, és un acte democràticament injustificable. Així mateix, ho és obviar el resultat de la votació que el mateix CR va promoure per decidir si s’havia de bloquejar la investidura.
El CR ha caigut com un castell de cartes com abans havien caigut la Declaració d’Independència i La Crida. I com sembla que també caurà la possibilitat de bones sentències europees per a l’independentisme si s’acaba fent efectiva l’amnistia que s’està cuinant a Madrid.
Tot allò que planeja en Puigdemont acaba difuminant-se i esvaint-se, pot ser perquè la tramoia no li aguanta els decorats.

Jaume Vall
Jaume Vall
10.12.2023  ·  23:15

Parlem de democràcia disruptiva?

Què tal un registre de ciutadans que han picat pedra en els darrers anys, en favor de la llengua o de la sobirania catalana, que voluntàriament s’hi inscriguin, i que per sorteig -reduir al màxim la tendència partidista i/o possibilitat d’influències perilloses- per esdevenir un contrapès als 135 diputats al Parlament?

Cadascú la seva feina. No es tracta tant de esmenar els elegits, sinó de complementar, avaluar i enllaçar aquest món certament tancat de polítics professionals, amb els ciutadans, amb la societat civil.

Per cert, a semblança dels països que van plantant arbres a cada tala, perquè no anem proposant idees, a cada crítica que fem?

Xavier Clèries
Xavier Clèries
10.12.2023  ·  23:17

Calen estratègies polítiques noves que trenquin el conformisme polític dels (mal) anomenats partits independentistes.

Joan Olivella
Joan Olivella
10.12.2023  ·  23:42

El Sr Sanahuja i Berta Carulla ho expliquen tal com va pasar. El Consell per la republicà nasqué mort per aquest caïnisme dels dos partits que en el seu dia formaren JxCat. ER ha sigut infidel per no dir traïdor directament a la causa del i dependentisme. Vostè Sr. Partal, ara des-de la distància, critica una entitat (CR) de la que si seguim els seus articles ens adonem que no ha cregut mai.

Enric Emo
Enric Emo
11.12.2023  ·  00:05

A mi em van decebre molt unes representants electes de l’Assemblea del CR que es negaven a combatre. Les vaig interpel·lar en un acte i amb una gran soberbia em van despatxar. Allà vaig comprendre que no en sabien d’independència i que amb el CR no fariem res. Encara en soc membre.

Montserrat Gibert
Montserrat Gibert
11.12.2023  ·  00:05

Sincerament, no crec que estigui mort el CdR, està estancat, cal fer-lo gran i per això ens hi hem de posar tots com vam fer l’U d’octubre. És/serà la nostra estructura de govern quan siguen República.
Què tal si l’ANC li fes costat i demanés obertament la inscripció? Què tal si ho fes Òmnium? Què tal si ho fes la PxLl? I els diaris, Vilaweb inclòs?
No esperem dels que no el volen viu, forcen els que ja haurien d’estar omplint-los!

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
11.12.2023  ·  00:11

Apreciat director,
Veig que, poc a poc, es van desmuntant els castells de cartes que, al meu entendre, es van construir per fer més portador el disgut i el desengany del post 1-O. (Un dia haurem de parlar també de l’apagada del “Procés constituent”).
Com bé dieu, en el futur tot es podrà explicar millor que no pas ara.
A molts independentistes de bona fe, encara els queda l’esperança en allò que pugui fer o deixar de fer el Sr. Puigdemont. Per ells, és el darrer reducte.
Personalment crec que és recomanable no posar les nostres conviccions i les nostres esperances en mans d’unes organitzacions o unes persones que, en general acostumen a fallar perquè són fets de carn i ossos com tothom.
Són temps de travessa pel desert i, si es vol dir el contrari, cal argumentar-ho molt bé.
Generar falses expectatives no ajuda perquè justament és una part del que s’ha fet aquests darrers sis anys i es pot comprovar que estem retrocedint de manera clara.
Fins ara sempre ens hem tornat a alçar però ha costat molt cada vegada.

Jaume Riu
Jaume Riu
11.12.2023  ·  00:13

L’OPORTUNITAT
Un vent oportú és un vent que mena a bon port.
En els darrers gairebé seixanta anys, des de la “Caputxinada” de 1966, he comptabilitzat a Catalunya desenes d’oportunitats, de vents favorables -molt favorables-, entre ells també el Consell de la República, per arribar al bon port que consisteix a recuperar la legalitat republicana i esfondrar el franquisme genocida, però no. En totes les oportunitats fins ara, hem embarrancat amb les roques a la bocana del port.

La culpa no és de les roques que són allà i no es mouen, sinó dels mariners, que som la majoria de la població.

De totes formes, el vent és una energia renovable que no s’esgota mai, que segueix empenyent Catalunya amb força i ara tenim al davant el bon port que consisteix a fer inviable el regne d’Espanya, fer inviable l’ocupació dels Països Catalans per part del regne d’Espanya i, sobretot, el bon port consisteix a rebel·lar-nos contra els partits polítics -tots-, que pel fet d’obeir la constitució espanyola i presentar-se a les seves eleccions autonòmiques, són còmplices del genocidi, i blanquegen així la monarquia instaurada pel dictador Franco.

La rebel·lió i la desobediència depèn només de nosaltres, i consisteix a sentir-nos independents, actuar com independents i, per exemple, oblidar la llengua imposada, com ens explicava Partal que després de la invasió de Crimea fa nou anys i amb la invasió general d’ara, una part notable de la població ucaïnesa ha decidit d’oblidar el rus. Directament, a la Crimea ocupada els ciutadans obliden el rus.

La monarquia espanyola ja no és benvinguda i el rei -humiliat-, ha de venir en secret i dins d’una gàbia de protecció policial. Només falta que milions de ciutadans ens comportem radicament com independents, i no hi haurà cap roca que ens faci embarrancar. Aquesta és l’oportunitat.

Albert Pérez
Albert Pérez
11.12.2023  ·  00:33

Bon dia, tot el que dieu és cert. Jo encara recordo com a Perpinyà érem una massa i al cap de quatre dies ens vam tancar a casa. I allà continuem. No trobo motius per sortir.
PS.: vaig enviar fa 15 dies un mail a Vilaweb exposant un cas d’assetjament lingüístic viscut a Badalona i encara espero la vostra resposta…

Lluís Mor
Lluís Mor
11.12.2023  ·  00:34

Senyor Partal, massa contradiccions, simptoma clar de nedar i guardar la roba.

Voste, com jo i com molts subcriptors de vilaweb, sabem perfectament perquè el Consell no ha agafat peu. Voste sempre parla del victimisme històric del independentisme, avui també ho fa al PS1. Pot ser que el victimisme historic tingui res a veure amb el botiflerisme i la traició?
Si no s’hagués boicotejat i desmontat JUNT X SI, no creieu que avui tindriem una força i una il·lusió acollonant? Qui va ser l’arquitecte de la deconstrucció de JUNT X SI?
Qui no va voler anar junts a eleccions amb Puigdemont, quant se li oferie anar de cap de llista al senyor Junqueràs?
Qui va ser el responsable de no investir a Puigdemont?
Etc, etc, etc, etc.
El responsable, és un satelit pagat i protegit per l’Estat espanyol, amb tots els recursos que ha calgut, diners i carrecs per tindre tota la gent del seu entorn, cupula, gent als mitjans, l’avalador i xivato molt apreciat a Madrid, Joan Tarda i la seva conxorxa.
Si, senyor Partal, voste més que jo sap qui és el responsable de que el Consell de la República, com tantes altrés, haguin fracasat.
I si, senyor Partal, jo soc dels primers que vaig tindre un carnet de bambu -com anomena voste- que no serveix de res, també segons voste. Donç miri, a mi si que em serveix, desde el primer dia que l’he dut a la cartera i fins i tot l’he ensenyat als mossos quan m’han parat, un cop amb una bona rialla.
Aquest pais mai s’alliberarà del jou, la indepèndencia és un somni d’una nit d’estiu, és l’estel d’uns quants que ens agrada sommiar però toquem de peus al terra, no ens xupem el dit i ja som independents, fa molt i molt temps.
Amb tot el meu respecte.

Josep Gualló
Josep Gualló
11.12.2023  ·  00:44

Decepció total Vicent, amb la teva sortida de l’armari amb la que deixes clar que milites en el grup format per l’ANC i ERC.

A partir de la primera vegada que vas escriure que hi havia dues branques en l’independenyisme: Una l’ala Rupturiste i l’altre la Reformiste, ja vaig posar el crit al cel perquè acabaves de crear el que vaig anomenar “La Paradoxa de’n Vicent”.

Anys ha en Miquel Roca, contre l’opinió de’n Jordi Pujol, va inventar el Partit Reformista PR per supstituïr a CDC

Era una versió catalana del PNV, amb la diferència què
era un parit amb llistes a tota Ñ sencera.

Va tenir molts vots a Catalunya, cap fora de Catalunya.

Un partit reformiste, no pot ser independentiste. No ho pot ser per què seria una Paradoxa.

La “Paradoxa de’n Vicent”, és doncs definir a ERC com a: “Partit Independentista Reformista”

Amb aquest editorial intenta deslegitimar tota la feina feta a l’exili internacionalitzant la causa Catalunya/Ñ.

Només una pregunta: Quants comentaristes de Vilaweb ferien una segona Llista Civica que seria Reformista?

Ferran Ribó
Ferran Ribó
11.12.2023  ·  00:45

Amb tot el respecte, Berta Carulla 23:08, acusar en Vicent Partal d’afavorir que “erc avui sigui al Govern” i de mantenir una ploma que “escombra descaradament cap a aquesta casa d’oportunistes i col•laboracionistes que és erc”, tot plegat em fa dubtar si des de ja fa un temps llarg llegim el mateix diari. Diré més, si algun partit polític ha quedat retratat en els darrers anys des del faristol d’aquest editorial és especialment erc. I encara diria més: aquest editorial ha traspuat un excés de prudència i mesura en les formes precisament amb erc, sota el meu punt de vista per no fer tant evident una crítica descanrnada i per evitar una ‘declaració de guerra’ que mai és aconsellable.
Dit això, sempre i en tot lloc prevalgui la llibertat d’expressió i la diversitat de punts de vista.

Francesc Rosés
Francesc Rosés
11.12.2023  ·  03:54

Si la decepció em vingués només del Consell “per” la República, ja em podria donar per satisfet,

I, lamentablement, hi hs tantes coses que em deceben que crec que la decepció ha arribat per quedar-se.

Em deceben els polítics, els partits, les institucions, Europa…. No en queda res, de la il·lusió del procés.

Recordo la penúltima gran conferència del president Puigdemont explicant les condicions per investir Sánchez. Va ser un discurs que podria haver estat il·lusionant si no sabéssim que el nostre president és un venedor de fum. Un bon venedor de fum. És el senyor que va proclamar i desproclamar una república en segons. Això, aquest fet, s’haurà d’estudiar a les universitats d’arreu. I aquí no ens va decebre, el president, com a venedor de fum. Només cal escoltar el discurs que va fer per justificar el pacte amb el PSOE i percebrem que ha oblidat totalment l’anterior discurs. Vaja, com si no l’hagués pronunciat mai. Pacta una amnistia bàsicament per als polítics (de 3000 represaliats, sembla que n’afecta a 400 i, això si, a la policia espanyola), el català, en contra de l’opinió del Vicent Partal que deia que estava fet i que Europa mai no havia tirat enrere una proposta d’un país membre, no és oficial a Europa i sembla que no ho serà. El Taquígraf de Ginebra sembla que és això, un taquígraf i prou que si no hi ha res a taquigrafiar, com sembla, no taquigrafiarà i llestos. El català a nivells inferiors als que hi havia durant la dictadura (que té collons la cosa i ja em perdonareu l’expressió) i el nivell de coneixements dels joves pel terra sense que ni un sol polític n’assumeixi cap responsabilitat. Aquests polítics, aquests partits, són els que volem per a la nostra república? Es pot fer una república amb una colla d’ineptes i vividors?

Ho torno a dir, si només em decebés el Consell, ja em donaria per satisfet,

En un altre ordre de coses, no estic d’acord amb els que opinen que en Vicent Partal afavoreix ERC. No és veritat de cap de les maneres. Jo recordo perfectament el dia que en Vicent va venir a la Garriga a presentar el seu darrer llibre, fa uns quants anys, i va esclatar davant les increpacions d’una espectadora d’ERC, no sé si ho recordes, Vicent, i va fer pública, amb certa contundència, la seva indignació per les amenaces que havia rebut per part de l’entorn d’ERC. Després, va demanar disculpes per la forma en què ho havia expressat (que no pel fons). Us ben asseguro que cap simpatia ni desig d’afavoriment, Ens estava dient que un partit, suposadament demòcrata, estava pressionant un diari. Així de clar.

En Vicent, a parer meu i com tothom, es pot equivocar, però és una persona amb voluntat de ser imparcial, de ser honesta. De vegades, tinc la impressió que confon una mica el desig amb la realitat, però no sé on veu la gent que en Vicent es decanti per un partit.o n’afavoreixi algun. Si segueixo essent subscriptor de VilaWeb és, justament, per la independència i honestedat del diari i del seu director. I dir que a l’editorial d’avui, afavoreix ERC, sense cap mena de justificació, és tenir molt mala bava, perquè una persona que diu que ERC és qui es va oposar des del primer moment al Consell, no està afavorint de cap manera ERC sinó tot el contrari.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
11.12.2023  ·  04:06

No ha estat capaç o ni tan sols no ho ha intentat? Perquè entre les dues coses hi ha una distància sideral. I em sembla que ha estat això darrer.
I, Vicent, no tenim cap partit realment independentista. Si de cas, cal parlar d’autonomisme o de regionalisme. O, en el cas d’ER, d’hipocresia pura i dura. Em sembla que podem prescindir de tota una classe política i mirar de fer la feina només des del carrer. La gent hi som.

Vicent Serra
Vicent Serra
11.12.2023  ·  06:50

El Consell de la República, es viu, cal fer un replantejament i continuar caminant.
Certes persones han de baixar i deixar treballar a altres persones.
Hi ha persones de estàn posseïdes de la veritat i durant+ de 50 anys el seu projecte ha fracasat. Poseu-vos al costat.

josep soler
josep soler
11.12.2023  ·  06:58

Bona editorial.

En Partal, potser sense voler, comet un error anomenant independentistes als que són partidistes per idiologia; per única idiologia.

Dir les coses pel seu nom, més quan un és periodista: no és pas ànim destructiu, és essencial per poder construïr.

Ja ho va dir en Lluís M. Xirinacs en la trilogia de “La Traïció dels Liders”. Podria ser que ningú explica millor com les contrarevolució aplasten la democràcia de veritat, potser no ens cal cercar referents internacionals tenint-los nacionals i oblidats.

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
11.12.2023  ·  07:14

Benvolgut Director avui alguns comentaris el posen “a parir” (sorry!) En aquest aspecte subscric el que diu Francesc Rosés 03:54 I crec en la seva professionalitat. Quasi sempre llegeixo tots els els comentaris abans de fer el meu i tracte de no repetir el que ja s’ha dit. Alguns comentaristes són clarament de “partit” però igualment interessants. Salut.

pep gaya
pep gaya
11.12.2023  ·  07:31

Que jo sàpiga el Consell encara ningú la dissolt, el fet que ERC l’hagi combatut arreu el fa més vigent, senzillament no m’esperava que el senyor Partal fes una crítica tan filosòfica com impertinent en aquests moments de gran expectativa judicial europea que pot afegir més esperances a la causa independentista. Si com esperem la justícia europea avali al president Puigdemont, si com esperem els 7 escons de Junts siguin decisius en el Congreso, tan de bo que el consell per la República es converteixi en el Consell de la República. No siguem tan derrotistes, home, i recolzem les iniciatives brillants.

Federació de Comitès Poble Català Albert
Federació de Comitès Poble Català Albert
11.12.2023  ·  07:42

Molt d’acord amb l’article d’en Partal. Sento molt tenir motius per pensar com ell sobre el Consell. Jo opino així des de 2018. Només que jo no estic decebut del Consell perquè mai hi he cregut gaire pel que fa a recuperar un estat independent d’Espanya.
Per això, el 23 de maig de 2018, els de l’Agència del Cens Nacional del Poble Català, vam registrar a Brussel.les l’entitat Federació de Cometés Poble Català (FCPC), considerant que la revolució del poble català de l’1 d’Octubre no tindria l’efecte que va merèixer si seguia en mans dels qui no ens havien escoltat per preparar un referèndum de independència homologable, segons el dictamen de 2010 del Tribunal Internacional de Justícia sobre Kosovo, amb un cens d’inscripció voluntària fora de l’autonomia.
L’agost 2022, vist el poc avenç efectiu cap a la independència, en 5 anys, els de la FCPC vam presentar a la UCE el llibret de 25 pàgines “Proposta De Programa Obert Cap A La Independència De Catalunya. Estratègia alternativa a la del procés de 2017”. És un programa proposat al poble de tota la nació catalana per a que el prengui en mà. Es pot trobar gratuïtament a la web http://www.comites-poble-catala.org
Ara, segons quina nova situació es creï, ens plantegem adaptar i ampliar el programa per a divulgar-lo millor.

Albert Bertrana i Bernaus

Victor Serra
Victor Serra
11.12.2023  ·  07:56

I si en lloc de Repúbliques virtuals ens posessim a treballar seriosament per fer una República de verutat, ocupant llocs de poder de veritat i actuant amb intel.ligència quan els tinguem ? O siguik, tot el que no fem estem fent ara, amb poquíssimes excepcions ?

Albert Miret
Albert Miret
11.12.2023  ·  08:03

L’erotisme desapareix al cap d’uns minuts d’exposició de la nuesa, i en el nostre país ja fa temps que ERC s’ha despullat públicament ensenyant sense vergonya que van ser traïdors ja des d’abans de la declaració d’independència. És per la seva traïció despullada que hem de veure cada dia des de fa cinc anys com a únic espectacle, que tota Catalunya destrempada espera que abandonin la Generalitat transformada amb una tendeta mòbil depenent directament de Madrid, i fotin al camp entre xiulades i tomacades, com a cupletistes que no saben ni cantar, ni ballar, ni fer trempar al personal. Que marxin i no se’n parli mai més, perquè continuar veient-los un cul que ja ens fa fàstic, ens pot destrempar per sempre més.

Josep Maria Bagant
Josep Maria Bagant
11.12.2023  ·  08:16

No m’entra al cap que el Consell només assolís els 100.000 associats; si ER es va posar de cul, en comptes d’un milió era lògic pensar en el mig milió, la meitat de l’objectiu en base als votants de Junts. La raó més plausible que hi veig, també d’acord amb opinions del meu entorn, és la por: En un moment de repressió màxima molta gent va tenir por de deixar llur dades exposades a la venjança de l’Estat desbocat.

Pep Agulló
Pep Agulló
11.12.2023  ·  08:18

ALLÒ QUE ES NEGA, NO SE LI POT EXIGIR RES…NO FOTEM.

Tothom es decep per les expectatives que tenim. A mi em decep que primer se li hagi negat al CdR l’existència i després se li exigeixi ser avantguarda de no sé què…

1/ ERC i una part de l’independentisme ha fet mans i mànigues per silenciar, amagar i menystenir el CdR lligant-lo al president Puigdemont que ha rebut difamacions per totes bandes, de l’Estat i dels suposats independentistes…

2/ Els consells locals (l’editorial ni en parla) que eren els executors de la política del govern i de l’assemblea de representants dins el territori (disfuncions i conflictes a part), no van poder contactar amb la ciutadania perquè la lluita estava desapareguda al carrer, com ho està ara.

3/ En conseqüència, la tasca del CdR ha sigut més un treball teòric d’assentar les bases d’una futura república, que no pas ser motor institucional d’una revolta que no s’ha produït. Però cal acceptar allò que s’ha fet seguint el fil de l’1-O.

Em fa mal sentir com l’editorial parla fent profecia de la seva mort definitiva…:

“Ningú no pot discutir que el Consell no és NI SERÀ aquella institució robusta que volia ser…”
“El cant del cigne que ha deixat DEFINITIVAMENT enfangada la imatge del Consell…”

…Per després despenjar-se amb:

“…Hi ha gent, amb un pedigrí independentista de dècades i indiscutible, que en aquesta vida resulta que se sent més còmoda destruint que no pas construint…”
????

ALBERT MAS
ALBERT MAS
11.12.2023  ·  08:25

Encara que sembli una contradicció estic d’acord al el Sr. Albert Bertrana i la Sra. Berta Carulla.

Joan Cuscó
Joan Cuscó
11.12.2023  ·  08:26

“És clau, sens dubte, el boicot que hi va fer Esquerra Republicana d’ençà del primer minut –coherent amb el seu paper de força contrarevolucionària.!”

Agustí Delgado
Agustí Delgado
11.12.2023  ·  08:39

No he entès en tot aquest temps per què els inscrits al Consell no han sobrepassat els 100.000.
Ara, El País en parla i l’anomena el “govern paral.lel de Puigdemont”.

josep altimir
josep altimir
11.12.2023  ·  08:53

No estic d’acord amb la vostra cometari ,es derrotista i una falta de res per tota la gen que som del consell,hi ha amb direu quin moviment independentista té 100000 socis,continuem fem base ,no entenc aquest despreci

Joan Begue
Joan Begue
11.12.2023  ·  09:00

Que ha fet de bo, d’entrada, el C x a la R. Guanyar temps i mantenir més o menys el pensament de que es pot.
Mantenir un cap visible en la figura del President Puigdemont com a partaveu del nostre 1 d’octubre. Això és més important del que actualment en som conscients comparable a negociar que el català és parli a Congrés i s’intenti el mateix al Parlament europeu. No és quelcom tot això repeteixo.
Ara bé, la feina que queda per fer, modestament o crec, és el situar aquesta Catalunya Éstat lliure i “Sobirana” on realment és troba avui dia part del Poder o Control sociopolític de la cultura Occidental.
No es fugir de març, el que penso, Espanya com Estat tampoc té el ple Control de les seves decisions. No és Sobirà del seu presumpte poder, ni Alemanya ni França etc.
No veieu que aquest escenari pot estar en procés de desmantellament.
Doncs perquè seguim lluitant contra una estructura cadàver i a, com es l’actual estructura europea, la famosa democràcia, els partits la pròpia Generalitat de Catalunya que es tot això sinó un miratge per anar-hi narinan narinan narinan.
El Verdader poder el té la mateixa població que ens tenim entretinguts amb la dicotomia dreta esquerra blau roig ERC Junts Pdcat PSOE PP,
Som marques blanques de el titellaire que crea el Matrix.
El Primer d’octubre del 2017 va obrir els ulls o ens va fer saber que darrera l’escenari hi ha el veritable poder el Nostre. Que falla doncs, que encara estem despertant que no em fet Conciencia que no saben el que volem, un canvi si un canvi, a on, quina Catalunya volem, quina Espanya si crec que algú està obrin els ulls, quina Europa quin Occidental volem.
Acabo Catalunya desapareixerà el dia que plenament hagi abocat el seu Ser dins del sac de la Conciencia col·lectiva del futur que està en curs, malgrat la gravetat com a força d’atracció vol impedir la Nova escena.

Carme Tulleuda
Carme Tulleuda
11.12.2023  ·  09:06

La lluita partidista va fer que és veiés el CxR com una cosa misteriosa i clandestina. Afegim-hi els problemes de la digitalització i les dificultats per controlar l’aplicació!!
Parlar del CxR amb algú (independentista, és clar) era caure en un silenci espès.
Els Consells Locals podien haver-s’hi implicat més per arribar a la gent? Els hi ha faltat mitjans materials. No els hi ha faltat voluntat ni entusiasme, ni dedicació del temps personal que treien d’on fos.
La dissolució de l’Assemblea de Representants ha desorientat molt. No hem tingut una explicació clara del que ha passat. Tot són insinuacions. Tu Vicent insinues coses…i prou. Després dones una clatellada al CdR …i ja està.
Les consultes que el CdR feia als inscrits per a que servien? Perquè les feien? Jo penso que tal com es feien eren contraproduents.
Parlar de confiança cap els dirigents no serveix de res. La gent necessita veure coses i tocar-les.
Les negociacions de Ginebra serviran per madurar coses però no per la finalitat que té el Consell de la República que és fer efectiu el mandat de l’1-O.

Víctor Torguet
Víctor Torguet
11.12.2023  ·  09:07

Molt bon article Vicent.
Que els partits fake-indepes (ERC, JUNTS, CUP) han esdevingut activistes anti-independentistes és una evidència empírica tan gegantina que, insistir en anomenar-los i tractar-los d’independentistes, és vist com un greu insult pels més de 2 milions d’indepes irreductibles.
El mateix ha passat, amb diferents intensitats i disfresses, amb organitzacions socials com Òmnium, el Consell de la República o, fins i tot, l’ANC.
Pel que fa als polítics, la immensa majoria d’ells mai han estat indepes. Simplement van veure el Procés con l’eslògan per robar-nos els vots abans i desprès de 2017. La diferència és que desprès de l’1-O ho fan amb el desvergonyiment que els proporciona la coartada de la repressió espanyola i la seva convicció de que els votants som imbècils.

Però el principal motiu per haver caigut en la traïció, la col·laboració, la rendició, la submissió o la irrellevància de tots aquests agents fake-indepes polítics i socials és la por. La por a perdre la feina i l’accés als diners públics (el que els polítics merdosos anomenen “poder”), la por de ser víctima de la Guerra declarada per espanya (estat), la por de que el teu adversari es quedi amb el teu tros de pastís (per minso que esdevingui). La POR.

Estem guiats per un exèrcit de líders amb les calces cagades. Morts de por. Amb infinitat de contractes i acords amb l’enemic per garantir-los la supervivència al seu món des d’on se’ns pixen a la cara. Fent un teatre patètic per aparentar una fortalesa que no pot ocultar ni un bri de la ignomínia dels seus fets reiterats.

Cal foc nou. Escombrar tot aquest detritus, ja no només pel Procés, sinó pel País, per nosaltres: els ciutadans que no mereixem aquesta xusma guiant-nos cap el pedregar.
Cal refer el Procés amb nous líders que acceptin una “auditoria” continua del Poble envers la Estratègia i el Pla a executar. Líders amb prou valor, determinació, convicció i coratge pel combat contra espanya (estat). Líders no lligats a les màfies polítiques. Líders llunyans de la minusvàlida professional dels actuals polítics que moririen de gana fora de la política. Líders que escoltin els seus votants. Líders que puguin aprendre de les experiències ja viscudes. Líders que han de sortir d’entre nosaltres. No de l’Olimp. Per descomptat que es necessitarà de cares conegudes i de contrastada integritat, però el gruix d’un lideratge descentralitzat (sense personalismes tan letals com, per exemple, el de Junqueras) ha de sortir del Poble, amb una selecció ben definida, executada i monitoritzada. Dubto que això ho pugui fer l’actual ANC.
Cal desfer-nos URGENTMENT dels actuals líders fake-indepes que no són més que els principals enemics de l’única opció per tenir un futur millor: la INDEPENDÈNCIA.

PD: esperem fins Gener-2024 per veure si Puigdemont/JUNTS són capaços de treure quelcom positiu “de debò” del “pseudo-pacte” o “pseudo-pla de pau”, a veure si saben metamorfosar-se de fake-indepe a “pal de paller” de l’Independentisme, re-organitzem-nos, re-fem urgentment el Procés (seguim omplint carrers, actualitzem estratègia, pla i lideratges), bastim una Llista Cívica (o similar) si JUNTS segueix fent figa, fem fora de la Generalitat als actuals traïdors, prenguem el control del País (en la mesura que sigui possible) i aixequem la suspensió de la DUI !!!

Marta Puigmartí
Marta Puigmartí
11.12.2023  ·  09:23

Tota la raó al Sr. Wolin. Ha quedat, fins ara, constatat que és un miratge poder ser català o catalana de ple dret. L’entusiasme sobre un miratge, però, ens va fer sentir vius i vives. Finalment, la decepció és la de ser catalana, en el meu cas. El Consell de la República, al meu parer, era i és el millor dels instruments, però els catalans i catalanes no som millors que els altres i no tenim la capacitat d’autogovernar-nos, està clar, com a mínim fins avui.

Edgar D'Andrea
Edgar D'Andrea
11.12.2023  ·  09:37

Benvolgut director, una decepció terrible l’enfocament del teu article… si tu saps les raons per les quals el Consell no va prosperar (perquè ho dius tu mateix a l’article: el boicot d’ERC…) ja no entenc res de la resta de l’article. I afegiria el menyspreu o negació permanent cap al Consell que es difon als mitjans suposadament independentistes… després et preguntes per què només som 100.000? Alguns dels teus articulistes podrien analitzar com es pot gestionar un procés amb un soci que és un traïdor i que a més “governa” el país i controla (o destrueix) tots els mitjans que pot… però sembla que és més fàcil atacar la víctima que el victimari.

Maria C. Colomer
Maria C. Colomer
11.12.2023  ·  10:05

Aquesta editorial em dol. No la trobo justa ni objectiva.
Molts comentaris precedents exposen el que penso, el que ha passat i passa i el paper de la gent. Sense oblidar els traidors d’Erc i el seu governet.
Entenc que el Consell de la República és necessari, vigent, i continuaré amb la meva tarja de bambú. I aportant, la meva opinió a les consultes que periòdicament ens fan i materialment i periòdica al CdR.

Marta Cánovas
Marta Cánovas
11.12.2023  ·  10:26

Quan ens acabem de llepar les ferides, que són profundes, alcem-nos i seguim. I no ens fem més mal. Fem les reflexions que ens escriguin i deixem de buscar i denunciar enemics. A més de no resoldre res, passada la rabia, fa vergonya.
Ens cal paciència, perseverança i formació i un “sempre a punt” decidit,
Gràcies Vilaweb,

Gaspar Coll
Gaspar Coll
11.12.2023  ·  11:31

Entre tots fem comentaris alguns molt profunds, siguin més o menys de partit o més objectius. Estic d’acord amb moltes coses dites per persones diferents, i com diu Albert Mas, encara que siguin contradictòries. El comentari de Marta Cánovas resumeix també el meu pensament i sentiment. No estriparé el meu “carnet de bambú” i tindré paciència amb l’esperança que el Consell de la República retrobi el seu paper després que passin aquests mesos apassionants i difícils de partida d’escacs política, supervisada per mitjancers internacionals. Confio amb la ment preclara del MHP Puigdemont, per errors que pugui cometre ( que sol reconèixer).De moment m’agafo a la bona feina que està fent Plataforma per la Llengua pel tema de l’oficialitat europea del català: una batalla que hem de guanyar, malgrat la mesquinesa de molts estats i la poca eficiència de l’espanyol.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
11.12.2023  ·  11:34

“On no hi ha farina tot és borina”. Traduïda en aquest cas en llepar-nos les ferides consolant-nos en buscar responsabilitats-culpabilitats. Malgrat tot, cal ser optimista. El fracàs no és tal, perquè la voluntat del poble persisteix. Una al·legoria: En la pel·lícula “Edison el hombre” en cerca de la bombeta elèctrica , davant el fracàs d’una prova un treballador es lamenta, pessimista, dels milers d’intents fallits, al que ell li respon: “No són esforços perduts. De moment sabem fórmules que no hem de repetir”. Endavant. I sobretot, seny. Unió. Res de discutir ajocats “que si galgos o podencos”.
” Tenim la raó ….”, canta en Raimon.

Antoni Maria Oriol
Antoni Maria Oriol
11.12.2023  ·  12:00

Benvolgut Vicent,
Sens dubte el boicot d’Esquerra ha estat cabdal pel poc èxit del Consell. Tanmateix, crec que també hi ha un motiu molt més prosaic: la falta d’un finançament potent i diferent de les aportacions dels seus membres.
Totes les lluites necessiten diners per portar-les a terme i, malauradament, en aquest sentit anem ben fluixets.

Miquel-Àngel Montserrat
Miquel-Àngel Montserrat
11.12.2023  ·  12:01

A mi, el CdR (que no els CDR) no m’ha decebut… perquè, realment, no esperava res de bo d’aquesta parida.
El CdR manté el pecat original de gairebé tot l’independentisme : no saben què han de fer i, si ho saben, no tenen collons de fer-ho.
Això és el CdR, això és ERc, això és la CUP i, cal dir-ho, això és la majoria de Junts. Això és la Catalunya que tenim.

Ramon Vilella
Ramon Vilella
11.12.2023  ·  12:06

Potser els opinadors de Vilaweb tots plegats, ens tindríem que prendre un Valium…
Siguem més positius, no estem tant malament, com alguns diuen, deixem de criticarnos contínuament, tots anem en el mateix vaixell, remem tots a una….
El Consell de la república no es mort. Seguim. El punt on ha arribat l’Independentisme és el més alt aconseguit mai, gràcies al esforç titànic fet des de l’exili. Perquè no donem uns mesos de confiança al o als que ho han aconseguit i després analitzem el que són capaços d’arribar i aleshores decidim que fer. I a les properes eleccions al Parlament de Catalunya tindrem ocasió de decidir democràticament a qui hem de votar.

Josep Soler
Josep Soler
11.12.2023  ·  12:28

Tant el Jordi Sanahuja com la Berta Carulla ho deixen prou clar.
S’han comet errors (qui no els fa?) però la principal -i sembla que costa d’entendre o que no es vol entendre, tot i que es tant clar – que el mal, qui o ha destarotat i enverinat tot, es aquesta ERC comandada pel traïdor mes efectiu que mai hagi tingut la nostra historia, que es l’Oriol Junqueras.
De cap manera la solució dels problemes podia estar en mans s del Consel per la Republica. Aquesta entitat nomes ha estat un instrument, per tal que des de l’exili, es pogués utilitzar com a medi d’apropament i de coordinació amb el poble de Catalunya. Si no ha estat així, la pregunta es: qui n’es el responsable?.
Recordem les martingales que hi va haver, per tal de fer fora a tot un President legitim com el sr. Torra i perquè?.
I el perquè de la persecució de la Presidenta del Parlament Laura Borràs?.
Es licit i democràtic, conduir un país mitjançant la utilització de mitjans informatius, la majoria dels quals comprats amb diner públic, junt amb conduir la direcció del país amb una ridícula representació parlamentaria?.
Estem perden la llengua, estem enquistant la sanitat publica, l’ensenyament per terra, estem fent marxa enrere amb multitud de bens abans eficients i de bona qualitat.
Es pot saber a on anem?.
Es veritat sr. Partal. La incorporació de gent com la Sra. Odei Echearte o l’Ot Bou, dins d’un diari independent i de referencia com es el seu, no ajuda gens a clarificar les enormes complicacions que la presencia d’un partit com el de l’actual ‘ERC ha portat a la nostra societat i a les nostres vides.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
11.12.2023  ·  12:55

Si és una decepció però ara falta veure si és una decepció transitoria o per sempre.Ho dic ja que sempre valoro molt en positiu la feina que s´ha fet desde Europa. Lamento moltisasim que ERC no si ha adderit, respecte al partits crec que una llista cívica unitaria podría anar molt bé. Es perem que aquesta degradació del Consell només sigui transitoria

Pere Maria Estrem
Pere Maria Estrem
11.12.2023  ·  12:59

El Consell de la República és la il·lusió. La decepció és la resta, governs, polítics, partits i associacions, i també la ciutadania, que es qui s’ha d’empoderar, ella sola, sense que ningú li dongui permís. Continuen i amb optimisme.

Francesc Gilaberte
Francesc Gilaberte
11.12.2023  ·  13:07

Apreciat Vicent, em sap greu però l’editorial d’avui fa la típica crítica de qui no veu la viga al propi ull. Estic d’acord amb el que exposen, entre d’altres, en Sanahuja, na Carulla o en Soler
Quan era temps de triar entre Junts o ER, vas sortir amb el tema de “reformistes/rupturistes” sense prendre cap partit, equidistància que ja et vaig criticar i que va provocar la meva 1a cancel·lació de subscripció a VW. Més endavant, amb opinadors, que no informadors, com l’Ot i la Odei ja em va tornar a grinyolar tot VW. Últimament amb en Costa i la Tertúlia Proscrita, 1r amb les vostres crides a l’abstencionisme i ara amb la crítica sense aportar idees.
En definitiva, si l’èxit o fracàs del CxR i/o l’exili belga depengués de VW tinc clar que el seu fracàs seria la vostra opció.
Salut, força i til·la !!*!!

Jordi Simón
Jordi Simón
11.12.2023  ·  13:15

Sovint les decepcions venen quan les expectatives son massa altes i/o els objectius assolits no se’ls valora suficientment.
El que ha fent la gent de CAT aquest anys és increïble i ha posat un tema que era “local” a nivell “mundial”…però per alguns pot semblar poc, i és respectable.
Visualitzar que a la Ñ encara hi ha una CORT feudal amb el mateix funcionament on s’ha substituït la Inquisició per una Judicatura al seu servei, que altera resultats electorals i/o persegueix ciutadans, és un pas previ per a “explicar” tot el despropòsit vers a CAT. I això posa molt incòmode a la EU, que és un èxit enorme. Possiblement per a alguns pot semblar poc i és respectable.
Tot això és fonamental, i per primera vegada des de fa molts anys tothom sap el que vol una part important de la gent de CAT. I ens van comptant!
Això ha estat possible per tots els actors i les diferents situacions: presó, exiliats, detinguts injustament, encausats, etc. Això ha fet un book d’imatges incontestables que ha ningú podrà qüestionar.
El problema que tenim a CAT de fa segles, es la “”puresa”” mal entesa. Tenim 2 estelades i 3 partits indepes. I en breu potser 4.
O entenem que tothom es necessari i deixem de banda la “puresa” o els contrincants ho tindran molt fàcil per a dividir-nos i evitar sumar més gent al carro per a la independència i poder tenir una Societat més justa i eficient.
Quantes més “formigues” siguem i ens comptin, més imparable serà el moviment. Amb pinza al nas o sense però que ens comptin. Això no depèn dels partits sinó de nosaltres com a “formigues”.

Miquel Urquizu
Miquel Urquizu
11.12.2023  ·  13:21

Quan ha plogut des del 9N de 20014! Si acceptem aquesta data com l’inici del Procés. Ja teníem enllestides totes les eines que han fet possible arribar on som ara: Un Govern implicat, els partits independentistes donant suport, ANC, Omnium, ACM, … tots anàvem a una, com si fóssim un únic home o dona. L’única organització que no havia nascut era, en aquella època, el Consell de la Republicà. Però no ens oblidem tots son eines al servei de Catalunya i el seu desitgi de llibertat.
No en sobra cap i entre tots les hem de millorar i fer funcionar. Els nostres enemics son els que ens volen desunits i que volen eliminar les eines que ens han portat fins aquí. Demà entra al congrés espanyol la llei d’amnistia. Trobo que entre tots hem arribat molt lluny, centrem-nos en el dia a dia i no oblidem on volem anar.

Paola Polacco
Paola Polacco
11.12.2023  ·  15:00

Dir que “I després van venir, pròpiament, els errors del Consell. ….. Una instrumentalització partidista envers Junts com més va més evident…” es poc dir.
La bona voluntat i l’energia dels nostres parlamentaris impulsant aquesta difícil tasca amb “el nostre President” al capdavant no pot estar en dubte peró no va ser casualitat que el President Puigdemont, que hauria hagut aspirar a ser President a l’exili de TOTS els independentistes catalans, es va quedar President de Junts fins l’elecció de la Laura Borràs el dia 4 de juny del 2022.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
11.12.2023  ·  15:40

El CxR ha estat el projecte del “si no fos per…”. No cal buscar-hi més raons, n’hi ha hagut un tou.
D’altre banda un govern a l’exili tenia sentit si hi era tot, però un president a l’exili, que és el que hem tingut, malauradament no podia donar per gaire més del que han fet.
Tampoc la ciutadania s’hi ha abocat gaire, entre altres coses perquè no veiem per a què podia servir.
Tinc la impressió que a Waterloo tampoc se l’han cregut gaire el projecte i fa temps que el donen per liquidar. Si el President ni tant sols ha fet valdre l’1O, l’exili i el CxR als pactes per fer govern espanyol, poc valor hi deuen donar.

javier velasco
javier velasco
11.12.2023  ·  15:44

El CdR era una bona idea, podia haver sigut una bona eina pero la van malbaratar erc i la cup.
Això ja ho sabem tots.
Ara caldria reflexionar en positiu i hi trobar les grans errades d’eixe consell.
Del meu punt de vista valencià: la creació d’una secció al PV del consell.
Mare de Déu quin desconeixement de la realitat valenciana!; el senyor Guia,ja entranyable, esbarant pel nostre propi pendent local.
Si cal mantindre el CdR , primer penseu quina funció hauria de plantejar-se de fer com a objectiu a curt termini.
La resta serán cabòries de hamster engabiat

Ignasi Zorita
Ignasi Zorita
11.12.2023  ·  16:16

He llegit els comentaris dels subscriptors i trobo un element en comú, tots han fet, fan i estan disposats a fer i treballar pel mateix objectiu. Si els hem creure i jo ho faig, el problema es la coordinació i la credibilitat en el projecte proposat.
El mateix problema que va ser superat amb Junts x si i el govern de coalició, es a dir,som on erem.

En totes les gestes humanes cal un nom, un líder i nosaltres n’estem orfes, els nostres líders van tenir peus de fang o altres només eren titelles o mentiders que arribat el moment van canviar de bàndol, i aquí hi poso en Junqueras i la seva tropa.

A l’ Argentina ara hi ha un fenomen Milei que te paral·lelismes amb no només Catalunya sinó també el país vehi, escanya. De debò volem que els nostres fills o nets es trobin en una situació així perquè nosaltres no hem tingut la capacitat de deixar de costat les diferències i unir-nos en l’únic objectiu que pot salvar economia, cultura, llengua i PERSONES?

Jo estic disposat a anar de la ma amb el diable si cal per obtenir això, no va de que li pasi al Ignasi o que guanya o perd amb l’ independència, us ben asseguro que personalment em convé la dependència i l’assimilació, la cosa va de si serem o no serem com a poble i si els nostres fills es beneficiaran dels nostres sacrificis o bé els podran trobar en forma d’una piscina feta amb diners d’aquí a Alama de Aragon amb gent que ens diu Polacos, de si el català serà residual, si tindran que acceptar el vassallatge a Castella i pagar tributs a canvi de res.

Fem honor al nostre himne i deixem-nos de collonades.

Soc d’esquerres (Que no ERC, Comuns, CuP o merdes d’aquestes) i disposat a fer el trajecte fins l’ independència amb tothom, dretes, fatxes, nazis, perquè només amb l’ independència podrem modular els extremismes, i vosaltres?

Voleu l’ independència o només l’idea d’una independència dins Espanya i sempre estar tutelats per qui ens espolia?

Miquel Furio Sendra Furió
Miquel Furio Sendra Furió
11.12.2023  ·  17:00

La setmana passada vaig demanar la baixa, ja que em va ser impossible retornar el rebut mensual.

Jordi Talarn
Jordi Talarn
11.12.2023  ·  17:18

C x Rm = a govern a la ombra. Asamblea lo matix.

Marià Armengol
Marià Armengol
11.12.2023  ·  17:24

Molt decebut amb l’escrit del sr Partal.
Malgrat la seva indiscutible experiència i vàlua com a periodista el trobo partidista, destructiu i cec. Injustes crítiques a qui, lligat de peus i mans, no se li ha donat ni veu ni un brí de suport. Només ferotge crítica.
Que ara s’exigeixi ‘resultats’ a qui no s’ajudat, menystenit les traidories que ha hagut de soportar no és just.
PS: De passada, sr- Partal: Tots tenim un biaix. El de vosté és ben clar. És la seva opció. Consideri si amb els seus comentaris ‘pretesament imparcials’ fà gaire bé al periodisme (modulant la realitat de les coses) i al país (desanimant molta bona gent).
PS2: Queda gaire per tal de que Vilaweb fitxi n’Astrid Barrio?… Friso. Molt.
Salut!
//*//

Francesc Josep Robert
Francesc Josep Robert
11.12.2023  ·  17:50

Evidentment, amb el boicot d’ERC i la Cup, ja ens ho podíem esperar. Encara no entenc perquè van voler fer política només autonomista i prou. Quin desastre.

Lluís Cabot Ardil
Lluís Cabot Ardil
11.12.2023  ·  17:58

Possiblement els creadors del projecte CdlR no tenien ni la capacitat ni els coneixements perquè aquest ens pogués tenir alguna possibilitat d’èxit.
Qui tingui temps i interès que comenci a veure els currículums de l’equip dirigent, començant pel president i el vicepresident.
Si s’analitzen la trajectòria de tots dos, la veritat és que era molt improbable que aquest engendra arribés a bon port.
No per ser INDEPENDENTISTA ja és un sinònim de bon gestor.

Josep Albà
Josep Albà
11.12.2023  ·  18:08

Res, companys, res de res.

Qualsevol persona o força política que estigués vinculada d’alguna manera als fets infames del 10 i del 27 d’Octubre del 2017, i que no hagués aixecat amb força la seva veu en aquells moments, per denunciar la traïció que es perpetrava, no ens podia conduir a cap altre lloc que al desastre total.

I des del desastre total on ens hem deixat conduir, el proper “fet disruptiu”, si és que volem recuperar nació llengua, cultura i dignitat, ha de ser trencar amb aquelles forces i amb aquelles persones, arraconar-les per sempre i crear una nova força desacomplexadament nacional i nacionalista per combatre l’enemic sense treves ni pactes de cap mena fins que es compleixi el mandat democràtic de l’1 d’Octubre.

Jesús Albiol
Jesús Albiol
11.12.2023  ·  18:57

El CdR és, després de l’1-O, la construcció més compromesa i novedosa per defensar la nostra identitat nacional.
Se li poden criticar accions, però no la seua existència. És la pòlissa d’assegurança de la legitimitat de l’1-O i tot el que se’n deriva, l darrera baula d’una cadena iniciada amb el procés que penja dels drets nacionals i democràtics.
Em sap greu veure la confirmació del que ahir deia el Sr. Gil Matamala: “Tot ens sembla poc, i com que res no és definitiu, com que no hem tingut la victòria definitiva, qualsevol cosa ens sembla una derrota “.
Tots som prou analítics i comprensius per veure què fer a nivell individual. Crec que cal mantenir la posició fins al final, que no està prop.

Eva Ferrando
Eva Ferrando
11.12.2023  ·  20:35

Des del País Valencià, seguisc pensant que la força, l’empenta, està al poble, no ha desaparegut, sou el germen d la revolució. Només vos cal reordenar els àtoms, no marejar-vos amb qui i què, i tornar-hi. En les notícies televisives, les revolucions van associades a moltes persones, a pobles que remen col.laborativent i junts, no a polítics.
L’estat espanyol s’ho passa pipa fent-vos discutir. No li doneu eixe gust.
No perdeu les energies. No perdeu el temps amb afers q no porten enlloc. Insistiu amb la mirada fixa en l’objectiu comú. No defalliu. Sempre endavant. Flexibles per a adaptar-se en les accions fins a aconseguir la vostra il.lusió.
Vau fer ja una gran acció democràtica, l’1O. Ara, cal fer-ne altres.
No sempre s’aprova l’oposició a la primera.

Oriol Martí
Oriol Martí
11.12.2023  ·  22:41

Benvolgut Vicent, Benvolguda gent:
Serà que sóc del gènere optimista, però vistes les pèssimes condicions en que el CxR ha hagut de treballar, és un miracle que encara duri.
He llegit atentament els comentaris abans d’escriure. Penso que tota l’evolució ensenya i molt els límits de la digitalització, les dificultats de coordinació, i moltes altres coses que heu anat dient.
Em pregunto si en una situació diferent, les coses no haurien anat millor.
Amb totes les critiques que jo puc fer, jo estic molt orgullós de ser del CxR a nivell de base.
I tinc moltes critiques que ara no diré, però em remeto a l’admirable entrevista d’en Gil Matamala
Però de veritat, penso que estaria bé Vicent, dedicar algunes editorials i entrevistes sobre el CxR. Penso que ens ajudaria molt a tothom. Si, perquè trobo massa dur el teu editorial, a diferència del 99% restant, i per no anar molt lluny, el magnìfic sobre la lectura de fa pocs dies.
Vicent, per favor, feu-ho i la gent que et llegim i estudiem críticament, t’ho agrairem.
I gràcies a Eva Ferrando, la que em precedeix !!!
Vostre
Oriol Martí
Oriol Martí

Joan Josep Ozcariz
Joan Josep Ozcariz
11.12.2023  ·  23:00

Sr. Partal, he llegit entrevistes a molta gent en aquest mitjà. Quan pensa entrevistar al Sr. Puigdemont? O és que no es mereix un petit espai a Vilaweb?
Tant li desagrada?

Juli Bernat
Juli Bernat
11.12.2023  ·  23:16

L’exili no va ser cap meravella, neix de la por del president Puigdemont de proclamar la República -no parlo del numeret d’ara la proclamo i tot seguit la suspenc- i de quedar-s’hi a exercir-la. Vostè prou que ho diu, senyor Partal parla de “República virtual”, una gran cosa, oi? Les repúbliques només poden ser reals! No sé si ERC va fer malament de no apuntar-s’hi al carro però això del president Puigdemont d’ara marxo, la resta s’hi queda i es menja l’estopa i jo des de la barrera soc el líder fins i tot dels altres partits és de pel·lícula dels primers cristians feta a Hollywood. I per últim, critica ERC però no pot evitar dir que JUNTS i Puigdemont han tancat la barraca a puntades de peu. Sincerament, és més honest no entrar-hi que tancar-la de mala manera quan no els ha interessat. Tothom pot tenir la posició que vulgui, és legítim, però JUNTS i Puigdemont han pre el pèl a la gent que els va seguir de bona voluntat perquè primer et canten les excel·lències i quan tenen un peix al cove engeguen a tothom a rodar, vaja, els han usat i prou.

Antoni Cuadrench
Antoni Cuadrench
11.12.2023  ·  23:29

El Consell de la República ha fracassat perquè, mai, des dels Consells Locals no s’ha fet la tasca de sensibilització necessaria, i els partits polítics començant per ERC, els hi han donar el suport que convenia per engrescar els ciutadans.
Totes les explicacions tristes de l’Editorial em semblen estèrils.

Salvador Molins
Salvador Molins
12.12.2023  ·  01:51

Dona la sensació que Partal li llegeix les absoltes i això no és bo.

Si el govern de Waterloo no aconsegueix tirar endavant potser hauran de ser els Consells Locals de la República Catalana Independent els que ho hauran de fer.

El Consell de la República és l’única institució de la incipient República Catalana Independent. No la podem perdre, hem de reaccionar.

” CxR la que havia de ser la gran institució rupturista del país …” en mans de qui? Adormida o desperta? Condicionada o lliure? Per a què sí i per a què no?

Quines esperances pot fer realitat encara?

Quines esperances va crear en un principi?

Contradint Toni Comín, no toca silenci ni fer bondat, sinó Consell de la República, Assemblea de Representants, Consells Locals rebels i lliures, Cossos Territorials per a la unitat de tot l’independentisme en la Llista Cívica de la República Catalana Independent i per la DUI, aixecar-la, implementar-la, suports internacionals, desplegament de la Llei de Transició Nacional, despertar l’AMI i l’Òmnium dels sons de la “Blancaneus” que tan agrada al sistema polític de l’Statu Quo català, espanyol i internacional… !

Els independentistes catalans, unilaterals, rupturistes, lleials al Mandat del Primer d’Octubre, tampoc podem acceptar de cap manera que el Consell de la República i tots els seus òrgans siguin destruïts o és perdin.

Sempre he pensat, des que existeix el CdR, que tots els catalans censats al cens del Consell de la República, ciutadans republicans, també anomenats inscrits , en nombre proper als 103.326 del comptador que apareix a la web https://consellrepublica.cat/ podrien conformar el primer partit polític republicà de l’independentisme català.

Abans de deixar morir el CdR tots els inscrits al cens hem d’empoderar-nos i fer-nos-en responsables. No podem permetre que la classe política catalana de fet subjugada al poder espanyol es carregui el CdR tal com van fer fa anys amb la “Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalana” i amb “l’Assemblea de Catalunya” o que l’adormin com han fet amb l’AMI que està aletargiat.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any