A mesura que van passant els dies i la vaccinació va a un ritme que sembla més que acceptable, el risc d’una recaiguda a la pandèmia va minvant, com també la possibilitat de noves restriccions de la mobilitat. Això fa que les previsions es modelin amb un marge d’error més petit i les xifres es vagin ajustant. Ahir va ser el Banc d’Espanya que va donar dues bones notícies sobre el creixement futur de l’economia de l’estat espanyol, i de retruc, la nostra. La primera té a veure amb un augment de les previsions d’augment del PIB d’enguany i la segona avança un trimestre el retorn a l’activitat econòmica que hi havia abans de la pandèmia i el passa al quart de l’any vinent. En realitat, les dues notícies són la mateixa, però vista des d’angles diferents.

A les “Projeccions macroeconòmiques de l’economia espanyola (2021-2023)”, el supervisor explica que, en comparació amb les projeccions del març, les actuals impliquen una revisió a l’alça del creixement del PIB el 2021 i el 2022 (de 0,2 i 0,5 punts percentuals, respectivament), cosa que recull l’impacte positiu sobre l’activitat del canvi en els supòsits en què es basen ara les projeccions –sobretot una millora clara en les exportacions– i el dinamisme més gran de l’activitat en el trimestre en curs.

Amb la revisió s’espera que el creixement del PIB arribi al 6,2% al conjunt del 2021. L’etapa d’altes taxes d’avanç del producte fins al final del 2021 aniria seguida d’una altra de creixements més moderats fins al final de l’horitzó de projecció. No obstant això, el dinamisme pronunciat de l’economia en la resta de l’any donarà lloc a un potent efecte d’arrossegament sobre la taxa mitjana de variació del PIB el 2022, que pujaria fins al 5,8%. De totes maneres, el PIB no aconseguiria el nivell previ a la pandèmia fins a l’últim tram del 2022. Això indica que, ni que sigui transitori, l’impacte de la crisi sanitària serà relativament persistent. Així i tot, en comparació amb l’estimació passada, la recuperació s’avança un trimestre.

Hi ha dos aspectes addicionals que en l’anàlisi del Banc d’Espanya em semblen molt importants: el consum i el mercat laboral. Afirma que la solidesa del consum també serà afavorida per la recuperació progressiva del mercat de treball i, consegüentment, de les rendes domèstiques, en què guanyaran pes els ingressos laborals enfront de les ajudes públiques. Addicionalment, la disminució gradual de la incertesa sobre la situació sanitària i econòmica afavoriria una reducció del component precautori de l’estalvi, i proporcionaria un impuls addicional a la despesa de les famílies. Com a resultat, el consum pujaria d’un 7,1% el 2021 en l’escenari central. En la mitjana del 2022, la taxa encara seria elevada (5,7%).

I quant al mercat laboral, anticipa que les hores treballades reprendran un camí ascendent a partir d’aquest trimestre, en línia amb la recuperació de l’activitat. El creixement de les hores treballades seria del 6,7% el 2021, que es moderaria fins al 5,4% l’any vinent. Aquesta recuperació de l’ocupació permetria de reduir la desocupació, fins a situar-se per sota dels nivells pre-pandèmics a partir de final del 2022. En definitiva, lliga –sense decalatge temporal– la recuperació del PIB amb la millora de l’ocupació. Em semblen –si acaben essent certes– unes previsions molt positives.

I a Catalunya què diem? Aquest matí s’ha presentat l'”Enquesta de situació econòmica de primavera 2021″ del Col·legi d’Economistes de Catalunya, feta entre el 13 i el 31 de maig. Diu que l’índex de confiança dels economistes –que sintetitza el sentiment del miler de col·legiats que hi han participat– davant de la situació econòmica general, després d’avaluar tots els factors que hi incideixen, es recupera de manera molt significativa. Per exemple, en relació amb fa un any (en una situació marcada pel confinament de la població i la declaració de l’estat d’alarma), passa del 3,62 al 4,20 per a l’economia catalana. I, quant a la previsió, s’apunta que l’índex continuarà recuperant-se i se situarà en el 4,79 a final d’any, cosa que vol dir una embranzida notable, com la indicada pel Banc d’Espanya.

Com a detall a no menystenir, cal esmentar que l’acord per a la investidura del president de la Generalitat, que es va cloure mentre es feia l’enquesta, va originar una millora significativa sobre les expectatives referides a la situació de l’economia catalana d’aquí a final d’any. Els qui van respondre abans de fer-se públic l’acord situaven la previsió a final del 2021 de l’índex dels economistes per a l’economia catalana en el 4,69 de mitjana, mentre que els qui van respondre després de la notícia, el situaven 0,20 punts més amunt, en el 4,89. És el preu en què calculen l’estabilitat política.

Una curiositat, per acabar, és l’escepticisme que tenen els professionals de l’economia respecte de l’eficàcia de les administracions. Amb relació a les prioritats entre les estratègies de reactivació i transformació de l’economia catalana que la Generalitat ha definit per orientar l’aplicació dels fons europeus, els economistes consideren que les més importants són la innovació, la competitivitat i les infrastructures. Fins ara cap sorpresa. Però ve’t aquí que, quan els demanen sobre la capacitat de gestió, execució i control dels fons europeus per les administracions, els enquestats són més aviat escèptics: atorguen una puntuació de 4,38 punts a la Generalitat i una d’encara inferior, 3,95, al govern espanyol. Sobre 10, és clar…

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.