La persistent corrupció de la premsa espanyola

Ningú no troba xocant ni paradoxal que les filtracions sobre la conxorxa entre la claveguera policíaca i els periodistes de la Sexta provinga de la claveguera mateix?

Vicent Partal
11.07.2022 - 21:40
Actualització: 12.07.2022 - 13:32
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

En el curs dels anys, en aquest article editorial m’he trobat obligat més d’una vegada i més de dues a parlar amb agror de les actuacions i la manera de fer de la premsa espanyola –i també, per desgràcia, d’una part de la catalana. Aquest comportament escandalós no és d’ara, quan els atacs conxorxats de policies i grups editorials a Pablo Iglesias fan eixir titulars arreu del món i desperten un interès internacional inusitat. L’escàndol ve de lluny, ve de molt lluny. I de fet aquesta relació incestuosa entre el poder polític, el policíac i el mediàtic és una de les mostres més preclares del funcionament tan peculiar del règim espanyol. Espanya, ho tornaré a recordar, és un estat-negoci, privatitzat, al servei d’una elit de famílies que, a partir de les empreses afavorides permanentment pel BOE i alimentades amb els diners de tots, controlen i manipulen la vida política, sobretot els partits polítics, però també la gran majoria dels mitjans –directament o indirecta.

Això que li ha passat ara a Pablo Iglesias, la difusió d’una mentida sabent que era una mentida, amb voluntat de destrucció política i de conflictivització del personatge, ha estat i és el pa de cada dia per al nacionalisme català i basc, i especialment per a l’independentisme, de fa ja dècades. I no parle d’un fet aïllat o dos, de fets anecdòtics que es puguen explicar tots sols. Parle d’una actuació sistèmica.

Qualsevol que haja volgut mirar la realitat de cara durant aquests anys, d’ençà de la transició postfranquista, per exemple, ho ha vist. No ha pogut no veure-ho. Ha vist com aquesta conxorxa s’ha inventat una vegada i una altra històries falses i mentides per incidir-hi políticament i per a destruir els qui consideren els seus enemics. Sense preocupar-se ni de dissimular, ni de disculpar-se ni de fer acte de contrició quan moltes d’aquestes fabricacions finalment acabaven en un no-res evident, una volta –això sí– havien fet el seu paper polític.

La repetició de l’esquema durant dècades hauria d’haver fet tornar escèptica la societat. O encara millor: crítica. Però no ha passat. Als Països Catalans, sí, hi ha un escepticisme notable envers els mitjans, però gairebé sempre s’embolica en la bandera i és a partir de la confrontació nacional. A Espanya és molt pitjor: allí no hi ha cap crítica de cap classe. Mai. Res de res. Per una banda, gràcies al paper que ha tingut, té i tindrà la ideologia nacionalista espanyola, que anorrea el pensament propi dels periodistes i dels ciutadans. Però també perquè els qui haurien pogut encapçalar la crítica en un moment o altre han sucumbit sempre, massa fàcilment, als beneficis del parany. Com ha passat, no cal anar més lluny, amb Pablo Iglesias. Iglesias va créixer de bracet de la mateixa televisió que ara critica, que el va catapultar a la fama en una maniobra interessadament política, partidista. I aquests anys Iglesias i els seus s’han aprofitat descaradament de les mentides de les clavegueres cada vegada que els ha convingut per atacar un rival polític –encara esperem les disculpes d’Ada Colau a Xavier Trias, per posar-ne un exemple paradigmàtic.

Iglesias ara s’exclama per això que li ha passat. Té tota la raó i té tota la meua solidaritat en aquest cas. Però jo no oblidaré, ni en nom de la solidaritat, que Pablo Iglesias ha estat un partícip més de la corrupció mediàtica i n’ha tret profit. Fins i tot ara mateix. O no és una filtració de la claveguera la conversa que ha empès contra les cordes el grup Planeta i aquest tal Ferreras? Pregunte. El periodisme va tan encegat i la societat tan narcotitzada que sembla que ningú no trobe xocant ni paradoxal que les filtracions sobre la conxorxa entre la claveguera policíaca i els periodistes provinga de la claveguera mateix. O és que no ens colen cintes de Villarejo per denunciar allò que feien els Villarejo?

La cosa seria còmica si no fos tràgica, però alhora és una demostració excepcional de fins on arriba el podrimer generalitzat en què ens movem. I de la profunditat, l’enorme profunditat, del problema que ha creat ací i allà, vull dir al nostre país i en el d’ells, aquesta Espanya-empresa, aquesta Espanya fèrriament controlada pel règim i els seus tentacles, dins la qual no hi ha cap possibilitat real de canvi.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
11.07.2022  ·  22:19

El que és evident és l’afirmació final. No hi ha cap possibilitat de canviar un negoci basat en el control total i absolut per part de les poques famílies (literalment parlant) que ho vampiritzen tot. La única manera de fugir del podrimer i evitar podrir-se és anar-se’n.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
11.07.2022  ·  22:38

Anem donant voltes i voltes… I no ens en sortirem…
Mentre no tinguem clar que aquesta relació incestuosa entre el poder polític, el policíac i el mediàtic està propiciada, mantinguda i multiplicada per la CONSTITUCIÓ ESPANYOLA.

Les famílies del règim estàn ben tranquiles perquè la llei constitucional va estar pensada per aconseguir aquesta degradació (depravació) social.
El règim de Franco tenia gent intel·ligent capaç de imaginar una Constitució “democratica” que ho deixés tot lligat i ben lligat “SIN QUE SE NOTE EL QUIDADO”

No ens en sortirem fins el dia que una majoria s’adoni que el franquisme viu viurà en la constitució sagrada.

Tot el demés és donar voltes inútilment.

Está todo atado_ i no volem acceptar el motiu constitucional perquè la llibertat fa sempre por.
Ens fa por destruir la constitució.

Jaume Riu
Jaume Riu
11.07.2022  ·  22:43

HO LAMENTO PELS AMICS, PARENTS, VEÏNS, CONEGUTS I SALUDATS, QUE NO HO VOLEN VEURE ENCARA.
Coincideixo amb Partal que la relació incestuosa entre el poder polític, el policíac i el mediàtic és una de les evidències objectives que descriuen el funcionament tan peculiar de l’estat espanyol. Qualsevol observador rigorós comprova fàcilment que Espanya és un estat-negoci, que en cinquanta anys ha privatitzat totes (totes!…) les grans organitzacions de l’estructura econòmica per deixar-les al servei d’una elit de famílies que, a partir de les empreses afavorides permanentment pel BOE i alimentades amb els diners de tots, controlen i manipulen la vida política, sobretot els partits polítics, però també la gran majoria dels mitjans, directament o indirecta.
Ho lamento pels amics, parents, veïns, coneguts i saludats, que no ho volen veure encara i, amb el seu anar fent, alimenten la relació incestuosa entre el poder polític, el policíac i el mediàtic.

Jaume Bonet
Jaume Bonet
11.07.2022  ·  22:50

I si fos que les clavegueres volen desviar el vot indignat per les mentides contra independentistes cap a Podemos, generar una solidaritat amb un partit espanyol per diluir un poc l’independentisme? Ells saben que Podemos no creixerà arreplegant vots de la dreta no magada, la dreta no hi perdrà res amb aquest escàndol, i si el PSOE perdès qualque vot cap a Podemos serien ben pocs i tampoc no perjudicaria la dreta no amagada (la dreta desfressada d’esquerra és el PSOE, cada vegada amb la desfressa més minvada, això sí)

Matilde Font
Matilde Font
11.07.2022  ·  22:53

Cert el que dius a l’editorial. Si volem sortir de tot aquest podriment hem de fer un nou país a partir de la independència i la República Catalana. Ho mirem com ho mirem, i ho analitzem tant com vulguem. El diagnòstic el tenim, només cal aplicar el remei corresponent: independència i estat diferent.

ENRIC CALVET
ENRIC CALVET
11.07.2022  ·  22:57

Més clar l’aigua

Josep Maria Puig
Josep Maria Puig
11.07.2022  ·  22:57

Msi tant d’acord!

Carles Serra
Carles Serra
11.07.2022  ·  23:06

Quanta raó Sr. Josep Maria Martín 22:38 quanta raó; però apreciat Vicent, no creus que caldria fer esment un gran amic d”aquest nefast Ferreras i de la Sexta, en Sergio Sol, mà dreta del nefast mossèn Oriol guia espiritual d’ER; cal recordar la pasterada € dels nostres impostos que va abocar aquest ” govern “d’ER en el grup planeta; ja que dir de TV3, serà com denúncies Vicent de les clavegueres que hi han en aquesta espaÑa, com si a la colònia catalana amb TV3, no hi hagués el mateix procedir; com tot a la vida hi han matisacions, però la base/comportament va amb la mateixa línia d’aquesta espaÑa franquista i corrupte.

Joan Font
Joan Font
11.07.2022  ·  23:09

A Catalunya, però, molts dels polítics que s’autoanomenen independentistes, i que en realitat son Botiflers (botiflers segons l’enciclopèdia.cat: Dit de qui col•labora amb els enemics del seu país), estan donant suport als governs espanyols i pretenen canviar aquell país.
Saben que no ho aconseguiran mai, però els interessa donar aquest suport per por de tornar a la presó, per mantenir els privilegis que han aconseguit a la Generalitat i per procurar que el poble es mantingui adormit i desanimat per tal que s’oblidi de la independència.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
11.07.2022  ·  23:15

Valuós editorial que descriu acuradament la selva perillosa on vivim i per la qual transitem.
Convida a la reflexió sobre quina mena de forces es necessiten per tal d’oposar-s’hi de manera eficient.
Ja es veu que se’n necessiten moltes i de tota mena…que no n’hi ha prou amb paraules.
Que tenim molta feina per fer és, a part d’una evidència, una bona notícia.

Xavier Clèries
Xavier Clèries
11.07.2022  ·  23:24

I per què no sabem treure els draps bruts d’aquest estat-negoci que és Espanya?

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
12.07.2022  ·  00:00

“Espanya, ho tornaré a recordar, és un estat-negoci, privatitzat, al servei d’una elit de famílies que, a partir de les empreses afavorides permanentment pel BOE i alimentades amb els diners de tots, controlen i manipulen la vida política, sobretot els partits polítics, però també la gran majoria dels mitjans –directament o indirecta.”
Bravo!!! Exacte, això és exactament España, definida amb precisió i rigor. I el més trist és que això fa segles que dura, amb lleugers matisos que no modifiquen l’essencial, que és que España encara està en ple Antic Regim, propi del segle XVII. Aleshores els mitjans de comunicació eren pocs, però en canvi l’estament eclesial els substituia força bé.

Un Estat-Negoci al servei de una Èlit. Es pot dir més alt però no més clar! Aquesta era i és l’estructura bàsica d’aquest estat. Per això España no és una nació ni falta que li fa. El negoci és l’essencial i el demés són punyetes!

Dit això, sí, en efecte, la paradoxa és brutal: les clavagueres s’autodenúncien amb orgull i a benefici de les esmentades èlits. D’això s’en diu poder i supremacia absoluts. I també cinisme, és clar. I sobretot mesellisme radical per part de la ciutadania, sense cap capacitat de reacció ni de crítica. Res de res.

I aquest panorama és el que volen revertir i canviar unes altres èlits de “esquerres” per arreglar España. Ingenuitat o també cinisme i “pragmatisme” de qui dies passa anys cobra??

Isabel M.T. Jordà
Isabel M.T. Jordà
12.07.2022  ·  00:15

Al Pablo Iglesias li escau molt bé allò de ” Quan les clavegueres de l’estat atacaven els bascs, jo no vaig dir res perquè no era basc; quan les mateixes clavegueres atacaven els catalans, jo tampoc vaig dir res perquè no era català” , però ara que li ha tocat a n’ell tastar les bondats de l’estat espanyol, ara s’esclama i es fa l’indignat per aquestes televisions de Déu. Ara sí, ara menciona els independentistes catalans com a víctimes de les clavegueres de l’estat però només perquè ara l’han tocat a n’ell també per tant no té cap valor perquè durant anys ha estat incapaç de mostrar empatia O solidaritat amb els catalans represaliats.

Marc Adell
Marc Adell
12.07.2022  ·  00:20

En Vicent ens diu que “Espanya, ho tornaré a recordar, és un estat-negoci, privatitzat, al servei d’una elit de famílies que, a partir de les empreses afavorides permanentment pel BOE i alimentades amb els diners de tots, controlen i manipulen la vida política, …”.

Resum: Espanya és un estat.

La meva opinió: Tots els estats són això, especialment si són massa grans. Tots els estats que gestionen massa coses són exactament això: oligarquies. Els únics estats funcionals realment són els estats petits que gestionen únicament aquelles competències que sols poden ser gestionades pels estats, com el poder judicial o la defensa, etc… Qualsevol altre monopoli que faci l’estat va en contra de la llibertat dels ciutadans i pot ser una arma en contra d’ells. Sense el poder dels favors, de les subvencions, paguetes i corrupcions múltiples que es fan precisament en estats que són grans (justament perquè el polític de torn disposa de molt poder) no hi hauria aquest tipus de problemes de “clavegueres”.

Es diu que vivim en un món capitalista, de lliure mercat, neoliberalista… Res més lluny de la realitat! vivim en una oligarquia mercantilista opressora i totalitària. Tant dretes com esquerres promouen el mateix, l’únic que volen ser ells els qui tallin el bacallà.

Ens hem acostumat massa a confiar en la “bona voluntat” dels polítics. I crec que nosaltres com a catalans tenim una lliçó molt recent.

Penseu, cada obra que veieu al carrer (quan a més fa poc temps que ja n’hi havien fet una), cada zona blava que us han pintat, cada nova inversió que potser no és necessària, edificis institucionals inútils, etc… estan gastant els diners que tant ens han costat guanyar, i repartint-los amb els seus amics.

Quants imposts paguem? Què rebem a canvi? hi ha una redistribució transparent? Sabeu tots els imposts que paguem realment? Prepareu-vos per una nova pujada d’imposts! hem de pagar la festa 😉

Moltes de les coses que es diuen dels “rics” són coses que en realitat són culpa de l’estat, penseu-hi bé. Que hi hagi gent rica no vol dir que la resta haguem de ser pobres, que tots tinguem la mateixa riquesa no vol dir que no visquem en la pobresa.

La corrupció la tenim en els fonaments de la nostra societat. Estem derivant cap a règims totalitaris amb estats opressors que volen controlar-ho tot. En aquest context, el que passa amb el que es comenta a l’article és normal.

Però això passa a espanya i a la majoria d’estats europeus. Als països amb estats més petits i menys controladors no passa tant. Hem de reivindicar la nostra llibertat, també dels estats.

Pruna Violat
Pruna Violat
12.07.2022  ·  00:40

No tinc cap dubte que els vídeos són filtrats per ordre del mateix Villarejo.

L’abril de 2022 es va constituir FUENTES INFORMADAS SL, com a soci únic Gonzalo Pérez Ponferrada, director del diari digital que duu el mateix nom i que ha estat presentat com a diari específic de periodisme d’investigació. Tenen previst publicar molts àudios que afectaran tant al PP com al PSOE.

Exercí de director de comunicació del Tribunal Superior de Justicia de Canarias durant tretze anys, des del 2005 al 2018.

El seu diari digital té establerta una relació de col·laboració amb El País coordinada també amb la SER.

La investigació judicial sobre una suposada trama de blanqueig de capitals relacionades amb contractes de compravenda de material militar per part del govern de Guinea Equatorial, on trobem implicada la família del dictador guineà, Teodoro Obiang, està vinculada també amb el comissari Villarejo.
Al sumari del “cas Tándem” es recull que Villarejo havia tingut accés a dos sumaris secrets que utilitzà pels seus negocis privats.
El comissari elaborà informes sobre Guinea Equatorial per un client, Francisco Menéndez Rubio. I vet ací que donà dades extretes d’un sumari que dirigia el Jutjat número 5 de Las Palmas de Gran Canaria i que estava sota secret de sumari.

La complicitat que establí en els casos de Guinea Equatorial (exemple també el seu advocat) fa lligar caps. Que Quico Sallés i Alvise Pérez hagin rebut també els àudios inèdits no treu valor a les presumptes complicitats del comissari amb el director del nou diari digital.

Per acabar, cal esmentar que el periodista judicial Gonzalo Pérez Ponferrada hi ha col·laborat amb TV3.

A Espanya les relacions mafioses són estretes i molt fraternals.

Joan López
Joan López
12.07.2022  ·  05:22

Espanya necessita una revoluciò com la de la bastilla,fer net.

Joan Sánchez
Joan Sánchez
12.07.2022  ·  06:50

La síndrome d’Estocolm

Rosa Sole
Rosa Sole
12.07.2022  ·  07:05

Totalment d’acord amb en Jaume Bonet

Jesús Albiol
Jesús Albiol
12.07.2022  ·  07:24

Subscric lletra per lletra el darrer paràgraf del Sr. Partal. Toca el moll de l’ós.
L’única via per sobreviure com a col.lectiu nacional és aixecar la declaració d’independència en el moment oportú, un moment que qui millor el pot gestionar políticament es el CxR.

Oriol Maynés
Oriol Maynés
12.07.2022  ·  07:53

“…dins la qual no hi ha cap possibilitat real de canvi.”

Clara Salueña
Clara Salueña
12.07.2022  ·  08:00

Benvolgut Vicent, acabeu de descriure una monarquia “del Golfo”
“aquesta Espanya-empresa, aquesta Espanya fèrriament controlada pel règim i els seus tentacles, dins la qual no hi ha cap possibilitat real de canvi”
No per casualitat l’ex rei d’espanya va triar una d’aquestes per al seu daurat exili mentre li arreglen els papers

Jordi Torres
Jordi Torres
12.07.2022  ·  08:34

Responent a la pregunta de l’entradeta, a mi personalment no em fa perdre la son saber perquè s’han filtrat els àudios del Ferreras. Ja sigui decisió del mateix Villarejo, aquest gran ratot escapat del clavegueram espanyol, o del CNI o de qui sigui… tant se val. Serà feina dels periodistes (els de veritat) esbrinar-ho per entendre a quin interès respon aquesta enèssima filtració.

Als independentistes estàndard ens toca ser extremadament pragmàtics davant de tanta porqueria. Com el sense sostre que regira la brossa d’un contenidor: Si troba alguna cosa que li pot ser útil, la neteja i al sarró; si no li fa servei, allà es queda. Sense escarafalls ni comentaris sobre la pudor que fa el contenidor. Perquè en tota aquesta història som ben bé com els sense sostre: Res ni ningú ens aixopluga. Els independentistes només ens tenim a nosaltres mateixos.

PS: Algun dia, a les facultats d’economia, polítiques i comunicació de tot el món, s’estudiarà el cas de l’estat-paràsit espanyol. S’ha de reconèixer que han construït un dels artefactes extractius més refinats del món occidental.

Carles Farre
Carles Farre
12.07.2022  ·  08:52

D’entrada subscric una part de l’editorial, i mol especialment el que ha dit el Marc Adell
També ens fixem molt en les onades que arriben a la costa catalana provinents d’Espanya, i no veiem el Tsunami que ens ve via Europa.
No hi veig cap solució, mentre no s’aconsegueixi canviar la manera com la ciutadania es relaciona amb l’estat, i no parlo només de Catalunya, si no d’Espanya en general, ens tenen entretinguts i enfrontats uns amb els altres amb les etiquetes d’esquerres, dretes, progres etc de la mateixa manera que ho han fet també amb vacunats versus no vacunats, i en això també Vilaweb i ha col·laborat.
Per a mi només hi ha una sortida, democràcia directa i llistes obertes…
La veritable sobirania comença per un mateix, en fer-se responsable de les teves decisions i les seves conseqüències, i no delegar el teu pensament en un altri, com per exemple un partir polític, o un mitjà de comunicació, o un influèncer qualsevol.
No cal dir que un sistema de democràcia basat en llistes obertes i democràcia directa, no interessa a cap partit, cap èlit extractiva, i tampoc als mitjans de comunicació, car aquesta també viuen dels titulars que generen els partits polítics.
Com mes gran es una nació, mes difícil de governar, i més complicat aplicar un sistema de governança, basat en la demo directa, es per aquest motiu, i també per motius ecològics, que estic radicalment en contra de la massificació, de la sobre població del país, que irresponsablement i sense cap mena de previsió de futur, estan duent a terme els nostres governants, fins el dia en que el Tsunami arribi definitivament a les nostres costes..

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
12.07.2022  ·  08:59

Jo esmenaria aquesta, per altra banda, excel·lent definiciób
“…
Espanya és un estat-negoci, privatitzat, al servei d’una elit de famílies que, a partir de les empreses afavorides permanentment pel BOE i alimentades amb els diners de tots,….
…”

Car el terme més adient amb la descripció feta no és “espanya és un estat-negoci”, seria “espanya és una organització mafiosa”, dominada per un conjunt famílies mafioses.

Víctor Torguet
Víctor Torguet
12.07.2022  ·  09:01

Aquest deu ser l’article número 50.000 publicat a VW a on s’exposen prou objectivament els principis fonamentals que basteixen l’estat mafiós, corrupte, feixista i violent que és espanya.

No en tenim prou amb un mínim de 50.000 raons per sortir al carrer i exigir la Independència?

Ens calen més motius per organitzar un moviment social Independentista renovat i acompanyar-lo d’una plataforma política independent dels partits fake-Indepes actuals?

Són necessàries més evidencies de la degradació de l’estat espanyol per alimentar una campanya informativa veraç i objectiva que aconsegueixi “ampliar la base” eficaçment?

El Vicent parla d’una societat espanyola narcotitzada, però la paràlisi del col·lectiu Independentista a Catalunya no sembla pas molt diferent…

VW, si us plau, ajudeu a diferenciar-nos dels nostres veïns segrestats per les cadenes ancestrals de l’estat podrit espanyol. Feu un periodisme més punyent, més orientat a l’acció, més engrescador, més il·luminador, més motivador, més influenciador. Compteu amb nosaltres (+20.000 subscriptors). Teniu l’enginy, el coneixement i la virtut humana i tecnològica de poder fer-ho sense exposar-vos a la repressió de la metròpoli.

Som-hi VW !!!

Pep Agulló
Pep Agulló
12.07.2022  ·  09:38

IGLESIAS I TOTA LA TROUPE, MASTERS DE CINISME…

El podriment és tan estès que surt a la llum i passa a ser la “normalitat espanyola”, on també tenen el seu lloc els que “tocaven el cel” el 15-M. Són dels seus.

Les clavegueres, en aquest Estat, esdevenen un nou ministeri de govern en off, fins i tot tenen portaveu i bolletins oficiosos, els mitjans espanyols…

Clavegueres, mitjans, interior, GC, un totum revolutum, una màquina de trinxar la dissidència. La seva impunitat ve emparada i garantida pels tribunals i les seves lleis. Així, com ens apliquen la llei de l’enemic, ells tenen la llei de l’amic…

La seva impúdica barra exhibida amb aquest castellà tan tombat i policial, és una reacció desesperada perquè tot se’ls escola pels descosits del sistema…

Espanya és una excrescència de pus que rebentarà… si ens alcem d’una vegada.

josep Puig
josep Puig
12.07.2022  ·  09:48

Jan menjadores diverses i les donen tant si com no contar faig is al que et d’iuan

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
12.07.2022  ·  09:56

Pitjor que la corrupció de la premsa, de l´estat; és el poble espanyol que viu ancorat al passat amb uns valors arcaics sense cap intenció d´adaptació ni modernització.

David Badia
David Badia
12.07.2022  ·  10:31

Em preocupa mes la deriva unionista i espanyola que esta agafan els ultims temps, La Vanguardia i El Periodico , juntament am RAC1 i sobretot en Jordi Baste

Núria Nadal
Núria Nadal
12.07.2022  ·  11:14

M’ho he llegit tot…l’article i els comentaris…i no hi ha res de nou !!! És com si estesim donan voltes a la nória, sempre llepan-nos les ferides però cap idea nova.
Som i indignats de sofà.

Alfons Nadal
Alfons Nadal
12.07.2022  ·  11:20

Quan va esclatar l’actual pandèmia, els grans fons van assegurar-se la majoria en els accionariats dels mitjans de comunicació per unificar el discurs. I així ha anat. Ñ, segueix la seva guerra contra els països catalans, però les necessitats internacionals són les que manen i per tant la prioritat és armar-se fins a les dents, no per fer front a la guerra de Ucraïna sinó per reprimir la gran crisis que vindrà (climàtica-recursos- alimentaria-democràtica…), i aprofiten aquesta escletxa per mantenir-se al poder.

Albert Miret
Albert Miret
12.07.2022  ·  11:49

Els Estats Units tenien Cuba com a latrina i arxiu de vicis abjectes. La Unió Europea té com a femer, espanya, i mentre la mantingui justament pel que és i per la feina bruta que els fa, hi haurà poca cosa a fer.

Miquel Riera
Miquel Riera
12.07.2022  ·  12:14

La nació Castellana, o sigui Espanya, va començar el seu negoci, o sigui el total domini de quatre que sota el paraigua de una monarquia absoluta(inmune a tot ) a la qual controlaben i absorbien a tots els que se li acostaben per passar a ser la classe pribilegiada sota el seu paraigues, crean estructures al seu servei dient que estaben al servei i la seguretat del poble, quant en realitat estaben al seu servei per el control i domini d´aquest, entre la guardia civil dita “benemerita” que rima amb l´”emerito”, uniques al mon, les forses de seguretat , exercit i Policia, i el sistema juridic com a protector de totes les seves barravessades, i amb un sistema de informació al seu servei, en la seva gran majoria, aquesta es amb poques paraules la realitat d´Espanya, amb una Constitució on l´article mes important es el que fa a l´ exercit el garant de la “Unidad indivisible de la Nación Espanyola “, ui quina por, per sobre dels drets de la població encara que siguin reconeguts per la propia Constitució, flagran contradicsió, QUANT MARXEM?

Rafael Benavent
Rafael Benavent
12.07.2022  ·  12:48

Mitjans de comunicació espanyols o espanyolistes?:

” Que calle el poble
i que parle qui mana,
amb sa llengua estranya
que, pel seu poder,
parlar imposa.
……..
Siga fidel a ses ordres
i acate la seua llei,
i tinga en gran honor
vore pel mirall
del seu senyor.
…………..”
…. Fins assolir l’anormalitat per norma. Gràcies Vilaweb per informar i fer pensar. Ets una gota d’aigua en mig de l’oceá. Per contra dels de la contra: Si no hi-fores tendríem que inventar-te.

Oscar Bernades
Oscar Bernades
12.07.2022  ·  13:07

Estat-Negoci, fingint les condicions d’una democràcia (separació de poders, premsa lliure…), però que analitzat d’aprop és com el show de truman…

David Cortés
David Cortés
12.07.2022  ·  14:45

A España tot això passa per què el Dictador va morir, però la maquinaria de la dictadura no. Tota aquesta gent que colabora en la represió, ho fa per què li consta que a España, aquests actes NO TENEN CONSEQUÈNCIES.
Se saben impunes. Si qualsevol cosa es descobreix, com ara lo del Farreres, NO PASSA RÉS. Cap cap rodarà. Cap dimissió hi haurà. Cap judici, i si li hagués, acabaria en les altes instàncies a on els jutges protectors del règim ho diluirien tot.
Tots ells saben que els seus actes romandran sempre impunes.
La llei i la justícia no és pas per ells.
Així que… per què parar?

Francesc Armand Vizcarro
Francesc Armand Vizcarro
12.07.2022  ·  15:20

Sense oblidar al poder judicial, imprescindible per a la fastigosa impunitat d’aquesta colla

Aleix Gaus
Aleix Gaus
12.07.2022  ·  16:34

Les clavegueres de l´estat central el sistema judicial tot completament podrid si nosaltres volem sortir de la degradació de espanya només ja una sortida independència

PEPE PEDREGAL
PEPE PEDREGAL
12.07.2022  ·  17:09

Chapeau senyor Partal.

Maria Rosa Guasch
Maria Rosa Guasch
12.07.2022  ·  18:50

Sens dubte, cal trencar-ho tot. Som més forts del que ens pensem. Què proposes, Vicent?

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes