Pablo Iglesias, per justificar les seves declaracions sobre els catalans d’origen andalús, explica una anècdota. L’ha contada avui a La Sexta i també ahir al míting que va fer al Carmel. Diu: ‘Em va ocórrer una cosa una nit a Barcelona que és molt representativa d’això que passa a Catalunya. Se’m va acostar un noi maquíssim, encantador, molt educat, independentista, que em va dir: “Pablo, crec que no entens Catalunya perquè ets de Madrid.” I li vaig dir: “Potser tens raó, perquè essent de Madrid potser no entenc algunes coses.” Però li vaig dir que creia que a Catalunya hi havia alguna gent que pensava com jo. I em va dir: “Això et passa perquè vas a fer mítings a l’extraradi.” I li vaig dir: “Què has dit?” I el pobre noi no entenia que hagués dit una cosa tan forta. I vaig tenir la sensació que deia que la Catalunya de veritat no era la de l’extraradi.’

Podeu escoltar les seves explicacions al començament d’aquesta entrevista:

Doncs bé, aquest noi a què fa referència Iglesias es diu Jaume T. Aroca i és un estudiant de ciència política, que quan ha sentit les declaracions del dirigent de Podem ha decidit d’explicar la seva versió dels fets. Uns fets que van passar dimecres al vespre. Ho ha detallat tot plegat en un article del seu bloc. Aquest n’és un fragment:

«Eren dos quarts de deu del vespre en un bar del barri barceloní del Born i jo sopava amb uns quants amics. Per una qüestió d’atzar, jo seia assegut de cara a un gran finestral encarat al carrer. Parlàvem del meu futur com a estudiant de ciències polítiques quan de sobte vaig veure un home que esperava a les porta del bar de davant. Em vaig alçar per mirar més fixament la cara de la figura, que m’era familiar, i vaig començar a balbucejar a gran velocitat. Era Pablo Iglesias. Dues o tres frases incomprensibles després, vaig sortir a saludar-lo com si fos un ‘groupie’.

El vaig saludar i en un to cordial i amable li vaig comentar que havia fet un embolic amb les declaracions que havia fet cridant a votar tots aquells que no s’avergonyien de tenir ascendència extremenya o andalusa. Vam debatre sobre el tema durant dos minuts, jo segur que no es discriminava a ningú per la procedència dels seus avis i ell dient que hi havia odi cap a Espanya i que se separava la gent pel grau de catalanitat. Quan vaig veure que aquest debat no arribaria enlloc, em vaig disposar a explicar-li la meva teoria sobre el ‘target’ de CSQEP. Vaig decidir començar dient ‘Me parece que no deberíais centrar tanto vuestra campaña en el extrarradio porque…’ quan de sobte, Pablo Iglesias em va interrompre dient ‘extrarradio’. Jo, estupefacte, vaig intentar continuar fins que ell hi va tornar: ‘extrarradio’. Aquí ja vaig sospitar que alguna cosa no anava bé. Tot i així, li vaig explicar que havia dit ‘extraradi’ per ajuntar d’alguna manera totes aquestes zones del cinturó industrial i vaig seguir amb el meu argument fins que una altra vegada Pablo Iglesias va saltar dient: ‘Has dicho extrarradio, tío.’ Quan me’n vaig adonar, s’havia format una rotllana de deu o dotze persones al nostre voltant. Vam seguir així, jo intentant-me explicar i ell encegat amb allò que als seus ulls havia estat un enorme error per part meva, fins que un membre del seu equip es va acostar i li va dir que havien de marxar, que l’endemà matinaven. I allà em vaig quedar, palplantat, nerviós per haver parlat amb una persona que admirava i una mica molest per no haver tingut l’oportunitat d’explicar-li el meu argument.

(Pel seu to, era com si ‘extraradi’ fos una relliscada per part meva, un error que ja em desqualificava i invalidava qualsevol dels arguments.).»

Llegiu l’article sencer ací.

Després que el jove fes l’aclariment sobre la conversa, Pablo Iglesias l’ha convidat a continuar la conversa que va deixar a mitges. Ho ha fet a través de Twitter amb aquest piulet:

 

 

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.