La Conselleria de Cultura assumeix el premi de Narrativa Juvenil dels premis Ciutat d’Alzira, que durà el nom de Carme Miquel

  • Fins el 2021, el premi portava el nom de la Fundació Bancaixa, que n'assumia la dotació econòmica

VilaWeb
Josep Gregori, Raquel Tamarit i Diego Gómez durant la presentació de les novetats dels Premis Literaris Ciutat d'Alzira
Redacció
19.12.2022 - 11:39
Actualització: 19.12.2022 - 16:58

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La conselleria de cultura es farà càrrec del Premi de Novel·la Juvenil Ciutat d’Alzira que convoquen Edicions Bromera i l’ajuntametn d’Alzira. A partir de l’edició del 2023, el premi durà el nom de la mestra, pedagoga i escriptora Carme Miquel. Ho ha explicat la consellera Raquel Tamarit en una roda de premsa que s’ha fet a l’ajuntament d’Alzira. Tamarit ha volgut fer-ho en aquest marc per a remarcar la importància de la decisió que s’ha presentat just quan s’acaba la capitalitat cultural d’Alzira. La consellera ha expressat el desig que la col·laboració entre la conselleria, l’ajuntament d’Alzira i edicions Bromera siga llarga.

Raquel Tamarit s’ha felicitat d’aquest acord perquè de totes les modalitats dels premis, aquesta de narrativa juvenil és que té un paper més important per al foment de la lectura entre els més joves. “Carme Miquel és un far per a les escriptores i escriptors i és un orgull que la Generalitat, que la conselleria, es faça càrrec del premi”

La dignitat de Carme Miquel

Josep Gregori, l’editor de Bromera, ha agraït la col·laboració de la conselleria, perquè representa dignificar el nom de Carme Miquel. “Les persones que han sigut notables en la seua vida i s’han dedicat a millorar la vida dels altres es mereixen un reconeixement”, ha dit. Gregori ha recordat que de tots els premis que s’atorguen en el certamen dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira, el de novel·la juvenil és el que més difusió té.

Diego Gómez, el batlle d’Alzira, que, com Miquel, va ser president d’Escola Valenciana, s’ha mostrat molt satisfet que el nom de la ciutat s’unesca al de la mestra i escriptora. “Va ser autora dels primers llibres per a ensenyar i escriure en valencià, també va ser guanyadora dels premis ciutat d’Alzira”. Diego ha recordat que Alzira ha estat la primera ciutat que ha posat el nom de Carme Miquel a un dels parcs de la ciutat.

Aquest era el premi que fins a l’edició del 2021 esponsoritzava la Fundació Bancaixa, i continuarà dotat amb 16.000 euros. En l’edició del 2022, Bancaixa hi va renunciar i, de manera excepcional, va dur el nom de Capitalitat Cultural d’Alzira.

La polèmica del premi Enric Valor

El menysteniment del premi Enric Valor de novel·la que convoca la diputació d’Alacant i publica Edicions Bromera, ha planat sobre la roda de premsa. S’hi ha referit Tamarit i també l’editor Josep Gregori. Quant a la possibilitat que Bromera deixe de col·laborar amb la diputació editant les obres guanyadores, Josep Gregori s’ha mostrat partidari de no dinamitar ponts, sinó de reconduir situacions. “La diputació d’Alacant ha de tenir consciència que el valencià és important. No es pot despatxar en dos minuts i a porta tancada el lliurament d’un premi que du el nom d’Enric Valor, d’això n’ha de tenir consciència la diputació”.

Carme Miquel, mestra i escriptora

Carme Miquel va nàixer a la Nucia l’any 1945 i va faltar el mes de juny del 2019. La seua figura és fortament respectada i genera consensos quant a la importància de la importància de la tasca que va fer al llarg de la seua vida. Va ser una mestra compromesa amb la renovació pedagògica i amb l’ensenyament del català a les aules. Va ser una de les fundadores d’Escola Valenciana i en va ser presidenta. Des de l’entitat, va promoure les Trobades i diversos congressos. Va ser autora dels primers llibres de text per a l’ensenyament de la llengua: Milotxa, Vola, Topi! Parotet i Sucret...

Va ser professora de la Didàctica dels Cursos de Lingüística Valenciana sota la direcció de Manuel Sanchis Guarner entre els anys 1974 i 1977. Va organitzar les Escoles d’Estiu del País Valencià entre els anys 1975 i 1979, i va ser membre de l’equip tècnic del Pla Experimental d’Ensenyament del Consell Preautonòmic. Entre més activitats relacionades amb la normalització de l’ensenyament del català a les aules valencianes.

En el vessant literari, l’any 1998 va ser la primera dona a guanyar el Premi de Novel·la Ciutat l’Alzira amb l’obra Aigua en cistella, però és autora de desenes de títols tant de literatura per a adults com infantil i juvenil. També és autora de l’assaig Mataren el verd, sobra la destrucció de la pedania valenciana de la Punta.

Altres premis

A banda del premi de novel·la juvenil, els Premis Literaris Ciutat d’Alzira també convoquen els autors a participar en el Premi de Novel·la, el Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General; el Premi de Narrativa Juvenil; el premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre; el Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta; el Premi de poesia IBN Jafadja; el premi de Teatre Ciutat d’Alzira Palanca i Roca i el Premi Internacional Enric Solbes d’Àlbum il·lustrat Consorci Ribera i Valldigna. La dotació de tots ells és aportada per les diferents entitats col·laboradores.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes