El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha dit al Canadà que el model quebequès era la solució del problema català. Tanmateix, la comparació és impossible ara mateix, si tenim en compte les relacions entre l’estat canadenc i la província del Quebec. Malgrat que el Quebec continua aspirant a la independència, el Canadà ha establert un federalisme asimètric amb un reconeixement explícit i pràctic de la nació quebequesa, un sistema molt allunyat del tracte que Espanya dóna a Catalunya. I a més ha permès dos referèndums d’independència. Cinc exemples poden servir per a explicar per què el Canadà no és Espanya.

El Quebec és reconegut oficialment com una nació
L’Assemblea Nacional Quebequesa, el parlament del Quebec, va adoptar el 2003 una resolució en què afirmava el caràcter de nació del Quebec, que oficialment té la consideració de província. Tres anys més tard, per iniciativa del Partit Liberal, el Parlament del Canadà va prendre una decisió que diu literalment: ‘Aquesta cambra reconeix que els quebequesos formen una nació dins el Canadà unit.’

Al Quebec l’anglès no té la consideració de llengua oficial i la llei en limita l’ús. El francès és completament oficial a tot l’àmbit federal
D’ençà del 1969 el francès i l’anglès són llengües oficials del Canadà al mateix nivell. En tots els serveis federals, inclosos els tribunals, els parlants de francès tenen el dret de fer servir la seva llengua, independentment del lloc del Canadà on siguin. Els funcionaris canadencs són encoratjats a estudiar totes dues llengües per poder atendre els ciutadans en la llengua de preferència. En canvi, al Quebec l’ús legal de l’anglès és molt restringit, amb l’objectiu de preservar la llengua minoritària, el francès.

El Tribunal Suprem del Canadà sempre ha de tenir tres jutges quebequesos, d’un total de nou
Malgrat que el Quebec només representa un 23% de la població del Canadà, al Tribunal Suprem hi ha d’haver sempre tres jutges quebequesos del total de nou. El Quebec té un sistema judicial propi, cosa que es fa efectiva amb aquesta quota, que no es pot contravenir, perquè és establerta en la constitució, i que té una gran importància a l’hora de prendre decisions judicials del màxim nivell.

El Quebec té una representació internacional pròpia, inclòs un delegat reconegut pel Canadà dins la UNESCO
El govern del Quebec pot desenvolupar una política internacional pròpia, obrint delegacions a tot el món i amb la capacitat de signar tractats en les matèries que són competència seva. Quant a la presència pròpia en organitzacions internacionals, el Quebec és membre de ple dret de l’Organització Internacional de la Francofonia –de la qual també forma part el Canadà– i participa en la UNESCO gràcies a un acord amb el govern federal. En virtut d’aquest acord, la delegació del Canadà a la UNESCO ha de tenir sempre un representant nomenat pel govern del Quebec, que té el dret d’intervenir d’una manera independent en tots els debats i negociacions.

El Quebec no reconeix la constitució canadenca i exerceix competències que a les altres províncies són federals.
El Quebec té un sistema de pensions propi; en canvi, a les altres nou províncies les pensions són federals. El Quebec té legislacions pròpies en matèria de treball o emigració, diferents de les de les altres nou províncies. A més, el parlament quebequès no ha reconegut mai la constitució del Canadà del 1982, que consagrava la independència efectiva del país respecte del Regne Unit.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb