Col·lecció de porrons de vidre del Museu del Castell de Peralada

Enguany el nom de Ramon Muntaner, del qual se celebra el 750è aniversari del naixement, ens fa arribar a Peralada (Alt Empordà), perquè aquest cronista de Jaume I, militar, administrador i polític, procurador de Sicília, ciutadà de València i de Mallorca i batlle d’Eivissa, entre molts més càrrecs i gestes, fou nat en aquesta vila el 1265. Aprofitant l’esdeveniment, visitem la col·lecció de vidre excepcional que conté el museu del castell de Peralada i també el petit museu del vi, que antigament fou l’estança dels comtes de Rocabertí i avui és propietat de la família Suqué, seu d’un casino i del festival d’estiu.

Per a visitar el museu del castell de Peralada heu d’entrar pels jardins del convent del Carme, antic convent carmelita de mitjan segle XIV. Us obrirà la porta en Pere Costa, que havia fet les visites durant molts anys, tot i que ara ja no les fa. És a punt de fer noranta-tres anys, però té una salut de ferro i encara se’n va cada dia a l’hort, ben de matí, i durant el dia obre les portes del museu. És a través de la vivència d’en Pere, del seu relat popular i repetit durant dècades, que recollim alguns aspectes de la col·lecció de vidre, excepcional, i del museu del vi, del museu del castell de Peralada.

La visita comença a la biblioteca: en unes sales diàfanes de l’antic convent hi ha la biblioteca-arxiu, que conté uns cent mil volums, cinc mil dels quals formen part de la biblioteca cervantina, que aplega mil primeres edicions del ‘Quixot’. També es destaquen dos-cents incunables (1450-1500): el més valuós és la ‘Cosmographiae’ del matemàtic Claudi Ptolomeu, que data del 1482, un mapamundi colorit magnífic d’abans de la descoberta d’Amèrica de Cristòfol Colom. El volum més antic és del segle XIV, de dret canònic, i el que presideix la biblioteca, imponent per les dimensions, és un cantoral de la Seu d’Urgell de final del segle XVI. Enguany hi ha unes vitrines dedicades a donar a conèixer l’obra i les gestes de Ramon Muntaner i s’hi ha organitzat un cicle de xerrades dedicades a ell.

Fragment ‘Cosmographiae’ de Claudi Ptolomeu.
Fragment ‘Cosmographiae’ de Claudi Ptolomeu

La visita al castell també permet d’entrar a l’església del Carme i al claustre. Es destaca el sostre gòtic, enteixinat, de fusta policromada, amb cares i els escuts heràldics de les famílies que el segle XIV van ajudar a reconstruir l’església destruïda pels francesos. A l’església també es conserva un capitell molt important atribuït al mestre de Cabestany, procedent de la portalada del monestir de Sant Pere de Rodes. Explica en Pere Costa que a l’època dels comtes de Rocabertí hi havia un mestre anomenat Traité, que va fer-se una bona col·lecció de capitells i pedres. Aquest capitell del mestre de Cabestany formava part de la col·lecció que els hereus de Traité van vendre als comtes de Peralada.

Tot seguit entrem a la sala on hi ha la col·lecció de vidre del museu, que és la col·lecció privada de vidre més important de l’estat espanyol. Predomina el vidre català, tot i que hi ha peces també europees i espanyoles, de la fàbrica reial de vidre i cristall de la Granja, al palau reial de la Granja de San Ildefonso de Segòvia. La col·lecció de vidre antic conté dues mil cinc-centes peces, la més antiga, un flascó de l’època de l’Egipte faraònic.

Tres vitrines presideixen la sala. La del mig conté peces de cristall, la de la dreta, una preciosa col·lecció de càntirs de vidre, i la de l’esquerra, entre més coses, una col·lecció de setrilleres i una altra d’almorratxes, peces que s’omplien d’aigua de roses i ambientaven les estances. En Pere Costa, carregat d’anècdotes, ens explica la funció d’unes copes tapades que a la part de sobre tenen una copa més petita. Són copes de licor. La copa grossa servia de contenidor del licor mentre que la copa petita era la que es feia servir per a anar omplint i bevent. Una de les peces més valuoses i estranyes de trobar és una copa de dimensions considerables feta de cristall de roca i amb un dibuix gravat: representa la terra i el mar, i la copa, que és irregular, a la part acabada en forma de bec es pot veure un far i al mar es compten vint-i-dos peixos.

Col·lecció d'almorratxes.
Col·lecció d’almorratxes

Un dels moments bonics de la visita és l’explicació dels càntirs de vidre, la majoria datada del segle XVIII. Eren unes peces que simbolitzaven la separació de béns del matrimoni, característica del dret civil català. Aquests càntirs s’han trobat sobretot a les cases de pagès. En Pere ens explica que quan es casava una pubilla, el pare de la noia regalava un càntir de vidre a la filla i un altre al futur gendre, per remarcar que en seria el marit però no l’amo. Cada càntir tenia unes característiques determinades d’acord amb el sexe: els càntirs masculins eren arrodonits per remarcar que els homes feien més panxa que les dones, a sobre l’ansa hi portaven la figura d’un gall i el broc gros acabava amb la forma del sexe masculí. En canvi, el càntir femení era de forma més estilitzada, representant la cintura de la dona, a sobre l’ansa tenia una lloca i el broc gros acabava amb la forma del sexe femení. N’hi ha que tenen unes betes de color blau, i hi ha qui diu que aquests eren càntirs destinats als vidus i vídues, que marcaven que ja no eren verges.

En Pere Costa.
En Pere Costa

De la sala del vidre passem al museu del vi, que es troba a l’antic celler medieval del convent del Carme i que a partir del 1929 l’empresari Miquel Mateu, que havia adquirit el castell el 1923 (propietari de La Hispano Suïssa i primer batlle franquista de Barcelona), va tornar a engegar el celler elaborant el vi del castell de Peralada. Fins avui, en aquestes dependències encara s’elaborava el cava reserva Gran Claustro, que a partir d’ara passarà a elaborar-se al Penedès, com la resta de cava de la marca. El vi tranquil es continua fent a Peralada, tot i que fora de les dependències del castell, i forma part de la Denominació d’Origen Empordà.

Les bótes, anomenades 'vaixells', del museu del vi.
Les bótes, anomenades ‘vaixells’, del museu del vi

Del museu del vi de Peralada es destaquen una desena de bótes de dimensions considerables, fetes amb fusta de roure i amb la particularitat que els cercles que les subjecten no són pas de ferro, sinó de fusta d’olivera. D’aquestes bótes en deien vaixells i provenien de Balsareny i Santpedor, municipis del Bages. El museu també conté una destacada col·lecció de porrons catalans del segle XVIII.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.