L’Índia ha reconegut que vint soldats del seu país han mort en enfrontaments amb les tropes de la Xina a la zona de Galwan, un enclavament de l’Himàlaia disputat entre aquests dos estats. Les autoritats índies asseguren que també han mort soldats xinesos. Pequín ho ha confirmat però no ha donat cap xifra.

En la peculiar batalla no s’han fet servir armes de foc, sinó tan sols pedres i bastons. Hi ha imatges de soldats dels dos països enfrontant-se amb les mans. Però com que la zona és molt remota i a una gran altitud, amb temperatures sota zero, els ferits han mort sense que ningú en pogués tenir cura. Amb això la tensió ha crescut enormement entre la Xina i l’Índia, que reivindiquen àrees de frontera al Caixmir però també en tota la demarcació entre els dos estats. Tant la Xina com l’Índia són potències nuclears.

Aquestes morts són les primeres en quatre dècades en els 3.488 quilòmetres de l’anomenada Línia de Control Actual. Aquesta línia estableix les posicions de cada contendent, però sense implicar reconeixement diplomàtic.

La frontera més complexa del món

El conflicte s’esdevé en la frontera considerada la més complexa del món, que separa tres estats amb capacitat militar nuclear (la Xina, l’Índia i el Paquistan); divideix el Caixmir, que reivindiquen en part tots tres estats, però que alhora té un fort moviment independentista; i uneix per carretera el Tibet i Xinjiang, de població uigur, dos dels principals conflictes nacionals que té la Xina.

L’enfrontament ha estat a Galwan, un punt especialment calent de fa setmanes per les provocacions entre tropes de tots dos països. Galwan és el pas principal entre el Caixmir ocupat per l’Índia i el Caixmir ocupat per la Xina, conegut també per Aksai Chin. És, de fet, un gran desert de sal pràcticament deshabitat però que té una enorme importància estratègica per als xinesos, perquè és l’únic punt per on pot passar la carretera que uneix el Tibet i Xinjiang.

Una mica més al nord de Galwan hi ha dues de les zones políticament més estranyes del món. D’una banda, la glacera de Siachen, que reivindiquen tots tres estats. Tanmateix, cap no ha pogut aconseguir-ne el control efectiu, per culpa de les extremes condicions climatològiques que hi impedeixen un assentament permanent. I a la vora hi ha un fragment de les muntanyes Karakoram, que tampoc ningú no ha pogut ocupar i on no s’ha establert mai cap frontera. Això fa que la línia de separació entre el Caixmir ocupat per l’Índia i l’ocupat pel Paquistan, on els dos exèrcits són també cara a cara, tingui un espai buit.

Per a acabar-ho d’adobar, una mica més al nord hi ha un fragment del Caixmir ocupat pel Paquistan però cedit a la xina d’ençà del 1963, cessió que l’Índia no reconeix.

El conflicte recent entre l’Índia i els nacionalistes caixmirs va fer que l’any passat es dividís el Caixmir administrat per l’Índia, amb la creació de l’anomenat territori de Ladakh, i que el Caixmir passés de ser un estat federal a ser tres territoris gestionats directament per l’estat central.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.