La Barcelona més ‘kitsch’, recollida en una guia

Edificis de Gaudí, 'souvenirs', bars recarregats, escultures pop-art i postres passades de moda formen part del llibre

VilaWeb
Redacció
16.06.2016 - 08:53
Actualització: 16.06.2016 - 10:53

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Fals, cursi, trivial, superficial, massificat, comercial, estandarditzat, simplista, fetitxista… Tots aquests adjectius es relacionen amb el terme estètic kitsch i apareixen a la guia ‘Kitsch Barcelona‘, que ha editat l’ajuntament de la ciutat i que ha elaborat la teòrica del disseny Anna Pujadas. El llibre vol desfer la imatge triomfalista de Barcelona com a ciutat de disseny però sense connotacions negatives, perquè, tal com recorda unes quantes vegades, el terme kitsch no ha de ser necessàriament despectiu.

L’obra recull la mirada de més de trenta experts en disciplines molt variades –antropòlegs, arquitectes, teòrics de l’art, dissenyadors, artistes, historiadors, cuiners– que assenyalen amb el dit els racons més kitsch de la ciutat. Hi ha indrets que hi apareixen unes quantes vegades, com ara les obres de Gaudí –sobretot la Sagrada Família i el Palau Güell– i també la zona de la plaça d’Espanya amb les torres venecianes, la Font Màgica, les columnes de Puig i Cadafalch i la seu del Museu Nacional de Catalunya.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
L a font màgica de Montjuïc, un apoteosi 'kitsch' amb cromatisme pastel i coronada amb l'edifici de cartró pedra del MNAC (c) Ajuntament de Barcelona
L'antiga plaça de Toros de les Arenes, que ha estat domesticada i convertida en un centre comercial (c) Antonio Lajusticia
Caserna del Bruc, un exemple de 'kitsch' medieval (c) Vicente Zambrano
Temple del Tibidabo, un exemple de 'kitsch' ensucrat (c) Vicente Zambrano
El Poble Espanyol, 'kitsch' per la simulació (c) Vicente Zambrano
'La gamba' de Javier Mariscal, una obra 'kitsch' perquè no té força transformadora (c) Vicente Zambrano
'Els mistos' de Claes Oldenburg, una obra més 'kitsch' que pas pop-art (c) Vicente Zambrano

Però no se centra pas només en l’arquitectura, sinó que aporta una visió molt més amplia del kitsch, en què també apareixen l’art, el disseny i la cuina. Arrenca amb els records més estereotipats de Barcelona –aquells que barregen els toros i el trencadís–, recull alguns bars i restaurants de la ciutat famosos per un interiorisme recarregat i es fixa en l’aparador de la botiga de joies Tous, un exemple de la democratització del luxe gràcies al kitsch.

La guia també té un capítol dedicat a les obres d’art kitsch que hi ha per tota la ciutat: des de la gamba de Javier Mariscal a l’escultura pop-art dels llumins de Klaes Oldenburg, passant per la cursileria de la Dama del Paraigua. També abasta el vessant més kitsch de la gastronomia amb fotografies del pijama, aquelles postres tan passades de moda que encara preparen al restaurant Set Portes, i dels menús que anuncien paella i sangria a la Rambla.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Postres pijama del restaurant Set Portes: un flam, boles de gelat, préssec amb almívar i nata (c) Sergi Serra
'Souvenir' estil Gaudí amb trencadís, el 'kitsch' com a barreja cultural (c) Sergi Serra
Bar Sor Rita amb decoració de flors de plàstic, fotografies de dives i un sostre ple de sabates (c) Sergi Serra
La Rambla, un espai urbà dòcil, alienat i pensat per a turistes (c) Julio Parrarro
Terrassa d'un restaurant de la Rambla. El súmmum del 'kisch': la paella amb colorant fosforescent (c) Sergi Serra
Aparador de la botiga Tous, un exemple de la democratització del luxe a través del 'kisch' (c) Sergi Serra

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes