La notícia de la mort d’en Kofi Annan (1938-2018) ens ha enxampat desprevinguts a molts, en ple mes d’agost i quan la nostra atenció es dirigia a l’aniversari dels atemptats de Barcelona i Cambrils o a la tragèdia del pont Morandi de Gènova. Però crec que és un deure recordar aquest diplomàtic ghanès, secretari general de Nacions Unides del 1997 al 2006 i premi Nobel de la Pau del 2001.

Com tot ésser humà, la seva trajectòria vital i professional tingué els seus moments més i menys lluminosos. Però crec que és de justícia ressaltar -i més en els moments que corren en l’àmbit global- alguns dels passatges més destacats d’una trajectòria que merita ser reconeguda per la seva aposta decidida pel multilateralisme, la pau i la defensa del dret internacional com a mecanisme de gestió de les controvèrsies internacionals.

Sobretot serà recordat per ser el gran defensor de la legalitat internacional quan es va oposar a la invasió d’Irac promoguda pel president George W. Bush els anys 2002-3; qui sota l’insensat principi de “la guerra preventiva” no respectava cap dels principis de Nacions Unides, però tampoc els del sentit comú.

Annan primer nomenà el suec Hans Blix com a inspector per verificar la suposada existència d’armes de destrucció massiva a l’Irac, l’excusa formal de l’entorn Bush per envair el país i derrocar el que havia estat el seu antic aliat Sadam Hussein. I a pesar de la tasca impecable de Blix, el govern dels EUA continuava insistint i pressionant per aconseguir l’aval de Nacions Unides a la invasió, manipulant o inventat suposades proves si feia falta.

Van ser setmanes, de fet mesos, d’una altíssima tensió i pressió. L’actual assessor de Seguretat Nacional del president Trump, John Bolton, aleshores ambaixador dels EUA a les Nacions Unides, arribà a amenaçar escridassant en públic pels passadissos de Nacions Unides diversos ambaixadors d’altres països per tal que votessin a favor seu si no en volien ‘rebre directament les conseqüències’.

Però Annan aguantà totes les pressions, no va cedir i va prendre una decisió que, encara que sembli trivial, canvià totalment la situació: a última hora s’anuncià que la reunió i posterior votació al Consell de Seguretat de Nacions Unides seria pública i es retransmetria per Internet…

Encara recordo les ‘baralles’ amb el meu ordinador per baixar el programa que em permetria seguir aquella sessió històrica en directe: el brillant discurs de De Villepin (avui ja obra mestra de la literatura diplomàtica francesa), les cares de circumstància d’en Powell i les de ràbia d’en Bolton; i aquell país llatinoamericà que s’havia vist obligat a prometre en privat el vot favorable al govern Bush, però que ‘gràcies’ a la decisió de retransmetre la sessió en públic es va sentir amb forces de votar el que tothom amb dos dits de front creia que s’havia de fer: en contra d’aquella decisió absurda i il·legal que encara avui tota la regió i, malauradament arreu, estem pagant.

Tothom sap que això no aturà la guerra, i que aquesta s’inicià després de la infame cimera de les Açores. Però per a molts la negació de Nacions Unides a avalar aquella bogeria (tant humana com geoestratègica) tingué un valor simbòlic molt important. I els símbols en la vida tant de les persones, com de les nacions i, fins i tot, de les institucions, també importen.

I això Annan ho pagà car. Primer amb una estranya campanya contra el seu fill d’una suposada trama de corrupció a càrrec del programa “Oil for Food“. Acusacions que el temps demostraren d’origen molt dubtós, d’una probable provinença de despatxos no molt llunyans al Potomac.

I després l’atac directe de l’administració Bush per destituir-lo… Va fer falta molta diplomàcia i gestions per frenar-ho, com la famosa “operation save Kofi” (que desvelaria uns anys després l’International Herald Tribune) que es va tancar en un sopar a l’àtic novaiorquès del també desaparegut Richard Holbrooke -l’artífex dels acords de Dayton– i que finalment permeté que Annan tanqués el seu mandat amb el què fou el seu últim llegat com a secretari general de Nacions Unides, els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni.

I tot això sense parlar dels dos intents de reforma de Nacions Unides que va encapçalar, primer l’any 2000 i després el 2005, amb l’informe ‘In larger freedom’, que va fer córrer rius de tinta i que a alguns també ens va fer viure situacions que, vistes en perspectiva, semblen més de novel·la que de realitat; tot i que en sobrevisqué del principi de la ‘Responsabilitat de Protegir’.

En els darrers anys Annan havia centrat la seva activitat en la seva fundació i presidint el grup dels “The Elders”, format per personalitats de primera rellevància com ell, en Desmond Tutu, Gro Harlem Brundtland o Jimmy Carter; que treballaven en diferents àmbits, incloent-hi el de la mediació en conflictes. Conegut és el seu paper també en el procés de pau al País Basc, a pesar de l’actitud absolutament obstructiva del govern liderar pel Partit Popular. Al voltant dels fets d’octubre de l’any passat, The Elders es va posicionar també pel diàleg i la negociació en el cas català, i el seu nom va sonar com el de possible mediador.

Per això, i per molt més, en Kofi Annan mereix ser recordat, més enllà dels clarobscurs que tots tenim. Descansi en pau.

 

Manuel Manonelles
Delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a Suïssa

Missatge de Vicent Partal

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb