22.05.2019 - 21:50
|
Actualització: 23.05.2019 - 14:53
JxCat i ERC batallen per l‘hegemonia i l‘estratègia independentista a peu d’urna en cada elecció, i diumenge es pot tancar un cicle. Les europees faran visible d’una manera nítida els suports a Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, i marcaran de manera decisiva el lideratge polític del moviment. Però no hi ha direcció sense base i, pel que fa a l’extensió del poder territorial, són molt rellevants els resultats de les eleccions municipals, on totes dues formacions pugnen per enfortir-se a tot arreu. ERC aspira a guanyar-les per primera vegada des del 1979, però JxCat no li ho vol posar fàcil. El 2015, ERC ja s’hi acostà. Es va quedar a 159.000 paperetes de CiU, que es va mantenir en el primer lloc en vots (669.781) i en regidors (3.336). ERC va ser la segona candidatura en regidors (2.380) i la tercera en vots (510.080), darrere el PSC.
CiU va pair de manera agredolça aquells resultats. Havia guanyat les eleccions, però perdia Barcelona en mans d’Ada Colau. L’interès mediàtic que desperta Barcelona ho pot enlluernar tot. ERC ho sap molt bé. Aquesta vegada, la victòria d’Ernest Maragall a la capital catalana pot esdevenir la icona de l’ascens electoral d’aquests últims anys, a partir de la qual ERC podria provar novament d’aconseguir la presidència de la Generalitat quan Quim Torra convoqui eleccions. El somni d’ocupar les dues bandes de la plaça de Sant Jaume: CiU hi va ser entre el 2011 i el 2015. Però el mapa electoral continua canviant. N’és un indicador el nombre de llistes presentades. ERC podrà ser votada a 807 municipis, un centenar més que el 2015. JxCat opta a la batllia a 809, tot i que fa quatre anys va registrar 850 candidatures, aleshores amb les sigles de CiU.
Les quatre grans ciutats
El 26-M arriba com la segona volta del 28-A. ERC confia que els resultats de les espanyoles es repliquin diumenge als col·legis electorals i JxCat encreua els dits perquè el vot europeu per a Puigdemont porti l’electorat a votar per la mateixa força a les municipals, unes eleccions en què tradicionalment s’ha imposat la confiança en el candidat i les dinàmiques locals.
A Barcelona, les enquestes han reflectit un frec a frec entre Maragall i Colau que es podria decantar per l’ex-conseller d’Afers Exteriors. Els pactes de govern no seran senzills si el ple es fragmenta tant com indiquen els sondatges, i aquí JxCat, amb Elsa Artadi, pot tenir un paper clau. No hi haurà cap moviment sense conseqüències. El color de les aliances a Barcelona i als ajuntaments més importants del país pot esblaimar o reforçar les relacions dels dos socis del govern de la Generalitat, després d’una campanya d’enfrontaments continus. A Girona, la batllessa Marta Madrenas podria mantenir-se a la batllia, però és una incògnita els suports que sumarà Guanyem Girona. Madrenas intenta mobilitzar l’electorat avisant que, si poden, pactaran amb ERC i el PSC. Fa quatre anys, CiU va obtenir-hi deu regidors, i ERC, quatre, igual que la CUP i el PSC. El 28-A, ERC va ser primera força, seguida de JxCat, a només tres punts. Caldrà veure si ERC trasllada al ple municipal aquesta tendència a l’alça o si, al contrari, Guanyem també fa forat en el seu electorat potencial.
La pugna entre els dos socis de govern s’ha traslladat igualment a Lleida, on pot trontollar la batllia del socialista Fèlix Larrosa, qui l’estiu passat va rellevar Àngel Ros. JxCat, que va ser segona força el 2015 amb les sigles de CiU, aspira ara a aconseguir-la amb l’ex-diputat al congrés espanyol Toni Postius. Però ERC també treballa perquè el seu cap de cartell, Miquel Pueyo, lideri un canvi a la ciutat, amb l’embranzida dels resultats de les espanyoles i ERC com a primera força a la ciutat, seguida del PSC. A Tarragona, el socialista Josep Fèlix Ballesteros pretén governar en solitari i els dos partits independentistes intenten guanyar pes al ple. Ara bé, és ERC qui podria obtenir millors resultats si se segueix la tendència del 28-A, quan ja va ser segona força. No era un creixement menor: havia estat la cinquena feia tres anys.
Què decanta el vot a les municipals?
Les lògiques que expliquen l’opció de vot són diferents en funció de les eleccions i caldrà veure si diumenge, amb l’efecte del 28-A, s’imposa la lògica del contagi, del contrapès o una dinàmica pròpia. Quins elements defineixen els vots a les municipals? Segons l’observatori de política municipal que elabora Feedback per a l’Associació Catalana de Municipis, a les poblacions de més de 50.000 habitants els factors més decisius són –per aquest ordre– la feina del grup a l’ajuntament durant la legislatura anterior i la confiança personal en el candidat, a més de l’orientació política pel que fa a la relació entre Catalunya i Espanya. En canvi, pesen menys la voluntat de canvi a l’ajuntament, la identificació ideològica amb el partit o la defensa d’un interès local concret. Per tant, els batlles parteixen en teoria amb una fortalesa difícil de contrarestar per a l’oposició si han tingut mandats més o menys plàcids, sobretot si, a més, han governat amb majories folgades.
JxCat arriba a les municipals arrossegant la crisi interna amb el PDECat, el ball de sigles amb la constitució de la Crida Nacional per la República, ara en hibernació, i entomant les conseqüències de l’ascens electoral d’ERC a totes les institucions. Les dues forces, a més, concorren als comicis colpejades per la repressió de l’estat espanyol després de l’1-O, amb l’impacte de desenes de batlles investigats i l’arxivament lent i progressiu de la majoria de les causes. CiU va aconseguir 429 batllies després de les últimes municipals, el segon cop que superava el PSC en vots i regidors des del restabliment de la democràcia. Aquest llistó sembla ara difícil de repetir, si s’avaluen els resultats del 28-A.
Quan ERC guanya en municipis governats per JxCat
L’estira-i-arronsa independentista també s’ha traslladat a alguns dels principals municipis en què governa JxCat. Aquestes darreres eleccions espanyoles, ERC va guanyar en nuclis emblemàtics de la força municipal convergent com són Sant Cugat del Vallès, Vic, Igualada, Figueres i la Seu d’Urgell; ciutats on els relleus generacionals que va culminar CiU entre el 2007 i el 2011 van convertir la federació en la primera força municipalista.
A Sant Cugat del Vallès, Carmela Fortuny va rellevar Mercè Conesa a la batllia l’any passat, i el 28-A va veure com ERC obtenia el 26,75% dels vots i tornava a ser primera força, mentre que JxCat, amb deu punts menys, perdia suport. Per entendre l’evolució de l’electorat i avaluar l’impacte de la tendència s’ha de mirar enrere: CiU hi va obtenir el 40,08% dels vots en les espanyoles del 2011, amb uns resultats històrics per a la federació arreu de Catalunya. JxCat ha governat aquest mandat amb onze regidors, i ERC, amb tres. Més ajustada ha estat l’aritmètica a Figueres, on Jordi Masquef ocupa la batllia sobre la base de set regidors des del novembre, quan Marta Felip va deixar el càrrec. ERC és la segona força i la CUP ja li va proposar un pacte, amb el PSC i Compromís d’Esquerres, per a canviar la batllia. Provaran de bastir ara un pacte d’esquerres? El 28-A, ERC hi va guanyar amb el 26,08% dels vots i JxCat va ser la tercera, amb un 14,59%. Més difícil sembla que això pugui passar a Banyoles, que ha tingut batlles d’ERC i de CiU aquestes darreres dècades. Miquel Noguer, de JxCat, és batlle des del 2007 i ara es presenta a la reelecció. També aquí ERC va guanyar el 28-A i ha exercit com a principal partit de l’oposició al ple davant de la majoria. A Vilafranca del Penedès, Pere Regull és batlle des del 2009, després d’una moció de censura avalada per ERC i la CUP que va desbancar els socialistes. Amb el bagatge pactista amb el PSC, ara es torna a presentar. En les dues últimes eleccions espanyoles, hi va guanyar ERC, i en les darreres catalanes, JxCat.
CiU ha governat a Vic des del 1979. Però, per primera vegada, ERC va guanyar-hi el 28-A. La batllessa de JxCat, Anna Erra, pretén mantenir-se a la sala de comandaments de l’ajuntament, però ERC també s’ha fixat com a fita d’entrar-hi, malgrat les dificultats. Salvant les distàncies, l’aritmètica no és gaire diferent d’Olot, on Josep M. Corominas ha tancat el mandat gràcies a un pacte amb el PSC. Però Corominas no repeteix. S’hi presenta Pep Berga i ERC hi va guanyar en les dues darreres espanyoles. També canvia el candidat de JxCat a la Seu d’Urgell. Albert Batalla no repeteix (intenta rellevar-lo a la batllia el pediatre Jordi Fàbrega) i JxCat va quedar a més de deu punts de distància d’ERC en les darreres espanyoles, les segones que ERC quedava primera. També hi ha un canvi de candidat de JxCat a Valls, on Dolors Farré cerca de rellevar el batlle Albert Batet, un dels homes de confiança de Carles Puigdemont i portaveu de JxCat al Parlament de Catalunya. Aquí la governabilitat sembla novament forçada als pactes, després d’un mandat en què Batet ha governat amb nou regidors i gràcies a un pacte amb el partit d’Oriol Junqueras, després d’una dècada a la batllia. ERC aconseguirà de guanyar regidors després de l’ascens espectacular que ha tingut en les eleccions espanyoles aquests tres últims anys? El 21-D, JxCat va quedar davant d’ERC amb sis punts més. A Vilanova i la Geltrú, tampoc no ha optat a la reelecció la batllessa Neus Lloveras. CiU hi ha governat durant dues dècades i ara JxCat renova la llista, encapçalada per Blanca Albà. ERC va quedar primera el 28-A, i el 21-D, per davant de JxCat.
Les batllies més consolidades de JxCat
Hi ha més municipis governats per JxCat on ERC va guanyar per primera vegada el 28-A. Però la majoria amb què han governat batlles de JxCat, que ara opten a la reelecció, dificulta molt que hi pugui haver relleus. És el cas d’Igualada, amb Marc Castells, i una folgada majoria absoluta d’onze regidors de vint-i-un. Històricament, a Igualada hi ha hagut batlles de CiU i del PSC, però mai d’ERC. A Ripoll, el batlle i també diputat de JxCat Jordi Munell ha governat amb una àmplia majoria absoluta d’onze diputats, davant els quatre d’ERC. Amb algunes diferències, la situació es repeteix a Puigcerdà amb Albert Piñieira, que va accedir al càrrec el 2015, després de cinc mandats amb ERC amb el timó de l’executiu, i ha governat amb onze regidors dels catorze. A Mollerussa, Marc Solsona també va veure com ERC s’imposava el 28-A, però fins ara ha gestionat el consistori amb una àmplia majoria absoluta d’onze regidors, davant els tres d’ERC. Després de setze anys, l’històric convergent Josep Poblet deixa la batllia de Vila-seca amb majoria absoluta. També la presidència de la Diputació de Tarragona, que ha exercit durant dotze anys. Aspira a rellevar-lo Pere Segura, de la candidatura Vila-seca Segura-Junts.
El pes municipal d’ERC
Fa quatre anys, ERC va obtenir 259 batllies i ha governat en més de tres-cents municipis. Una de les més importants ha estat la de Sabadell, amb Juli Fernàndez. Hi va arribar per un pacte amb la Crida per Sabadell (encapçalada per la CUP) que incloïa fer un relleu a mig mandat amb Maties Serracant. ERC i la Crida han compartit la gestió d’un municipi sacsejat pels casos de corrupció en què es va implicar el socialista Manuel Bustos. ERC també es va enfortir el 2015 a les batllies de Cambrils (Camí Mendoza), Salt (Jordi Viñas), Sant Vicenç dels Horts (Maite Aymerich), el Masnou (Jaume Oliveras), Vilassar de Mar (Damià del Clot), Amposta (Adam Tomàs), Manlleu (Àlex Garrido), Balaguer (Jordi Ignasi Vidal, que ara pugna per la reelecció amb el candidat de JxCat), Santa Coloma de Farners (Joan Martí), la Bisbal d’Empordà (Lluís Sais), Solsona (David Rodríguez), Montblanc (Pep Andreu), Falset (Jaume Domènech) i Moià (Dionís Guiteras).
És una incògnita si l’ascens d‘ERC a l‘àrea metropolitana en les eleccions espanyoles es replicarà ara a les municipals amb l’obtenció de regidors en ciutats fins ara gairebé impenetrables, com Santa Coloma de Gramenet. El PSC es mantindrà en els seus baluards, però ERC podria començar a guanyar votants en municipis on JxCat encara ho té més difícil per a créixer, tenint en compte que va quedar lluny del podi, sovint com a setena força, per darrere de Vox. És el cas de l’Hospitalet de Llobregat, Cornellà, Viladecans, el Prat de Llobregat i Sant Adrià de Besòs. A Badalona, a més, ERC es presenta en coalició amb Guanyem Badalona, amb el propòsit que Dolors Sabater torni a la batllia en compte de Xavier García Albiol, del PP. Diumenge, la batalla per l’hegemonia independentista entre JxCat i ERC també es dirimirà decisivament als municipis.