06.02.2025 - 14:59
|
Actualització: 06.02.2025 - 17:48
La titular del jutjat de primera instància i instrucció 3 de Catarroja ha requerit una altra vegada a la Generalitat que informe sobre qui va prendre la decisió d’enviar l’alerta per la gota freda del passat 29 d’octubre. Així mateix, ha sol·licitat a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) que facilite les dades del cabal del barranc de Torrent entre les 16.13 i les 18.42 d’aquell dia, i que precise de quina manera es van transmetre aquestes dades.
En una resolució notificada avui a les parts, la magistrada ha acordat de demanar a uns quants mitjans de comunicació material videogràfic sobre la crescuda d’aquest barranc i les declaracions i comunicacions fetes per les autoritats i responsables d’Emergències. L’objectiu és determinar quina va ser la gestió del sistema d’alerta Es-Alert i si es va informar adequadament la població sobre el nivell de risc i l’evolució de les condicions meteorològiques.
Investigació sobre la gestió de l’alerta
El jutjat ha citat a declarar com a pèrit un investigador de la Universitat Politècnica de València que va fer un estudi cartogràfic detallant les cotes a les quals havia arribat l’aigua després del desbordament del barranc de Torrent o en uns quants municipis de l’Horta Sud.
La resolució judicial destaca que els testimonis i familiars de les víctimes han coincidit a assenyalar que desconeixien la situació de risc extrem en què es trobaven pel desbordament del barranc de Torrent i del barranc de l’Horteta.
La magistrada recorda que moltes de les víctimes, especialment persones d’edat avançada, es trobaven en plantes baixes dels seus habitatges o al carrer quan l’SMS d’alerta es va enviar als telèfons mòbils a les 20.11, quan la tragèdia ja havia ocorregut.
Arran d’això, la jutgessa considera necessari d’esclarir si es van fer els mesuraments pertinents del cabal del barranc del Torrent i si els responsables d’Emergències en tenien coneixement, o si la magnitud del desbordament era perceptible directament pels qui es trobaven prop de la zona afectada.
Noves sol·licituds d’informació
A més d’analitzar la remissió de l’SMS d’alerta, la titular del jutjat investiga si la població va ser advertida prèviament del risc per uns altres mitjans, com ara, conferències de premsa, declaracions públiques o comunicats oficials.
Quant a la Generalitat, la magistrada assenyala que la documentació remesa per la Conselleria d’Interior i Emergències no respon a la petició sobre qui va prendre la decisió final d’enviar l’SMS. Per aquest motiu, ha tornat a requerir al govern valencià que identifique tant la persona que va ordenar l’enviament com el funcionari o tècnic que el va executar, i dóna un termini improrrogable de cinc dies per a respondre.
Quant a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, la jutgessa ha detectat un interval de temps sense comunicacions sobre el cabal del barranc de Torrent entre les 16.13 i les 18.42 del 29 d’octubre, malgrat que el Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica (SAIH) funcionava i transmetia dades actualitzades cada cinc minuts. Per això, ha requerit a aquest organisme que facilite la totalitat de les dades registrades en aquell període i aclaresca el sistema de transmissió utilitzat.
