Un jutjat arxiva la querella d’uns bessons torturats a la comissaria de Via Laietana

  • La fiscalia ha presentat una recurs a l’Audiència de Barcelona emparant-se en la nova llei de memòria històrica

VilaWeb
ACN
02.04.2024 - 15:09
Actualització: 02.04.2024 - 17:47

Un jutjat de Barcelona ha arxivat una querella de dos germans bessons per tortures a la comissaria de la policia espanyola a la Via Laietana durant el franquisme. Tot i la nova llei de memòria històrica, el magistrat del jutjat d’instrucció 3 considera que els fets estan emparats per la llei d’amnistia del 1977. Segons que ha avançat el Nacional i ha confirmat l’ACN, la fiscalia ha recorregut contra la decisió a l’Audiència de Barcelona. Pepu i Maribel Ferrándiz van ser detinguts el 1971, quan tenien disset anys, per militar a la Jove Guàrdia Roja, referent juvenil del Partit del Treball d’Espanya. Van passar trenta-dos dies retinguts a la comissaria, on van rebre agressions físiques i psicològiques durant els interrogatoris.

La querella s’adreça al comissari en cap de la comissaria de Via Laietana en el moment dels fets, Vicente Juan Creix, a l’inspector en cap d’aleshores, Rafael Núñez Valverde, i a dos agents, Atilano del Valle Otero i Geuino Nicolás Navales García. Segons la denúncia tots quatre estaven adscrits a la Sisena Brigada Regional d’Investigació Social de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona, també coneguda com a Brigada Político-Social.

La denúncia, que inclou uns fets patits prèviament per Pepu Ferrándiz arran d’una detenció prèvia, el desembre del 1970, quan tenia setze anys, diu que les detencions dels dos germans es van fer “per motius polítics en un context de persecució per part de l’estat espanyol a totes les persones que es consideraven contràries al règim dictatorial imposat per Francisco Franco”. La primera detenció de Pepu Ferrándiz va estar vinculada a la difusió de propaganda amb motiu del Consell de Guerra de Burgos del desembre del 1970. Va estar detingut durant tres dies a la comissaria i després set dies a la presó Model.

L’abril del 1971 va tornar a ser detingut, aquesta vegada amb la seva germana Maribel, al domicili familiar. Van estar trenta-dos dies a la comissaria de Via Laietana i un any i un mes a la presó, ella a la de Trinitat Vella i ell novament a la Model. Membres de la Brigada Político-Social va irrompre a casa seva a les dues de la matinada i van registrar l’habitatge a la recerca de propaganda il·legal. Els bessons van ser detinguts al costat d’una vintena de membres més del Partit Comunista d’Espanya-Internacional (PCE-I).

Segons la querella, durant el període de detenció els germans Ferrándiz van ser sotmesos a diferents tècniques de tortura física i psicològica amb la finalitat d’extreure’ls informació sobre la militància política d’altres persones del PCE-I i de la seva organització. En el cas de Maribel, el relat de les tortures que inclou la querella narra condicions de manca d’higiene elevada a la cel·la i de mala alimentació. Era sotmesa a interrogatoris a qualsevol hora del dia en un despatx situat en un pis superior, de tal manera que les pujades i baixades continuades li van causar “una desorientació forçada i una desubicació espaciotemporal”.

Pel que fa a Pepu, també va passar els dies a la comissaria en una cel·la petita i humida. A diferència de la seva germana, que la compartia amb quatre persones, ell estava aïllat. La mala salubritat de l’espai i la mala alimentació eren també circumstàncies que l’afectaven igual que a Maribel. També com ella, Pepu va ser sotmès a interrogatoris continuats a qualsevol hora del dia, també en un despatx d’un pis superior per desorientar-lo. En altres ocasions “el treien de la cel·la únicament per agredir-lo, sense que es produïssin interrogatoris”.

Una setmana després de la detenció “es van endurir els interrogatoris i va augmentar la violència, quan els agents descobreixen el seu rol dins la Jove Guàrdia Roja”. La querella explicita que durant els interrogatoris, “les agressions eren aleatòries i a vegades eren uns quants agents els qui agredien simultàniament”.

Enmig del període de reclusió a la comissaria Pepu va ser traslladat a una cel·la grupal. Allà, quan feia vint-i-un dies que havia estat detingut, va iniciar amb altres presos una vaga de fam perquè els traslladessin a la presó, amb el convenciment que d’aquesta manera cessarien les tortures.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any