Justícia patriarcal

De tot plegat n’emergeix el caràcter patriarcal de la justícia espanyola, tan contaminada i hereva del franquisme

María Obelleiro
18.11.2022 - 21:40
Actualització: 18.11.2022 - 21:42
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El Tribunal Superior de Justícia de Galícia aquesta setmana també es va afegir a l’onada d’òrgans judicials que han dictat sentències que rebaixen les condemnes a homes a l’empara de la llei 10/2022 de garantia integral de la llibertat sexual, coneguda com la llei del “només sí és sí”. La dreta més rància i la caverna mediàtica espanyola no van tardar a llançar un atac furibund contra la ministra d’Igualtat i contra el seu equip, a qui també acusen d’ineptitud i incapacitat, afegint-hi consideracions paternalistes.

Si la llei té esquerdes que permeten als jutges d’interpretar-la a la seva manera per rebaixar la condemna als agressors, cal modificar-la, evidentment, però de tot plegat n’emergeix el caràcter patriarcal de la justícia espanyola, tan contaminada i hereva del franquisme, com bé sabeu a les vostres nacions respectives, i que ja heu patit quan ha perseguit la dissidència política. Per això cal que s’apliqui la perspectiva de gènere de manera transversal, tant en la formació dels juristes com en l’execució de les lleis.

Ara que s’acosta del 25 de novembre, estarem envoltats de lemes contra la violència masclista, però, alhora, assumim el masclisme de la justícia amb tota normalitat i fins i tot ens afegim als atacs contra una llei que protegeix les dones més que no pas l’anterior i posa el focus en el consentiment, que és l’element que estableix internacionalment el Conveni d’Istambul respecte de la prevenció i la lluita contra la violència de gènere.

Com anava vestida una dona que va ser violada? Va fer res per provocar el violador? Tenien una relació sentimental? Preguntes com aquestes no s’haurien de fer als jutjats i, malauradament, continuen fent-s’hi. La credibilitat de les dones continua posant-se en dubte i els recursos contra la violència masclista continuen essent clarament insuficients. 

A la manca de psicòlegs i treballadors socials que ajudin les dones, s’hi afegeix tota una violència institucional que fa que fins i tot no es garanteixin sales separades en què declarin la víctima i l’agressor, i que hagi de ser a parer del jutge de dur la dona al seu despatx per evitar que es creui amb l’acusat.

En continuarem parlant les setmanes vinents.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes