La justícia francesa es reafirma en la prohibició del català als plens municipals

El Tribunal Administratiu de Montpeller va acordar l’any passat de prohibir l’ús del català als plens municipals dels ajuntaments dels Banys i Palaldà (Vallespir), Elna (Rosselló), Portvendres (Rosselló), Sant Andreu de Sureda (Rosselló) i Tarerac (Conflent). Els ajuntaments van presentar un recurs al Tribunal d’Apel·lació de Tolosa de Llenguadoc, però ara el magistrat que s’encarrega del cas ha reafirmat que l’única llengua que es pot emprar en els plens és el francès.

Això no és pas la sentència, que es publicarà el 12 de desembre, però l’opinió i la decisió final acostumen a coincidir. Si finalment es confirma, els municipis hauran d’anul·lar la modificació que van fer del reglament. Els ajuntaments havien modificat els reglaments municipals per permetre l’ús del català als plens a condició de traduir les intervencions al francès, però el parer dels tribunals és que la llengua francesa és la llengua de l’estat, tal com estableix la constitució, i que no pot ser relegada a llengua de traducció.

Alguns càrrecs municipals catalans que s’oposen a la prohibició del català ja van avançar que estaven preparats per anar fins als tribunals europeus i que el govern francès vulnera els drets lingüístics quan impedeix que els regidors parlin en català.

Pere Manzanares, regidor d’Elna, destaca el posicionament del comissari del govern francès, que considera que té un matís positiu, ja que ha deixat una obertura, ja que ha diferenciat el cas català de la Martinica i cors, perquè es podria fer sevir si es fan dues actes si s’especifica que la vàlida és la francesa.

En una línia similar, fa deu dies, el Tribunal Administratiu d’Apel·lació de Marsella va confirmar la sentència del tribunal administratiu de Bastia, del mes de març, que prohibia d’emprar el cors a les institucions de Còrsega. De la mateixa manera que ara en el cas català, el tribunal s’emparava en l’article dos de la constitució. Les autoritats corses, també de la mateixa manera, ja han dit que ho impugnaran, aniran al Consell d’Estat i, si cal, als tribunals europeus, ja que consideren que la decisió dels tribunals francesos és “contrària als textos europeus i internacionals que protegeixen els drets lingüístics fonamentals”.