Roda de premsa de l'Assemblea Nacional Catalana

L’Assemblea Nacional Catalana denuncia que la justícia espanyola ha utilitzat lleis de la dictadura franquista per limitar el dret de reunió i de manifestació. Ho han explicat en una conferència de premsa els advocats Jordina Sonet, Patrícia Sierra, Pep Cruanyes i Joaquim Fibla.

Es queixen que el TSJC aplica una interpretació completament restrictiva del dret de reunió i, amb una argumentació més que forçada, amplia la potestat de les juntes electorals. Amb aquest objectiu el tribunal recorre a la llei 17/1976, reguladora del dret de reunió, una llei derogada explícitament amb la llei orgànica 9/1983.

En una conferència de premsa,  l’advocat i dirgent de l’ANC Pep Cruanyes ha denunciat que alguns dels jutges no fan una lectura neutral dels fets, sinó purament política i imputen una intenció electoral a les concentracions en defensa dels drets fonamentals quan són fetes durant la campanya. Aquests magistrats es basen en una simple hipòtesi i no pas en cap fet concret ni demostrable i recorda que el Tribunal d’Estrasburg deixa clar que no es pot prohibir mai un acte emmarcat en la llibertat de reunió com eren aquestes concentracions que havia convocat l’Assemblea Nacional Catalana.

Ara l’ANC recorrerà contra aquestes sentències, que considera que són una vulneració claríssima dels drets de manifestació i reunió. De primer, aniran al Tribunal Constitucional espanyol, amb un recurs d’empara. Però ja avisen que si el TC confirma la sentència, tenen pensat d’arribar a la justícia europea. I en aquest punt es mostren convençuts que els acabaran donant la raó.

Des de l’Assemblea consideren que aquestes sentències són un fet gravíssim, perquè per a fer aquesta mena d’actes, regulats en l’exercici del dret de reunió, només cal presentar una comunicació. “La llei orgànica 9/1983 i la constitució diuen clarament que el dret de reunió i de manifestació no són sotmesos a l’autorització sinó que només s’han de comunicar”, ha explicat Jordina Sonet, advocada i secretària nacional de l’Assemblea.

Expliquen que hi ha magistrats espanyols que limiten el dret de manifestació o reunió si no s’ha comunicat en un termini de deu dies. Es fonamenten en una llei pre-constitucional, que va ser derogada tàcitament per la constitució espanyola i també per la llei orgànica 91/1983.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.