herència

El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

TEMA DEL DIA
Tensió.
El PDECat i la Crida continuen negociant incansablement la refundació de Junts per Catalunya, per ara com ara no sembla que hi hagi cap avenç en les converses, més aviat al contrari. La possibilitat de la ruptura va imposant-se després de constatar que les diferències continuen essent irreconciliables, perquè són dos projectes enfrontats, sobretot en matèria organitzativa. Tot i que hi pot haver diferències ideològiques o estratègiques, la principal dificultat és organitzativa, o, per dir-ho clarament, de repartiment dels llocs del poder. Això no és cap debat d’idees, sinó sobretot de cadires.

La darrera proposta que ha enviat el PDECat a la Crida és presentar-se en coalició amb el nom de Junts per Catalunya però repartint-se la futura direcció de la formació i, sobretot, els llocs a les llistes electorals al 50%. La proposta del partit de David Bonvehí topa amb la intenció de la Crida i els independents de Junts per Catalunya de fer un moviment polític ampli, transversal ideològicament i flexible, que defugi les estructures burocràtiques d’un partit tradicional. La proposta de la Crida, encapçalada per Jordi Sànchez, és que el PDECat hiverni i els seus militants entrin individualment a Junts per Catalunya, cosa que el partit de Bonvehí veu com una ‘dissolució de facto‘, segons fonts de la direcció. En aquesta negociació, el PDECat juga amb avantatge perquè té la propietat de les sigles de Junts per Catalunya, tot i que hi ha un acord entre Bonvehí i Sànchez de no presentar-se amb aquestes sigles si finalment van separats.

La proximitat de les eleccions catalanes ara que el Tribunal Suprem ha establert que al setembre inhabilitarà el president Quim Torra ha fet augmentar la pressa i la tensió, evidenciada aquest cap de setmana amb les declaracions de Ferran Bel demanant al president que convoqués les eleccions com més aviat millor. El secretari d’organització del PDECat coincidia d’aquesta manera amb ERC sobre la necessitat de fixar la data de les eleccions autonòmiques, una competència que correspon al president de la Generalitat, que no s’hi ha pronunciat, ara com ara. Però és evident que és un altre gest en la línia de marcar perfil propi que van fent els dirigents del PDECat.

La Crida considera que la proposta de fer una coalició seria repetir els errors de la vella Convergència i Unió, on cada partit tenia una quota, que era font de conflicte permanent. A l’antiga CiU, Unió tenia un 25% de les places a les llistes electorals i CDC un 75%. Aquest percentatge es va fixar a partir del resultat electoral de l’única vegada que es van presentar separats, el 1977. Ara no es pot calcular el pes del PDECat perquè no s’ha presentat mai a les eleccions i la Crida recorda que quan Unió va trencar amb CDC i es va presentar tot sol no va aconseguir representació parlamentària.

La sensació de ruptura és tan present que al PDECat ja es parla de possibles candidats a les eleccions. El més ben situat sembla el batlle d’Igualada, Marc Castells, tot i que també hi ha sectors que hi volen la consellera Àngels Chacón o el conseller Damià Calvet, si es volgués quedar al PDECat. Junts per Catalunya i la Crida no estan gaire preocupats per un possible trencament, perquè consideren que electoralment no els perjudicaria i a més voldria dir enviar als electors un missatge clar de ruptura definitiva amb el passat convergent. Aquests dies encara hi ha d’haver reunions, però Bonvehí ja ha dit que volia convocar un consell nacional el mes de juliol per prendre una decisió definitiva.

MÉS QÜESTIONS
El retorn dels funcionaris a la feina presencial divideix el Consell.
El retorn a la normalitat no és fàcil a l’administració valenciana. L’ordre dictada per la consellera de Justícia, Gabriela Bravo, de tornar a la feina presencialment avui ha aixecat protestes de diverses conselleries, sobretot les governades per Compromís. Departament com el d’Economia, encapçalat per Rafa Climent, de Compromís, faran un retorn progressiu després d’advertir-ho als funcionaris mitjançant comunicats interns. La incorporació dels treballadors es farà d’acord amb l’espai físic disponible per mantenir la distància de seguretat i prevenir possibles contagis. Hi ha més conselleries que mantenen funcionaris teletreballant, com ara la d’Agricultura, que encapçala Mireia Mollà. Totes dues veuen prematura la decisió i recorden que l’ordre de Bravo es contradiu amb les instruccions del president, Ximo Puig, que ha recomanat a les empreses de tornar a l’activitat de mica en mica.

L’OCB denuncia la passivitat de les institucions en la defensa del català. L’Obra Cultural Balear ha criticat la passivitat de les administracions públiques en la defensa dels drets lingüístics i ha recordat que els correspon legalment de fer-la. L’entitat ha lamentat dues situacions de discriminació lingüística ocorregudes aquest cap de setmana en una benzineria de Palma. L’entitat lamenta que, una altra vegada, els parlants de la llengua pròpia de les Illes siguin víctimes de discriminacions i que les administracions públiques no hi responguin. En veient aquesta passivitat, pensen que la societat civil haurà de contrarestar aquesta mancança, tot i que recorden que és excepcional que una institució de la societat civil hagi de suplir les deficiències i els incompliments dels poders públics a l’hora de protegir i garantir els drets col·lectius i individuals. L’OCB ha criticat que, després d’anys d’anuncis sobre la creació de l’anomenada Oficina de Drets Lingüístics pel govern, no s’hagi passat dels anuncis als fets. Mentrestant, l’OCB donarà cobertura legal a totes les persones que vulguin denunciar agressions o discriminacions per raó de llengua.

Dues empreses s’han interessat per operar a l’aeroport d’Andorra – la Seu. El ministre de la Presidència i d’Economia, Jordi Gallardo, ha anunciat en la conferència de premsa de presentació de la campanya de comerç intern que hi ha dues companyies que volen operar vols comercials a l’aeroport d’Andorra – la Seu. Són una companyia francesa i una d’espanyola, que ja han establert converses amb el govern andorrà. El ministre no ha volgut donar noms. Tan sols ha dit que l’empresa francesa es va posar en contacte amb el govern quan es va fer públic que l’aeroport s’havia dotat del sistema GPS actiu, i que amb la companyia espanyola hi havia establer contacte el govern. Totes dues, segons el ministre, tenen una llarga experiència en el sector.

Aliot aprofita un tiroteig per atacar el batlle de Perpinyà. El candidat de Rassemblement National, Louis Aliot, ha aprofitat un tiroteig que hi va haver ahir al barri de Sant Jaume de Perpinyà per demanar més mesures de seguretat a la ciutat. Enmig de la campanya electoral per a la segona tanda de les eleccions municipals, que seran diumenge, 28 de juny, el candidat de l’extrema dreta ha dit que el batlle Jean-Marc Pujol s’havia relaxat en la lluita contra la delinqüència i s’ha compromès a augmentar les mesures de seguretat si guanya les eleccions. Concretament, ha dit que parlaria amb el ministre d’Interior francès per demanar més efectius de policia a l’hora de combatre les xarxes de traficants que, segons ell, hi ha a la ciutat.

LA XIFRA
467.000 dòlars va costar el viatge de noces de Felipe VI, dels quals 269.000 els va pagar l’empresari català Josep Cusí i la resta el rei emèrit Joan Carles I, investigat per evasió de capitals i frau fiscal.

TAL DIA COM AVUI
El 22 de juny de 1343 Pere III el Cerimoniós és proclamat rei de Mallorca, amb la qual cosa els territoris del Regne de Mallorca resten reincorporats a la Corona d’Aragó.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.