Junts pel No: ells sí que saben que és una qüestió de nació contra nació

Hi ha molta gent que s'ha cregut sincerament que el moviment democràtic català havia de ser, per força, l'únic diferent de tots els altres moviments nacionals del món i que per això s'havia de dedicar a matar-se dins les seues files, bo i disputant l'hegemonia en compte de guanyar la llibertat disputant el poder

Vicent Partal
24.01.2021 - 20:50
Actualització: 24.01.2021 - 21:38
VilaWeb
Els dirigents de Ciutadans celebrant que el seu partit havia estat el més votat a les eleccions del 21 de desembre de 2017

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Si no fos perquè és un símptoma greu i preocupant, seria fins i tot divertit d’observar les reaccions de bona part de l’independentisme reformista a la voluntat ferma i decidida del PSOE de guanyar les eleccions catalanes i formar un govern de partits espanyols. N’hi ha que han quedat estabornits perquè sembla que no acaben d’entendre què ha passat. Potser es pensaven que en canvi del suport incondicional –i incondicionat– al PSOE a Madrid, el PSOE es deixaria guanyar a Barcelona?

Ho denuncie de fa temps: amb comptades excepcions, el nivell intel·lectual dels partits independentistes és ínfim. Pitjor encara: funciona al revés de com hauria d’anar. En comptes d’analitzar honradament la realitat i fer propostes a partir d’això, de primer decideixen on volen arribar, on són els seus interessos, i després revesteixen aquest objectiu amb uns pobres fulletons intel·lectuals, cadascun més extravagant que l’anterior, destinats a arrapar quatre vots. Però la lliçó que els cau al damunt ara és monumental: després d’haver fet tant com sabien i podien per a rebentar la unitat de l’independentisme, es troben amb un Junts pel No, que no tan sols podria guanyar les eleccions sinó que fins i tot podria formar govern.

Espanya –no ens enganyem amb disquisicions; la nació espanyola– ha activat, novament, la màquina de guanyar unes eleccions. Ja ho va fer, amb èxit, el 21-D amb aquella promoció increïble de Ciutadans. La cosa consistia a unir el màxim nombre de vots entorn d’un sol candidat perquè, aprofitant la divisió de l’independentisme en tres candidatures, aquest fos primer. I ho van aconseguir. Després tot va ser fum –mireu on para ara Arrimadas i on para Ciutadans–, però l’objectiu nacional el van aconseguir. I això mateix fan ara amb Salvador Illa. Amb la diferència que aquesta vegada Junts pel No aspira també a formar govern i a fer fora l’independentisme de les institucions –com demanava fa pocs dies el director de La Vanguardia tot reclamant “que aparega un nou govern que es dedique a governar i no a passar-se el dia parlant del mandat del Primer d’Octubre”.

I, val més que us ho fiqueu al cap, aquesta vegada ho pot aconseguir, gràcies a dues coses. La primera és que el candidat Illa pot obtenir la màxima xifra de vots per a la seua investidura, dels comuns a Vox. Esbataneu els ulls tant com vulgueu, però apunteu-vos-ho. A Illa, per a ser president, el poden votar, al mateix temps, dels comuns a Vox. I ho faran. Si l’independentisme no té prou escons o si insisteix en la guerra partidista, ens trobarem això. Vox, molt hàbilment, ho ha dit i tot. Sap que té uns votants que es moren de ganes de votar-lo, però encara més de liquidar els governs independentistes. De manera que els han tranquil·litzats. Que no patesquen ni un segon. Els poden votar tranquils, que els vots de Vox seran per a Salvador Illa, per al socialista Salvador Illa. Uns i altres a Espanya poden ser enemics mortals, però a Catalunya són al mateix bàndol.

I els comuns poden dir missa, que després de la investidura d’Ada Colau gràcies als vots de Manuel Valls, la seua credibilitat en aquests afers és nul·la. Ho discutiran en campanya i diran que és impossible. Però recordeu la piulada de Gala Pin quan va començar a córrer el rumor que per a evitar que ERC tingués la batllia de Barcelona farien batllessa Colau amb els vots de Manuel Valls. En una sola còpia de pantalla hi és tot. Mireu-la. No tan sols nega el pacte que va acabar essent, sinó que damunt ho aprofita per fer assetjament a Esquerra exigint-li de triar entre el preciós i angelical pacte de les esquerres o el malvat i depravat acord amb la dreta catalana. Vist d’avui estant, i comprovat que van ser ells qui van pactar amb la dreta espanyola, l’incident és indignant o còmic, segons l’humor que tingueu. Però preneu-ne nota, que la cosa va pel camí de repetir-se. I pitjor encara.

Això és una operació d’estat com una casa, però sobretot és una reacció nacional. Brutalment nacional. D’emergència nacional, com tot allò que passa a Espanya d’ençà del Primer d’Octubre. Per més que ho vulguen negar en arameu. Una reacció que compta amb la intervenció entusiasta del poder executiu i del judicial coordinats i amb l’activació a tot drap de la maquinària mediàtica i demoscòpica. Amb l’objectiu de tornar a crear una hipnosi col·lectiva. Simplement hi ha desenes de milers d’espanyols que demanen: “I aquesta vegada a qui ens toca votar, què és millor per a Espanya, que és millor per a la meua nació?” I Espanya els respon: “Illa, Illa, Illa…”, com fa tres anys va dir “Arrimadas, Arrimadas, Arrimadas”. Com dirà què siga per mantenir la dominació nacional sobre el nostre país.

Tanmateix, a diferència de fa tres anys, ara sí que es veu possible i pot passar que un o dos dels tres grups independentistes que presumiblement entraran al parlament aconseguesca amb les seues decisions de fer impossible un nou govern independentista, negant-se a votar l’altre i que s’obri la porta a un govern dels espanyols. Esquerra Republicana no deixa de verbalitzar-ho, amb dirigents seus que afirmen una vegada i una altra que no es pot governar amb Junts. I Junts encara, amb tot el xàfec que cau damunt Núria Marín, manté, impassible i com si sentís xiular, el pacte amb el PSOE a la Diputació de Barcelona. I mentrestant la CUP fa allò que sap fer millor, que és desorientar la població: tria una candidata i li imposa el programa contrari. Ara no faré juguesques perquè no vull precipitar-me, però tingueu clar que segons qui quede primer, segon i tercer podem arribar a veure unes contorsions que ni el millor circ rus no seria capaç d’imitar.

Entenc els qui es desesperen per les conseqüències de tants errors i la proximitat del 14 de febrer. Però jo, en tot aquest episodi, més aviat hi veig una oportunitat. Fins i tot si al final l’independentisme resta fora del govern de la Generalitat. Espere que els independentistes vagen, anem, en massa a votar però si al final Illa, per unes coses o unes altres, fos president, que no s’enganye ningú, que això no canviaria el país. Ni faria desaparèixer com per art de màgia el moviment independentista i la majoria social que té al darrere. I, en canvi, potser serviria perquè aquella part del moviment que s’ha cregut la cantarella suïcida que és més important ser de dretes o d’esquerres que no aspirar a alliberar-nos tots reflexione sobre la conseqüència nefasta dels seus actes.

Hi ha molta gent que s’ha cregut sincerament que el moviment democràtic català havia de ser, per força, l’únic diferent de tots els altres moviments nacionals del món i que per això s’havia de dedicar a matar-se dins les seues files bo i disputant l’hegemonia en compte de guanyar la llibertat disputant el poder. És un dels errors monumentals que els fulletons intel·lectuals han inoculat. Però com que els fets solen ser fàcilment comprensibles, espere que a aquesta gent els faça veure que tot el nacionalisme espanyol, de l’esquerra a l’extrema dreta, és capaç d’unir-se en pro d’impedir la independència de Catalunya. Sense mirar el preu de tot plegat. Tal volta aleshores es deixaran de cabòries i fantasies i entendran que això és una batalla de nació a nació, com ho va ser amb tant d’èxit per a nosaltres del 2010 al 2017. I si és així estic segur que entre tots recuperarem de seguida el camí del qual no ens havíem hagut de desviar.

PS. Hi ha dies que pense que, alhora que recuperem la iniciativa política per guanyar la independència, en la línia que proposava la setmana passada, hem de tornar a “fer país”. Reprendre també les coses més bàsiques i disputar el poder en tots els terrenys. Per exemple: quants dels lectors d’aquest editorial encara són subscriptors de La Vanguardia però no han pensat a subscriure’s a VilaWeb per poder guanyar tots més capacitat i més poder? Quants no ho pensen tot i que aquest diari els diu cada dia les coses que els ajuden a entendre la realitat i aquell no. El “nació contra nació” no és tan sols una qüestió de política…

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
24.01.2021  ·  22:18

Ja fa dies que es veu que tots són Illa. Però és cert. El poc nivell cultural és molt dolent. Normalment, es fa més mal per ignorància que per mala fel. Caldrà, en qualsevol cas, votar. I tindre clar què ens juguem.

Josep Salart
Josep Salart
24.01.2021  ·  22:22

No, no cola.

La culpa de tot plegat, és a dir, de la manca d’unitat independentista te un nom: Oriol Junqueras i ERC.

En el llibre del Vicepresident Josep Costa “Eixemplant l’esquerda” s’explica molt clar el pacte de la Diputació que, aquí, dia si dia també ens refreguen pels nassos.

A les properes eleccions cal votar la llista del President Puigdemont. Tots junts a Junts.

Jordi Torruella
Jordi Torruella
24.01.2021  ·  22:25

Sincerament, no sé si és millor que una Generalitat AUTONÒMICA caigui en mans de l’enemic (si és que no ho està ja) per acabar de tocar fons i revertir d’una vegada la situació creada pels partits SA. Potser, si l’objectiu de tota aquesta divisió, que no és cap altra que acaparar més part del pastís AUTONÒMIC s’esvaeix, potser començaran a treballar plegats pel bé comú d’una vegada. La ditxosa mediocritat dels polítics de torn.

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
24.01.2021  ·  22:27

Com pot ser que hi hagi dirigents de partits independentistes que siguin tan rucs i que prioritzin el “qui temps passa anys empeny” en comptes de treballar per fer efectiva la República Catalana”? No ho entwnc de cap manera.

carme vilella
carme vilella
24.01.2021  ·  22:31

Estic completament d’acord amb tot l’article i sempre he dit que el principal valor per Catalunya era la unitat, si ens mirem Catalunya com una família, no anem pas criticant contínuament els nostres fills, encara que facin coses malament, abans procurem amagar els seus defectes mentre intentem corretgir-los, fem el mateix per la nostra terra procurem unir-nos, encara que tots tinguem defectes. El primer disbarat que crec que fem es no anar tots en un sol partit, primer salvem l’emergència i després ja es discutirà com es distribueixen els càrrecs, quan anem a les manifestacions no mirem pas per quin partit anem o fem per Catalunya.

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
24.01.2021  ·  22:38

A les urnes, catalans, a les urnes!

Victor Serra
Victor Serra
24.01.2021  ·  22:45

Totalment d’acord amb tot l’anàlisi, però francament jo no sé veure-hi la part positiva. Si perdem les eleccions serà un desastre. Ens quedem sense cap poder efectiu i a més es farà sevir molt eficientment per l’Estat espanyol per negar legitimitat democràtica a l’independentisme. Si tenim realment majoria social s’ha de demostrar a les urnes.
Després pot ser que les coalicions de govern no ens agradin, de fet la tonteria de la CUP ens aboca a un tripartit si ERC i Junts no sumen majoria absoluta.
Si esperden aquestes eleccions d’aquí a 4 anys el país serà un altre. Els nacionalistes espanyols aprofitaran el temps i nosaltres només podrem fer de les poques coses que ens surten bé. Protestar per la derrota.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
24.01.2021  ·  22:48

Només hi ha una solució: votar JxCat, fer que Erc sigui irrellevant, provocar una crisi en la cupula d’Erc, que els faci canviar COMPLETAMENT els dirigents i la politica d’odi contra els independentistes que no voten Erc. JxCat ha d’obtenir una majoria folgada que els permeti de governar sense pactes i sense dependre d’altres partits.
Per dos motius:
1- perqué Erc no és independentista i pactar amb Erc significa tenir l’enemic dintre casa
2 – perqué JxCat no ha de tenir cap excusa per endarrerir els passos finals cap a la independencia

I, a més, el maleit pacte de la Diba caurá per si sol…(malgrat que ja he dit molts cops que no heu entés, Partal, que aquell pacte va ser fill d’una traició de Erc i Comuns que no hi ha manera que us decidiu a explicar….inexplicablement).
I no sereu creibles fins que no adopteu la mateixa rigorositat en demanar a ERC i a la CUP de desfer pactes infames amb partits espanyolistes.

Matilde Font
Matilde Font
24.01.2021  ·  22:51

Clar com l’aigua. Qui no ho entén és perquè no ho vol entendre.
El dia de les eleccions, si volem la independència el més prompte possible, no ens podem quedar a casa, hem d’anar a votar massivament.
Amb la Generalitat que tenim ara no aconseguirem la llibertat, però sense ella a les nostres mans, serà impossible.

Joan Benet
Joan Benet
24.01.2021  ·  22:55

Amb els dirigents d’ara no hi ha res a fer. Si que guanyi Illa ha de servir per fer-los desaparèixer del mapa d’una punyetera vegada, que així sigui.
Acabarem abans començant de zero que amb aquesta penya. Si guanyen, tenen possibilitats de formar govern, i per desunió no ho fan (algú vol apostar…?), hi haurà per fotre’ls-hi un carro de merda pel cap…
De fet, crec que ho saben. I no crec que vulguin guanyar. Preferiran que guanyi l’Illa i poder seguir fent el ploricó que és l’únic que fan bé.

jaume vall
jaume vall
24.01.2021  ·  22:58

Em quedo amb això de que “…. jo hi veig una oportunitat”. Constatant l’optimisme/realisme atàvic del Director. Tan de bó hi sigui, perquè jo el que hi veig és un risc de que finalment, més per culpa nostra, que per encert de l’enemic, ens guanyin.
Junts ha de netejar-se de tot el que sigui conservadurisme convergent. Sembla que ho està fent. Ha de ser un partit que integri des de centre dreta humanista, tipus CDU sector Merkel, fins a una socialdemocràcia tipus PSF sector Hidalgo, la batllesa de París. I, d’un costat a l’altra, apostar per l’ecologisme, sector Die Gründe. Potser és molta feina, però la feina ben feta no té límits. Valdrà la pena.
ERC ha de netejar-se de sectaris, tot el que sigui “abans espanyola que puigdemontista”. No sé si ho està fent.
CUP, bé les CUP si fins ara no han recapacitat sobre el mal que han estat fent, ja no ho faran.
Però, enfi, agafem-nos a la oportunitat que en Partal hi veu -des d’una millor perspectiva que nosaltres-, esperem.

Jordi Parera
Jordi Parera
24.01.2021  ·  23:01

curios que ataqui junts per wl pacte de la diputacio d barcelona pero al parlar derc no esmenti ni el suport a linvrestidura i als pressupostos amb el psoe del 155.

joan guinarda
joan guinarda
24.01.2021  ·  23:02

Com comenta en Victor Serra tampoc hi veig la part positiva a que que guanyin els dependentistes i espanyolistes: serà un 155 més bèstia que l’actual i amb l’afegitó de que tindran mes diners per a fer coses que no pas han tingut els governs indepes i això generarà comparacions que faran molt de mal.

Fa dies em faig la pregunta de quan decidiran inhabilitar a la Borràs. Potser estan esperant el dia 8 ?

Josep m Uribe-echevarria
Josep m Uribe-echevarria
24.01.2021  ·  23:05

Sr.Partal,jo crec,que’ls subscriptors de LA VANGUARDIA ESPAÑOLA que lleigeixen els seus editorials,ho fan per conèixer l’opinió del enemic.

Oriol Verdú
Oriol Verdú
24.01.2021  ·  23:10

Per tal de poder millorar la vida de les persones, sobretot en temes de salut física i psíquica, s’ha de poder realitzar un bon diagnòstic per avaluar la situació actual, aplicar un bon tractament i aconseguir un bon pronòstic.

En la nostra situació actual, hem de saber qui és l’enemic que ens vol aniquilar com a poble i hem de lluitar amb totes les nostres forces, malgrat el desànim i el desconcert general, per aconseguir viure en un país lliure, on puguem disposar dels diners dels impostos que paguem per a poder ajudar a les persones que més pateixen, on puguem oferir als joves unes oportunitats que ara no tenen i als nostres padrins tota la qualitat de vida que es mereixen.

Josep Almar
Josep Almar
24.01.2021  ·  23:11

Desesperant. I això que dius a l’editorial, ho llegeix gent d’ER I la Cup? Perquè és tan clar que és una guerra oberta que no ens podem seguir enganyant.
I si no reaccionen? Potser es que ja els va bé i a la llista dels JXNo falten partits catalans que es feien dir indepes…estar clar que l’enemic a batre, l’únic, és Puigdemont i els partits que l’acompanyin. Per això toca resistir, votar i no perdre l’esperança

Ramon Berdegué
Ramon Berdegué
24.01.2021  ·  23:12

Estic d’acord en el nació contra nació, la diversitat de maneres de veure la vida, no ens hauria d’encegar per veure la realitat.
En aquests moments on un ministre, que encara no ha dimitit, es presenta a com a candidat a la generalitat. No acabo d’entendre, si es que jo soc raret i tinc una percepció equivocada de les coses o potser que la publicitat i el fet de repetir les mentides una i altra volta, les fan creibles; i mes encara si nosaltres ens en fem ressò. No era i encara es un ministre que ha demostrat i demostra una ineficiencia palpable o una dominació per part d’interesos inconfessables? Em sembla impensable que posin un senyos tan fluixet en un carrec tant important, però més encara que pugui ser dominat o influit per interesos inconfesables. Voleu dir que hi ha algu per poc que hi entengui, que no vegi com ha anat tot això de recentralitzar la pàndemia? I que quan han vist el complicat que els resultava tot plegat i que ni amb l’exercit i totes les gesticulacions inutils, que havien fet, no se’n sortien han tornat la patata calenta a les autonomies i amb limitacions, per seguir dominant i si hi ha algun merit, atribuir-se’l ells (les primeres vacunes les van embolicar amb la bandera). Mai han demostrat prou interes per la vida de les persones normals, “el poble”, voleu dir que aquest “poble”, no serem capaços de veure el llautó? Algú pot creure que un senyor que ha demostrat abastament lo malament que gestiona, pot optar a ser elegit per regir la generalitat?
Diuen que a base de publicitat es pot fer canviar molt la percepció de les coses i els unionistes s’hi gastaran el milions que calgui per aquesta gran campanya publicitaria, però crec que els independentistes podem demostrar una vegada i una altra que sabem el que volem i ho defensarem, sobre tot a les urnes.

Ramon Perera
Ramon Perera
24.01.2021  ·  23:14

Un parell de comentaris sense engaltar.
“Fins i tot si al final l’independentisme resta fora del govern de la Generalitat.” -> Seria donar-li la volta a allò de que l’autonomia és un entrebanc per a la independència, ja que aleshores desapareixeria aquest vel que tapa el veritable rostre del nacionalisme espanyol.

En el seu article d’avui, Joan Ramon Resina diu una cosa que no hauríem d’oblidar: “Es recordin o no, els conflictes irresolts sempre acaben tornant”. A part de ser una observació a l’atenció dels derrotistes, és un final d’etapa a tenir en compte si les eleccions del 14-F són un fracàs dels partits independentistes i llavors aquests partits autono-independentistes “tal volta aleshores es deixaran de cabòries i fantasies i entendran que això és una batalla de nació a nació,…” [Vicent Partal].
Les revolucions les fan aquells que tenen poc a perdre i molta necessitat.

Jordi Monteagudo
Jordi Monteagudo
24.01.2021  ·  23:17

Tot això està molt bé, o estaria molt bé en condicions normals. El 14F, però, encara ens trobarem al bell mig de la pandèmia, votar-hi serà un esport de risc, d’alt risc, i no només per qui acudirà a les urnes a dipositar-hi la papereta, sinó també per a la seua família; i ho serà molt més per al pobres «agraciats» amb la loteria de la mesa electoral i per als interventors, els periodistes que vagen a cobrir la notícia i per a tot aquell que, d’una forma o una altra, s’hi veja involucrat (per no parlar dels actes de campanya).

Mai no m’he abstingut, però, enguany, participar-hi és fer-se còmplice d’aquesta barbaritat sanitària que no pot acabar bé, que tindrà conseqüències, que és gairebé segur que ens portarà a un final de febrer tant dramàtic com aquest final de gener, o encara pitjor. Així, doncs, si les eleccions s’acaben celebrant el 14F, jo m’abstindré (com acaben de fer molts portuguesos); molt haurien de canviar les coses, començant per la data, perquè canviés d’opinió. Però, en la meua escala de valors, la vida humana està encara per damunt de qualsevol altra consideració: si per a l’estat espanyol les vides que es puguen perdre són danys col·laterals assumibles, allà ells: jo no em rebaixaré al seu nivell.

Per si algú s’ho pregunta: no, el vot per correu no em sembla una alternativa vàlida, cada vot s’ha d’obrir i comptar igualment, cada vot per correu són uns segons més (no sé quants) que els membres de les meses seguiran exposats al contagi per més mesures que ens vulguen fer creure que es van a aplicar i per més efectives que afirmen que seran. Aquestes eleccions no s’haurien de dur a terme en les condicions actuals, i participar-hi és normalitzar la barbaritat sanitària: que no compten amb mi.

Núria Coma
Núria Coma
24.01.2021  ·  23:20

Realment és així d’esgarrifós.
Ho han fet pitjor impossible, però els hem de votar una altra vegada.
Ens han posat en una situació que no ens mereixem, i a veure què seran capaços de fer b els nostres vots, quan hagin de fer majories.
El panorama fa plorar, i a més amb pandèmia a tope.
Em sembla que els votants realment independentistes, hem de sortir , encara que ens faci fàstic, a votar i tornar-ho a aconseguir, però a la que tinguem més llibertat, si tornem a guanyar , ens hem de manifestar cada dia per a explicar-los que no els hem votat a ells, hem votat contra els junts pel no, perquè ens han robat el junts pel sí, i que ens deuen lleialtat, dignitat i valentia

Antoni Soy
Antoni Soy
24.01.2021  ·  23:31

Aviat es veurà si les coses aniran així o no. Jo no ho tinc tan clar, però tampoc ho descartaria totalment.

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
24.01.2021  ·  23:37

Quanta raó Vicent! Totalment d’acord amb el teu editorial. Fa dies que ho veig a venir. Una gran operació d’Estat dels espanyols. El que em fa més ràbia és la miopia dels partits sobiranistes. Els has ben retratat! Jo aniré a votar malgrat la ràbia que em fan tots plegats. I el meu vot serà perquè no vull que el comptin amb els unionistes.

Lluí Mor
Lluí Mor
24.01.2021  ·  23:41

El PS molt bé, ens hem de mullar pero per tot.

Els reformistes, suposo, vols dir ERC, diem-ho. Les CUP només ho saben els seus pares i encarà el que són.

Ara resulta que aquestes eleccions seran seran primordials, fins i tot un punt d’inflexió; n’hi ha que fa molt temps que ho diem, però fins ara semblae que ni Vilaweb ni gaire opinió pública hi donae massa importancia.

Ara el senyor Partal diu que si l’ndependentisme resta fora de la Generalitat, fins i tot i veu una oportunitat. No m’ha sorpres que voste arribes a aquesta conclusió, gens, ni mica, m’atreveixo a dir que sabia que hi arribaria, perquè la inteligencia comp’orta capacitat analitica i voste te varios masters en això.

Junts i ERC, mentre no ens traguem del mitg en Junqueras, Tarda, Sol, Rufian i alguns del sottogovern, no poden governar junts un altre cop i, com que això ara no és dona, hi haurà tripartit.

No tingueu por que els unionistes no guanyaràn, però no guanyaran perquè la pandemia fa mal a tots i la gent que no són indepes no estan prou motivats per anar a votar en masa, veiem portugal, i és normal.

Jo no aniria a votar perquè ja fa temps que em sembla que m’estic idiotitzan, però hi anire pel president Puigdemont, però serà la darrera o fem la independència o ja s’ho faràn. No vui acabar que els meus fills s’enriguin de mi.

Per acabar, despues de donar-hi mil voltes, crec que haurien de guanyar i formar govern els unionistes; seria la manera desde l’ndependentisme sortiria la gent i l’estratègia per guanyar. Visca Catalunya Lliure II*II

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
24.01.2021  ·  23:45

Ho diré de manera més senzilla. De les coses de “mejar”.
Aquest matí anàvem la meua dona i un servidor en el cotxe, s’aturem a un semàfor i de seguda se’ns atura un cotxe de la policia nacional española al carril del costat.

I li faig a Pepa: “….què t’hi jugues que ni és Ford, ni SEAT ni AUDI, ni de cap altra marca que es faça a València ni a Catalunya?

Es posa en verd i eixim en direccions contràries, ells cap a c./ d’Alacant, nosaltres cap a c./ Xàtiva. Ens dóna temps a veure que és un citroën fabricat a españa, però no ací.

I em fa: Com és que ho has endivinat?
I jo: perquè eixa capacitat de discerniment de què fa españa amb nosaltres, no t’ho diuen, però ho fan amb fets consumats.

He de dir que cada vegada que li faig diana es posa nerviosa, perquè ella, malgrat ésser una nacionalment d’ací en tots els sentits, ha estat hàbilment “mal-educada” des de tots els fronts ja sien educatius, informatius, etc. per a no entendre aquestes accions reals. I per a acabar: Veus, com tu, valenciana de socarel, eres moooolt menys que un españols autèntic i de la seua tribu o nació?

Que es mantiguen els llocs de treball d’allà i que tanquen Ford i Seat ací per manca de connexió entre Àfrica i la mar del nord per no haver-hi el corredor entre Alacant i la Jonquera. Els l’hi la bufa la gamba.

Tu i els teus eres/som “brossa de riu” com diuen al teu poble (Gata de Gorgos. Marina Alta)

I com això tots els sants dies tenim milions d’accions colonials en contra nostra.
No ho diuen, sinó que amb els anys d’experiència colonial, no ho expressen gairebé mai, però cal saber llurs actes per a saber de què van els españols i llur estat.

Per a que diguen que la “batalla de València” no ens va instruir i radiografiar fa 40 anys arrere que açò és una guerra de descolonització entre nació dominada contra nació colonitzadora.

Ens calen fets i no paraules però dia a dia. Tal i com fan els colonitzadors.

O “ELLOS” o NOSALTRES.

No hi ha dreceres intermitges que facen de cataplasma.

És com un embaràs. O s’està o no s’està embarassada.

Una societat nacional no s’independitza una “miqueta” només.

Una nació – o la part d’ella que siga- s’independitza o resta dependent.

Josep Blesa (València)

Sílvia Poll
Sílvia Poll
24.01.2021  ·  23:54

Tant de bó t’equivoquis Vicent però em temo que no serà així i si no anem a votar com si ens hi anés la vida, com fà anys que fem, estarem ben fotuts, molt més que ara i per molts anys. Jo ja se que el meu vot, amb molta probabilitat, no arribarà perquè depent directament del cònsul de torn, tot i així m’aguantaré el vomit que em provoca anar al consulado, i votaré. Ens hi và la vida!

Enric Emo
Enric Emo
24.01.2021  ·  23:58

Sr Partal, jo ho sempre ho he tingut claríssim. Vaig deixar de llegir la Vanguàrdia. Després em vaig donar de baixa de susbcriptor de l’Ara, després de la mort de l’anyorat Carles Capdevila i de l’ignominiós paper del diari amb la publicitat del referèndum. També vaig deixar les companyies de l’IBEX. Per cert, ara tinc un bon servei i més barat. Soc memebre del CR i he estat temptat sovint de donar-me de baixa d’Omnium. Mai els he perdonat el covard missatge de Wjataspp en que varen enganyar i desmobilitzar al poble de Catalunya dient, després de la declaració de la independència, que la gent es relaxés el cap de setmana que la setmana vionent passarien coses, coses que mai van promoure i que van abortar. I ara molta campanya sobre l’amnistia, disfrassada per dissimular amb la defensa de l’autoderterminació per la que no treballen i a sobre no parlen d’inpendència! Tots això la gent del carrer ho hem de capgirar. No ho faran els partits polítics nio les institucions, Aquesta és una de les lliçons de l’a d’Octubre i els dies que seguirem. Els líders `polítics per covardia, ignorància i manca de planificació varen trair al poble que va posar el cos per la independència i que va derrotar la força bruta de l’estat l’1O. Però estic convençut que hi tornarem i guanyarem. A les eleccions hem de votar tots en massa, amb el nas tapat, però no podem permetre que les institucions caiguin en mans de l’unionisme que vol la destrucció de la nació catalana. I després no confiar en partits ni institucions. Tonar-los a imposar la nostra voluntat organitzada.

Josep Gualló
Josep Gualló
25.01.2021  ·  00:03

L’ERROR VICENT ÉS QUE EL REFORMISME NO ÉS INDEPENDENTISTA

Ja ho vàrem veure en els dos tripartits. Especialment en el segon. També en les darreres eleccions a la batllia de Barcelona.

El reformisme, amb l’excusa de que no pot anar amb JUNTS perquè son la dreta catalana, no ha tingut cap problema per unir-se amb el nacionalisme espanyol tant de dreta com de pretesa esquerra.

El problema que tenim davant, és molt difícil perquè hem d’aconseguir que els cecs hi vegin. Que els cecs vegin que ERC no te res de independentista i que la ideologia de la CUP és “No a tot”.

No ens enganyem, els miracles no existeixen i aquesta labor l’hem de fer picant pedra, Si volem que Catalunya sobrevisqui, hem de fer que els cecs hi vegin o morir en l’intent.

Jaume Ortí
Jaume Ortí
25.01.2021  ·  00:08

Veig (i me n’alegro) que ja es comencen a dir les coses clares i a parlar sense tants eufemismes.
És que ho fotem un cop de puny damunt la taula i cridem un caguntot o ens continuaran prenent per imbècils.

Umberto Ciotti
Umberto Ciotti
25.01.2021  ·  00:43

Carta a Joan Canadell

YA BASTA QUEDARNOS SUMISOS DELANTE DE LA IMPARABLE PERSECUCIÓN DE LA BARBARIE… HAY QUE PASAR AL ATAQUE, EN MODO CIVILIZADO, ES CIERTO, PERO DETERMINADO Y EXTREMADAMENTE CONTUNDENTE

Estimado Joan Canadell

No tiene Usted necesidad que le venga yo a decir que el Pueblo de Catalunya está sometido por parte de España a una represion feroz de parte del “Estado” español y que necesitamos llegar lo mas pronto posible a la Independencia.

Si España hubiera sido un pais democratico entonces ya desde el primer momento se hubiera entablado un dialogo leal, y los unionistas también con la intencion de mantener Catalunya dentro de España hubieran concedido a los Catalanes la posibilidad de celebrar el referendum en plan civilizado y de acuerdo entre las partes como fue en Escocia con Reino Unido y como fue en Quebec con Canada…

Esto si, para hacer que como en los dos casos citados también el referendum celebrado en Catalunya llevara a la victoria el unionismo España habria tenido de impeñarse a hacer unas evidentes concesiones al Pueblo Catalán para convencerlo que la elección a que Catalunya se manteniera dentro de España fuera la mejor opcion a elegir tambien para el mismo Pueblo de Catalunya.

Esta linea de comportamiento respectuosa de la Libertad y de la autonomia de juicio de los Catalanes era la unica en condicion de llevar la confrontacion entre España y Catalunya al nivel civilizado que pertenece a una autentica Democracia.

La realidad, muy desgraciadamente es otra totalmente distinta. No hay posibilidad de entablar y mantener un trato leal entre las partes por la sencilla razon que la “cultura” de España es una “cultura” de agresividad. El bien solo se conquista con el perjuicio y el daño del otro. Falta totalmente la concepcion de la Inteligencia cual capacidad de la apertura mental y de la creatividad de construir bienes y valores para unos mismos y para los demas.

Asi que los fundamentos de la “cultura” de España reside en la capacidad de engañar, someter y aprovecharse de los otros.

Es esta la “cultura” de la criminalidad y la inteligencia de la criminalidad es el sometimiento, el engaño, la mentira, la manipulacion mental.

España es un pais grotesco, ridiculo y a la vez monstruo espantoso de quien teniendo la autentica “cultura” de la criminalidad se esfuerza esteriormente de aparentar ser una democracia.

Las instituciones, “Congreso”, “Partidos Politicos”, “Jefatura del Estado”, “Gobierno”, “Magistratura”, “Cuerpos Policiales”, “Ejército”, “Medios de Comunicacion” son autenticas expresiones de autoritarismo y totalitarismo siendo estas categorias las que ordenan sus rigidas estructuras jerarquicas y todo el conjunto del “Estado” español.

La Democracia de estas instituciones es una farsa.

La Democracia del “Estado” español es una farsa.

En un Universo dominado por la irremediable destruccion de la ley de la “Entropia”, todo esfuerzo y conquista de civilizacion, todos valores son tiesos a vencer y a conquistar tiempo y espacio a las garras de la “Entropia”…

Toda barbarie y criminidad, humillacion de los mismos conceptos de Lidertad, Inteligencia, Verdad y Justicia son tiesos a favorecer la irremediable y irreversible capacidad de destrucción de la “Entropia” para establecer el poder de dominacion de unos encima de otros.

LLEGO A ESTE PUNTO AL OBJETIVO DE ESTA CARTA

El “Estado” español nunca ha tenido la voluntad de establecer con Catalunya una relacion civilizada y democratica por la elemental razon que le falta totalmente esta capacidad.

La Verdad de los atentados terroristas del 17 de Agosto 2017 es que han sido ejecutados por el “Estado” de España para callar las exigencias de Libertad del Pueblo de Catalunya.

De este momento en adelante todos los sucesos que han pasado no podian que ser expresiones de la misma linea de conducta y del mismo objetivo de conseguir:

Callar al Pueblo de Catalunya.

Es desde los atentados del 17 de Agosto 2017 que el “Estado” terrorista español paso a paso se ha movido en el camino recto de callar el Pueblo de Catalunya aprovechando sin vacilar todas las ocasiones que le surgian a disposicion…

La conducta del Estado español, como toda conducta de un “Estado” autoritario determinada por la agresividad no puede tener marcha atras. Eso es tambien lo que nos certifica la historia.

Hemos llegado a querer empujar el Pueblo Catalán a las elecciones del 14 de Febrero en el momento mas feroz de la pandemia y este claro intento de genocidio como es tradicion de España y del franquismo es consecuencia de este unico imperativo que guia las acciones del terrorista “Estado” español contra Catalunya :

Callar al Pueblo de Catalunya.

Esto no va a parar.

Catalunya esta sometida a la avresion descontolada de un Estado terrorista sin escrupulos morales.

Hay que actuar. Pasar del funesto estado de pasividad a la acción.

Con esta carta, estimado Canadell, le invito que se haga Usted promotor de una iniciativa destinada a descabellar la actividad criminal de España contra Catalunya a nivel internacional produciendo un escandalo que pondria al Estado español contra las cuerdas.

En fondo lo que se trata es facilitar la irreversible autodestrucción de España, porque cierto es lo que decia Friedrich Nietzsche: “Nunca serás destruido por nadie excepto por ti mismo”.

Pedir en plan masivo a través tambien de todos los medios de comunicacion europeos que las fiscalias y magistraturas de todos los paises que tuvieron victimas en el atentado del “Estado” terrorista español del 17 de Agosto 2017 intervinieran para hacer justicia que de otro modo no seria posible.

Esto equivaldría a montar un escandalo internacional inaudito.

El exito de todo acto criminal reside siempre en lograr esconderlo y disfrazarlo en modo engañoso para que pueda ser asumido por los observadores externos y también para las mismas victimas como algo totalmente normal.

Publicizar a nivel internacional la peticion de ayuda a las fiscalias y a las Magistraturas cuyos paises contaron víctimas en el atentado del 17 de Agosto 2017 equivaldría a destapar y poner al desnudo delante del mundo toda la organizaciom criminal y terrorista del “Estado” español… Un golpe fatal para esta España moralmente putrefacta.

Cierto es que solo montando un epatante escándalo a nivel internacional de tanta magnitud que pusiera en clara evidencia los crimenes contra la humanidad que está perpetrando el “Estado” español, la comunidad internacional seria obligada a intervenir de urgencia y el pueblo de Catalunya tendria la posibilidad de salvarse de una maniobra criminal en un matadero a puertas cerradas que es para asustar.

Preguntamoselo a nuestros hermanos de Euskadi lo que son capaces de hacer los verdugos de España con el favor de los medios de comunicación que lo tapan todo.

Carles Viñals
Carles Viñals
25.01.2021  ·  00:59

L’ “independentisme reformista” (eufemisme per no dir ERC), si fos independentisme no sería reformista. Si aspirava, com a premi als seus serveis a presidir un tripartit autonomista, i es veiés en canvi relegat a l’oposició en una Generalitat presidida per un espanyol i regida per espanyols, hauría rebut la recompensa que mereix i que Roma (Espanya), reserva invariablement als traïdors.

“El nivell intel.lectual dels partits independentistes” (llegeixi’s el nivell intel.lectual dels dirigents d’ERC), és, evidentment, ínfim, com ho és el seu nivell moral. “Després d’haver fet tant com sabíen o podíen per rebentar la unitat de l’independentisme, es troben amb un JUNTS PEL NO, que no tan sols podría guanyar les eleccions, sinó que fins i tot podría formar govern.”

Fins aquí ens han dut al llarg de tres anys, de renuncia en claudicació, de mentida en traïció, els qui ens deien que és més important ser d’esquerres (no pas d’esquerres o de dretes) sinó d’esquerres, que ser lliures. I no, Sr. Partal, no obriran els ulls ni reconeixeran cap equivocació, perquè ja tenen el que volíen i han arribat on volíen anar, no pas per equivocació, sinó amb propòsit deliberat i amb plena consciència.

No serà el final, perquè la mentida no prevaldrà per sempre, però Déu n’hi dó el mal que ens han fet i que, si Déu no hi posa remei, ens faran encara.

Ricard Pons
Ricard Pons
25.01.2021  ·  01:02

Sr Enric Emo, jo vaig fer com vostè, res de llegir La Vanguardia ni altres diaris unionistes, vaig donar-me de baixa del Ara amb tristor i també de OC, (no comparteixo aquesta estratègia de solament lluitar contra la repressió i fer seguidisme de ERC), jo era lluitant a L’ANC (i segueixo) però he decidit, com molts sabreu, fer una cosa que no havia fet mai, afiliarme a un partit i lluitar desde dins per aconseguir el nostre objectiu i l’únic que veig que te sentit i gent amb empenta és el Junts del MHP Puigdemont i Laura Borràs i lo de la DIBA ..llegiu a Costa i ho entendreu. Estem en guerra i hem de persistir, si perdem ..aquests 4 anys seran terribles ..desmuntarant el poc que ens queda i el primer que patirà del tot, la llengua i TV3. Ni un vot hem de perdre!

Jaume Jose
Jaume Jose
25.01.2021  ·  01:29

«Entre una España roja y una España rota, prefiero la primera, que sería una fase pasajera, mientras que la segunda seguiría rota a perpetuidad», José Calvo Sotelo, 10 de noviembre de 1935.
«el Estado lo hará, pagará el coste», Alfredo Pérez Rubalcaba, 26 de gener de 2018 (cita per aproximació al tema encara que es referia al MHP Puigdemont).

Oscar Bernades
Oscar Bernades
25.01.2021  ·  01:31

Com s’ha pogut arribar a aquesta desastrosa situació? Potser perquè a la desesperada s’ha premiat a qui simplement, agrair els serveis prestats i seguidament acomiadar. Cal veure si el resultat de les eleccions permet repensar el com i el quan, sense menystenir l’amenaça constant de l’acció de l’estat, però no tothom està fet de la pasta necessària per fer-ho i no és només qüestió d’intel·ligència.

ANTONI NAVALES
ANTONI NAVALES
25.01.2021  ·  02:00

No soc subscriptor de La Vanguardia i si de VilaWeb.
Respecte de les eleccions al Parlament de Catalunya d’aquest any, he sentit molta gent que comenta que no anirà a votar, la Covid, les baralles dels partits independentistes, que com diu molt bé, valoren mes el fet de les dretes vs. esquerres, el cansament, etc etc.
No se si vaig errat, però crec que una gran abstenció, a mes d’un dany moral, produiria un augment d’escons a partits petits, Vox, per exemple.
Si hi ha molta abstenció, posem que hi hagi 1.000 persones que vagin a votar, i a Vox els voten 100 persones tindran els escons corresponents al deu per cent dels vots, però si a més de les 1.000 persones que hem dit que van a votar a qui sigui, n’hi han 1.000 mes que voten en blanc, pel motiu que sigui, llavors el 100 vots de Vox representaran un cinc per cent, per tant tindran menys escons.
Sr. Partal, penso que seria molt interesant un aclariment de com es comptabilitzen els vot en blanc en contraposició amb l’abstenció. És correcta l’adjudicació d’escons que dic? .
Si, pel motiu que sigui no volem votar a ningú en concret, intentem evitar, al menys, un govern espanyolista, que ja n’hi ha prou.
Jo soc del parer que els de “Junts pel NO” aniran a votar tots.

Oriol Roig
Oriol Roig
25.01.2021  ·  02:40

No farem res de bo fins que no anem tots plegats. Als que se’ls fa el cul farinetes pensant en les enquestes, no els estarà malamanent recordar que “las urnas las carga el diablo”…
Cuidem-nos.

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
25.01.2021  ·  06:00

He de dir que per primera vegada en anys estic d’acord amb tot el que diu l’editorial. Malauradament (perquè preferiria equivocar-me) és el que porto explicant des de fa molt de temps.

Hi afegiria només- cosa que no fa l’editorial- un parell més de reflexions

* Com que sembla que tornem a anar de “front d’esquerres davant de dretes” o de “autonomia i distensió davant crispació” no dubteu que podem arribar a veure un govern tripartit ERC+PSC+Comuns amb suport extern de C’s, VOX i PP (que són vots assegurats), o un govern PSC+Comuns + PDECAT/PNC (o qualsevol microformació que pugui sortir) amb suport dels anteriors. O fins i tot, per nota, JxCat+PSC+Comuns, depenent de com s’hi posin (el manteniment del pacte de la diputació no augura res de bo). En tot cas sembla que tot passarà pel PSC perquè estan tan ocupats barallant-se i fent-se mal que sembla impossible que es puguin posar d’acord en res estable i positiu. I això ho sap molt bé el PSC.

* Jo era partidari de votar en blanc. Però ara votaré perquè almenys no es perdi el vot i davant la indigne actuació de l’estat- un cop més. En votaré algun d’ells, probablement JxCat perquè és el que més molesta Espanya (ERC ja es dona per descomptada i desactivada). Però ho sento però no me’n refio gens ni mica. Massa postureig i massa unicorni volador i independentisme màgic, massa poca concreció i massa pel·lícula de bons i dolents. Fins i tot es veu en el comentaris de molts subscriptors, pels quals Laura Borràs i Carles Puigdemont són poc menys de Odin i Freya baixant de l’Olimp amb el llamp a la mà i Junqueras i Aragonès Llucifer i Satanàs menjant nadons a les 5 de la matinada ben fregits en sofre. El problema del moviment català és el messianisme i el ser incapaços d’unir-nos i de pensar que els altres independentistes també poden tenir raó, de bastir ponts i objectius comuns, planificar i aplicar honestament un full de ruta i ser francs i transparents amb la població. A Escòcia Alex Salmond va ser substituït per Nicola Sturgeon sense cap mena d’entrebanc. Aquí no sabem viure sense el que diguin els presoners i els exiliats. No es mou una grapa a ERC que no sigui amb l’aprovació d’Oriol Junqueras, i JxCat és un partit bastit al voltant d’un sol home, Carles Puigdemont. D’altra banda voldria recordar que l’1O tots ells tenien poder. Totes aquestes coses que diuen que volen fer varen tenir l’oportunitat de fer-les aleshores- o almenys intentar-ho amb les instucions controlades i el carrer a favor (jo el 27O vaig anar a Sant Jaume amb termo, bateria de mòbil, menjar, perquè m’esperava estar davant el parlament d’Estònia amb el tancs de Gorbatxov a punt de disparar i en canvi em vaig trobar en un concert de rock que es va acabar a les 10 de la nit mentre el govern s’escapolia per la porta del darrera i la bandera espanyola seguia onejant ben ufana al seu pal- ni això varen ser capaços de fer). Cap no ho va fer, per la qual cosa la meva pregunta és la mateixa (a Puigdemont, a Junqueras o al sumsum corda): per què renassos m’he de creure als uns o als altres ara que la situació és molt pitjor i que estem patint una repressió sense fi ? Ara farem la independència en 4 dies sabent que el cap dels mossos és partidari de trincar-nos, que els batlles no gosen ni posar una pancarta o una senyera per por del poder judicial, i que l’estat sap perfectament el funcionament de tot, les organitzacions socials estan desorientades i els pobres funcionaris de l’ADIC ja han vist el cas que els fan els polítics en actiu ? Potser els voti amb el nas tapat, però com a mínim que no em prenguin per imbècil.

* No es dirigeix la política des de la presó ni a 2000 km de distància. Ho sento però la cosa va així. Per molt lamentable que sigui la situació dels presoners i exiliats, poden servir de bandera, però no poden ser ells qui ordenin les coses, basteixin estratègies o governin el país. Per la senzilla racó que tant la presó com l’exili distorsionen la visió. Alguns d’ells, com en Junqueras, pateixen síndrome d’Estocolm evident. I si no el pateixen, la presó és un lloc terrible i Mandelas només n’hi va haver un: la gent fa i diu el que sigui per sortir-ne. I els nostres presoners és evident que no en són una excepció (tampoc no els deixaran anar: ni indults ni reformes ni amnisties, perquè mentre siguin dins són un recordatori de la repressió i tenen la majoria de partits agafats per on no sona per tal que facin bondat). I tampoc no poden dirigir el país els successors d’aquests represaliats. Tal i com ja esmenta el director, el nivell intel·lectual (bé, i de gestió) és molt baix. No donen la talla. Cal una nova generació de polítics i unes noves bases ciutadanes. Això porta temps i més val que ens hi posem de seguida i mentrestant almenys evitem que els nostres pitjors enemics ens ho arrabassin tot- si podem. És veritat, i ho he dit moltes vegades, que potser un govern dels nostres enemics (em nego a dir adversari a algú que em voldria veure a la presó per les meves idees o a qui no li importa que mori gent només perquè les enquestes li són favorables) que enviï l’independentisme al racó de pensar: potser els faci reflexionar i en surti alguna cosa de bo, però l’abisme que s’obre davant un govern d’aquesta gent al nostre país, per la nostra societat, economia, llengua i cultura fa pensar que si ho aconsegueixen pot ser el cop de gràcia definitiu. I ho sento però no penso deixar-me anorrear sense lluitar. Per tant aguantem mentre no passem pàgina de la classe política actual.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
25.01.2021  ·  06:26

Encertada editorial. Si ERC rebutja la unitat, cal fer-los- hi saber ( no dubteu que si sumen faran govern amb forces 155)- Cal concentrar el vot independentista ( ara no en partidets de 3ª que dispersarant el vot, i menys en venuts ). Tothom a votar a Jxcat.

Quim Paredes
Quim Paredes
25.01.2021  ·  07:01

Crec que els culpables de la situció de Catalunya són els nostres dirigents. Els independentistes podem -i espero que irem- a votar en massa, però a qui? Els individus que ara ens haurien de representar, a mi, al menys, ja no em representen. No podem tirar endavant un projecte tan il·lusionant amb gent tan mediocre. Crec que calen canvis més prounds, que van més enllà d’unes eleccions autonòmiques, grises i buides. Quan fa (anys ja!) que el nostre Parlament no defensa la sobirania dels catalans?

Agustí Delgado
Agustí Delgado
25.01.2021  ·  07:11

Gràcies, Vicent, has colpejat al centre del clau. Una altra manera d’anomenar la baralleta entre partits independentistes: el cainisme, la p… enveja.

Bonaventura Casanova
Bonaventura Casanova
25.01.2021  ·  07:30

Per a guanyar, s’ha de tenir voluntat de guanyador…….. Però per a pedrer també s’ha d tenir voluntat de perdedor. I els partits independentistes estan en aquesta situació psicològica de perdedor, probablement perquè tenen una por terrible a liderar un canvi radical en el que no creuen.

ramon Feixas
ramon Feixas
25.01.2021  ·  07:37

És ben cert. Aquesta campanya és totalment inoportuna per la salut social dels catalans i promet ser nefasta. La qüestió de rivalitat derrotadora partidista és el mètode que estableix el sistema capitalista sense remissió. Això hi és amb totes les eleccions de tot el medi de tal manera de que qui acabi decidint allò que afecta al déu diner, siguin el propis poders ungits per la seva gràcia. Qui no està d’acord amb això és fulminat del clan guanyador i titllat pels mitjans adoctrinadors de populista, comunista, feixista o altres que als que se’ls hi ha donat la funció demoníaca. En el cas de Catalunya que pateix la descarada persecució per part dels que volen conservar els privilegis corruptius que els hi donen els horrorosos triomfs de fa menys d’un segle i els principals actors en els processos electorals són els jutges que derroten i castiguen les pràctiques democràtiques, embolica que fa fort. La capacitat d’ambdós factors manipuladors de instigar a la gent que busqui culpables entre els derrotats continua tenint èxit. D’aquesta manera per subsistir a l’asfixia és de necessitat que els partits independentistes treguin majoria d’escons, però no és una victòria. En temps de persecució és el poble que preserva la seva cultura i la seva dignitat, com el poble va preservar la seva llengua en temps de persecució franquista, que n’és aquest rebrot rabiós que veiem ca quanta brutícia pot arribar en aquesta nova acció judicial contra el poble català. Amb les seves regles del joc que només poden modificar ells quan els hi cal fan jugades. Però les lesions socials cada dia dolen més i segueixen entestats en dividir als catalans. Amb denigrant operació Arrimades varen aconseguir poder dir que havien guanyat les eleccions, què aconseguiran amb l’operació Illa en la que l’aparell judicial hi és més actiu i desconcertant?
De totes maneres, encara que pels franquistes el moviment nacionalista català sigui diferent dels altres, com un amena de braus aptes per la corrida són diferents de les altres menes, hi ha moviments nacionals al món que són ofegats i tractes encara pitjor, ni que sigui perquè el perseguidor s’ho pot permetre. L’imperi espanyol està envellit i tumorat de corrupció de tota mena i és més vistosa la seva pretensió de crear enfrontament les víctimes, però aquesta estratègia és comú a tots els imperis sotmetedors.

Albert Reinoso
Albert Reinoso
25.01.2021  ·  08:09

Si regalem la Generalitat a Espanya, haurem estat la generació que haurà rendit Catalunya 307 anys després… Si ara TV3 fa olor d’ERC, llavors serà en castellà.

josep soler
josep soler
25.01.2021  ·  08:21

L’epicentre del que ens empresona és el Règim franquistan i els nostres botiflers.

A més a més de robar-nos el 50% dels nostres tributs, el Règim ens roba el talent dels legítims polítics que escollim en les urnes perquè ens fa fora els més llestos i per l’efecte sedàs ens quedem només amb els més tontos i covards, tant en el Parlament com el Govern. Es tornaria a repetir el “modus operandi” si fos la Borràs qui aconseguís la majoría de vots: els jutges feixistes la farien fora i tornaria a quedar-se l’obedient homenet de l’Aragonès com a cap de Govern.

L’arma més potent que tenen el Règim i els botiflers no és la Guàrdia Civil, és la mentida. Hem d’abatre la mentida si volem lliurar-nos de les dues estaques.

La Mentida no és pas una, són moltes i descomunalment evidents, aquest és el problema: quan el Poder aconsegueix reprogramar en la ment del ciutadà mentides DESCOMUNLMENT EVIDENTS, és quan són actes de fe i costa molt lluitar contra elles perquè el públic té ganes de creure el que sap que es mentida.

Les dues principals mentides que són clau de volta de l’opressió són:

1.- QUE SOM ELS INDEPENDENTISTES ELS NACIONALISTES
2.- QUE EL PSOE-COMUNS-ERC SÓN D’ESQUERRES.

Carles Serra
Carles Serra
25.01.2021  ·  08:28

Gràcies Vicent per l’editorial; me’n faig creus que després de veure tot lo que ha fet aquest botifler de misa diària com l’Omella, en Junqueres.; dividir els que volem la llibertat, debant d’un estat espaÑol franquista, amb tot el poder econòmic i militar, apart de totes influències com està demostrat a nivell de la UE; debant d’aquesta realitat fant president a un franquista com el Pedrito del PSO€, li aproven els seus pressupostos per a palancar-lo’s, a canvi de res, perdó, volia dir, a canvi de seguir la repressió, el 155 i l’espoli

Pep Agulló
Pep Agulló
25.01.2021  ·  08:34

I ENCARA L’ABSTENCIÓ PER CASTIGAR MÉS L’INDEPENDENTISME

Sí, som nació contra nació. Per això cal dir que Vicent s’ha deixat forces molt poderoses del front de Junts pel NO.

És el partit innominat dels que fan política sense ser votats perquè ells no són demòcrates són els garants de la unitat de la pàtria, i es presenten a cada votació. Imposen la data de quan s’ha de celebrar i inhabiliten o empresonen a qui no els agrada, als candidats independentistes, perquè tenen el domini de la llei i apliquen el dret de l’enemic. El PARTIT DELS DE LA TOGA per afinar allà on no arriben els del front de Junts pel NO.

¿Voleu més estultícia quan sectors de l’independentisme i mitjans interessats ens parlen del 50%+1, estant amenaçats de ni tan sols tenir majoria al parlament i Illa per president de la Generalitat?

I pensar que encara hi ha comentaristes de VilaWeb que proclamen la seva estúpida venjança contra els partits independentistes castigant la seva incompetència amb no anar a votar… Perdoneu les formes, però m’excita la niciesa.

¿Com es pot ser tant talòs políticament per afavorir encara més amb l’abstenció el triomf del front del Junts pel NO?

Nació contra nació !! Consell per la República contra el “Congreso de los diputados” !

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
25.01.2021  ·  09:00

Estic totalment d’acord amb l’editorial i també amb el comentari de Miquel Gilibert. Però hi voldria afegir un aspecte aritmètic. Potser és somniar truites, però encara seria possible que la suma de vots a candidatures independentistes (ERC inclosa) superés el 50%. O que, al menys, els escons independentistes (novament ERC inclosa) retinguessin la majoria absoluta del Parlament. Tant en un cas com en l’altre, però, no es podria garantir un govern de la Generalitat sense participació o mediatització del PSC. Tant és que ERC passi al davant de Junts o a l’inrevés. Si PSC i ERC sumen, formaran govern amb presidència de qualsevol dels dos. Tot per marginar Puigdemont, que és el seu objectiu comú. Seria molt trist que això passés amb majoria independentista, especialment si és de vots també. Podem evitar-ho! Votem tots PUIGDEMONT!

Joan Feliu
Joan Feliu
25.01.2021  ·  09:18

Hem d’anar a votar. Tots. Si guanyem, tot continuarà igual. Si perdem ens anorrearan. Totalment.

Josep Jallé
Josep Jallé
25.01.2021  ·  09:28

Benvolgut director … és com un luxe d’anar amb un Rolls tenir-te d’esbrinador de tanta baixa estofa circumdant. Moltes gràcies i, també, a tots plegats que feu possible Vilaweb i, específicament, a aquest altre col·laborador, Jem Cabanes: “Que tinguem tanta por d’ésser qui som és ben bé la marca de l’esclau”, que m’ha recordat com Franz Fanon ens va sintetitzar allò de la síndrome del colonitzat, repetint els arquetips del colonitzador … com si fos, repetir arquetips, un norai al port de la vida.
Altre cosa: la gasiveria de tanta gent … en no deixar de fer un cafè amb llet cada tres setmanes per a bastir la subscripció a aquesta diari … tant que ens agrada calcular i ajustar les economies domèstiques. Penós el nivell de solidaritat, i avui estic optimista. Salut!.

Pere Grau
Pere Grau
25.01.2021  ·  09:48

Mlauradament és ben possible que les picabaralles dels curts de vista al davant (i no sols al davant) dels partits ens porti el resultat que indica el Sr. Partal. Però també hauria d’estar clar (com també diu ell) que això no canviaria la nació. Per tant no s’hi val a dir resignadament “No hi ha més llenya que la que crema ni més polítics que els que tenim”. El que crec que cal fer és.
1. Votar la llista de Puigdemont, si el seu programa deixa clar que tira endavant cap a la independència, sense vel·leïtats conformistes. Del “dialoguisme” d’ERC i de l’utopisme de la CUP (necessari en un país normal, però fatal en el nostre) no en podem esperar cap canvi.
2.Aprofitar tots els forats que deixi la pandèmia per deixar clar que “la resistència continua”.
3. Donar el suport que calgui (i no serà fàcil ni còmode) a les iniciatives que vinguin o d’una Generalitat clarament independentista, o d’un Consell de la República a l’exili, que (no ens enganyem) es vulgui o no es vulgui és en aquests moments l’entitat que millor representa la voluntat majoritària dels catalans.

I que tots els déus hi facin més que nosaltres…

Albert Miret
Albert Miret
25.01.2021  ·  09:53

Jo, que soc un hiperventilat profund, espero que per molt que diguin els del molt properament extingit partit l’esquerda republicana, votin Catalunya. Els seus votants -si realment se senten encara independentistes-, han d’abandonar aquest vaixell que se’n va directe a caure per les cascades del Niàgara i votin al Juntsxcat que és l’únic partit que es manté fidel al darrer president real de Catalunya, Carles Puigdemont. En cas que no ho facin, el cop d’estat d’ERC triomfarà acabant d’obrir les portes de Catalunya a Espanya i condemnant-nos a tots a suportar la crueltat i l’espoli  un segle més. No n’han tingut prou en veure que passa si es pretén amansar la bèstia? Per favor, gent d’ERC, no acabeu d’ajudar a la gentussa espanyolista que us ha ocupat la cúpula directiva del que era el vostre partit -també el meu-, i ajudeu a Catalunya a sortir de l’atzucac on ERC ens han enfonsat a canvi d’una tauleta inservible.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
25.01.2021  ·  09:54

Si Sr. Partal, sl davant tenim un “Junts pel No” espanyolista i molt, molt, transversal, va des de la pseudo-esquerra de Podemos/Comuns a la extrema dreta feixista, la que vol afusellar 26 milions, de VOX.

I aquí, per comptes d’enmirallar-nos en el SNC escocès, tenim una ERConvergent liderada per l’Oriol Junqueras, i amb espanyolistes que no desentonarien gens a C’s, com Gabriel Rufián.
Una ERConvergent que ens va enganyar als seus votants quan va pujar al carro del Junts pel Si, doncs ara sabem que Oriol Junqueras va pujar a aquest carro pràcticament obligat per les circumstàncies, però realment pensant en copiar la hegemonia de la CiU que tant criticava, i no pensant en una Catalunya independent.
Per això el 1-O no tenia fet res, no hi havia estructures d’estat, no era el seu objectiu.

No existeixen dretes i esquerres quan parlem d’aconseguir la independència, és l’engany dels junqueristes i en part de la CUP. Primer i per sobre de tot ha d’estar aconseguir Units la independència, després ja votarem el model de país que voldrem.
Com a exvotant d’ERC vull fer neteja de la cúpula botiflera actual i recuperar ERC, per això concentraré el meu vot en la autèntica bestia negre de l’espanyolisme, votaré la llista del MHP Carles Puigdemont.

Francesc Ermi
Francesc Ermi
25.01.2021  ·  10:02

Moltes gràcies per l’article. Totalment d’acord en tot.

Rosa Maria Jordà
Rosa Maria Jordà
25.01.2021  ·  10:17

Jo no hem cansare de dir, a la hora de anar a votar ,no us creieu res del que diuen i prometen, ” Per els seus actes els coneixeras”, primer mireu que varen prometer i que van fer.

Mercè Duran
Mercè Duran
25.01.2021  ·  10:30

I si al final només hi ha una participació del 30-35%?

Angels Linares
Angels Linares
25.01.2021  ·  10:37

Malgrat tot i tot, amb pinces al nas o sense no s’hi val NO votar.
Hem de donar el màxim de canya.
Votar Puigdemont.
Gràcies a tots els comentaristes que fan que l’article del Sr. Partal sigui encara molt més i millor.

Albert Ventura
Albert Ventura
25.01.2021  ·  10:44

Varies coses, en primer lloc erc i cup s’han passat amb armes i bagatges a l’enemic, per tant es indiferent si es vota jxc perque no hi haura un govern de majoria independentista. Com que abstenir-se es clavar-se un tret al peu, l’unica cosa que ens queda es iniciar la jubilacio d’aquesta tropa. Hi ha almenys dues alternatives independentistes, a quina els fa mes rabia als invasors i als colaboracionistes, nomes cal veure com vomiten animalades sobre ells. Us diran que no trauran representacio i que es dividir el vot, naturalment aquests dos arguments son contradictoris perque si no treuen representacio com podrien afectar significativament el repartiment d’escons?, el que divideix el vot es que junts, erc i cup no formin un front patriotic. Per altra banda, de debo creu que aquesta patuleia que no enten el que vol dir la paraula tallat i que habitualment s’abste sortira en tromba a votar a l’inutil que els ha deixat sense feina i en plena pandemia?, tot podria ser pero fins i tot els nivells de burreria tenen un limit.

Miquel Mutiñó
Miquel Mutiñó
25.01.2021  ·  10:51

NACIÓ CONTRA NACIÓ: UNA MATEIXA COSA, CONTRA LA LLENGUA I EL DESIG DE LLIBERTAT DELS CATALANS.

Vicent, totalment d’acord de nou amb aquest editorial, però et voldria fer un modest suggeriment. Si hem de continuar avançant políticament a partir d’aquest plantejament de nació contra nació, que jo crec rotundament que sí, penso que caldria aprofundir en un aspecte.

La lluita nació (castellana i/o espanyola) contra nació (catalana), com molt bé saps, no és d’ara, és una lluita de fa molts segles que culmina amb una ocupació militar fa 300 anys i escaig, moment a partir del qual perdem les nostres llibertats i se’ns passa a tractar com una colònia a la que cal reprimir i aniquilar nacionalment.

Però molts segles abans de l’anomenada guerra de successió (que va acabar amb una guerra d’ocupació, ras i curt), Castella ja intentava dominar als catalans i esborrar-nos com a nació.

Vicent, com deies fa uns dies, per sobre de tot hi ha una cosa que ens defineix als catalans com a nació: la llengua catalana. És per això que sense llengua la nació desaparèix. Hi estic d’acord, però crec que s’hi ha d’afegir una altra característica fonamental que ens defineix com a nació singular a través dels segles i sense la qual seria impossible entendre la identitat de la nació catalana: el profund desig de llibertat. I és aquest valor primer de tot, la clau de volta que explica les diferents expressions de la nostra Història, des de l’economia fins a la política, perquè és el desig històric de llibertat i l’empoderament individual i social dels catalans i les catalanes, el què ens ha fet emprenedors i defensors dels drets de cadascun, i ens ha dut a trobar fórmules de governança (política i social) representatives i republicanes. Evidentment, tot plegat condicionat per un context històric i geogràfic concret, a la vora de la Mediterrània, però que en definitiva ha fet que siguem d’una manera i no d’una altra al llarg dels segles, i ha propiciat que aquesta identitat, aquest ADN nacional, s’hagi transmès de generació a generació, aconseguint salvar la nació malgrat patir ocupacions colonials i dictadures.

Josep Fontana explicava la següent anècdota. Havia passat més d’un segle d’ençà el 1714, i en una de les moltes bullangues i revoltes que hi van haver al XIX, uns vailets van intentar tirar a terra una part de la muralla del fortí de la Ciutadella. Quan els van enxampar, les autoritats espanyoles els hi van preguntar perquè ho havien fet, i ells van respondre: “Perquè som lliures, perquè som catalans”.

I és això el què hem de començar a explicar per tot el territori, amb l’evident protagonisme dels nostres historiadors no assimilats per Espanya, i fer-ho com si es tractés d’una nova Reinaxença per la nostra llibertat, aquest cop definitiva. Hem d’explicar a tothom i a tot arreu, en aquest nació contra nació i amb la idea d’impulsar una mena de revolució cultural, que la lluita democràtica de la nació catalana, una nació mil·lenària que ha sobreviscut fins els nostres dies, és la lluita d’una comunitat nacional, d’una minoria nacional ara, que comparteix una història, una cultura, una identitat i una manera de ser compartida (i que a dins seu inclou moltes més singularitats que l’enriqueixen), que ens diferencia clarament i rotunda de la nació castellana-espanyola que des de fa segles ha intentat dominar-nos i esborrar-nos com a nació.

I és ben cert aquell crit de fa més de 300 anys de “lliures o morts”, perquè la nostra nació, la nostra manera de viure, la nostra terra, només pot reixir d’una forma: lliure i a la catalana. Quelcom absolutament diferent, és a dir, totalment incompatible amb la manera de pensar, ser i actuar de la nació castellana-espanyola, desenvolupada sota paràmetres violents, uniformitzadors, oligàrquics, centralitzadors, autoritaris, absolutistes, imperialistes, intolerants, basats en la submissió al poder, etc., és a dir, radicalment diferents als nostres. La nació catalana no ha estat perfecta, ni molt menys, però els esdeveniments històrics demostren que el motor de la història dels catalans és quelcom prou singular i contundent com per distingir-nos del nostres veïns, que mai han entès ni acceptat la nostra manera de ser, excepte quan han vingut a viure a la nostra terra i s’han integrat com un català més. Naturalment, parlo en termes generals i em refereixo a cultures nacionals majoritàries distintes, que no vol dir, ni molt menys, que ni tots els espanyols ni tots els catalans siguin iguals, ni pensin ni facin el mateix.

Però Espanya, com a nació, sempre sempre sempre, ha malfiat dels catalans perquè ens ha considerat un cos estrany a ella. El què per a nosaltres és llibertat per a ells és rebel.lia. El què per a nosaltres és una llengua i una cultura patrimoni d’una Humanitat diversa i plural, per a ells és una amenaça a la seva “unidad de destino en lo universal”. Però, precisament, el què representa la lluita històrica de la nació catalana per la seva supervivència, és el millor horitzó pel què es pot lluitar arreu del món per salvar la Humanitat: un futur de llibertat, pluralitat i convivència solidària des del respecte a la diversitat de les persones i els pobles.

Perquè som lliures, perquè som catalans: serem lliures o morirem.

Jaume Bonet
Jaume Bonet
25.01.2021  ·  10:55

Perque això no passi, caldrà que molts d’independentistes que no feien comptes d’anar a votar acabin anant-hi, i que molts d’indecisos acabin abstenint-se o votant independentista. Perque això passi (amb la immensa majoria de mass-media en contra i amb juntsxcat fora del dret als espais gratuits de radios i televisions públiques) caldrà que la gent es mobilitzi pel seu compte a fer campanya electoral. La campanya electoral és més efectiva si no demana el vot per cap partit en concret, ans donant les raons per a la independència. CAL FER IDEOLOGIA. Cal difondre arreu i des de cada individu, de cada casa, de cada família, els greuges seculars, mantenguts, actuals, constants, greus, etc. de l’estat contra la gent que viu a Catalunya (destrozado el sistema sanitario, espoli fiscal, 17 A, a por ellos, etc.). Hi ha molts de llocs on trobar-ho (La persecució política de la llengua catalana, d’en Ferrer i Gironès, el treball Genocidi, d’en Lluis Garcia Sevilla i altres, OCTUVRE a youtube, pàgines de facebook com “No hi ha temps que no torn” i altres, etc.). Cal no perdre cap energia atacant altres partits independentistes (no havent-hi temps a bastament per explicar tot lo que l’estat ha fet contra els catalans, faria beneit perdre el temps en això). Això es pot fer de paraula de tu a tu, de paraula en públic, per internet (youtube, facebook, instagram, twitter, what’s up, etc.), en paper de frases curtes, en paper amb referència a enllaços d’internet, etc. Molta gent hi ha que no sap encara que lo dels comptes d’en Trias a Suissa era mentida, era un fake, per exemple., i que no sap que lo de contra en Mas el 2012 també era mentida, o que no té idea de la magnitud enorme de l’espoli fiscal que hem patit arreu dels PPCC, (i de tot això hi ha enllaços d’internet bons de trobar (perque hi ha qui ja els ha arreplegat) a les pàgines de facebook esmentades i/o directament cercant-ho en el google. Si la gent no dedicar hores i hores a fer campanya “ideològica” (més efectiva que no la demanda directa de vot). Salut.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
25.01.2021  ·  11:01

El motiu per fer comentaris a l’editorial d’aquest diari és que ofereix, per mitjà d’un procés catàrtic, el camí per alliberar les emocions que es generen, bones o dolentes, al transitar pel camí, ja massa espès i enredat, que vam iniciar fa més de deu anys. El d’avui no és un editorial triomfalista, ni optimista, ni esperançador. Si ho pensem bé i partim de la idea, ho hem dit sempre, que el procés l’inicia la gent al carrer i els polítics agafen aquest testimoni perquè no tenen altre remei, alguns a contracor, veurem que la divisió hi ha estat sempre. Què no va costar el 9N de 2014? I el referèndum de l’1 d’octubre de 2017 es va fer per salvar la legislatura, com a canvi per aprovar els pressupostos perquè Junts pel Si es va presentar per fer la independència en 18 mesos!!!. Tota aquella legislatura va estar plena de problemes i lluites caïnites. L’1 d’octubre es va fer per la gent, la mateixa que ho va iniciar al 2010, no pels polítics. Tot el que ha vingut després fins avui es pot explicar, però no es pot entendre. L’estat espanyol ha reprimit i ha pervertit la democràcia per guanyar la Generalitat. No va poder el 21 D de 2017, però tan li fa perquè la legislatura ha estat un fiasco. Ho tornarà a intentar ara i si l’unionisme guanya, no estic d’acord amb en Partal, si que canviarà el país. Si això passa ja ens podem calçar!!. Quantes lleis canviaran per deixar la nostra cultura, la nostra identitat a l’alçada d’un fet curiós, folklòric?. No tenim la intel·ligència de l’estat. L’estat sap unir-se per preservar-se, els catalans tenim la marca de l’esclau, perquè tenim por de ser qui som -com tan bé diu Jem Cabanes en l’entrevista en aquest diari-. Desgraciadament això no és nou, ho veiem al llarg de la història, ha passat massa vegades. Sempre ens hem cregut un poble integrador. De debò que ho som?, sempre havia pensat que el PSUC havia estat un partit catalanista i que va jugar un paper decisiu en la defensa del país durant el franquisme. Aquesta idea queda desmentida per Carles Castellanos -un dels fundadors del PSAN- https://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/1912059-abans-que-el-moviment-independentista-petaran-ells.html i és que aquest 25% estructural d’unionisme que patim té una trajectòria històrica evident. Si jo hagués fet l’editorial d’avui l’hagués titulat: No ho entenc. No entenc la CUP, per més voltes que hi dono. Carles Riera diu que estan disposats a formar part del govern si es nacionalitza primer l’energia, l’aigua i la banca (“senciya però informal”). Trien Dolors Sabater i després la desautoritzen. Junts ha centrifugat tant com ha pogut els convergents que hi quedaven -tots?- . Junts de la Diputació de Barcelona són la majoria del PDeCAT. I què podem dir d’ERC?. La veritat fa por.

enric llopis
enric llopis
25.01.2021  ·  11:10

Curt i clar, com les opinions del sr Josep Soler. Deixem-nos de comentaris llargs que no van enlloc. Fa temps que ho tenim perdut amb els politics que tenim, i no és derrotisme, és la falta de compromís amb Catalunya i el seu poble. La politica com a “modus vivendi”.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
25.01.2021  ·  11:42

Fa dies que dic que ens falta unitat estretegica dels partits independentistes. Mireu com ells és posen d´acord per ofegan-se i els partits independentistes no fan altre gestio que tirar-se els plats per sobre. Ja és hora de mirar per la nostra nacio no pel partit i fer una estretegia per crear confianfiança. Tots els que som partidaris de seguir treballant per la llibertat de la nostra nacio, tots junts a votar, pel nostre bé i per raons de principis

Ferran Moreno
Ferran Moreno
25.01.2021  ·  11:45

Nació contra nació. Espanya és un tot. No hi ha amics a l’altra banda que puguin justificar cap mena de pacte. Tot això, sempre i quan es vulgui aconseguir la independència, és clar. Perquè si el que realment es vol és viure de l’autonomia i fer créixer el partidet, llavors es pacta amb qui sigui i allà on sigui, i després ja es justifica, si es pot, però això ja és secundari perquè es un fet que ens ho acabem empassant tot.

Suposem que els partits “independentistes” tenen majoria. Molta gent ho celebrarà com si haguéssim guanyat alguna cosa. Ens haurem salvat, no haurem baixat a 2a divisió, però d’aquí a tenir la possibilitat real de guanyar de veritat, com al 2017, hi ha un bon tros. Perquè no hi ha cap previsió d’activar la DUI per part de Junts, que ningú s’enganyi.

Així, amb els nostres partits un altre cop perfectament legitimats, el que sí que ens espera, de ben segur, són quatre anys més d’acataments i de discursets tipus “no ens rendirem mai” i “sempre ens trobaran en contra”. Potser hi ha gent que amb això ja en tindrà prou, amb això o amb una intervenció lluïda al congrés de Madrid dient quatre veritats. Els nostres polítics un altre cop tranquils, les seves cadires i els seus càrrecs fora de perill, simplement perquè els altres són pitjors.

El processisme i la lluita fratricida per la hegemonia de l’autonomia semblen no tenir aturador. Potser sí que la única manera de fer net és que tot s’ensorri. Si no acaba de caure tot, és gairebé impossible començar a reconstruir-ho.

Joan Ortí
Joan Ortí
25.01.2021  ·  11:45

https://www.naciodigital.cat/noticia/214692/joan-tarda-si-guanya-erc-no-tenim-govern-mes-esquerres-sera-culpa-comuns-cup
ERC diu clarament que no vol sabe res de JUNTS PER CATALUNYA.
I justament JUNTS PER CATALUNYA és l’unic moviment que es nou i que ha creat les bases de la republica catalana fruit del 1 d’Octubre, JUNTS PER CATALUNYA, no es un partit del regim del 78, és totalment nou. Tots els catalans que van votar i defensar les urnes el 1 d’Octubre, han de respondre a la crida del moviment de JUNTS PER CATALUNYA per iniciar d’una manera legal la República Catalana, s’han d’omplir a vessar les urnes per un Parlament totalment independentista. CDR, Òmnium, ANC i totes les mogudes que hem realitzat com el boqueix del Aeroport, la resistencia de la plaça Urquinaona, la vaga del 3 d’octubre, La Jonquera, la meridiana, o els 400 kilometres de la cadena humana, no serviran de res sino omplim les urnes de independencia. Sinó omplim les urnes de JUNTS PER CATALUNYA.
No hi ha cap altre partit que digui ben alt, clar i català que hem creat les bases de la republica catalana amb una gran quantitat de Consells Locals de la Republica per tot el pais i que ara es l’hora de traduir tot aquest moviment a les urnes.
No son unes eleccions autonomiques com ens volen fer creure, son unes eleccions per possar les bases reals de la Republica Catalana.
AMNISTIA
REPÚBLICA
PAÏSOS CATALANS

Maria Terré
Maria Terré
25.01.2021  ·  11:57

Si JuntsXCat no guanya per majoria absoluta, ER+Vox+PP+Cs+Comuns (espero que la CUP, no) faran un pentapartit per fer desaparèixer l’independentisme.
Nois, si no ens espavilem, serem espaÑols per sempte

XAVIER UTRILLA
XAVIER UTRILLA
25.01.2021  ·  12:12

Bon editorial i millors comentaris, avui.
Colònia contra metròpoli, pot ser més realista que nació contra nació, però ja s’enten l’idea igualment. M’ha sobrat l’etern intent de repartir equitativament retrets, quan la realitat pesa aclaparadorament més sobre les espatlles d’uns (erc) que de la resta.
Un suggeriment a Jordi Monteagudo i als qui pensin com ell : faci l’exercici mental de comparar el risc d’anar a votar, amb anar a treballar o simplement a comprar cada dia. Realment creu que, amb les mateixes mesures hi ha més risc? Necessitarem tots els vots, contra l’espanyolisme i els seus Correos….

Jordi Torres
Jordi Torres
25.01.2021  ·  12:14

Molt d’acord amb la teva editorial Vicent, subscric el fons del que planteges al 100%, tot i que em nego a donar-los als espanyolistes un estatus de nació – en tant que nació cultural – , de la mateixa forma que no m’agrada dir ‘llengua espanyola’, i prefereixo emprar ‘llengua castellana’, per evitar sotmetre implícitament les altres llengües i cultures, que com la nostra, estan empresonades dins d’aquesta gàbia de nacions que s’anomena estat espanyol. Però com bé dius, són disquisicions que no canvien el quid de la qüestió.

El què està clar és que Espanya està alarmada per l’estirabot independentista sorgit a la regió ocupada del Nord-Est, així que ens vol tornar a posar el peu al coll tan de pressa com sigui possible, per després mirar d’anorrear-nos definitivament. Ara no s’hi valen mitges tintes, o els independentistes anem tots a una (i persistim en la lluita, passi el que passi) o no tindrem res a pelar contra els supremacistes espanyols, que compten amb tots els recursos d’un estat al seu favor. I aquests sí que ho són de supremacistes, que ja està bé de deixar que la demagògia unionista s’apropiï del llenguatge i ens imposi així el seu marc mental!

Hem de tenir molt present que en el context actual de pandèmia, de control de les estructures d’estat per l’extrema dreta, de noves tecnologies (no només digitals sinó també nous sistemes de comunicació de masses i de manipulació), l’espanyolisme hi veu una oportunitat per acabar la feina que van començar ara fa més de tres segles.

Joan López
Joan López
25.01.2021  ·  13:03

Bon dìa Viçens, avui no estic d’acord amb tù en dues cosas, la primera que li donis el titol de JUNTS a los del no, mal fet la gent pot confondra uns i altres i la altre, i que es mes llamatiu, es no parlar clar i català o valencià o mallorquì. Ha hagut una cupula de partit(ERC) que es qui mes mal ha fet a la unitat,i segueixen dìa a dìa, perque no se dìu ja clarament, no parlo dels militans ni dels seus votans, parlo de aquesta cùpula de carregues que ja no parla de independencia, que li donan la má al PSOE a madrit,que fins i tot parlavan de sacrificar a Puigdemont, ostras es que es molt fort. Bè per acabar tens raò en una cosa que jo tambè fa temps que no entenc de alguns independentistes, i es anar a comprar al mercadona, tindre als estalvis a caixabanc,o banc de sabadell i tambè ser-hi suscriptors ancara de la vanguardia i no pas de vilaweb, i tot plegat la llista podría ser llarga, si som independentistes hem de donar pasos individualment, per engrandir les nostres empresas, als nostres diaris i a la nostra gent, perque com bè dius Viçens aixó es una nació versus altre nació, una guerra.
A veure si començen a ser-hi una mica inteligents.

David Badia
David Badia
25.01.2021  ·  13:22

Mitjans de comunicació editats a Catalunya com La Vanguardia , El Periodico, Rac1 ( 90% de tertulians unionistes) tambe son els de Junts pel No.

Ricard Collado
Ricard Collado
25.01.2021  ·  13:26

Calia afegir-hi que els catalans som tant babaus, que preferim tenir raó a guanyar. A Espanya passa a l’inrevés, volen guanyar com sigui, el todo por la patria ens ho simplifica, ho tenim davant dels ulls i ens repugna. Així anem.
Vull guanyar, la metodologia per arribar-hi m’és indiferent.. Guanyar, es tracta d’això no hi doneu més voltes, els lliris i el paper de fumar, a casa

PERE SIO
PERE SIO
25.01.2021  ·  13:28

Un anàlisi impecable de la situació i el que ens espera, segons el que votin els més de dos milions de ciutadans de l’1-O.
El nivell intel.lectual i polítics de molts dirigents, en especial d’ERC, ja no pot ser més penós, i egoista i així ens va.
ERC els darrers tres anys ha frenat i destrossat l’empenta de l’octubre del 2017 i ha desorientat i desmotivat a molts catalans de bona fe.
Si a les Eleccions la gent que vol la llibertat de Catalunya no vota massivament al MHP Puigdemont, la travessa del desert serà llarga i feixuga.

Maria Villarroya
Maria Villarroya
25.01.2021  ·  13:29

Sr. Partal i vinga insistir-hi, què és això de “independentisme reformista”? que ha tornat el Sr. Roca amb la seva operació “Reformista”??
És ER qui MAI ha volgut la unitat, però això des d’abans del 2017. Hi ha qui diu és la cúpula, discrepo perquè si parles amb la gent de base, tot són excuses, per a ells primer la seva ideologia i la cadira, és clar.
En fi, aquí us deixo amb el Professor (mira que hagi de ser un madrileny l’únic que té la valentia de parlar-nos clar i català!!!)
https://cotarelo.blogspot.com/2021/01/aixo-es-lesquerra-espanyola.html

Jordi Camprubí
Jordi Camprubí
25.01.2021  ·  13:34

Estic de vacunes de virus i de pandèmia fins els nassos i estic de les baralles i retrets entre els partits anomenats independentistes fins a la gorra. Així no anem enlloc. I com diu en Vicent als que encara compreu La Vanguardia fes-ho mirar jo fa dos anys que vaig plegar de comprar-la.

Josep Maria Puig
Josep Maria Puig
25.01.2021  ·  13:43

Molt bon editorial, Vicent. ERC fa orelles de paret. I els votants d’ERC de tota la vida què faran? Com els “socialistas” de tota la vida que mai li van discutir res d’allò que feia el PSOE. Aquest és el drama. Aquest és el drama de ser d’un partit històric. ERC vol fer creure que té la clau del problema. Deixem-los, nosaltres a JuntsxCat i a votar. Encara que siguem grup de risc.

Jaume Riu
Jaume Riu
25.01.2021  ·  14:10

“Ja se li veu l’os”, diu un tocinaire que conec, quan talla pernil i arriba al fons.
Passa el mateix en el procés de Catalunya cap a l’autodeterminació plena, per ser un estat independent en forma de república. Ja se li veu l’os al regne d’Espanya.
Estic d’acord amb Vicent Partal que si el PSOE amb Illa pot formar govern gràcies a les maniobres unionistes de Comuns i d’ERC entre d’altres, benvingut sigui, perquè el pernil ja està tallat i no ens poden prendre la majoria independentista. El pernil no tornarà a la cuixa. La meva llibertat personal i la llibertat de milions de ciutadans independentisnes, no la poden fer desaparèixer.

Montserrat P.
Montserrat P.
25.01.2021  ·  14:42

En aquest moment només hi ha una solució, només hi ha una sortida: votar la llista del President Puigdemont, votar la Laura Borràs, votar Junts. I que guanyi per majoria aclaparadora.

Això només és possible si enfonsem ER, que vom dir quecels vots d’ER vagin a Junts.
Perquè cal aclarir que quan el Sr. Partal diu: “Això és una operació d’estat com una casa, però sobretot és una reacció nacional. Brutalment nacional. D’emergència nacional, com tot allò que passa a Espanya d’ençà del Primer d’Octubre…” cal aclarir, dic, que ER forma part d’aquesta operació nacional espanyola. ER treballa per al deep state espanol i per la Unidad de España.

Si això no ho tenim clar i votem en conseqüència, ho tenim tot perdut.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
25.01.2021  ·  14:54

Claríssimament s’ha de votar jxCat. L’únic partit independentista renovat.
A veure si els militants d’ER se n’adonen que alguna cosa ha de canviar al seu partit. I els votants de la CUP acaben d’entendre que qui ens oprimeix i amb qui han d’estar emprenyats és amb la dreta i l’esquerra espanyola.

Albert Noguera
Albert Noguera
25.01.2021  ·  15:04

Penso igual que tu. Si per aquelles coses, toca passar a la oposició, no vol dir que l’independentisme estigui mort. El país seguirà sent el mateix (ningú no deixarà de ser indepe perquè tots tenim clar què és EspaÑa). Una altra cosa és que molts de nosaltres estem profundament decebuts amb els nostres partits i polítics concrets (amb alguns molt més que amb altres…).

I cal parlar clar si volem assolir la independència. O ens enfrontem als obstacles de cara o no avançarem (ans al contrari…). I resulta que el primer problema el tenim a casa. Hi ha un partit, o millor dit uns dirigents d’un partit, que van decidir que ells no hi anaven. Des del principi del procés… no hi anaven però farien veure que si, per així aprofitar-se de la situació i de que ELLS passaven per ser els indepes purs… I això ens ha fet molt mal!!! Quan la UNITAT és una condició NECESSÀRIA per dur a terme un procés com el nostre, ELLS, no només l’han rebutjat, sinó que l’han torpedinat i s’hi han resistit fins a no poder més!! JuntsXSI va ser una il·lusió, un miratge, perquè en cap moment es va remar conjuntament! Vàrem fer l’1-O, si, però no es va culminar perquè entre altres coses, no hi va haver la UNITAT i la lleialtats imprescindibles.

Si no aprenem del passat, si no som capaços de resoldre els nostres problemes interns i ho fem pas a pas i un darrere l’altre, no farem RES!! I el primer és fer fora de l’escenari a aquells elements que distorsionen i que sembren discòrdia i desunió amb arguments puerils i sense cap lògica!!

Maria Cinta Comet
Maria Cinta Comet
25.01.2021  ·  15:15

Uff…75 comentaris!!!
Gràcies Sr. Partal un dia més ens presenta un “tema” que suscita debat.

A la cuina del PSOE [que no demostra res, res ser “no monàrquic” i tampoc a favor de les classes treballadores -obrero-. Això sí “muy español”.] van planificar l’anomenat “efecte Illa” i el van anar vestint de tot el suport “nacionalista español possible”.

Així van presentar al ministre de SANITAT que comparat amb els seus col.legues europeus ho ha fet “malament; dels pitjors” com a la gran solució per a derrotar l’independentisme. I en una campanya electoral marcada prl TSJC en plena crisi sanitària.

A Ñ, la constitucionalista, sigui del color polític que sigui també els han venut “la moto Illa” i clar com que és en contra nostra, han fet allò de “Fuenteovejuna TODOS A UNA”.

D’aquí els vots regalats de Vox anunciant -abstenció-.
El suport de Cs amb les “sempre falsejades paraules vers els del procés” de la Sra. Arrimadas, el silenci dels Comuns i el de la resta de partits, inclosa ER (diuen des de fa setmanes que faria un tripartit d’esquerres amb Illa i Comuns). Els altres partits possibles en l’arc parlamentari també callen.
I la CUP ja pontifica que ells faran oposició des de fora (vaja seguiran sense acabar de comprometre’s, de lluitar realment per la independència).

Així, doncs “o el 14-F hi ha una immensa majoria de vots per JUNTS que faci inviable les sumes que vostè, Sr. Partal, tan bé explica”, o no hi haurà res a fer.

Cal anar a votar, guardant totes les mesures anticontagi i aconseguir uns bons, bons resultats. Som molts i moltes, és dificil, però no impossible.
FEM-HO realitat!!!

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
25.01.2021  ·  15:34

Ells, espanyols, si que estimen la seva nació.
La seva pàtria és més important que les seves diferències polítiques.

Pocs catalans estimen la seva nació/pàtria com els espanyols estimen España.

Roser Caminals
Roser Caminals
25.01.2021  ·  15:41

D’acord amb el Vicent que la unitat–minada per ERC més que ningú–és essencial. També sabem que en aquests moments és irrecuperable.
Discrepo en un punt. Una victòria unionista encapçalada per Illa no seria una oportunitat, seria un desastre. Enviaria a Espanya i a Europa el missatge, potser equivocat però clar–que l’independentisme és mort, que l’Aznar tenia raó: ens hem dividit i ens han vençut.
S’ha de votar i, com diu Jaume Bonet, s’ha de fer campanya electoral per tots els medis possibles. La pandèmia ho dificulta, però tot i així a USA ens hem tret de sobre el Trump gràcies a una campanya agressiva dels demòcrates. Si Junts guanya, s’obre de nou el camí de la unitat. Altrament no n’hi haurà, ni tampoc hi haurà República a l’horitzó visible. Junts no està lliure de culpa, però ara per ara és l’únic partit viable.

jordi Rovira
jordi Rovira
25.01.2021  ·  15:50

L’avís està servit amb safata de plata. Dir-ho més clar és impossible. I davant una editorial previsible i d’aquelles ineludibles, veiem com les abundants respostes volten en l’òrbita d’un mateix concepte central i al mateix temps oposat al sentit de la mateixa editorial. En primer lloc, l’independentisme de carrer, aquell que flueix pels xats familiars, ha d’abstenir-se de trencar la unitat de l’independentisme. Opinions com la culpabilització i demonització de l’altre dins el mateix ventall de l’independentisme són un suïcidi. I ho són perquè de la baralla entre les opcions de l’independentisme en pot sortir una fragmentació excessiva. Una diàspora de vots creixent, que només empati amb una creixent abstenció per incompareixença. I ho són perquè ja ens avisen que els contraris de veritat ja juguen un altra joc ben diferent. Ens han arreplegat amb el pas trencat. Per tant, pregaria a alguns comentaristes tan avesats a la crònica comentari habitual deixar de “matxucar” amb un missatge que ja és entès i deixar pas a una línia argumental una mica més atenta a la situació que ens enfrontem.

David Mascarella
David Mascarella
25.01.2021  ·  16:01

Fa pocs dies deia Vicenç:
‘he de poder discutir les seues opinions, molt especialment si són basades en fets erronis. Ahir el vice-president Oriol Junqueras, en la línia de declaracions semblants d’Esquerra Republicana aquests darrers temps, va afirmar: “No hi ha cap país que hagi arribat a la independència quan té el 50% de la societat en contra.” I això, em sap greu, però no és així.

Avuí consolida la seva classificació …‘les reaccions de bona part de l’independentisme reformista

‘Ho denuncie de fa temps: amb comptades excepcions, el nivell intel•lectual dels partits independentistes és ínfim.’ Una oi?

ERC no ha manifestat el què segons vostè algun dirigent seu que afirmen una vegada i una altra que no es pot governar amb Junts. Això no passa a la inversa? Una opinió personal mai representa un pronunciament d’un partit, o depèn de quin partit sigui?

Cal superar el 50% per proclamar la República? Potser ara si…

Rubèn Fernández-Pola
Rubèn Fernández-Pola
25.01.2021  ·  16:20

“Potser es pensaven que en canvi del suport incondicional –i incondicionat– al PSOE a Madrid, el PSOE es deixaria guanyar a Barcelona?”
[Mode divagació ON] , potser el tracte és aquest, nosaltres et fem president, reeditem el tripartit, i vosaltres ens desempallegueu de l’odiada dreta catalana, no se li pot demanar pomes a un esbarzer, com tampoc no se li pot demanar a un escorpí que no et clavi el fibló, encara que tu l’ajudis a travessar el riu, o a sumar i fer viable la independència, en teoria era senzill, units assolim la independència i un cop lliures del jou espanyol ja tornarem a les polítiques de partit, i a barallar-nos al fil del vostre estimat eix esquerra-dreta, la pega és que després d’estar esperant vuitanta anys a que s’obri una finestra d’oportunitat històrica la idea d’un primer govern independent presidit per un acabat de pujar al carro, un nouveau riche, i, a sobre, de dretes i presumptament, sempre presumptament, eternament presumptament, corrupte, està molt més enllà de la capacitat emocional d’ERC, de la CUP ja ni en parlem, potser el tracte és aquest, nosaltres et fem president i reeditem el tripartit, perquè sense l’ajuda de la justícia espanyola no ens en podrem pas desempallegar de l’odiada dreta catalana, per això la mala gana del JxSí, per això els cupaires, en un moment en què l’independentisme havia assolit una embranzida aclaparadora, van llençar Artur Mas, el polític que ens hauria pogut dur a la independència, a la paperera de la història, precisament el lloc d’on ells no en sortiran mai, per això el no clar i cristal·lí d’en Tardà a reeditar el Govern de coalició, per això el sospitós silenci del numismàtic, per això els comuns es van afanyar a dir no al govern Frankenstein proposat per Aragonés però callen com morts davant de l’eventualitat de formar part d’un JxNo amb Vox (amb Vox!), per això la mala gana del JxSí, del JxCat i del JxRe’, que prou volem la independència però només si la liderem nosaltres, potser el tracte és aquest, nosaltres et fem president i reeditem el tripartit, perquè nosaltres també tenim una lectura positiva d’un govern de la Generalitat presidit per un unionista, [Mode divagació OFF]

Salvador Molins
Salvador Molins
25.01.2021  ·  16:33

DISPUTEM EL PODER ALS ADVERSARIS I ALS RETARDATARIS:

Visquem la lluita continua per la Independència de Catalunya,
el compliment del Mandat del 1r d’octubre de 2017
l’edificació de la incipient República Catalana Independent.

Preparem-nos per votar tots junts qui es comprometi
amb completar la DUI, amb assegurar la Llengua, amb desenvolupar Waterloo:

Trenquem la divisió amb el nostre vot unitari.

Les Eleccions passaran i sigui el resultat que sigui el nostre compromís
en el compliment del que vam decidir al Referèndum d’Autodeterminació prevaldrà,
preparem-nos per continuar la tasca d’edificar la República Catalana Independent.

Salvador Molins, CLR*CDR/BIC

Marc Avià
Marc Avià
25.01.2021  ·  16:38

No és només LV, són moltes altres empreses com ara CaixaBank, per exemple. Si ets independentista no pots afavorir les empreses de l’IBEX o les que formen part del seu entremat (com ara LV).

Núria Nadal
Núria Nadal
25.01.2021  ·  17:00

Hi han comentaris que semblen tesis doctorals.
Dins els partits independentistes hi han masses egos indecents que no miren pel be comú d’aconseguir la independencia,si no de figurar i fer-se la fotografia.
Tenim a TOT l’estat de la ñ enfront,que hem això ja hi comptavem, però el pitjor son els llops amb pell d’ovella que tenim DINS dels partits que es diuen independentistes.
El dia que toqui anar a votar, totes a les urnes i votar per el partit de Puigdemont.
Salut i República !!!

Antoni Gavarró
Antoni Gavarró
25.01.2021  ·  17:43

El gat expert en jugades mestres i el gos rabiut sense dents.

Heus ací que hi havia una dictadura etnicista dirigida per una aliança de militars amb tot de servidors hàbils que havien bastit una màquina de bombejar diners i recursos a les seves butxaques i tot tenint la tropa distreta en somnis de conquestes i orgulls de banderes. Va arribar un moment, quan els militars eren una anomalia no solament vergonyosa sinó cara i de poc profit, que els hereus dels servils que tenien moltes de les distintes palanques del poder, els van fer entendre que era més net i més gran el negoci de la seva maquineta si bastien un decorat democràtic. Amb els marrameus corresponents dels uniformats més enganxats a les arengues i orgulls èpics, els objectius etnicides es van afluixar un poc i es van donar alguns poders a les nacions víctimes del crim com a part necessària d’una catxa democràtica amb rei i tot. Contents els votants dels pobles sotmesos van apostar per posar representants seus a llocs que els semblaren claus: educació, cultura i també economia i territori, i les màquines extractores de beneficis van greixar-se no solament amb els espolis seculars dels conquerits i vassalls sinó també amb les ajudes entre generoses, incautes i interessades dels nous socis demòcrates pel que la quantitat d’enriquiment dels butxaques plenes va fer un salt colossal. Passat un cert temps, la catxa democràtica de la dictadura renovada va anar tant enllà que els sotmesos il·lusos van pretendre corregir la maquinària de bombejar diners a les butxaques desbordants i foradades i millorar un prudent desplegament de competències en educació i cultura. Els dels marrameus conqueridors que s’havien quedat sense la joguina preferida per guanyar medalles i reconeixements entre els seus, van aconseguir llavors fer prevaldre els seus seculars postulats criminals i la proposta, que unificà una sola resposta més o menys maquillada de tots els hereus de l’antiga aliança dels militars i lacais, va quedar en una burla lacerant pels proposants.

Al mig del desconcert de tots els jugadors de catxa, un sol lema va aconseguir donar resposta a la catxa democràtica principal: “Independència i nou estat d’Europa”. A la taula de la catxa democràtica van tenir notícies de que tot era una catxa més, i com que les bombes de recursos diversificats continuaven a ple ritme, van deixar fer als de les catxes locals sense perdre però de vista el bon funcionament de les bombes extractives de recursos. I llavors, contra pronòstic, contra les normes bàsiques de la catxa democràtica general, un primer d’octubre es van acabar totes les catxes: la democràtica i naturalment la independentista que era part de la primera. Van fer balanç d’urgència els directors de l’artefacte i va resultar que no era tan fàcil desfer-se dels interessos dels socis demòcrates tan enganyats com admirats de les habilitats de la catxa bastida, i per tant es van posar en acció per conquerir al preu que fos les posicions cedides que impedien les polítiques etnocides severes que pretenien reactivar per escarmentar els descobridors de totes les catxes.

Amb tot això, un grup dels més selectes patriotes es van sentir traïts pel joc de la catxa independentista, molt més que per la catxa general demòcrata, i varen decidir, tot guerrers lliurar per simple abandonament les posicions que impedien la política etnocida severa, sense ser conscients que eren el súmmum del joc de catxes muntat. Amb gran indignació esperonaren a tothom contra els ocupants d’aquelles posicions perquè no les havien utilitzat per enderrocar la catxa democràtica principal. I un poble molt patriòtic, segurament amb el lliri més gran de la galàxia i de l’espai-temps mai considerat, amb gran dignitat va lliurar als etnocides les posicions dèbils que frenaven una mica l’etnocidi però que no eren útils per enderrocar ni l’artefacte extractiu ni la catxa democràtica general, que òbviament en va resultar extraordinàriament reforçada. Amb l’etnocidi totalment legitimat tot el món va respirar tranquil i d’aquell poble tant digne, no en va quedar ni l’apuntador de catxes.

I vet aquí un gat, expert en jugades mestres, i vet aquí un gos rabiut i sense dents, que el conte contat s’ha acabat.

Joan Royo
Joan Royo
25.01.2021  ·  18:12

Cal votar Junts, no dubteu si sou independentistes de debò. Cal anar a votar, vosaltres que podeu, feu que Catalunya esdevinga un estat independent. Des del sud de la nació sencera és un crit angoixat i alhora esperançat.

Lluïsa Miret
Lluïsa Miret
25.01.2021  ·  18:26

I tant que ho saben que això va de Nació contra Nació, per això s’ajunten tots. Nosaltres també ho sabem de fa molt temps. Gràcies Vicent.

Adrià Arboix
Adrià Arboix
25.01.2021  ·  18:29

Junts pel no. Una magnífica definició. Moltes gràcies.

Gaspar Coll
Gaspar Coll
25.01.2021  ·  19:16

Molts han comentat amb encert que l’autonomia no porta a la independència. Però sense la Generalitat de Catalunya en mans independentistes l’alliberament serà més difícil. L’abstenció és massoquista i encara portarà més frustració, no més reacció.
Quan toqui anem tots a votar: Independència! Tenim majoritàriament prou criteri per a saber qui ens ofereix més garanties.
No defallim!

PAU BOLDU
PAU BOLDU
25.01.2021  ·  19:35

Si les eleccions colau.maragall va esser la indignitat de tv3.catradio.erc, amb propaganda abusiva per les dues marques, en especial el junquerista Grasset sense vergonya, ara serà el mateix o pitjor. Sr. Partal, que li ha passat al Sr. Sanchis? Una editorial si.us.plau. D’en Gordillo no cal, es el Nodo erc i ha empitjorat molt cat.radio, baixant culturalment a nivell zero, carregant.se Catalunya música, barroerament

Francesc Gilaberte
Francesc Gilaberte
25.01.2021  ·  19:56

El títol de l’editorial “Junts pel no” intenta transmetre algun missatge subliminal? Per què quan vol esmentar JxCat s’hi refereix com a “Junts”?

JOSEP TORRA
JOSEP TORRA
25.01.2021  ·  20:21

Vull afegir al comentari de la Lluïsa Miret : Si que ho saben de que va , però terra enllà també saben que com que som un païs CAINITA no hi tenen res a perdre. Jo ja en tinc 84 hi sempre penso que si abans no hi ha el precedent d’Escòcia no veuran la independència de Catalunya ni els meus rebesnets.

oriol avila
oriol avila
25.01.2021  ·  20:54

Tenint present que estem en una GUERRA TOTAL amb l´ Estat Ñ que no respecta ni normes étiques ni res de res, es molt probable que hi hagi PUCHERAZO el 14 F.

Per tant, si anar a votar presencialment a les urnes es important, encara ho es mes fer visible el suport a Laura Borras als carrers de tot Catalunya, a les xarxes social i als medis que es pugui, demostrant visiblement que a Catalunya hi ha una
majoría que vol l´independencia total ja !!!

Lluís Paloma
Lluís Paloma
26.01.2021  ·  11:06

Si Illa triomfa, la responsabilitat serà d’ERC. Mirem què fan el dia de la investidura. Igualment no sento il·lusió per ningú.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes