Junqueras deixa la presidència d’ERC, però es presentarà a la reelecció al novembre

VilaWeb
ACN
10.06.2024 - 09:59
Actualització: 10.06.2024 - 14:47

Oriol Junqueras ha anunciat a l’executiva nacional d’ERC la renúncia a la presidència del partit, tal com va anunciar ell mateix després dels mals resultats del 12 de maig. Però tan sols temporalment. Es vol presentar a la reelecció al congrés del 30 de novembre. Junqueras es dedicarà ara a cercar l’aval renovat de les bases i dóna per fet que es presentarà a la reelecció per a presidir ERC. De fet, aspira a ser cap de llista a les pròximes eleccions al parlament, una vegada li hagin aplicat l’amnistia. Tot i que al partit no compten que Junqueras sigui habilitat aquesta tardor, que és quan hi podria haver una repetició electoral.

La presidència del partit recau a la secretària general, Marta Rovira –que deixarà el càrrec al novembre–, que pilota també les negociacions de la investidura. Fonts del partit expliquen que la resta de càrrecs de l’executiva es mantindran fins a la renovació que es decidirà en un congrés nacional d’ací a cinc mesos.

Junqueras va decidir que deixaria la presidència d’ERC temporalment a l’executiva extraordinària que el partit va fer el 15 de maig. Dos dies després de l’anunci del cap de llista a les eleccions catalanes, el president Pere Aragonès, que deixaria la primera línia política i que no agafaria l’acta de diputat al parlament, Junqueras va acceptar d’apartar-se del càrrec després de les eleccions europees. El dia abans Junqueras havia fet un escrit en què s’oferia a continuar dirigint ERC al lloc que determinessin els militants.

Junqueras obrirà ara un “procés de reflexió i escolta activa” abans de decidir el seu futur. “Em veig amb forces de fer de president d’ERC”, va insistir en la conferència de premsa del dia 16, l’endemà de l’executiva. Es vol sotmetre a l’aval de la militància per saber què volen les bases, i per això fa setmanes que fa reunions per tot el territori. La dimissió tan sols és temporal, perquè està disposat a continuar. Si creu que té un “aval explícit i renovat” de les bases, es presentarà a la reelecció.

La legitimitat del “líder”

De fet, Junqueras no solament creu que pot continuar presidint el partit. També es veu amb força per ser cap de llista d’ERC a les pròximes eleccions en què es pugui presentar, una vegada hagi estat amnistiat. Així ho expliquen a l’ACN fonts del seu entorn, que recorden que Junqueras tan sols es va poder presentar de cap de llista amb “plenes facultats” a les eleccions del 2012.

A la següent convocatòria (2015), ERC es va presentar dins la coalició de Junts pel Sí, amb Raül Romeva de número 1. El 2017 Junqueras sí que va ser cap de llista, però era a la presó. I a la cita del 2021 el candidat ja va ser Aragonès, igual que enguany, perquè encara està inhabilitat.

Junqueras, president d’ERC d’ençà del 2011, creu que encara se li deu l’oportunitat de poder ser candidat d’ERC amb “plenes facultats”. Diu que la resta de partits han pogut presentar els seus dirigents a les eleccions del març (el PSC, amb Salvador Illa al costat de Pedro Sánchez; Junts, amb Carles Puigdemont; Comuns-Sumar, amb Jéssica Albiach; i el PP, amb Alejandro Fernández). Però que ERC no hi ha pogut presentar.

Torcebraç intern

Per això es veu amb tota la legitimitat de reivindicar-se. Diu que entén que tant Aragonès com Rovira vulguin apartar-se, i que d’alguna manera són coherents. D’una banda, pels mals resultats d’Aragonès el 12-M i, d’una altra, perquè Junqueras sí que veu Rovira responsable del desgast dels últims anys, perquè sempre ha donat suport al president de la Generalitat, ara en funcions.

En canvi, en aquest context, Junqueras no se sent pas responsable ni dels èxits ni dels fracassos del mandat d’Aragonès. Considera que no ha format part de cap de les decisions que s’han pres a Palau, inclosa la d’avançar les eleccions. Però tampoc d’unes altres decisions internes del partit, com ara els noms de l’executiva actual o de les llistes electorals.

Aquesta visió xoca amb les explicacions del sector més pròxim a Rovira i Aragonès. Aquest entorn desaprova que Junqueras imposés i vetés alguns noms a les llistes del 12-M, inclòs el d’algun conseller que Aragonès volia incloure a la candidatura, i que, fins i tot, Junqueras hagi criticat i desautoritzat Aragonès en unes quantes reunions aquests darrers mesos, també durant la campanya. O que hagi acusat reiteradament dirigents i treballadors del partit d’intentar-lo invisibilitzar als mitjans.

Transició

El torcebraç intern d’ERC començarà un nou capítol aviat, quan Junqueras oficialitzi que deixa temporalment la presidència del partit. Farà efectiva la dimissió durant la reunió de la permanent del partit. Després, com cada dilluns, es reunirà l’executiva, i Junqueras ja no hi assistirà. Sí que tornarà a Calàbria demà, per acomiadar-se dels treballadors del partit. En principi, Aragonès també assistirà a la permanent d’avui –tal com fa habitualment. És l’òrgan de la cúpula d’ERC, en què el sector rovirista entén que hi té majoria.

Rovira agafarà ara les regnes del partit, en unes setmanes clau en plenes negociacions per a la investidura del pròxim president de la Generalitat. La secretària general, que plegarà al congrés del 30 de novembre, controla l’aparell intern d’ERC de fa temps. Defensa que el partit necessita canviar de lideratges i donar per acabat el cicle de la direcció actual. Rovira dirigirà Esquerra en aquesta transició, i intentarà de convèncer les bases que el partit necessita cares noves al capdavant.

Mentrestant, Junqueras acabarà de copsar entre la militància si creu que en té el suport per a optar al doblet: mantenir la presidència d’Esquerra i ser cap de llista a les eleccions.

Junqueristes i roviristes

No se sap encara qui encapçalarà la nova etapa d’ERC, solament que Rovira no hi vol tenir cap càrrec. Però els dos equips del taulell d’escacs s’han situat força. Les peces blanques mouen primer: Junqueras fa avui el primer pas plegant. Al seu equip hi ha un nucli reduït de quantitat, però amb cert pes a l’estructura d’ERC, com ara Pau Morales (secretari d’organització) i Juli Fernàndez (secretari general adjunt).

També hi ha el portaveu a Madrid, Gabriel Rufián, i el diputat Joan Capdevila; el negociador Oriol López; el conseller Joan Ignasi Elena; el president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó, i càrrecs locals, com ara Eva Baró (Barcelona) i Carles Comes Marco (Lleida).

De la banda de les peces negres, Rovira té noms de confiança, com ara Aragonès mateix i càrrecs del govern, com ara Laura Vilagrà, Ester Capella, Roger Torrent, Tània Verge i Sergi Sabrià. S’hi poden afegir més figures de l’entorn d’Aragonès, com ara Carles Campuzano, Núria Cuenca, Natàlia Garriga i Natàlia Mas.

A banda de Palau, el rovirisme també compta amb figures clau a l’estructura del partit, com ara l’adjunta a la secretaria general i portaveu, Marta Vilalta; i la també portaveu Raquel Sans. Al parlament destaca la figura de Josep Maria Jové, president del grup aquesta darrera legislatura. De peons hi ha noms destacats, com ara Laura Vilaret i la portaveu a Madrid, Teresa Jordà. A més, també hi ha l’ex-consellera i ex-presa política Dolors Bassa i l’ex-presidenta del parlament i ex-presidenta de l’ANC Carme Forcadell.

Consell nacional

Junqueras plegarà avui, i dissabte assistirà al consell nacional d’ERC com a militant de base i ex-president del partit. No és previst hi parli, atès que una intervenció seva es podria entendre com un comiat definitiu. En canvi, el seu entorn insisteix que, en tot cas, l’adeu és solament temporal i provisional. El consell nacional servirà per a fixar les bases de la consulta als militants sobre una eventual investidura. Les bases hi aprovaran el reglament de la pregunta, que no serà concreta sobre cap candidat a presidir la Generalitat, atès que no s’espera que hi hagi cap acord dels partits ni proposta en ferm.

Ara com ara, a ERC no descarten cap possibilitat, tampoc la repetició electoral, que diuen que no els fa por i que estan preparats per afrontar-la. De fet, ja hi ha dirigents que fa setmanes que treballen internament amb aquesta hipòtesi per si s’acaba confirmant. Sigui com sigui, ERC ja ha verbalitzat les condicions al PSC per a estudiar un possible suport al seu candidat, Salvador Illa: negociar un finançament singular i desbrossar el camí cap a un referèndum acordat amb l’estat espanyol.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any