Totes les claus del judici contra Dani Gallardo, que fa un any que és empresonat per solidaritzar-se amb Catalunya

  • La fiscalia demana sis anys de presó per a Gallardo i dos per a Elsa Vilki · La defensa denuncia que l'acusació només se sustenta en el testimoni de dos antiavalots

VilaWeb
Oriol Bäbler Mata
05.11.2020 - 21:50
Actualització: 16.12.2020 - 17:47

Dani Gallardo i Elsa Vilki van ser detinguts el 16 d’octubre de 2019 per antiavalots de la policia espanyola a prop de la plaça de la Villa de Madrid. Ambdós havien participat aquell vespre en una manifestació en solidaritat amb Catalunya, després de la sentència del Tribunal Suprem contra el procés. Després del judici, l’Audiència de Madrid ha condemnat Gallardo a quatre anys i mig de presó per desordres públics, lesions lleus i atemptat contra l’autoritat, i Vilki a un any per desordres públics.

Daniel Gallardo, el madrileny que paga amb presó la solidaritat amb Catalunya 

Gallardo i Vilki van abandonar la manifestació abans dels primers aldarulls. Tanmateix, mentre prenien una cervesa lluny de la Puerta del Sol, van quedar atrapats entre les càrregues de la policia, que es van estendre per tot el nucli antic de la ciutat.

La distància entre el punt de la concentració a favor de Catalunya i el lloc on Gallardo i Vilki van ser detinguts.

En aquell moment va ser quan diversos antiavalots van agafar Elsa Vilki i la van tirar contra terra amb violència. Veient la brutalitat de la detenció, Gallardo va intentar aturar els cops interposant-se entre els agents i la seva amiga. Per desgràcia, també va acabar detingut.

L’endemà, la jutgessa Patrícia Jiménez-Alfaro –filla d’un magistrat de l’Audiència espanyola i de la sala militar del Suprem– va alliberar Vilki amb càrrecs, però va dictar presó provisional sense fiança per a Gallardo. La fiscalia l’acusava d’haver agredit un agent antiavalots amb un bastó amb un clau.

A judici, un any després

Gairebé 400 dies després, i encara empresonat, Gallardo declararà avui en la primera sessió del judici que es fa a l’Audiència de Madrid. Els càrrecs que l’imputen són atemptat contra l’autoritat, agreujat per objecte perillós, desordres públics i un delicte de lesions lleus. El ministeri públic espanyol demana per a Gallardo una pena de sis anys de presó.

Després declararà Vilki, que és acusada d’un delicte de desordres públics, agreujat per cometre’s en un context de manifestació. La fiscalia sol·licita per a ella una condemna de dos anys de presó. A més, l’acusació exigeix una indemnització de 3.524,67 euros a l’Ajuntament de Madrid –a pagar de manera solidària entre tots dos– per uns suposats danys en el mobiliari urbà.

El 17 de novembre hi haurà una segona sessió del judici, perquè el tribunal també jutjarà un tercer detingut aquella nit, tot i que va ser en un lloc i una hora diferent de la de Gallardo i Vilki.

En demanarem l’absolució’

En declaracions a VilaWeb, l’advocat de Gallardo i Vilki, Karim Benamar, ha explicat que demanaria l’absolució de tots dos. En aquest sentit, argumenta que l’acusació només se sustenta en la prova testifical de dos antiavalots que ‘és plena de contradiccions i incongruències’. Per això, considera que ha de prevaler la presumpció d’innocència per sobre de la versió de la policia.

Així mateix, ha detallat que la defensa aportaria el testimoni de dos vianants que van presenciar la detenció mentre passejaven per la plaça de la Villa. Segons el lletrat, la seva declaració desmuntarà el relat policíac, segons el qual Gallardo va fer servir un bastó amb un clau per a agredir un dels antiavalots.

Si el tribunal acaba absolent Gallardo, l’advocat diu que reclamaran una indemnització a l’estat espanyol. ‘Amb només vint anys, ha perdut un any de la seva vida en unes condicions horribles. Ho reclamarem, però no hi ha diners que paguin això’, diu.

Les contradiccions i les incongruències

Benamar no vol revelar tots els arguments de la defensa, però reitera que la prova testifical dels agents és l’únic element incriminatori i que ‘no encaixa amb els fets que van passar aquella nit’. A més, destaca les múltiples contradiccions en les declaracions dels dos antiavalots en la fase d’instrucció. ‘Les declaracions no són mai iguals, llevat si estan preparades, però en aquest cas parlem de contradiccions en coses força rellevants. No es posen d’acord on eren en el moment de la detenció, com estaven desplegats, ni tan sols com va ser la suposada agressió’, diu l’advocat.

Benamar també aportarà dos informes del SAMUR, el servei d’urgències de Madrid, que detallen que Gallardo i Vilki van ser atesos a les 22.30 al carrer de Rollo, a prop de la plaça de la Villa, després d’haver estat detinguts, mentre que l’agent suposadament agredit va ser atès una hora abans a la Puerta del Sol.

Finalment, la defensa també presentarà al·legacions contra els danys en mobiliari urbà, atès que la majoria no concorden amb el recorregut que van fer Gallardo i Vilki aquella nit. ‘Només se’ls podria atribuir danys en un senyal, però són unes valoracions que les empreses municipals van entrar a registre el 21 d’octubre. La nit del 19 també hi va haver aldarulls i danys al centre de Madrid’, explica.

La credibilitat de la policia

Benamar diu que és optimista amb el resultat del judici. ‘És el meu deure. Si no hi cregués, no hauria d’anar al jutjat.’ De totes maneres, admet que és molt complicat que un tribunal ‘no doni per bona la versió o el testimoni d’un policia.’

En aquest sentit, recorda que la llei mordassa atribueix a la policia la presumpció de veracitat, però només en l’àmbit administratiu, no pas en l’àmbit penal. ‘Aquí un policia és un testimoni més, ni més ni menys, però moltes vegades ens trobem que de facto els agents sí que tenen aquesta presumpció de veracitat’, lamenta.

‘No esperem res de la fiscalia’

Abans del judici, la fiscalia va oferir a la defensa de rebaixar la petició de penes a canvi d’una declaració de culpabilitat. Tanmateix, es va negar a retirar els agreujants, de manera que la petició era de quatre anys per a Gallardo i d’un per a Vilki.

Benamar explica que sempre és partidari de parlar amb totes les parts durant un procés judicial. Tanmateix, qualifica el tracte d’inacceptable i reitera que no esperen res de la fiscalia durant el judici. Simplement que es mantingui fidel a l’escrit d’acusació, és a dir, que continuï ‘demanant unes penes desmesurades’.

‘Hauria de passar alguna cosa molt excepcional a la sala perquè es fessin enrere. I, tot i això, serien capaços de mantenir l’acusació’, conclou.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor