Recentment ha estat escollit per ser el proper president de la Societat Europea d’Oncologia Mèdica. 
Aquesta institució és la societat que engloba els oncòlegs mèdics europeus, i també de fora d’Europa. És una societat internacional ja que el 40 % dels seus membres es troben fora d’Europa. És la societat més important.

Quina és la funció d’aquesta institució?
Com totes les societats mèdiques, el seu propòsit és promoure el màxim possible l’àrea de l’oncologia mèdica. És una àrea relativament jove si es compara amb d’altres, com la de cardiologia. L’objectiu és procurar que tingui el seu paper en la societat. Com totes les societats mèdiques, també promovem que el tractament oncològic que reben els malalts sigui el millor possible en els diferents països.

En l’àmbit sanitari, la Unió Europea exerceix una funció de mínims. Això vol dir que cada país compta amb les seves institucions mèdiques. Això ens obliga a interaccionar amb els organismes reguladors de cada país i amb totes les autoritats.
També promovem activitats CME [continual medical education, un programa de formació continuada dirigida als metges oncòlegs] per mantenir tots els membres de la societat al dia. És un camp on els coneixements estan en canvi constant, ja sigui en el terreny de la biologia molecular o bé de l’oncologia mèdica. Per aquest motiu organitzem congressos –un cop l’any–, simposis, tot i que cada cop més la formació continuada es fa via internet. Aquest mitjà cada vegada és més important perquè és la manera més ràpida de posar-se al dia en qualsevol avenç.

També promovem el diàleg entre les entitats reguladores de cada país i la indústria per aconseguir que els millors tractaments estiguin disponibles en tots els països. Aquest objectiu és cada vegada més complex, però és un objectiu pel qual la societat ha apostat. El que volem és que els ciutadans tinguin els millors tractaments.

josep-tabernero_2
En els tractaments per combatre el càncer ens podem trobar amb medicaments molt cars que a vegades allarguen la vida del malalt, però molt pocs mesos. Com es decideix si s’apliquen o no aquestes medicines? És una decisió política o mèdica?
Ha de ser una decisió social. Els recursos no són il·limitats. Per aquest motiu tota decisió que es prengui ha de ser una decisió política, però també tècnica, ja que els medicaments s’han de pagar pel valor que donen. I en això hi ha molt de recorregut. D’una banda hi ha els preus que les agències donen als medicaments, i d’una altra banda, els medicaments s’han de pagar pel valor que donen. En tot cas, aquesta és una discussió necessària, i hi ha prou joc perquè totes les parts s’impliquin a buscar solucions. És una discussió que, a més, s’ha de fer amb talent. Cal tenir present el valor que aporta cada medicament; no s’ha de donar a tots els medicaments el mateix valor, sinó que el valor ha d’estar determinat per l’avenç que representa cada medicament en cada àrea terapèutica.

També s’ha de mirar la situació del país: cada país no pot pagar el mateix, i això està en funció del seu PIB. És un dels temes que en l’associació europea estem promovent. I en la indústria hi ha interès a parlar-ne.

El periodisme dóna molta importància als avenços sobre el càncer. Quins errors creu que es produeixen quan es fa divulgació sobre aquest tema?
La qüestió és posar els avenços en el seu context. Aquestes notícies no només les llegeixen científics, sinó també malalts. Per això convé que la informació es doni en el context de la realitat del tractament. Sobretot per no donar falses esperances, o esperances massa anticipades. Hi ha avenços que trigaran a traslladar-se a la pràctica clínica i això s’ha de deixar clar. Els malalts viuen en una situació d’angoixa i hi ha anuncis que no són gens convenients. Tècnicament la informació acostuma a ser correcta, però sobretot cal vigilar les perspectives que desperta qualsevol novetat.

En els propers anys es podrà arribar a curar el càncer?
Es podran curar alguns tipus de càncer, i d’altres seran crònics. La població envelleix i això augmenta la possibilitat de desenvolupar un tumor. El càncer, per tant, continuarà amb nosaltres. Però en alguns casos el podem prevenir, o bé el podrem diagnosticar precoçment. Un millor diagnòstic vol dir que coneixem millor les alteracions que produeix cada tumor. Per això l’enfocament és múltiple.

Fer prevenció de les causes del càncer també és important. Els avenços, com dic, s’han de dur a terme en múltiples nivells. Dir que el càncer desapareixerà en vint anys és molt agosarat. Però sí que es pot dir que el coneixerem millor i alguns tipus desapareixeran. D’altres no desapareixeran perquè no sabrem tractar les causes que els provoquen, però sabrem com dia­g­nosticar-los i tractar-los millor.

Té alguna cosa més a afegir? 
Vull aprofitar per donar un missatge d’esperança. Encara que cada vegada hi hagi més càncer, cada vegada es viu més. La taxa de supervivència augmenta perquè la malaltia es coneix millor. El càncer l’estem combatent i els resultats són clars.

Llig l’entrevista sencera a la web de Mètode.

Roger Corcho. Periodista, Barcelona.

Què és Mètode?

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb