Josep M. Pujol-Busquets és un dels homes que coneix més bé el món del cava i que té la singularitat de poder viure’l i parlar-ne des de fora de la comarca del Penedès, perquè la seva gamma de caves, Alta Alella Mirgin, s’elabora a la Denominació d’Origen Alella. Aquesta setmana ha trencat un silenci prolongat i s’ha manifestat sobre la crisi de la DO Cava, visiblement disgustat. Ha estat molt dur especialment amb els cellers que conformen Corpinnat.

Tal com explicàvem fa poques setmanes, la DO Cava es troba en una crisi profunda, perquè s’ha trobat amb una concatenació de circumstàncies que l’han trasbalsada, esbravada, afeblida. I avui no és clar de quina manera acabaran transformant-la, perquè Corpinnat i Clàssic Penedès han fet públic que treballen per crear una nova denominació d’origen d’escumosos del Penedès.

‘Cal que la gent sàpiga tota la veritat sobre la situació del cava i per això m’ofereixo a fer un debat públic, on hi hagi la premsa, amb Corpinnat i Clàssic Penedès. Perquè no vull parlar-ne com en un frontó i perquè les coses s’han comunicat malament fins ara, s’han explicat a mitges, amb declaracions i contradeclaracions’, diu el propietari d’Alta Alella.

I fa una primera envestida: ‘Els de Corpinnat ara es mostren molt purs i immaculats. Però l’any 1991, quan es va crear la DO Cava, no n’hi va haver cap que s’oposés a la zonificació que ara critiquen tant. Ja els anava bé, tot i que anava contra els interessos del camp català.’

Pujol-Busquets coneix bé el ‘pecat original’ de la DO Cava, que va ser acceptar l’any 1991 una zonificació que implicava que aquest producte català deixés de ser-ho en exclusivitat, i que es pogués elaborar cava i plantar vinya per elaborar cava en uns altres territoris de la península. En el moment de la creació de la DO Cava, Josep M. Pujol-Busquets era el president de la DO Penedès: ‘Només s’hi va oposar una denominació d’origen, la nostra, i els sindicats agraris. En aquell moment, Josep M. Albet era el president d’Unió de Pagesos. Ningú més. I el temps ens ha donat la raó. Però no us podeu imaginar què em van arribar a fer pel fet de defensar que el cava anés lligat a un territori concret i no a moltes zones d’Espanya. Aleshores l’interès de l’empresariat català era un altre. Les coses no són fruit de la casualitat.’

I una segona envestida contra Corpinnat: ‘Fa dos anys, quan es va presentar el Cava de Paratge, cap no feia vi ecològic, tot i que ara se n’omplin la boca. No tenien ni un sol producte ecològic per accedir a ser Cava de Paratge. Perquè no creien en l’ecològic. Nosaltres vam començar Alta Alella el 1991 amb les primeres plantacions de vinya, a Vallcirera, i ja eren vinyes ecològiques. Vam ser els primers, el 2006, a l’estat espanyol, de produir el primer cava sense sulfits, treballant el mètode ancestral. I fa deu anys que, juntament amb el celler Albet i Noya i el celler Piñol, investiguem i desenvolupem els VRIAACC, ceps resistents nascuts de les varietats tradicionals, per adaptar-les al canvi climàtic. Ara tampoc no donen suport a aquestes varietats resistents, perquè tenen por que la seva imatge se’n ressenti.’

I una tercera envestida: ‘Diuen que ells són l’essència. I jo els retrec que no pensin, que defensin tothom. Hi ha 30.000 hectàrees de vinya a la DO Cava, hi ha molta gent que la conforma. I la caiguda del preu del raïm també va lligada a la campanya de desprestigi que alguns han fet. Fins i tot algú ha viscut d’aquest desprestigi. Però ells no paguen pas el preu del raïm a preu de xampany.’

I amb tot, l’enòleg creu que tot això que ha passat serà bo. ‘Ara tothom té por de perdre-ho tot. I, per una altra banda, tenim una marca internacional, el cava, i és molt difícil de situar una marca. No podem llençar-lo, aquest patrimoni. I m’he esperat a parlar després d’haver-se presentat el nou projecte de zonificació del cava, un projecte que valora i protegeix l’origen del raïm.’

Per un cava de qualitat, gran reserva i sense licor d’expedició

Pujol-Busquets trencava el silenci donant a conèixer la seva defensa de la qualitat: va convocar la premsa a un dinar, amb tota la seva família (nét petit inclòs) i va manifestar que per a ell era un dia important, perquè podia presentar la seva gamma de caves, a partir d’ara tots gran reserva. El propietari d’Alta Alella Mirgin fa dos anys i mig que es va vendre la marca Privat i va decidir de no fer un salt per a créixer molt, sinó de créixer dins la DO Alella, mantenint-se entre els cellers més grans dels més petits o dels més petits entre els més grans. ‘Som fruit de la realitat d’un país i, encara que no us ho cregueu, avui estic emocionat’, va dir. El celler, que amb la venda de la marca Privat es va capitalitzar, durant aquests dos anys ha aconseguit trenta hectàrees més de vinya i s’ha dotat de més equipament per tenir els caves trenta mesos en criança, per sortir com a gran reserva.

A més, Alta Alella Mirgin té una finca de 12 hectàrees al Penedès, 22 hectàrees de vinya participades a Tenerife, vinyes a Mallorca, etc.

Avui Alta Alella Mirgin (la marca juga amb el nom de les seves filles, Mireia i Georgina) té 50 hectàrees de vinya a la DO Alella, amb les quals elabora els seus caves gran reserva. Sense comptar els naturals (sense sulfits), ofereix: AA Mirgin Gran reserva 2015 (macabeu, xarel·lo i parellada); AA Mirgin Laietà Gran Reserva 2015 (chardonnay, pinot noir, pansa blanca, macabeu); AA Mirgin Laietà Rosé Gran Reserva 2015 (100% Mataró); AA Mirgin Opus Paratge Qualificat Vallcirera 2015 (chardonnay i pansa blanca); i AA Mirgin Exeo Paratge Qualificat Vallcirera 2014 (pansa blanca i chardonnay).

Tots els caves d’Alta Alella Mirgin seran gran reserva i es presenten amb una nova imatge.

Característiques dels caves gran reserva d’Alta Alella Mirgin

Els caves gran reserva d’Alta Alella Mirgin tenen netedat i frescor a la boca i gran capacitat d’envelliment. I així volen expressar-ho les noves etiquetes. Són una suma de l’acidesa natural del sauló, una certa amargantor de la pansa blanca i salinitat per la proximitat a mar. A més, no contenen licor d’expedició. D’aquesta manera aquests caves ofereixen una gran naturalitat.

Sobre el fet de no incloure licor d’expedició, Pujol-Busquets explica: ‘És la manera de no homogeneïtzar el producte i això l’eleva a la categoria de gran vi. Un gran vi no pot estar emmascarat. Cal agrair la sacsejada que ha significat l’arribada del vi natural. És que, fixeu-vos, la paraula “licor” lligada a un producte com el vi, no quadra.’

Durant el dinar, Pujol-Busquets també va donar dades: ‘Hem facturat 3 milions d’euros el 2018. La producció ha estat de 180.000 ampolles de cava, totes procedents de vinyes d’Alella. S’ha exportat el 35% de la producció el 2018 i estimem que el 2019 superarem el 50%. Exportem a 25 països. Entre els més importants: els Estats Units, el Canadà, Bèlgica, els països nòrdics.’ I s’exclama: ‘El mercat estranger és molt honest. Vull dir que et col·loca al lloc que et correspon. Perquè valora per sobre de tot el producte. Fora d’aquí no hi ha el posicionament tradicional, d’uns productes que després a fora fracassen. I el comprador estranger és sens dubte molt més professional que no el d’aquí. Fa deu anys només exportàvem un 5% de la nostra producció. La incorporació de la Mireia ha estat determinant per a augmentar les exportacions.’

Alta Alella Mirgin té una producció actual, entre vins i caves, de 250.000 ampolles. L’objectiu del celler és produir-ne entre 400.000 i 500.000, sempre que pugui continuar incorporant vinyes DO Alella.

Divendres es va saber que el govern espanyol havia cedit a la DO Cava la potestat de decidir sobre les llicències de plantació de vinya que s’atorguen i així poder-les limitar. Era una de les reivindicacions del sector. Fins ara la decisió la tenia el Ministeri d’Agricultura espanyol, que aquests darrers anys havia atorgat un 1% més de llicències (el Consell Regulador en demanava la congelació), fins al punt de generar un excedent, que ha permès i afavorit la caiguda del preu del raïm per a cava en aquesta verema.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb