Josep Enric Escribano: ‘Cal un relat per a poder continuar construint sud i construint país’

A Elx es fan, des d'avui fins dissabte, les I Jornades sobre Llengua i Identitat al Sud, organitzades per l'associació el Tempir

VilaWeb
Martí Crespo
27.04.2016 - 23:02
Actualització: 28.04.2016 - 01:02

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

‘Els qui vivim al sud del País Valencià som valencians de segona tongada i tenim unes característiques especials, diferencials. A vint quilòmetres a la redona tenim unes fronteres identitàries, lingüístiques, personals i emocionals molt diverses i complicades.’ Això pensa Josep Enric Escribano, president de l’associació cultural el Tempir, que també està convençut que els valencians en general tenen un gran desconeixement d’aquest sud.

Per a superar aquest desconeixement, però sobretot per a cohesionar aquest sud identitàriament i lingüísticament divers i complex, des d’avui fins dissabte es fan al Centre Municipal de Congressos d’Elx les I Jornades sobre Llengua i Identitat al Sud. Amb ponències, debats, tallers, projeccions i visites, s’hi vol promoure ‘un relat de sud en el sentit de valencianitat, de construcció –explica Escribano–. Un relat de sud que ens permeta la construcció en termes de valencianitat, en termes de cohesió lingüística, i també un relat de sud que permeta fer un relat de país, d’ajudar a construir país.’

En un moment en què es fan petits avenços després de dècades de lluita per la normalització i l’extensió de l’ensenyament del català al territori més meridional del País Valencià, i un any després del canvi de govern, el Tempir ha considerat que era el moment idoni per a ‘mirar la realitat lingüística i identitària i fer-ne un diagnòstic sense tapar res, tal com és’. ‘Es tracta de fer un relat que puguem construir tots –afegeix–, tenint clar que tots som valencians, que és el nostre punt de trobada i de destinació, i on el valencià tinga un paper de cohesió social sense menystenir els trets lingüístics i identitaris d’algunes comarques del sud.’

Les jornades no pretenen tant de cercar respostes com d’ajudar que sorgeixin preguntes per a ‘avançar en un diagnòstic i poder, el dia de demà, dur a terme noves estratègies d’actuació’. Per això s’han pensat com un diàleg amb ponents i tallers per a arribar a ‘conclusions i estratègies a seguir’. Dins les jornades també hi haurà, dissabte, una recepció oficial a l’Ajuntament d’Oriola (Baix Segura) i la presentació, avui mateix (18.45), del documentari ‘Ser a la frontera sud‘, una iniciativa del Tempir dirigida pel professor de la Universitat d’Alacant Lluís Català. Són vint-i-set entrevistes a pèl, aleatòries i no preparades, amb gent del carrer de municipis com Villena, Monòver, el Pinós, Elx, Alacant, Crevillent, Torrevella, Oriola, Catral i Rojals, detalla Escribano, que ‘mostren com és la realitat del sud’: ‘Hi ha gent que hi diu que se sent profundament murciana i hi ha gent que explica que viu la valencianitat de manera normal.

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €