13.04.2021 - 10:53
|
Actualització: 13.04.2021 - 12:52
L’ex-vice-president primer del Parlament de Catalunya Josep Costa ha presentat una demanda contra l’estat espanyol al Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides per les amenaces del Tribunal Constitucional i del govern espanyol per a impedir la investidura de Carles Puigdemont el gener del 2018. Costa diu a l’ONU que, com a membre de la mesa, va rebre amenaces d’acció criminal contra ell, fins i tot de presó, per l’executiu espanyol i el TC, “amb el propòsit de canviar la voluntat de la majoria del parlament”. I amb aquestes accions, afegeix, es va impedir repetidament que es pogués investir el nou president català.
En una entrevista a Catalunya Ràdio, Costa ha dit: “Anirem a totes les instàncies internacionals, ja ho hem començat a preparar. No acceptem la potestat del tribunal per a jutjar l’activitat parlamentària. Hi ha una demanda que he presentat al Comitè de Drets Humans de l’ONU, que és la instància que defensa el pacte internacional de drets civils i polítics i que té la capacitat de jutjar i discernir si hi ha vulneració de drets fonamentals en l’acció del TC. Hem eixamplat la batalla internacional a les Nacions Unides per denunciar la reforma del TC del 2015, perquè va contra Catalunya i s’ha exercit només contra Catalunya, i per tant hi ha un dret constitucional de l’enemic. És una petició individual a l’ONU de la qual es pot beneficiar la resta de membres de la mesa.”
En la denúncia, a la qual ha tingut accés VilaWeb, Costa diu: “Espanya és culpable d’haver violat les seves obligacions envers els tractats internacionals per haver imposat restriccions desproporcionades i injustificades sobre l’exercici dels seus drets polítics protegits per la Declaració Universal dels Drets Humans i pel Conveni Internacional pels Drets Civils i Polítics.” I reivindica els drets que li protegeixen aquests tractats: el de presentar-se a unes eleccions i el de la llibertat d’expressió, de reunió i d’associació amb més polítics i partits per a poder perseguir l’objectiu comú d’aconseguir la independència de Catalunya respecte d’Espanya.
És un front judicial nou que s’afegeix al que ja van emprendre al Tribunal Europeu dels Drets Humans tant ell com l’ex-secretari de la mesa Eusebi Campdepadrós per la querella que van rebre juntament amb l’ex-president Roger Torrent i la secretària de la mesa, Adriana Delgado. Van portar aquella querella, per haver tramitat resolucions per l’autodeterminació i contra el rei espanyol, al Tribunal Europeu dels Drets Humans.
La demanda, la van presentar al Tribunal d’Estrasburg tan bon punt van rebre la querella. Perquè tal com diu, és una querella que ja feia temps que s’esperaven i que van poder preparar. “Aquí l’avantatge que tenim és que l’acusació inicial ens la fa el Tribunal Constitucional. El tribunal de garanties és la part acusadora en aquesta querella. Per això nosaltres podem anar d’entrada a Estrasburg perquè resolguin abans no ens jutgin si hi ha un cas de vulneració de drets fonamentals i de l’autonomia del parlament i la lliure expressió dels diputats. Confio força en Estrasburg.”
Sabíem que aquesta querella arribaria. Per això el 10 de juliol ja vàrem presentar una demanda contra Espanya al Tribunal d'Estrasburg.
Per això avui els hem enviat còpia de la querella de Fiscalia.Perquè no van només contra mi: hi ha en joc la representació política de tothom. pic.twitter.com/Kwubwm69BV
— Josep Costa (@josepcosta) March 1, 2021
Costa ha afegit: “Aquesta querella ja anava amb el meu sou. És una acusació antidemocràtica que requereix una defensa decidida del parlamentarisme. El TSJC no és ningú per a jutjar què es fa en un parlament. Quins precedents hi ha que es jutgi per la via penal membres d’un parlament per les decisions que hi prenen? Només conec el cas Atutxa, en què la causa va acabar anul·lada per Estrasburg.”
