Els caps d’estat i de govern de la Unió Europea que conformen el Consell Europeu ja han proposat formalment Josep Borrell perquè sigui el nou Alt Representant de Política Exterior i de Seguretat Comuna de la Unió i substitueixi la italiana Federica Mogherini. Aquesta és una peça més d’un engranatge de repartiment de cromos en els principals càrrecs de les institucions europees. Però la decisió no és ferma, sinó que ha de superar una votació al Parlament Europeu a final d’octubre. Aquest procediment seria un pur tràmit en el cas que hi hagués una àmplia majoria parlamentària, però en l’ajustada elecció de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ja es va veure que res no és gratuït. Quatre candidats a comissaris han estat vetats pel Parlament Europeu, i Borrell provarà de no ser el cinquè.

Von der Leyen, d’acord amb un suport majoritari del Consell Europeu, ha de conformar un equip de vint-i-vuit comissaris que seran els encarregats de pilotar el poder executiu de la Unió Europea. El conjunt dels comissaris el componen la mateixa presidenta, sis vice-presidents, l’alt representant de la Unió per a Afers Exteriors, càrrec per al qual s’ha proposat Borrell, i vint-i-un comissaris amb les respectives carteres. Cada estat ha de tenir-hi un representant. Per exemple, fins ara, en representació d’Espanya hi havia Miguel Arias Cañete, que era comissari d’Acció pel Clima i l’Energia.

Per obtenir la designació, tots els vint-i-vuit candidats a comissaris han de rebre el suport de la majoria de diputats del Parlament Europeu. Per ser acceptats, han de superar audiències al Parlament en les quals els eurodiputats els poden interrogar sobre la seva idoneïtat. Aquestes audiències es faran des de final de setembre i durant l’octubre.

Fa uns dies, Borrell es va queixar que els independentistes intentarien torpedinar el seu nomenament. ‘Si poden, ho faran’, va dir, però la veritat és que el seu currículum desperta interès als mitjans estrangers. Especialment, perquè té un perfil amb experiència, va ser president del Parlament Europeu i recentment s’ha encarregat de la cartera d’Afers Exteriors del govern espanyol.

Però Borrell també genera notícies per les taques que té a l’expedient. Després de saber-se que seria un dels alts representants que els estats havien acordat de nomenar com a part del repartiment de càrrecs, un programa de la televisió alemanya Deutsche Welle va retreure a Andrea Schwab, coordinador del grup de la CDU dins el PP Europeu, el nomenament del ministre espanyol. Li va recordar la multa de 30.000 euros de la Comissió del Mercat de Valors espanyola per haver utilitzat informació privilegiada en el cas Abengoa. ‘Tan baixos són, els estàndards, que és el millor candidat per a ser cap de la diplomàcia?’, va etzibar el periodista.

En contra de Borrell, hi poden jugar el cas d’Abengoa, el presumpte espionatge a les delegacions i el simple fet que Espanya es mantingui com un dels únics cinc països que es nega a reconèixer la independència de Kossove, en un mandat en què es pot intentar de posar fil a l’agulla a la reconciliació amb Sèrbia, tal com ja han impulsat Merkel i Macron.

Després de les audiències, el ple del Parlament Europeu votarà els comissaris proposats per Leyen, però tots en conjunt, no pas un per un. Ara bé, si una majoria del ple vol apartar un comissari perquè no ha satisfet els diputats en les audiències, pot pressionar perquè sigui substituït, a canvi de no encallar la validació de la resta de comissaris.

Ingrida Udre, Alenka Bratusek, Rocco Buttiglione i Rumiana Jeleva.

Aquest procediment, el de les audiències, va començar el mandat del 2004, i en aquella comissió ja hi va haver el primer vet. José Manuel Durao Barroso havia adjudicat a Rocco Buttiglione la vice-presidència i la cartera de Justícia i Interior. Però en el seu examen davant els europarlamentaris, va deixar anar que l’homosexualitat era ‘un pecat’. L’esquerra va criticar el seu nomenament i uns dies més tard, Buttiglione, del partit de Silvio Berlusconi, es va retirar per tal de no perjudicar la resta de candidats a comissaris.

Aquella mateixa legislatura, també va caure la letona Ingrida Udre, que s’havia d’encarregar de Fiscalitat. Les acusacions de corrupció per part d’algunes ONG i el seu euroescepticisme declarat no van convèncer els europarlamentaris, que també van exigir un canvi. Barroso ho va acceptar.

La següent legislatura, el 2009, hi va haver una altra víctima durant les audiències. Va ser la candidata de Bulgària, Rumiana Jeleva. Havia d’ocupar la cartera d’Ajut Humanitari, però el desconeixement del seu patrimoni i la suposada relació del seu marit amb la màfia Rússia, com havien publicat alguns mitjans del seu país, van causar una forta oposició de socialistes, liberals i verds perquè hi renunciés. Tot i la defensa que en va fer Durao Barroso fins al darrer moment, Jeleva va dimitir i va abandonar la política.

L’últim comissari que va quedar-se a les portes de l’executiu va ser l’ex-primera ministra eslovena, Alenka Bratusek, la legislatura passada. Jean-Claude Juncker l’havia nomenada per ser vice-presidenta i responsable de la Unió de l’Energia, però l’urocambra no ho va permetre. Per diverses raons. Bratusek s’havia nomenat comissària eslovena quan era primera-ministra en funcions. A més, després de ser entrevistada en audiència, els parlamentaris van concloure que no tenia coneixements energètics.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb