Jordi Sànchez lliura les cartes de la presó a l’Arxiu Nacional de Catalunya

L’ex-president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Sànchez ha lliurat avui a l’Arxiu Nacional de Catalunya les cartes que va rebre a la presó durant els tres anys i vuit mesos que hi va passar empresonat pels fets del Primer d’Octubre. L’acte, que ha tingut lloc quan fa cinc anys de la seva entrada a presó, ha comptat amb la presència de la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, la directora general del Patrimoni Cultural, Sònia Hernández, i el director del centre, Francesc Balada. El de Sànchez és el sisè lliurament de documentació d’aquells fets a l’Arxiu Nacional, després dels dels consellers Carles Mundó, Joaquim Forn, Josep Rull i Jordi Turull, i del de la presidenta del parlament Carme Forcadell.

La primavera del 2015 Sànchez va substituir Forcadell al capdavant de l’ANC i va encapçalar l’entitat fins al referèndum d’autodeterminació del Primer d’Octubre. Arran de les mobilitzacions de protesta que van seguir als escorcolls ordenats per les autoritats judicials a diverses dependències de la Generalitat el 20 de setembre, en particular, a la seu del Departament d’Economia, Sànchez i l’aleshores president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, van ser citats a Madrid i enviats a presó sense fiança el 16 d’octubre del 2017.

Durant els tres anys i vuit mesos de reclusió va rebre, als centres penitenciaris del Soto del Real i dels Lledoners, milers de cartes que ha aplegat i conservat en una vintena de caixes. Totes han ingressat avui a l’Arxiu Nacional per afegir-se a les integrades fins ara a la ‘Col·lecció de cartes dels presos i exiliats per l’autodeterminació de Catalunya | ANC1-1306’. A l’espera de rebre un tractament arxivístic les cartes es conserven amb una certa ordenació per blocs cronològics.

La primavera del 2018 l’Arxiu Nacional va començar els contactes amb els familiars dels presos i exiliats en relació amb la gestió, per a l’ús i conservació futura, de les cartes que rebien a la presó. Els contactes inicials amb l’Associació Catalana pels Drets Civils, representant de les famílies dels presos i exiliats polítics, van permetre valorar de seguida la feina de catalogació feta fins aleshores.

Des de l’Arxiu Nacional es van facilitar criteris tècnics per continuar-la, així com eines informàtiques adaptades per permetre que la tasca feta per les famílies fos compatible amb la seva conservació posterior al centre. Cultura subratlla que els presos i les seves famílies han estat des de primera hora “molt conscients de la seva importància patrimonial” i han anat complint, en el moment que els ha estat possible, el desig de dipositar-les en un arxiu públic per a la seva conservació permanent, perquè les generacions futures disposin “d’un testimoni de primera mà”.

Amb posterioritat als ingressos, el centre anirà completant el tractament arxivístic. Cultura subratlla, però, que l’accés de tercers a les cartes serà molt restringit durant anys, atès que la legislació vigent, per a la documentació que conté dades personals sensibles (com són les de caràcter ideològic), estableix un període de reserva de vint-i-cinc anys d’ençà de la mort del productor del document o (si se’n desconeix la data i no és possible escatir-la) de cinquanta anys d’ençà del moment de la seva creació.