14.04.2016 - 09:03
|
Actualització: 14.04.2016 - 13:46
L’ex-president de la Generalitat Jordi Pujol ha trencat el temps de silenci amb un article que ha publicat avui a El Punt Avui. L’ha escrit en ocasió de la mort recent de mossèn Ballarín, de qui era amic, i hi parla d’ell però també de si mateix i del seu ‘problema’.
D’entrada, Pujol explica que Ballarín s’havia mostrat commogut i trist per la carta que va fer pública el dia 25 de juliol del 2014, en què confessava que havia tingut diners irregulars, i li agraeix l’actitud que va tenir amb ell. ‘Me’n va parlar amb llenguatge i actitud d’home just. D’home capaç de comprendre i estimar, però també exigent i just. I va fer una altra cosa: sense deixar de ser just i exigent va parlar afectuosament de mi. Sense condescendència’, escriu.
Més avall, Pujol continua parlant de mossèn Ballarín i de la influència social que va exercir i torna a fer una referència implícita a la seva situació: ‘En un país i en una societat de vegades passen fets negatius. De vegades hi ha persones que fallen. I això fereix molt la sensibilitat de la gent. I s’entén. A aquests, mossèn Ballarín els hauria dit allò que deia al seu admirat Charles Péguy, que va ser mestre seu i d’algú més a casa nostra. Els diria, pensant en el país en general, i amb la capacitat que tenia de tenir una visió ampla i generosa, que “finalment els plens pesen els buits”’.
Finalment, diu que no es poden defugir l’expiació i la reparació necessàries de les errades i les falles i que cal mantenir viva l’esperança.
