Jordi Fosas: ‘La Fira Mediterrània és el motor de l’arrel’

La Fira Mediterrània de Manresa és el mercat de cultura popular, música i dansa d’arrel més important del país: aplega programadors i artistes d’arreu amb propostes que pouen en la tradició per innovar. Però la fira d’enguany és marcada per la pandèmia del coronavirus, amb mesures de seguretat i amb una programació escurçada, virtual i presencial. Per parlar-ne, VilaWeb n’ha entrevistat el director artístic, Jordi Fosas, olotí avesat a la gestió cultural. De fet, la seua relació amb la cultura popular ve de lluny: Fosas ha estat al capdavant del Cercle de Cultura Tradicional i Popular Marboleny durant vint-i-quatre anys, va ser secretari de l’Agrupació d’Esbarts de les Comarques Gironines i ha dirigit una empresa de producció i serveis per a esdeveniments culturals. A més, ha estat vice-president de la xarxa de festivals de danses populars del sud d’Europa i director del Festival Ésdansa, una altra cita clau del país.

—La Fira Mediterrània tira endavant malgrat el coronavirus. Com vau prendre la decisió?
—La primera cosa que vam veure fou que la situació demanava flexibilitat, era una premissa molt clara que havíem de tenir des del minut zero. I, sobretot, com a fundació, havíem de tenir compromís i responsabilitat per a tots els sectors que conflueixen a la fira, el de les arts en viu, el de la música, el de les arts escèniques, el de la cultura popular i també tots els sectors de serveis de Manresa que hi treballen. Per tant, tenir flexibilitat volia dir allargar la fira de quatre dies a sis i dotar-nos d’eines tecnològiques per si havíem d’optar per un format digital o per un de presencial. I donar-nos temps per a veure com evolucionava la pandèmia.

—Vau pensar en l’opció de cancel·lar-la?
—Sempre hem tingut el botó vermell damunt la taula, evidentment. Però era una opció que no volíem, era l’última opció i sempre ens hem plantejat de fer un format que seria digital o presencial depenent de l’evolució de la pandèmia. Per tant, sempre hem tingut aquesta opció híbrida amb la voluntat de fer tanta presència com poguéssim.

—Serà més llarga que mai i heu reduït espais. L’any passat n’hi havia vint-i-dos i enguany, tretze.
—Passar-la de quatre dies a sis, per exemple, va ser per a dedicar els tres primers a fer tantes connexions com poguéssim entre programadors i artistes, entre tot el sector professional. Per tant, tota l’activitat professional serà aquests primers dies, de tal manera que, a partir de dijous, l’activitat serà presencial a Manresa, tant per als professionals com per a concerts i espectacles.

—Una de les coses més boniques de la fira és el caliu que hi ha al carrer, sobretot, al passeig de Pere III. Com l’evitareu?
— Tot aquest caliu de carrer, que és l’ADN de la fira, esperem tornar-lo a veure l’any 2021. Aquest any és una fira absolutament excepcional en què hem volgut tenir compromís i responsabilitat cap al sector. Hem intentat que el mercat estratègic continuï essent-hi però, evidentment, perd aquesta espontaneïtat i aquest caliu que dieu.

—Fins ara, heu tingut baixes de músics per confinament?
—Doncs sí, tenim una baixa, Simon Mayer. Perquè Àustria ha posat l’alerta vermella sobre Espanya amb obligació de confinament, de proves PCR i més a tothom que s’hi desplaci. Hem hagut de cancel·lar aquesta actuació i traslladar-la al 2021. I si abans us deia la paraula ‘flexibilitat’ és per això. Tots aquests mesos hem mantingut molt el contacte amb els artistes, per veure com evolucionaven els seus treballs, perquè molts estrenen i presenten a la fira. Però també, precisament, perquè ens podem trobar amb artistes que s’hagin de confinar i que no puguin venir. Per tant, la paraula ‘flexibilitat’ és com una cantarella que ens repetim molt. Tenim la covid-19 damunt la taula, de la mateixa manera que ens podíem trobar que un cantant tingués problemes d’afonia o que un ballarí es torcés el peu. Toquem ferro perquè no passi.

—A la conferència de premsa vau dir que volíeu ser exemple de cultura segura. Com la garantiu, la seguretat de treballadors i públic?
—Hem fet un pla de contingència de tota la fira, espai per espai, on es desenvolupa l’activitat. Durant tots aquests dies fem formació als equips, treballadors, artistes i a totes les empreses que seran vinculades a la fira. I traslladem a tothom aquestes normes bàsiques que coneixem molt bé: màscara, distància i mans.

—Una altra manera ha estat reduir espectacles i garantir espai entre la gent. S’ha notat un descens d’activitats: l’any passat n’hi havia 309 i 69 espectacles oficials. Ara hi ha 46 espectacles presencials i tres dies d’activitats virtuals.
—Correcte. A la programació oficial hi ha un descens d’una vintena de propostes. Els dies seran els mateixos, de dijous a diumenge, però hem reduït una mica la graella per no tenir tota aquella pressió de propostes i de moviment a la ciutat durant aquests quatre dies.

—Una clau de la programació són els espectacles i activitats per a reflexionar sobre la sostenibilitat social, ambiental, econòmica i també cultural. Per què ho heu decidit així?
—Una de les tres claus de programació artística sempre és el present. A mi m’agrada explicar aquesta arrel que ens parla en present, que vol dir que els nostres artistes, a partir de la cultura popular, a partir de la tradició, a partir de l’arrel, ens interpel·len amb qüestions que ens passen avui com a societat. I, si l’any passat ho fèiem amb el gènere, aquest any un tema que tenim damunt la taula i en què treballem és la sostenibilitat. I, fruit del coronavirus, hi hem volgut posar aquest accent de SOS, d’emergència, també de sostenibilitat cultural. És a dir, més enllà de parlar només del vector del medi, fer referència, també, al vector social i econòmic de la cultura, reivindicar tots aquests equipaments i festivals, molts dels quals de cultura popular i d’arrel, que tenim escampats per tot el país i que treballen fent possible aquesta sostenibilitat cultural.

—La fira pren opció pels joves i acosta creadors diversos a l’arrel. I, cada volta hi ha més espectacles d’artistes que miren cap a l’arrel i que abans no ho feien. Això és significatiu. Quin paper creieu que hi té i hi ha tingut la fira?
—La fira ha estat clau en això i ho demostra amb aquests vint-i-tres anys de trajectòria. Crec que ha originat aquests dos camins: artistes que ja de joves treballen sense complexos amb aquest material d’arrel, de cultura popular i tradició, i també que hi fessin aquesta mirada uns altres artistes, per a qui l’arrel no forma part del seu ADN o del seu material creatiu habitual. En aquests moments, podríem dir que hi ha una normalització o que és normal treballar a partir de l’arrel i la cultura popular i tradicional. I aquest és un dels objectius que també ens hem fixat, per això tenim tot aquest conjunt de coproduccions i col·laboracions, perquè tots aquests projectes que pouen en l’arrel no es trobin només en festivals especialitzats d’arrel, que està molt bé que hi siguin i que existeixin, sinó que també els puguem trobar en més festivals, fires i equipaments escènics del país.

—Una de les vostres preocupacions ha estat que cada artista explicàs la seua mirada cap a l’arrel, és el leitmotiv de la fira.
—Aquí es veu molt clar cap on adrecem la fira, aquesta mirada a l’arrel, i és una de les tres claus de la programació artística. Em sembla molt interessant que els artistes puguin explicar com treballen, com miren, com han elaborat el seu projecte a partir d’aquests materials d’arrel. I per a això hem enregistrat tot de càpsules entre un periodista i un artista que mantenen una conversa sobre el projecte artístic. És una manera molt interessant de valorar com treballa l’artista amb aquest material d’arrel. I, per tant, de situar molt clarament la Fira Mediterrània dins el mapa de les fires estratègiques que tenim al país, com a fira que no és d’una disciplina concreta i que el seu àmbit de treball és aquesta mirada cap a la cultura popular, cap a aquesta arrel que ens parla en present.

—Respecte d’això, enguany hi ha dotze coproduccions: continueu aliant-vos amb diverses fires estratègiques del país que ja miren cap a l’arrel. Això és positiu per a la fira o podria desdibuixar-ne el caràcter?
—Al contrari, crec que és extremadament positiu i, a més, molt necessari. Perquè la fira fa una feina d’empènyer, de provocar i d’ajudar projectes que treballen amb l’arrel i la cultura popular. I que més festivals o fires també hi facin aquesta mirada és molt bo per als artistes, també, perquè és senyal que hi ha moltes més portes i finestres obertes. Crec que la unió d’aquestes dues coses és molt positiva i important, ens aclareix molt més, encara, quin és el paper que té la fira.

—Vau entrar-hi de director l’any 2019 amb un projecte de tres anys. El coronavirus l’ha trastocat?
—Sí, totalment. No hem hagut de parar-lo, perquè un projecte no el pots aparcar mai, però d’anar a l’essència. Ha estat un any, evidentment, en què hem prioritzat els artistes i la fira més que no pas el discurs artístic, tot i que hi és molt present. Però moltes de les coses que ja havíem engegat, que al març ja eren moltes, les hem hagudes de deixar una mica de banda i esperem poder-les desplegar el 2021.

—Heu de dirigir l’edició més complicada de la Fira Mediterrània de Manresa. Com us sentiu?
—Per una part, sento com una frustració d’aquest projecte artístic que vaig presentar l’any passat, de veure que no es pot desenvolupar com havia previst i amb el calendari que havia previst. Per tant, em causa una mica de frustració personal. Però, per contra, m’ha aportat moltes coses positives el fet de veure un equip que ha anat a totes per poder fer la fira d’enguany. Allò que us deia al principi, no? Que aquesta flexibilitat no és d’una persona i prou, sinó que ha de ser de tot un equip i d’unes institucions que hi donen suport. I, per contra, si abans parlava de frustració, ara parlo de molta energia positiva en veure que tant l’equip com les institucions hi són i s’hi impliquen. I això també és un dels aspectes positius d’aquest any, en l’àmbit personal.

—Teniu una trajectòria llarga en gestió cultural. Heu estat molts anys al capdavant d’entitats culturals i dirigint l’Ésdansa, per exemple. I, doncs, què és la fira per a vós?
—Per a mi la Fira Mediterrània és el motor de l’arrel, aquell espai que ha de treballar tot l’any per fer que tots els projectes artístics d’arrel circulin i que se’n facin. És a dir, sempre penso en la fira amb un doble objectiu: ser un mercat dels projectes d’arrel, però també un motor per a provocar projectes i moltes complicitats. Per tant, per a mi la fira ha de ser una gran còmplice del sector cultural per a crear projectes d’arrel. I crec que és la feina que ja ha fet durant molts anys. Espero que la meva direcció artística reculli fruits d’això, del fet de ser una gran còmplice generadora de projectes d’arrel.

—Esteu content de com ha quedat la programació?
—Sí, molt. Estic molt content de tot el procés perquè hem parlat molt amb els artistes, amb les companyies, i estic molt content de veure especialment que totes han treballat en moments molt difícils per dur endavant els seus projectes artístics i presentar-los a la fira. Per tant, tinc com una doble felicitat, per la fira però especialment pels artistes.

—Ja per a acabar: David Ibáñez va ser-ne director durant set anys. No sabrem quants anys ho sereu vós, però en porteu un de desavantatge. Quins objectius teniu a llarg termini?
—Tinc moltes ganes de fira, crec molt en el projecte. El meu contracte té una durada de tres anys ampliable a dos i, evidentment, allò que volia desplegar en aquests cinc anys ha tingut un bon entrebanc, com l’ha tingut absolutament tothom. Però tinc moltes ganes de fira; per tant, el temps ho dirà.