Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Aquest dimecres 30 de setembre fa cinc anys que va morir l’escriptor Joan Triadú. Núvol commemora aquest aniversari amb la publicació d’unes cartes i postals inèdites que Triadú va escriure a la seva amiga Carme Porta. Les podeu llegir descarregant-vos l’ebook aquí. Aquest recull de cartes és el testimoni d’una amistat i d’un temps. L’edició ha anat a càrrec de Susanna Àlvarez i Montserrat Bacardí, que ens expliquen aquí els lligams que unien aquests dos personatges.

Carme Porta i Escayola (Barcelona, 1916 – 2013) i Joan Triadú i Font (Ribes de Freser, 1921 – Barcelona, 2010) es van conèixer a l’Escola Infant Jesús de Barcelona, anomenada popularment de les Dames Negres, on ell va entrar a treballar el 1945. Tot just acabava de superar la tuberculosi, s’havia llicenciat en llengües clàssiques i havia emprès una festa literària a Cantonigròs. Per guanyar-se la vida feia classes en dos centres més: a l’escola Betània i al Virtèlia. Bàsicament impartia grec i llatí, per bé que mirava d’introduir, amb discreció, alguns apunts de llengua i literatura catalanes. El 1948 li va sortir l’ocasió d’ocupar un lectorat a la universitat de Liverpool, per dos cursos. En tornar, amb algun llibre ja publicat i algun altre d’embastat, va reprendre la docència a les tres escoles, docència per hores, que acumulava als matins i que li deixava les tardes lliures per a la militància cultural. El 1951 ja va entrar en contacte amb el Centre d’Influència Catòlica Femenina (CICF), del qual el 1964 va esdevenir director i al qual va estar vinculat tota la vida.

Carme Porta havia nascut al carrer de Mir de Sant Andreu del Palomar. El pare, un cabaler que provenia de la Cerdanya, tenia la dèria que els fills estudiessin, i així ho van fer tots tres: la Montserrat, infermeria; l’Antoni, medecina, i la Carme, física. El germà va morir jove, d’accident, amb dos fills petits, que les dues germanes van acomboiar sempre. Van viure juntes tota la vida, dedicades a la família i a les amistats, a la feina i als lleures. A les Dames Negres, on Carme Portava va treballar del 1946 al 1981, ensenyava matemàtiques i física, en castellà i francès, les dues llengües de l’escola durant el franquisme. La superiora i directora en la darrera etapa, Núria Gelpí i Vintró, sintetitzava la feina de Porta, a El imprevisible soplo del espíritu. Historia de las religiosas del Niño Jesús. Nicolás Barré en España [1997], en aquests termes: “Carme Porta, con 35 años de servicio incondicional a la escuela demostrando una profesionalidad constantemente renovada y un envidiable rigor científico; profesora de matemáticas, preocupada siempre por la formación del alumnado, dando ejemplo de profunda fe y de vivencia cristiana”.

Llegiu l’article sencer a Núvol.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.