La reacció de Joan Coscubiela (CCOO) a la vaga convocada per la Intersindical de dijous ha estat aquesta:

Amics, quan Coscubiela acusa algú de treballar per la patronal sap perfectament de què parla. I no em refereixo pas a Endesa. Em refereixo a SEAT, CC OO i UGT. Una aliança pornogràfica que marca un abans i un després en la cruel història sindical d’aquest país, que Coscubiela coneix de primera mà. Perquè ara dóna lliçons, però, quan era secretari general de CCOO, el seu sindicat i UGT van col·laborar amb els amos de SEAT a l’hora de decidir quins treballadors farien fora i quins no. Per primera vegada en la història col·laboraven en la llista d’acomiadats per la patronal. Gràcies, per tant.

Escriu Carles Vallejo, membre de CCOO, que ho va viure de dins estant: ‘Com a treballador de SEAT, actualment de base, sense cap més càrrec sindical que el d’ésser membre del consell de SEAT de CCOO, que viu i conviu les vuit hores laborables amb els companys i companyes de fàbrica, em fa tanta vergonya això que ha passat. Mai a SEAT no s’havia travessat la frontera dels acomiadaments forçosos, però la cosa greu és que els acomiadaments es podien haver evitat si s’haguessin abordat èticament i solidària a l’hora de negociar-los. Ara, el fet més greu és el de les complicitats sindicals a l’hora de fer les llistes, perquè s’ha passat de les llistes positives (ingrés dels fills o promocions de categoria) a les llistes negatives (incloure gent dins els acomiadats o treure’n). Ha estat el meu pitjor Nadal des que el 1971 vaig passar-lo detingut i torturat als calabossos de la Via Laietana de Barcelona, acusat d’haver organitzat les Comissions Obreres a SEAT. Mai no m’hauria imaginat que trenta-cinc anys després passés això a SEAT. Han acomiadat matrimonis, mare, pare i fills, persones de més de cinquanta-cinc anys i companys com Diosdado Toledano, de cinquanta-sis, militant de la lluita antifranquista i un dels fundadors de CCOO a SEAT. S’han salvat els submisos?… A SEAT es va forjant el sindicalisme del silenci, de la ‘Llei del Silenci’, el film d’Elia Kazan.’ (Font: “Lucha Internacionalista”, núm. 67, p. 13, pdf).

L’home que heu llegit, Carles Vallejo, durant sis anys es trobava a cavall entre Cornellà i Brussel·les, on va muntar el Comitè Econòmic i Social Europeu. Era l’elit de Comissions i després va tornar a treballar a la SEAT. Obrer de base. No pas com alguns altres.

Entrevista amb Diosdado Toledano, un dels acomiadats, i militant de CCOO, i ara portaveu de la Renda Garantida de Ciutadania. El primer dia que vaig llegir això que explica Toledano unes llàgrimes em van caure galta avall: ‘Els sindicats van entrar en la negociació de les llistes amb l’excusa d’evitar que l’empresa inclogués en la llista gent crítica, gent combativa, gent sindicalista. En el meu cas, vaig advertir-los públicament que, si pretenien salvar uns treballadors acordant l’acomiadament d’uns altres, que a mi no em salvessin pas, que em posessin el primer de la llista, perquè acordar la selecció dels acomiadaments, entrar-hi, significa destruir l’esperit del sindicalisme de classe (…) Però, finalment, la llista va ser pactada. És clar que si tu salves els teus amics, els teus pròxims, els teus clients o companys de partit… algú altre anirà a parar al lloc dels qui tu salves. I així dictes la sort d’uns altres companys i companyes. Això ha tingut per resultat una completa barbaritat, com ara que a la llista hi hagi una discriminació clara de les dones. Si a la plantilla les dones són el 14%, a la llista són el 20-21%. Quant a la component sindical, si la CGT té el 7% d’afiliació, a la llista té el 23%: és una desproporció tan evident que demostra una clara discriminació sindical, una repressió contra la CGT. Hi han inclòs dones embarassades, companyes de baixa per maternitat, disminuïts físics i companys amb greus malalties, matrimonis complets, treballadors de més de cinquanta anys de molt difícil recol·locació.’

Disminuïts físics i embarassades. Gràcies, per tant. En fi, quan Coscubiela denuncia col·laboracions entre sindicats i patronal, deu parlar d’això. Perquè, quan ell era secretari general, el seu sindicat va posar-ho en pràctica a la SEAT d’una manera cruel. I va haver de ser la justícia que, amb els anys, acabés declarant injustificats alguns dels acomiadaments.

Dir que Coscubiela va confeccionar personalment les llistes amb SEAT seria mentir. No va pas ser directament ell. Els qui van fer les negociacions van ser Matias Carnero (UGT), que amb els anys ha arribat a ser president del sindicat. Gràcies, per tant. Aquí elogia el pornogràfic acord del 2005 i aquí participa en uns actes de Societat Civil Catalana, el 2019, fet que demostra que drets socials i nacionals van de bracet. Si et pixes en els uns, et pixes en els altres. Per CCOO, l’home a la SEAT era Manolo Gálvez.

Joan Coscubiela (CCOO) i Josep Maria Álvarez (UGT) eren els secretaris generals quan tot això passava. I va durar anys, el conflicte, i la negociació. Els anys del tripartit. Quan les esquerres manaven. Quins records! I a diferència de Vallejo i Toledano, els senyors Coscubiela i Àlvarez van justificar aquesta pornografia Per exemple, en aquesta entrevista amb Mònica Terribas a TV3, que la CGT, indignada, va carregar a la xarxa entre insults:

Avui, després de passar per la política i Endesa, el senyor Coscubiela ha tornat a CCOO. Concretament té el càrrec de formar els dirigents del sindicat. Molta sort a tots ells. Que n’aprenguin tant com puguin. De veritat que sí.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb