Joan Baldoví: “Un repte del nou Botànic serà que el sud se senta part del projecte de tots els valencians”

Joan Baldoví (Sueca, Ribera Baixa, 1958) és el candidat de Compromís a les eleccions a la presidència de la Generalitat. Fins fa quatre dies encara era diputat al congrés espanyol. La notorietat que ha tingut com a diputat fa que siga, segons els sondatges, un dels candidats més coneguts i reconeguts per la població. Baldoví substitueix Mónica Oltra, que les dues legislatures precedents era la cap de llista indiscutida de la coalició.

Ara Baldoví té la missió no tan sols de revalidar els vots i la representació obtinguda l’any 2019, sinó de mirar d’augmentar-la per tenir més força a l’hora de constituir un tercer govern del Botànic.

—Per què voleu ser president de la Generalitat?
—Per moltes raons. Primer perquè represente una opció que vol esdevenir majoritària del poble valencià. Jo sóc un valencianista convençut i no m’imagine cap honor més gran que ser el president de les valencianes i els valencians. Som nosaltres qui hem cregut des de sempre en les nostres institucions, en la importància de recuperar-les. I, a més, vull ser president perquè crec que Compromís aporta eixe grau de valentia, de voler anar una miqueta més enllà que altres que no tenen.

—Diferentment de com passava a les eleccions del 2015 o 2019, els sondatges no asseguren que pugueu arribar a fer un Botànic 3. Us fa patir?
—I tant que patisc. Si això passara, podria representar un retrocés en tantes i tantes coses. He viscut en 2011, amb la majoria absoluta del PP a Espanya, i amb totes les llibertats i tots els drets que es van perdre en aquella legislatura de majoria absoluta. Ahir ho recordava. Una cosa com l’impost al sol, que era una llei que segur que es va fer en algun despatx de les grans empreses elèctriques, i que va representar una aturada en la implantació de renovables, o la llei mordassa, o la reforma laboral. Jo patisc perquè podria implicar un retrocés en tantes coses que s’han guanyat en aquests vuit anys de govern progressista. És clar que patisc, però sóc molt optimista i crec que finalment hi haurà Botànic.

—Si es repeteix l’esquema del Botànic, què voldreu que conste per escrit en un nou pacte que ara no hi era i que hauria ajudat a la governabilitat?
—Tres coses. El compromís d’una reivindicació molt més dura del finançament, fins i tot si cal anar als tribunals per reclamar-lo; el blindatge de la sanitat pública en l’estatut; i un pla de construcció d’habitatge públic. Crec que són eixos fonamentals per al benestar dels valencians.

—Quant al funcionament intern del govern, representativitat… hi ha coses que s’han d’afinar?
—Hi ha coses de què s’ha de parlar. A mi m’agrada que quan un fa un pacte, hi haja confiança i lleialtat. No m’agrada que de manera absolutament deliberada es facen anuncis de coses que no s’han acordat amb els altres. És una mala pràctica, perquè si ho fem tots al final es pot acabar convertint en una gàbia de grills. M’agraden els pactes en què tot, fins i tot els desacords, es pacten. I m’agrada la lleialtat en els pactes.

—Què vol dir que blindareu la sanitat pública a l’estatut d’autonomia?
—El nostre estatut diu que la sanitat pública valenciana serà sanitat pública i que no se’n podran privatitzar elements donant-los al negoci. És a dir, que no podrà haver-hi més models Alzira. La sanitat pública valenciana és pública i allà on no arribe podem parlar de tot, però privatitzar i donar la gestió dels nostres hospitals a empreses privades, per a nosaltres, és una línia vermella.

—Per aconseguir un finançament just què s’hauria de fer?
—No s’ha obtingut perquè els altres trenta-un diputats valencians no han fet el que haurien d’haver fet. Em retrauen a mi que no ho he aconseguit. No, no. No ho hem assolit els trenta-dos diputats valencians. Perquè si jo haguera tingut aliats a Madrid, probablement hauríem arribat més lluny. I te’n pose un exemple. Compromís és l’únic partit que ha presentat una proposta de llei perquè començara a discutir-se, i ha sigut el govern del Partit Socialista i de Podem que ha vetat la discussió d’eixa llei. És a dir, jo faig tant com puc perquè això arribe a discutir-se i els altres s’estimen més que no es discutesca. I faig el mateix retret al PP. Jo ja plantegí el sistema de finançament i va ser el PP qui ho va impedir quan tenia majoria absoluta en pràcticament totes les institucions.

—Del Consell estant, com impulsareu aquesta reforma?
—Primer, intentarem la via del diàleg. Nosaltres hem aportat solucions alternatives. Entenem que un nou sistema de finançament és una cosa complicada perquè hi ha moltes peces al tauler, però hem fet propostes. Primera, un fons transitori d’anivellament. És a dir, que les cinc comunitats autònomes que estem per davall de la mitjana tinguem uns recursos addicionals per a anivellar-nos fins que hi haja un nou sistema. I en el nou sistema, nosaltres també hem proposat alguna solució. Entenem que amb els mateixos diners l’acord serà molt difícil, però nosaltres entenem que s’han de posar més diners en la cistella del finançament autonòmic i si ningú no hi perd serà més fàcil d’arribar a un acord. Segons els nostres estudis, si es posaren 16.000 milions d’euros més a la cistella de repartiment, hi hauria un acord raonablement fàcil. Aportem solucions. I en cas que no s’arribe a res per aquesta via del diàleg, nosaltres intentem la via dels tribunals. No podem quedar-nos de braços plegats. Si ens encomanen que presentem uns serveis ens han de donar raonablement els diners per a tenir-los.

—Què fareu per avançar en l’aplicació del requisit lingüístic en el nou Botànic?
—Ser més exigents. Haurà de ser una de les banderes que també s’hauran de tractar. Si en aquest país hi ha dues llengües cooficials, haurem de ser exigents perquè s’aplique eixa cooficialitat, i per tant haurem de ser més exigents amb els nostres socis i esperem trobar la comprensió d’alguns i el suport dels altres.

—A la legislatura vinent, al personal de la sanitat ja li serà exigida una competència lingüística?
—Eixa és una de les banderes. És a dir, una persona té tot el dret del món a anar a un centre públic valencià i que l’atenguen en la seua llengua, que no haja de canviar i que no haja de suportar, a vegades, menyspreus i vexacions per part de persones. Totes les llengües mereixen el mateix dret i els valencianoparlants mereixem ser atesos en la nostra llengua. Crec que és un dels drets absolutament fonamentals de les persones.

—Us ho demanava perquè la conselleria responsable de política lingüística era a les mans de Compromís. Hi ha hagut un xoc gran entre els dos socis de govern?
—He vist poc d’interès del Partit Socialista. Encara més, si Compromís no hi haguera estat, no s’hauria signat ni tan sols el que hem firmat ara. Per tant, jo demanaria al PSOE més valentia a l’hora de respectar els drets d’una part importantíssima del nostre país, és a dir, de la gent que tenim el regal de poder disposar de dues llengües, una de les quals és especialment minoritzada.

—En relació amb això, enteneu les crítiques que fan alguns votants i militants de Compromís, que us atribueixen falta de valentia?
—A aquesta gent els diria que trencar palletes, es pot fer una sola vegada. A vegades, un ha de ser conscient que governa en coalició i té el que té. I es pot arribar, a vegades, fins on es pot arribar, perquè una vegada has trencat, s’ha acabat. Per tant, m’estime més fer dues passes endavant que pensar que n’havia d’haver fet deu, però no les he fetes. En conseqüència, jo sóc una persona molt pragmàtica i aspire a ser l’opció amb més força, hegemònica, per a poder aplicar el meu programa amb plenitud, però sóc conscient de quines són les limitacions de governar en minoria. Probablement, al Partit Socialista tampoc no li hauria agradat que féssem cap passa endavant en aquest tema.

—Per què no es recupera el dret civil valencià?
—Perquè no hi ha voluntat política del Partit Socialista ni del Partit Popular, i perquè les direccions valencianes d’aquests dos partits no fan la pressió que haurien de fer perquè una cosa tan senzilla, que no fa mal a ningú, siga possible. Si hi ha vuit comunitats autònomes que poden legislar en dret civil, no entenem per què nosaltres no ho podem fer. I això és només imputable al PP i al Partit Socialista i a la debilitat i a la covardia de les direccions valencianes de Partit Popular i el Partit Socialista.

—Quina és la vostra recepta per a resoldre el problema de l’habitatge?
—Arribar amb la llei fins al màxim que permeta. És a dir, declarar per exemple una ciutat com València zona en tensió per a aturar la pujada dels lloguers. Reclamar a l’estat eixos habitatges de la Sareb que tenim repartits en tots els pobles. Són habitatges que ja hem pagat. Ací, durant molts i molts anys no s’ha fet com a Europa quant a construcció d’habitatge públic. Ací, la recepta era habitatge lliure i campe qui puga. Hem de fer com hem fet amb l’educació, que ha funcionat, i que és donar recursos als ajuntaments perquè puguen construir habitatge públic per al lloguer. Han de ser els ajuntaments que decidesquen on es fan perquè tenen tot el coneixement de les necessitats i els problemes de la gent. Els nostres joves són els últims d’Europa a anar-se’n de casa.

—S’ha d’ampliar el port de València?
—A mi no m’ha demostrat ningú fins ara que per al teixit productiu valencià, per a la ciutat de València, això siga una cosa beneficiosa. Alguns poden creure que és beneficiós, ampliar el port, però han de demostrar on és el benefici per a la nostra ciutat. Fins ara només s’ha demostrat que interessa una empresa determinada, una multinacional que només transporta contenidors. Abans de gastar moltíssims diners públics s’ha de demostrar que això fa falta i, en tot cas, s’ha de fer una nova declaració d’impacte ambiental. La declaració està caducada, és un projecte diferent del que preveia eixa declaració. Per tant, amb eixa declaració no es pot fer. Amb aquestes premisses, crec que no s’ha d’ampliar el port de València.

—La gestió de les renovables va originar una crisi important en una de les conselleries que gestionàveu. El País Valencià va amb retard a l’hora d’implantar-les?
—Anem amb retard a l’hora de fer un mapa, d’ordenar el territori. El que no pot ser és que Iberdrola ordene el territori. Siga Endesa o siguen els grans fons d’inversió. Els valencians hem d’ordenar el nostre territori. I ho hem de fer d’acord amb la gent que viu en eixe territori. Pose l’exemple de la Font de la Figuera. No poden venir fons d’inversió o grans empreses elèctriques a dir que destrossen completament el territori a canvi de res. Jo crec que s’ha deixat que les grans empreses digueren on els interessa col·locar les grans centrals fotovoltaiques sense tenir en compte els interessos del territori. A més, Compromís sempre ha dit que hem de començar pels terrats i hem de prioritzar generar l’electricitat a prop d’allí on s’utilitze. Hi ha marge per a generar eixa energia que haurem de fer per a substituir la que genera la nuclear de Cofrents, però amb trellat, pensant què ens interessa a nosaltres.

—El Botànic ha tractat bé el sud del País Valencià?
—L’ha tractat millor que els altres governs, malgrat tot allò que diuen. Sí que crec que un dels reptes del nou Botànic serà vertebrar també el sud i que el sud se senta part d’un projecte comú que ha de ser de tots els valencians. I crec que el nou govern té una assignatura pendent. El sud s’ha de sentir també valencià, part d’un projecte comú de cinc milions de valencians. Per exemple, hi ha una cosa tan senzilla com dir que entre els càrrecs públics del nostre govern ha d’haver-hi un percentatge més gran de gent del sud.

—L’aplicació de la llei del plurilingüisme ha tingut com a efecte no desitjat el fet que en les comarques centrals s’impartesquen menys hores en català que abans. Hi ha un col·lectiu de professors molt preocupats per aquest fet. S’ha de revisar i reformar la llei per a corregir-ho?
—Jo crec que un partit com el nostre ha de ser molt permeable i ha d’escoltar les crítiques de la gent que més ha treballat per dignificar la nostra llengua. La llei de plurilingüisme ha fet que en algunes zones haja disminuït, però en altres hi ha hagut un augment. Jo puc entendre algunes crítiques, però la llei es va fer amb la millor intenció d’augmentar les hores de valencià en altres zones. Després d’uns anys d’aplicació d’aquesta llei, haurem de fer una avaluació i veurem quines coses es poden millorar, modular i entendre. Hem d’escoltar amb molta atenció la gent que ens diu que probablement s’hauria pogut fer d’una altra manera.

—La promoció turística que es fa de certes zones del país, és l’adequada?
—Escoltant la gent de l’interior, probablement no és la més adequada. Crec que es fa amb la millor intenció, però quan escolte la gent de l’interior, dels pobles més menuts, probablement hi ha marge de millora. En tot cas, el turisme és una part fonamental del nostre PIB, però haurem de reconsiderar el turisme que volem. Ens haurem de plantejar quin nou model de turisme volem si realment volem aplicar eixa taxa turística que és municipal i voluntària Això permetrà avaluar si té un impacte directe sobre les pernoctacions o sobre la viabilitat de les nostres empreses turístiques o és un instrument que ens permet treballar. Hem de començar a pensar que el model turístic antic probablement és un model que ja ha arribat al seu cim i hi ha altres maneres d’explotar el turisme.

—Fa l’efecte que aquesta legislatura ha deixat ferides profundes a Compromís. Vicent Marzà, Fran Ferri, Mireia Mollà, Mónica Oltra…
—Vicent Marzà és el cap de llista per Castelló; Fran Ferri s’ha apartat per assumptes professionals, purament; i en el cas de Mónica Oltra les circumstàncies són les que són, però el mateix que ha passat a Compromís ha passat en altres partits. Mirem el Partit Socialista, el PP, Ciutadans, o mirem Podem, on ha passat el mateix, tot un trasbals. Són moviments naturals, però jo insistesc que Vicent Marzà no és fora i Mónica Oltra sempre té la porta oberta en aquesta casa per a fer el que crega que ha de fer.

—La trobeu a faltar en aquesta campanya?
—Evidentment! És una figura sense la qual no s’entendria Compromís. Però crec que Mónica Oltra serà present en la campanya perquè els votants entendran que la millor manera que Mónica hi siga serà votant Compromís. Eixa és la millor manera. Crec que la gent que l’estima farà present Mónica Oltra en aquesta campanya.

—Teniu por que una part de la militància o dels votants fidels es troben decebuts per la gestió d’algunes àrees i deixen de votar-vos?
—També li passa a Esquerra a Catalunya. És normal que quan un partit està en el govern hi haja gent que legítimament pense que no ho ha fet bé. Jo no crec que això siga una cosa majoritària, sinó testimonial. La gent entén que si volem continuar avançant en un projecte com Compromís, ha de tenir la major força possible. Si Compromís no té força, evidentment, no podrem fer avançar en les coses en què creu la gent de Compromís. Com més força tindrem, més avançarem en l’agenda valenciana.

—Què diuen les vostres enquestes?
—Hi ha Compromís. La valoració i el coneixement del candidat –i ho dic amb tota la humilitat– són bons. En valoracions d’estudis nostres i d’altra gent, ens diuen que en alguns Ximo Puig va davant, i en altres jo. En coneixement, sóc el segon candidat més conegut, molt per damunt de Mazón. I això pot permetre que tinguem un bon resultat, perquè també les valoracions amb electorats fronterers són bones.

—A la darrera legislatura, Vox tenia deu diputats. Ara sembla que en tindrà més per l’efecte de la desaparició de Ciutadans. Com us imagineu aquest hemicicle amb més extrema dreta.
—Ho he vist a Madrid. La tossuderia de Pedro Sánchez d’intentar pactar amb Albert Rivera abans que construir una majoria de progrés com la que hi ha ara a Madrid va permetre la irrupció de 54 diputats de Vox. Per tant, ja ho he vist. En tot cas, la desfeta de Ciutadans i la desaparició d’un personatge tan tòxic com Toni Cantó és el que permet que eixos vots alimenten el PP i Vox. Els trackings ens diuen que no hi ha un transvasament de vots del bloc progressista a la dreta; per tant, recullen la desfeta de Ciutadans, però el bloc de dreta no augmenta la capacitat de vot.

Qüestionari Proust

—Darrera vola que heu fumat marihuana.
—Uf! Pot fer trenta anys, i va ser una pipada i prou, això que un amic se l’encén i vaig fer una pipada.

—Quants metres quadrats té casa vostra?
—Té 150 metres, és un adossat, que té més metres perquè vam tenir bessones i vam fer un pis dalt perquè cada filla tinguera la seua habitació.

—En quin barri vàreu nàixer i en quin viviu?
—Visc a Sueca. Molt a prop. Vaig nàixer al carrer Nou. Des de ma casa veia el campanar i ara hi visc molt a prop.

—Quin cotxe teniu?
—Una furgoneta Dacia Docker.

—Flor predilecta?
—La margarida.

—Animal favorit?
—El cavall.

—Quin color preferiu?
—El taronja.

—Quin és el vostre lema?
—Et diria qualsevol aforisme de Fuster, però n’hi ha un que m’agrada especialment i és “reivindique el dret de canviar d’opinió”.

—En quines ciutats o pobles heu viscut més de sis mesos?
—A Sueca, Alcalá de Henares, Carabanchel i Madrid.

—Quines llengües parleu?
—Valencià, Castellà, xampurrege el francès i vaig fer fins a tercer d’anglès, però se m’ha oblidat molt.

—Quin és el vostre estat d’ànim més comú.
—El de felicitat.

—Els noms de noi i de noia que preferiu.
—D’home, m’agrada Joan i de dona els noms de les tres filles, Núria, Roser i Andrea.

—Quin és el vostre personatge o heroi de ficció preferit?
—No diré que siga favorit: em feia molta por l’home del sac.

—Quin episodi de la vostra vida us ha marcat més?
—Conèixer la meua dona em va canviar la vida per a bé.

—Quins dons naturals us agradaria tenir?
—Saber dir no.

—Quina seria la vostra pitjor desgràcia?
—Que faltara algú de la meua família, això crec que no se supera mai.

—Quin personatge històric valoreu més?
—Els grans herois són els científics que fan avançar el món.

—Com us agradaria morir?
—Sense adonar-me’n.

—Com celebrareu Nadal?
—De manera tradicional, amb la família i el dia de Nadal menjant putxero i la nit de Nadal, xulletes amb quereïlles fregides amb alls tendres.

—El racó preferit de la vostra ciutat.
—La talaia de la muntanyeta dels Sants.

—El racó que menys us agrada?
—La destrossa del teatre Serrano de Sueca.

—Quin dels rivals és el pitjor candidat?
—Qualsevol de les dretes.

—Amb quin dels rivals aniríeu a sopar?
—Amb Flores, no. Probablement, me n’aniria amb Mamen Peris i amb Héctor Illueca.

—Quina definició teniu de Països Catalans?
—És un àmbit que compartim una mateixa llengua i una cultura, però amb les seues particularitats. No és el mateix nàixer a Catalunya que a Ciutadella o a Sueca.

—La persona que us ha format políticament.
—Jo sóc un retall de molta gent. He llegit molta gent. Joan Francesc Mira, Josep Lluís Blasco, Joan Fuster; he admirat molt Vicent Ventura, he intentat entendre personatges emblemàtics de la dreta valenciana com Burguera… Sóc un retall de moltíssima gent i amb tot això he anat formant-me.