Jana Toom, l’eurodiputada hostil amb la immersió, a l’ull de l’huracà per la defensa dels interessos russos

El Parlament Europeu va votar ara fa una setmana una resolució per a investigar les ingerències russes a la Unió Europea. El text era promogut per les acusacions que l’eurodiputada letona Tatjana Ždanoka havia treballat com a informadora per al govern rus, però el PP i Ciutadans van aconseguir d’incloure-hi una esmena que feia referència als suposats contactes de l’independentisme català amb Rússia i que deia que, “si es confirmessin”, serien molt greus. La moció també deia que se sabia que hi havia més eurodiputats que servien els interessos de Rússia, i demanava que s’investigués qualsevol possible cas d’ingerència russa o de qualsevol altre origen maliciós a la feina del Parlament Europeu.

El text es va aprovar amb una amplíssima majoria: 433 vots a favor, 56 en contra i 18 abstencions. Entre aquests vots, destaca particularment el d’una altra eurodiputada, com més va més assenyalada al seu país d’origen per la defensa dels interessos russos i per haver-se fet la desentesa a l’hora de condemnar violacions dels drets humans de les autoritats russes. És Jana Toom, coneguda a Catalunya per haver presidit la missió d’eurodiputats que qüestionen la immersió lingüística.

Toom va néixer a Tallinn l’any 1966, quan Estònia formava part de l’URSS, filla de pares russos. Va estudiar en una escola on el rus era llengua vehicular, i a la universitat va estudiar filologia russa. Com a russòfona a Estònia, on d’ençà de la independència es mira de protegir l’estonià, parlat per poc més d’un milió de persones, creu que la llengua i la cultura russes són atacades i no reben prou atenció com a minoria. Una mirada que va traslladar al cas català, quan va dibuixar els castellanoparlants a Catalunya com una minoria a la qual no es respectaven els drets. Tot plegat, obviant el fet que el rus és parlat per gairebé 260 milions de persones a tot el món, i el castellà, per vora 600 milions de persones.

Toom va votar a favor de la resolució contra les ingerències russes a la Unió Europea. Un posicionament que, en poc temps, se li pot girar en contra. Amb les eleccions europees a la cantonada, a Estònia hi ha qui malfia d’ella com a representant polític estonià en un context de tensió amb Rússia que no ha deixat de créixer d’ençà de la invasió d’Ucraïna. Aquesta mateixa setmana Rússia ha ordenat la detenció de la primera ministra estoniana, Kaja Kallas, i del secretari d’estat d’Estònia, Taimar Peterkop, per l’enderrocament de monuments soviètics arran de la guerra d’Ucraïna. En aquesta mateixa llista també hi van afegir el ministre de Cultura de Lituània, Simonas Kairys.

L’ex-primer ministre estonià Jüri Ratas, del mateix partit que Toom, el Partit Estonià de Centre, ha criticat obertament l’eurodiputada i ha dit que era un perill per a la reputació del partit i per a Estònia mateix que Toom es tornés a presentar a les eleccions europees. “Durant quant de temps un polític estonià que també és membre del Parlament Europeu pot continuar jugant amb això? És una qüestió d’estat a Estònia”, va dir. Ratas feia referència al suport jurídic i financer de Toom a Zoja Paljamar, una activista pro-Rússia expulsada per Estònia de tot l’espai Schengen durant deu anys acusada de tenir vincles amb el govern rus. Al desembre, el diari estonià Eesti Päevaleht va destapar que Toom pagava la defensa legal de Paljamar al Tribunal Europeu de Drets Humans, on havia portat la seva expulsió. De fet, Paljamar no és cap excepció: Toom va reconèixer que havia donat consells o diners a quatre persones, pel cap baix, expulsades a Rússia i que Estònia considera un perill.

“Tant és si ho paga amb els seus propis diners. Representar i defensar en un tribunal estonià algú que en realitat és pro-Kremlin no crec que estigui bé. No hauria de tenir cabuda, una conducta així al capdamunt de la política estoniana”, va afegir Ratas, que també va recordar la polèmica pels viatges a Síria el 2016 i el 2017, en plena guerra civil, quan va ser rebuda directament pel president Baixar al-Assad. Toom va justificar-se dient que no hi anava a felicitar al-Assad, a qui va catalogar de dictador, sinó a conèixer la realitat siriana de primera mà i veure com podia ajudar la població afectada per les sancions. Malgrat tot, res d’això li va estalviar la crítica dels seus companys del Parlament Europeu, que van desautoritzar-la i van dir que no pagarien cap despesa del viatge.

Fa poques setmanes, Ratas va acabar deixant el partit perquè no volia compartir espai polític amb Toom.

La desentesa en votacions sobre violacions de drets humans

Al Parlament Europeu Jana Toom forma part del grup Renovar Europa, on també hi ha els eurodiputats de Renaixement, el partit d’Emmanuel Macron, i de Ciutadans. És habitual que tota resolució de condemna a les accions de Rússia tingui el suport dels eurodiputats de Renovar, però, justament, Toom tendeix a desmarcar-se’n o a fer-se la desentesa.

Va passar el setembre del 2020, quan es va abstenir en una resolució que denunciava l’emmetzinament de l’opositor rus Aleksei Navalni, que va haver de ser tractat mèdicament a Alemanya. Un cop recuperat, va decidir de tornar a Rússia i va ser empresonat. L’abril del 2021, Toom va votar en contra d’una resolució que denunciava tortures i tracte inhumà a Navalni i en demanava l’alliberament immediat. El text també mostrava el suport a la sobirania i integritat territorial d’Ucraïna en un moment que Rússia acumulava tropes a la frontera en una escalada de tensió prèvia a la invasió. Justament ahir, les autoritats penitenciàries russes van anunciar la mort de Navalni a la presó siberiana on era tancat.

Pocs mesos més tard, el juny del 2021, Toom va votar en contra d’una resolució que demanava l’alliberament de l’activista Andrei Pivovarov, detingut poques setmanes abans, i que es retirés la catalogació com a “indesitjables” que la fiscalia russa feia a trenta-quatre ONG estrangeres, entre les quals, tres d’alemanyes. El setembre d’aquell mateix any, el Parlament Europeu va aprovar un document que redefinia la relació de la Unió Europea amb Rússia després de l’annexió de Crimea i la degradació dels drets humans a Rússia. El text era molt crític amb el govern rus i el seu president, Vladímir Putin, i el definien com “l’amenaça més gran a la seguretat europea”. Una vegada més, Toom hi va votar en contra.

En una resolució del desembre del 2021 de condemna a la repressió continuada contra la societat civil i les organitzacions de defensa dels drets humans a Rússia, Toom es va abstenir. El text es fixava especialment en la persecució de Memorial, una entitat que recopilava i difonia la repressió soviètica i els governs posteriors, que va ser il·legalitzada pocs dies després de la votació. El mateix ple encara va votar una nova resolució que tornava a criticar el desplaçament de tropes russes a la frontera amb Ucraïna i Toom hi va votar en contra.

Després de mesos de tensió, Rússia va atacar Ucraïna el 22 de febrer de 2022. Començava un conflicte bèl·lic que encara dura i que, de retruc, ha comportat l’aïllament internacional de Rússia. Toom va votar a favor de la resolució aprovada pocs dies després per a condemnar l’atac rus. Tot i això, passats uns mesos, va dir en un reportatge de l’NPR, la xarxa de ràdios públiques dels Estats Units, que era un “suïcidi polític” que el seu partit, el Partit Estonià de Centre, fes una condemna ferma de la invasió russa d’Ucraïna, perquè molts dels seus electors russòfons feien costat a les accions del Kremlin. Tanmateix, el febrer del 2023, un any després del començament de la guerra, va tornar a votar a favor d’una resolució que tornava a demanar la fi de la invasió.

Vol tornar-se a presentar a les eleccions

Toom ha guanyat el torcebraç que li va plantejar l’ex-primer ministre Jüri Ratas i ha aconseguit de mantenir els seus càrrecs com a eurodiputada i com a vice-presidenta del partit. Ha deixat clar que pensa tornar a presentar-se a les eleccions i, fins i tot, ha posat sobre la taula la possibilitat que el Partit de Centre Estonià deixi el grup Renovar Europa i demani d’entrar al dels socialdemòcrates.

En una entrevista a la Ràdio Pública d’Estònia, va dir que la visió del món de Renovar havia canviat amb el temps, i que seria bona idea reconsiderar si continuava essent el seu lloc. “Crec que hauríem de mirar on pertanyem realment, perquè sovint voto com els socialistes i no com el Partit Reformista [un altre partit estonià que també és membre de Renovar Europea]”, va dir.

La decisió la prendrà la direcció del partit, però encara no és segur que tingui prou suport. Kadri Simson, comissària europea d’Energia i també membre del Partit de Centre, s’hi oposa per les relacions internacionals amb altres partits bàltics: “La família Renovar també inclou el Partit de Centre Finlandès i el Partit de Centre Suec. Són partits històricament molt propers a nosaltres, hi tenim una relació estreta. Per contra, els socialdemòcrates finlandesos i suecs tenen dècades de cooperació amb els socialdemòcrates estonians.”